Google Chrome

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre el navegador web. Si cerqueu el sistema operatiu, vegeu «Google Chrome OS».
Infotaula de programariGoogle Chrome
Google Chrome for Android Icon 2016.svg
Captura de Google Chrome.png
Captura de pantalla del Google Chrome a Windows 10
Desenvolupador(s) Google Inc.
Versió inicial 2008 de setembre de 2
Versió estable
Windows, OS X, Linux

52.0.2743.82  (20 de juliol de 2016 (20-07-2016)[1])

Android (ARM, x86)

44.0.2403.128  (Juliol 29, 2015; fa 20 mesos (2015-07-29)[2][3])

iOS
44.0.2403.65  (Juliol 22, 2015; fa 20 mesos (2015-07-22)[4][5])
Estat de desenvolupament Actiu
Escrit en C++[6]
Sistema operatiu
Plataforma x86, x64, 32-bit ARM (ARMv7)
Disponible en 53 idiomes
Tipus Navegador web
Llicència Freeware en virtut de Google Chrome Termes de Servei [8][note 1]
En català Sí
Més informació
Twitter googlechrome
Facebook googlechrome
Google+ +Chrome
Youtube UCL8ZULXASCc1I_oaOT0NaOQ
Lloc web google.com/chrome
Modifica dades a Wikidata

Google Chrome és un navegador web desenvolupat per Google i compilat amb base a components de codi obert com la seva estructura de desenvolupament d'aplicacions (Framework) i el motor de renderitzat de Blink des de la versió 28, amb l'excepció de les versions d'iOS.[9][10][11][12] Google Chrome és el tercer navegador més utilitzat a Internet, amb una quota de mercat del 9,98% a finals de desembre de 2010, i amb un total de 120 milions d'usuaris a principis de desembre de 2010.[13][14] Està disponible gratuïtament sota condicions de servei específiques. El nom del navegador deriva del terme usat per al marc de la interfície gràfica d'usuari ("chrome").[15]

El 2 de setembre de 2008 va sortir la primera versió al mercat, sent aquesta una versió preliminar (beta).[16] Finalment, l'11 de desembre de 2008 es va llançar una versió estable al públic en general.[17] Actualment, el navegador està disponible per a la plataforma Microsoft Windows en més de 50 idiomes, i des del 25 de maig de 2010 per als sistemes Mac OS X i Linux.[18]

Història[modifica | modifica el codi]

Anunci[modifica | modifica el codi]

L'anunci oficial havia de ser distribuït mitjançant una historieta, amb llicència creative commons (no comercial, sense treballs derivats),[19] a un nombre determinat de periodistes i bloguers el 3 de setembre del 2008.[19] Però les còpies que anaven destinades als països d'Europa van ser enviades abans de la data oficial de llançament, per la qual cosa el bloguer alemany Philipp Lenssen, autor de Google Blogoscoped, va rebre la seva l'1 de setembre del 2008.[20] Després d'això, va digitalitzar la historieta de 38 pàgines i la va publicar al seu lloc web.[21] La historieta fou dibuixada o creada per Scott McCloud.[19] Poc després, Google va fer pública la historieta a través del seu blog.[15]

Llançament públic[modifica | modifica el codi]

El navegador va ser llançat al públic de manera oficial el 2 de setembre de 2008 per Microsoft Windows (només XP i versions posteriors) en 43 idiomes, i és una versió beta.[22][23][24] Chrome va obtenir ràpidament prop de l'1% del mercat de navegadors.[25]

Chromium 3.0.192.0 passant completament la prova Acid3.

El 2 de setembre, un article noticiós de CNET va enfocar l'atenció a una secció dels termes de servei per al llançament inicial de la versió beta,[26] en què semblava atorgar a Google una llicència sobre tot el contingut transferit mitjançant el navegador Chrome. La secció en qüestió va ser inclosa inadvertidament al copiar textualment dels termes generals de servei de Google.[27] Google respon a les crítiques aquest mateix dia dient que el text va ser pres inadvertidament d'altres productes i va retirar aquesta secció en els termes de servei.[28] Google va remarcar que "aplicaria [el canvi] retroactivament a tots els usuaris que haguessin descarregat Google Chrome".[29] Després d'això encara hi va haver preocupació i dubtes per si el programa transmetia o no informació a Google i en cas afirmatiu, quin tipus d'informació s'enviava. La companyia va afirmar que els mesuraments d'utilització són enviats només quan els usuaris seleccionen l'opció "col·labora en la millora de Google Chrome, envia automàticament a Google estadístiques d'ús i informes d'error" al moment d'instal·lar el navegador.[30][31]

La primera versió que es va llançar de Google Chrome va passar les proves d'Acid1 i Acid2 (aquesta darrera no completament, sinó amb un petit error).[32] A més, va obtenir 79 punts de 100 en la prova d'Acid3, superant a Internet Explorer 7 (14/100) i Firefox 3 (71/100), però inferior a Opera 9 (83/100)[33] Quan va ser comparat amb les versions en desenvolupament del Firefox, Internet Explorer, Opera i Safari, Chrome va obtenir una puntuació menor a Firefox 3.1 Beta 1 (85/100), Opera 10 Alpha (100/100), i Safari 4 (Developer Preview) (100/100),[33] però encara més gran que la de l'Internet Explorer 8 (21/100). La primera versió de Google Chrome en passar la prova d'Acid3 completament (100/100) va ser la 3.0.192.0.

El 9 de desembre de 2009, Google va anunciar la publicació de les versions beta de Chrome per a Mac OS X i Linux.[34] Finalment, el 25 maig 2010 Google va anunciar la versió estable del navegador Google Chrome 5 per a totes les plataformes simultàniament Linux, Microsoft Windows, Mac OS X.

Canals de distribució[modifica | modifica el codi]

Actualment, Google Chrome compta amb diversos canals de distribució per a la descàrrega i prova de totes les seves compilacions. Els canals comuns denominats "Stable ", "Beta " i "Dev" són accessibles des del lloc web del projecte Chromium,[35] essent els dos últims dipòsits per versions de desenvolupament. El 22 de juliol de 2010, Google va anunciar un nou sistema de llançaments més freqüent per oferir als usuaris característiques noves més aviat possible, amb l'objectiu d'estrenar versions estables cada 6 setmanes.[36][37] A causa d'això, es va incorporar un nou canal de distribució (anomenat "Canary ") per proporcionar una versió diària per a proves en conjunt amb altres canals de desenvolupament del navegador;[38] el nom del canal fa referència a la pràctica de portar un canari a les mines de carbó per permetre als treballadors la detecció primerenca de gasos perillosos.[39]

Característiques[modifica | modifica el codi]

  • Barra d'adreces amb funcions d'autocompletar denominada "omnibox".
  • Màquina virtual JavaScript V8.
  • Mètode de navegació privada.
  • Les aplicacions web poden ser llançades a la mateixa finestra de navegació sense necessitat d'una barra d'adreces o barra d'eines.
  • Chrome incorpora un filtre per a llocs web fraudulents (pesca electrònica) i programari maliciós actualitzable automàticament, el qual utilitza l'API Google Safe Browsing.
  • Fa servir el motor de presentació Blink.
  • Col·loca les pestanyes i els complements en processos separats.
  • Integració amb Gears fins a la versió 12[40]
  • S'hi poden afegir extensions, apps i temes a través de la Chrome Web Store
  • Es poden sincronitzar els marcadors, apps, temes, preferències, extensions, etc. amb el teu compte de Google.

Funcions poc evidents[modifica | modifica el codi]

Privacitat[41][modifica | modifica el codi]

Servei de suggeriments

A mesura que tecleges a la casella d'adreces, a part de mostrar les coincidències de l'històric per a estalviar-te el tecleig restant, afegeixen, a la llista de coincidències, adreces suggerides per ells que no has teclejat mai, proposat inicialment com un recordatori personalitzat i de coincidències de llocs diguem-ne relacionats.[41]

Si no voleu que us marquin el camí, es pot desactivar a les opcions, pestanya "Avançat", i comproveu les caselles
  • "Utilitza un servei de suggeriments per ajudar a completar cerques i URL's"
  • "Mostra suggeriments per a errors de navegació"


Identificador únic del navegador
Google ofereix el servei de suggeriments de manera personalitzada on el dos per cent aleatori[41] de les paraules que tecleges a la barra d'adreces es mantenen relacionades amb el teu Chrome durant 24 hores,[41] i passat aquest temps passa a actualitzar la base de dades col·lectiva.
L'article "Tres passos per recuperar la privadesa al Chrome"[42] diu que aquest identificador hi és i proposa un programari anomenat Chrome Privacy Guard[43] que elimina l'esmentat identificador. Però caldrà engegar el Chrome des del Privacy Guard per assegurar que no l'hagi regenerat.

Java[modifica | modifica el codi]

Perquè hi funcioni el Java cal actualitzar el Java SE a la versió ≥ 6 Update 10.[44]

Interfície[modifica | modifica el codi]

  • Ús extensiu dels menús de context en botons, caselles, pestanyes i zones. Descobriu-ne les opcions.
  • Les dreceres de teclat són gairebé les mateixes que les del Firefox.
    • Ctrl+Canvi+N obre una nova finestra en mode "Incògnit".[45] Tot el que es fa en una finestra d'Incògnit no queda registrat a l'historial ni conserva les galetes de la web després del tancament de la finestra.[45]
    • Polsant la tecla Control en clicar un enllaç l'obre en una nova pestanya a la dreta de l'actual i no al final.
  • La rodeta del ratolí és multidimensional: movent la rodeta fa el desplaçament vertical, polsant la tecla Canvi-Majúscules fa el desplaçament horitzontal, polsant la tecla Control fa moviment en el sentit d'apropament i allunyament, augmentant o disminuint la mida del tipus de lletra.
  • La barra d'estat queda restringida al text d'avís / suggeriment, a baix a l'esquerra, però en una capa superposada que s'amaga quan no hi ha missatges.
  • L'estructura de les pestanyes és un arbre i no una llista. Podeu tancar les subpestanyes d'una pestanya amb la funció del menú de context "Tancar les pestanyes obertes per aquesta pestanya". També podeu canviar d'ordre les pestanyes mitjançant arrossegar-al-damunt.

Altres cercadors[modifica | modifica el codi]

Podeu emprar un cercador diferent del Google per a les cerques des de la barra d'adreces i fins i tot afegir-ne un de collita pròpia.

Amb el botó dret del ratolí sobre la casella d'adreces (Omnibox) cliqueu "Edita els motors de cerca" i seleccioneu la que vulgueu com a predeterminada.

També es pot seleccionar un text de la pàgina i clicant-hi amb el botó dret del ratolí fer-ne una cerca amb el motor de cerca predeterminat.

Cercadors no predeterminats i cercadors específics[modifica | modifica el codi]

A mesura que visiteu determinades webs, que tinguin un formulari de cerca que el Chrome reconegui,[46] en fer-lo servir, aquestes webs queden registrades com a cercadors a "Altres motors de cerca" a les preferències. Fins i tot les cerques locals d'una web.

Podeu emprar temporalment un d'aquests altres cercadors escrivint-ne el domini i polsant la tecla TABULADOR i a continuació la frase a cercar. Els cercadors que feu servir més freqüentment d'aquesta manera tindran una casella de cerca a la pàgina d'inici "Pestanya nova".

Cerques a diccionaris (exemples)[modifica | modifica el codi]

Per exemple després de visitar i fer servir el diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans el trobareu registrat a "Altres motors de cerca". Llavors podeu fer cerques al diccionari teclejant a la casella d'adreces: dlc.iec.cat TABULADOR consulta

Podem fer l'operació més curta, substituint la paraula clau de la cerca a "dlc.iec.cat" per exemple per "diec", clicant amb el botó dret sobre la casella de cerca, triem "Editar motors de cerca", seleccionem de la llista la nostra entrada i polsem el botó editar i fem el canvi a la casella "paraula clau". Llavors amb "diec TABULADOR consulta" acabem abans.

Podeu provar-ho també amb la Viquipèdia, un cop feta servir des del Chrome, teclegeu: ca.wikipedia.org TABULADOR consulta

La cerca de la Gran Enciclopèdia Catalana és més complexa i no la reconeix automàticament, i ens serveix d'exemple d'afegir-ne manualment, a partir d'una consulta de prova, de la qual veurem que l'adreça resultant (URL) a la casella d'adreces conté el text cercat.

Si el text cercat no s'hi mostra, caldrà fer la consulta al Firefox i obtenir la "URL referent" de l'opció "Informació de la pàgina".

Un cop obtingut l'URL amb el text cercat, cal convertir el text cercat en paràmetre, substituint-lo per "%s".

Amb el botó dret del ratolí clicarem la casella d'adreces i triarem "Editar motors de cerca" i botó Afegeix especificant els camps següents:

Nom
Gran Enciclopèdia Catalana
Paraula clau
grec
URL
www.enciclopedia.cat/cgi-bin/CercaGEC3.exe?APP=CERCAPAR&PAG=0001&PAR=%s

Per evitar substitucions del mecanisme d'autocompletar, cal posar com a paraula clau un nom que no coincideixi com a prefix parcial amb un web ja teclejada. Si coincideix totalment no és problema perquè, a continuació, en teclejar o no TABULADOR nosaltres decidirem si volem la web o la cerca.

Fet això, a la casella d'adreces podrem teclejar: grec TABULADOR consulta INTRO

Per fer el mateix amb el diccionari de l'enciclopèdia farem servir com a URL: ec.grec.net/cgi-bin/AppDLC3.exe?APP=CERCADLC&GECART=%s

Punts d'interès[modifica | modifica el codi]

  • Per mostrar la barra d'enllaços, cliqueu a la icona d'eines l'opció "Mostra sempre la barra d'adreces d'interès".
  • Per afegir un punt d'interès, feu CTRL+D o cliqueu el botó de l'estrella, a l'esquerra de l'adreça, o arrossegueu-lo fins a la barra d'enllaços.
  • A la barra d'enllaços podeu crear-hi carpetes amb les opcions del menú de context.
  • Per gestionar les adreces d'interès, no hi ha cap finestra especial, però podeu arrossegar-al-damunt les icones de la barra d'enllaços a les carpetes de punts d'interès, fins i tot les de dins de les carpetes que hi tingueu, d'una carpeta a una altra o canviar-les de posició.

Googmarklets[modifica | modifica el codi]

Afegiu-hi Googmarklets (Bookmarklets de Google). Arrossegueu l'enllaç del Bookmarklet a la barra d'enllaços. Heus aquí alguns Googmarklets.[47][48]

Actualitzacions[modifica | modifica el codi]

Està preparat per actualitzar-se sense demanar parer a l'usuari cada 5 hores,[49] però pot ser que el Vista ho bloquegi o demani autorització explícita.

Per mostrar la vostra versió teclegeu "about:version".

La darrera versió i els seus canvis es mostren aquí.[50]

Chrome a Linux[modifica | modifica el codi]

Google ha tret de moment una versió en fase beta de Chrome per a Linux. Abans d'això ja existia Chromium, que és el nom del projecte de codi obert en què es basa Chrome i el nom de la versió al Linux.

Versió Ubuntu 9.04 o posterior
 sudo add-apt-repository ppa:chromium-daily/ppa
 sudo apt-get update
 -- ara ja podreu cercar el ''chromium'' al programa Synaptic de gestió de paquets de programari.
Versions anteriors d'Ubuntu
Seleccionar versió ubuntu i afegir les línies del quadre just dessota (els rebostos de codi màquina i de fonts) al programa Synaptic (menú Paràmetres→Dipòsits→Programari_de_tercers). Instal·lar la clau PGP de signatura d'autenticació del rebost segons instruccions.

Acceleració basada en GPU[modifica | modifica el codi]

Cal llançar el Chrome o el Chromium amb

  • --enable-accelerated-compositing[52]
  • --enable-accelerated-2d-canvas[53]
  • Totes les opcions de línia d'ordres[54]

Vídeo en alta definició[modifica | modifica el codi]

Google impulsa[55] juntament amb Mozilla i el navegador Opera, un sistema de vídeo d'alta definició anomenat projecte WebM[56] basat en el còdec de l'empresa ON2 recentment adquirida per Google, pensat per a ser emprat amb HTML5.[55] El còdec VP8 de la mateixa ha passat a codi lliure i s'ofereix lliure de royalties.

Chrome permet la visualització de vídeos en aquest format a partir de la versió 5.[57]

Podeu provar-ho al YouTube activant-hi l'HTML5[58] i cercant videos per la clau WebM.

3D al navegador[modifica | modifica el codi]

Chrome incorpora una API en JavaScript anomenada WebGL[59] del grup Khronos per la interpretació d'OpenGL al navegador.[60]

Podeu comprovar-ne les demos proposades[61]

Chromium[modifica | modifica el codi]

Chromium a Manjaro Linux

Chromium és el projecte de programari lliure amb el qual s'ha desenvolupat Google Chrome i és de participació comunitària (sota l'àmbit de Google Code) per fonamentar les bases del disseny i desenvolupament del navegador Chrome (juntament amb l'extensió Chrome Frame), a més del sistema operatiu Google Chrome OS.[62] La porció realitzada per Google està emparada per la llicència d'ús BSD, amb altres parts subjectes a una varietat de llicències de codi obert permissives que inclouen MIT License, Ms-PL i la triple llicència MPL/GPL/LGPL.[63] L'objectiu principal del projecte és proporcionar un navegador amb major estabilitat, velocitat i seguretat més d'incloure una interfície d'usuari senzilla i eficient.[64] En essència, les aportacions fets pel projecte lliure Chromium fonamenten el codi font del navegador base sobre el qual està construït Chrome i per tant tindrà les seves mateixes característiques, però amb un logotip lleugerament diferent i sense el suport comercial o tècnic de la companyia Google. D'acord a la documentació per a desenvolupadors, «"Chromium" és el nom del projecte, no del producte, i no hauria d'aparèixer mai entre les variables del codi, noms d'APIs, etc. Utilitzeu-hi "chrome"».[65]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Els motors de disseny i la seva WebKit & Blink de Chrome i V8 JavaScript engine són cada un gratuïts i de codi obert, mentre que els seus altres components són cada un, ja sigui de codi obert o de propietat. No obstant això, l'article 9 de Google Chrome's Terms of Service designa tot el paquet - i Chrome - com propietari freeware.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Error en el títol o la url.«». [Consulta: 22 juliol 2016].
  2. «Chrome». Google Play. Google, July 29, 2015. [Consulta: July 29, 2015].
  3. «Chrome for Android Update». Chrome Releases blog. Google, July 29, 2015. [Consulta: July 29, 2015].
  4. «Chrome - web browser by Google». iTunes Preview, 22-07-2015. [Consulta: 22 juliol 2015].
  5. «Chrome for iOS Update». Google Blogspot, 22-07-2015. [Consulta: 22 juliol 2015].
  6. Lextrait, Vincent. «The Programming Languages Beacon, v10.0», gener 2010. [Consulta: 14 març 2010].
  7. «Chrome for iOS».
  8. «Google Chrome Terms of Service».
  9. «Google going its own way, forking WebKit rendering engine». Ars Technica [Consulta: 3 abril 2013].
  10. It’s here: Google replaces WebKit version ID with Blink in latest Chrome build - The Next Web
  11. El país. «Google lanza su navegador web para robar mercado a Microsoft». [Consulta: 2 setembre del 2008]. «Chrome estará disponible a partir de hoy con su código fuente abierto, lo que permitirá a cualquier programador desarrollar sus propias aplicaciones.»
  12. «Browser Market Share». [Consulta: 1 novembre 2010].
  13. «An update on Chrome, the Web Store and Chrome OS». [Consulta: 10 desembre 2010].
  14. 15,0 15,1 (Falta referència)
  15. Google Blog. «A fresh take on the browser» (en anglès), 01-09-2008. [Consulta: 1 setembre 2008].
  16. Google Blog. «Google Chrome abandona la versión 'beta'».
  17. Google llança Chrome per a Windows, Linux i Mac(castellà)
  18. 19,0 19,1 19,2 (anglès) McCloud, Scott: Surprise!, Google Blogoscoped, 1 de setembre 2008 (data d'accés: 01-09-08).
  19. (anglès) Lenssen, Philipp: Google Chrome, Google's Browser Project, Google Blogoscoped, 1 de setembre 2008 (data d'accés: 01-09-08).
  20. (anglès) Google on Google Chrome - Comic Book, Google Blogoscoped, 1 de setembre 2008 (data d'accés: 01-09-08).
  21. Pichai, Sundar; Upson, Linus. «A fresh take on the browser», 01-09-2008. [Consulta: 1 setembre 2008].
  22. Associated Press. «Google launches Chrome web browser», September 2008. [Consulta: 2 setembre 2008].
  23. «It was when not if… Google Chrome», September 2008. [Consulta: 2 setembre 2008].
  24. «Google Chrome update: First screenshot, and live-blog alert». CNet, 01-09-2008. [Consulta: 2 setembre 2008].
  25. «Be sure to read Chrome's fine print». CNET. [Consulta: 3 setembre 2008].
  26. Condiciones de servicio de Google
  27. «Condiciones de servicio de Google Chrome». [Consulta: 4 setembre 2008].
  28. «Google Amends Chrome License Agreement After Objections». PC World. [Consulta: 3 setembre 2008].
  29. «Google Chrome Privacy Notice». [Consulta: 27 octubre 2009].
  30. Ackerman, Elise «Google browser's tracking feature alarms developers, privacy advocates». San Jose Mercury News, 19-09-2008 [Consulta: 21 setembre 2008].
  31. «Issue 7734 - chromium - Do not pass ACID 2 test - Google Code».
  32. 33,0 33,1 Chrome previously scored 78 under versions 0.3 and earlier. Hoffman, Harrison «Chrome tops IE, Firefox in Acid3 test». CNET News, 02-09-2008 [Consulta: 3 setembre 2008].
  33. «Google Chrome for the holidays: Mac, Linux and extensions in beta», Data incorrecta. [Consulta: 9 desembre 2009].
  34. The Chromium Projects - Early Access Release Channels
  35. «Release Early, Release Often» (en anglès). The Chromium Blog (Google), 22-07-2010.
  36. «Chrome tendrá nueva versión estable cada seis semanas». Genbeta, 23-07-2010.
  37. Install/run two Google Chrome builds side by side
  38. «Google drops Chrome Canary build down the Chrome mineshaft» (en anglès). DownloadSquad, 23-07-2010.
  39. (anglès) Stopping the Gears
  40. 41,0 41,1 41,2 41,3 Pàgina de Privacitat de Chrome
  41. 3 Steps to Regain Your Privacy in Google Chrome (anglès) Tres passos per recuperar la vostra privadesa a Google Chrome
  42. Chrome Privacy Guard (alemany) i (anglès) Programari per eliminar l'identificador personal del Chrome
  43. (anglès) Sun - Preguntes freqüents sobre Java i el Chrome
  44. 45,0 45,1 Explora les funcions de Google Chrome: Mode incognito
  45. Chrome Tabulador-per-cercar (anglès)
  46. (anglès) Googmarklets per Ludwik Trammer
  47. (anglès) Useful Google Bookmarklets
  48. (anglès) ZDNet Austràlia - Google actualitza el Chrome sense fer soroll
  49. (anglès) Edicions i canvis del Google Chrome
  50. Launchpad.net Instruccions per afegir fonts de programari del present viver (launchpad.net) a Linux Debian/Ubuntu (anglès)
  51. Chromium graphics overhaul(anglès) Composició de pàgines accelerada a la GPU
  52. Unleashing GPU acceleration on the web(anglès)
  53. Opcions de línia d'ordres del Chrome(anglès)
  54. 55,0 55,1 Google anuncia el format de video WebM(anglès)
  55. Projecte WebM de vídeo en alta definició de codi obert(anglès)
  56. HTML5 video(anglès)
  57. Activació/desactiv. de l'HTML5 al YouTube(anglès)
  58. «WebGL Public Wiki».(anglès)
  59. http://www.khronos.org/webgl/wiki/Getting_a_WebGL_Implementation
  60. grup Khronos - Rebost de demostracions WebGL(anglès)
  61. «Chromium». [Consulta: 3 setembre 2008].
  62. «Chromium Terms and Conditions», 02-09-2008. [Consulta: 3 setembre 2008].
  63. ¿Por qué Google Chrome?, por Daniel Rodríguez Herrera
  64. «Coding Style (Chromium Developer Documentation)» (en anglès), 2009. [Consulta: 5 juliol 2009].. Veure la secció "Naming".

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Google Chrome Modifica l'enllaç a Wikidata