Motorola Mobility

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Group half.svgMotorola Mobility Holdings, Inc.
Motorola Logo 2014.svg
Dades base
Tipus entitat Societat anònima
(NYSE MMI)
Sector Telèfon mòbil
Forma jurídica Societat de responsabilitat limitada
Història
Predecessor Motorola
Fundació 4 de gener de 2011
Activitat
Zona on actua 20x22px Mundial
Organització i govern
Seu central 
Persona clau Sanjay Jha (CEO)
Empleats 19.000 (2010)[1]
Societat matriu Google i Lenovo
És propietat de Lenovo

Web motorola.com
Modifica dades a Wikidata

Motorola Mobility Holdings, Inc. (NYSE MMI), anteriorment la divisió de dispositius mòbils de Motorola Inc. fins al gener de 2011, és una empresa de comunicacions amb seu a Libertyville (Illinois), un suburbi de Chicago. La divisió de xarxes de Motorola (anomenada Secció de Comunicacions Personals - PCS en anglès - abans de 2004) va ser pionera als telèfons analògics amb el «StarTAC» a la dècada del 1990. Motorola tenia una posició de lideratge en el mercat de telefonia mòbil analògica, però va fracassar al nou mercat digital, cedint espai a rivals globals com Nokia i Samsung Electronics per saltar endavant.

Motorola va continuar experimentant una gran crisi amb la seva divisió de telèfons mòbils.[2] La seva quota del mercat mundial havia estat contínuament en descens; des d'un 8,7% de la quota el 2008 a només 4,5% el 2009, caient de la tercera a la quarta posició del mercat mundial de smartphones. Per contrast, els rivals de Motorola van florir i per 2009, Samsung Electronics era el segon més gran fabricant de telèfons mòbils del món amb un 19,5% de la quota de mercat amb una altra multinacional sud-coreana, LG Electronics, al tercer lloc amb una quota d'un 10,1%.[3] El 2010, la quota del mercat mundial de Motorola havia caigut al setè lloc.[4]

El 15 d'agost de 2011, Google va anunciar que havia acordat adquirir la companyia per 12,5 $ mil milions de dòlars (8,7 mil milions d'euros).[5]

El 30 de gener del 2014, Google ha anunciat la venda de Motorola Mobility a l'empresa xinesa Lenovo per 2,910 mil milions de dòlars (2,135 mil milions d'euros), però mantindrà la possessió de les més de 14.000 patents de Motorola.[6]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Motorola Mobility Holdings, Inc.» (en anglès). Motorola. [Consulta: 16 agost 2011].
  2. «Motorola profit slides on mobile woes; shares hit 5-year low» (en anglès). MarketWatch. [Consulta: 16 agost 2011].
  3. «Nokia, Samsung and LG top global mobile sales» (en anglès). siliconrepublic.com, 24-02-2010. [Consulta: 16 agost 2011].
  4. «Gartner Says Worldwide Mobile Device Sales to End Users Reached 1.6 Billion Units in 2010; Smartphone Sales Grew 72 Percent in 2010: Apple and RIM Displaced Sony Ericsson and Motorola in Mobile Device Manufacturers Ranking» (en anglès). gartner.com, 09-02-2011. [Consulta: 16 agost 2011].
  5. «Google compra Motorola Mobility per 8.700 milions d'euros». europapress.cat, 15-08-2011. [Consulta: 16 agost 2011].
  6. «Google ven Motorola a la xinesa Lenovo». elperiodico.cat, 30-01-2014. [Consulta: 31 gener 2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Motorola Mobility Modifica l'enllaç a Wikidata