Programari de propietat

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

El programari de propietat,[1][2] altrament conegut com a programari privatiu[3] és qualsevol programari amb restriccions en l'ús o modificació privada, o amb restriccions en la còpia i publicació de versions, modificades o no modificades. Normalment, el seu codi font no està disponible, o bé n'està sota restriccions. L'oposat al programari de propietat és el programari lliure.

Encara que el codi font pugui fer-se públic, el programari pot ser de propietat si es mantenen les restriccions abans esmentades; aquest és el cas de la versió comercial de l'SSH o el programa de llicències shared source de Microsoft. La Free Software Foundation s'hi refereix com tot aquell programari que és no lliure o semilliure.[4]

Història[modifica]

En els anys 1960 els laboratoris Bell van proporcionar el codi font del seu sistema operatiu UNIX, 4 i temps després va començar a existir el que es coneix com a programari de codi tancat. No obstant això cal destacar que, a l'inici de l'era de la informàtica, era comú que agrupacions científiques estiguessin disposades a cedir el seu codi a tercers sense un pagament pel mateix, ja que tampoc hi havia una política que ho reglamentés i a més era un benefici comú conèixer els desenvolupaments aliens a la recerca de l'estandardització.

Passat el temps, és el 1979 quan el govern dels Estats Units obliga IBM a distingir entre programari i maquinari que fins llavors no es distingien clarament, donant lloc als primers intents de tancar el codi dels programes. Encara en aquesta època, es trobava en revistes com Creative Computing i Byte fulles i fulles plenes de codi lliure.

Terminologia[modifica]

Si bé els diferents sinònims denoten principalment un mateix tipus de programari, cada terme pot emfatitzar un aspecte concret.

Defensa[modifica]

Els defensors del programari privatiu acostumen a exposar els següents arguments:

  • El programari privatiu, respecte al lliure, permet la simple retribució dels autors. La creació de programari és un procés costós i llarg, que amb el model lliure no permet rendibilitzar-ne la venda.[6]
  • Garanteix millor la protecció de les innovacions. El programari lliure permet la distribució i còpia de la integritat del codi, sense que hi hagi temps d'obtenir un avantatge competitiu associat al nou mètode o algorisme que s'hi implementa. Per a descobrir-ho, amb el programari privatiu és necessari un temps d'estudi i d'enginyeria inversa, que pot ser llarg i complex.
  • El codi font no és accessible, per tant, les vulnerabilitats de seguretat són menys fàcils de trobar per als pirates informàtics.
Llicències de programari
Cc-public domain mark white.svg
Opensource.svg
Copyleft.svg
Freeware 02.svg
Copyright.svg
Trade Secret 02.svg
Drets cedits Domini públic FOSS no protectiu

Permissiu

(Codi obert)

FOSS protectiu

Copyleft

(Programari lliure)

Freeware

Shareware

Freemium

Propietari Secret comercial
Drets d'autor No
Dret d'ús No
Dret de Visualització
Dret de còpia Sovint No No
Dret a modificar No No No
Dret a distribuir Sí, sota la mateixa llicència Sí, sota la mateixa llicència Sovint No No
Dret a subllicenciar No No No No
Filosofia A disposició del públic.

Exonerat de drets d'autor.

Similar i posterior al copyleft.

Mínimes restriccions

per a l'usuari

Accés al codi i més.

Metodologia en el

desenvolupament

i entrega al públic.

Propòsits publicitaris

o comercials

Propòsits comercials Diferents motius
Exemples SQLite, ImageJ Apache web server, ToyBox Linux kernel, GIMP Irfanview, Winamp Windows, Half-Life 2 Server-side

World of Warcraft

Drets d'autor
Software-license-classification-mark-webbink-cat-02.svg


Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Programari de propietat