El salvatge

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaEl salvatge
The Wild One
Triumph Thunderbird from the movie "The Wild One" (1953).jpg
Fitxa
Direcció László Benedek
Protagonistes
Director artístic Walter Holscher
Producció Stanley Kramer
Guió John Paxton
Ben Maddow,
a partir d’una història de Frank Rooney The Cyclist
Música Leith Stevens-Carson Smith[1]
Fotografia Hal Mohr
Muntatge Al Clark
Productora Stanley Kramer Productions
Distribuïdor Columbia Pictures
Dades i xifres
País d'origen Estats Units
Estrena 1953
Durada 79 minuts
Idioma original anglès
Color en color
Descripció
Gènere Drama
Lloc de la narració Califòrnia

IMDB: tt0047677 Filmaffinity: 436459 Allocine: 4941 Rottentomatoes: m/wild_one Allmovie: v54562 TCM: 26009 TV.com: movies/the-wild-one
Modifica les dades a Wikidata

El salvatge (títol original en anglès: The Wild One) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per László Benedek, estrenada el 1953. El film és famós per la interpretació de Marlon Brando cop a cap d'una banda de motards, esdevenint la icona del rebel. Ha estat doblada al català.[2]

Argument[3][modifica]

Els rebels negres,[4] dirigits per Johnny Strabler (Marlon Brando), són una quarantena de joves vestits amb caçadores de cuir marcades amb una calavera, que arriben a una carrera de motos. Envaeixen la pista, fan enrenou, se’ls apressa a marxar, no sense haver robat un premi. Desapareixen fins a la petita ciutat veïna, en la qual la seva detonant arribada fa una gran impressió.

Entre els curiosos, la cambrera d'un bar, alhora graciosa i càndida, en qui Johnny es fixa. Seguint-la al seu cafè-bar, demana una cervesa, no respectant cap convenció, després d'un accident que ha estat a punt de provocar el primer incident amb la policia del comtat. Brando enlluerna la innocent amb el trofeu robat abans. Una altra banda, dirigida per Chino (Lee Marvin) desembarca a la ciutat, agafa el trofeu que regna sobre la moto de Johnny i la inevitable baralla esclata; l'autoritat de Brando s'afirma amb la seva victòria en la batussa entre els dos caps. Els vençuts pacten llavors, ja des de llavors la petita ciutat tranquil·la experimentarà convulsions, amb l'ajuda de l'alcohol. Marlon Brando salva així la innocent cambrera, Kathie, de mans de la banda rival, escapant-se amb ella a moto per a un passeig nocturn que suposarà per a ella al descobriment de llibertat de la carretera i la sentimental. Però Johnny, com tots els altres, menysprea l'autoritat policíaca. Un incident més greu es produeix quan el Xèrif, superat, no gosa intervenir. Hi haurà un mort. Sent Johnny el cap incontestable i havent estat vist per pur atzar a prop, és detingut.

El final feliç consisteix en la confessió de testimoniatge incomplet de part d'un dels testimonis de càrrec, la sortida de la cel·la de Johnny que intenta ajudar la bella cambrera, la fredor aparent de l'heroi i la sortida de la ciutat de tots els autors de l'embolic, amb la prohibició de posar els peus en el comtat. Una tornada de Johnny, sol, sempre fred, però deixant finalment el trofeu a la cambrera que, alegre, veu finalment l'heroi esbossar un somriure, clou la pel·lícula.

Repartiment[modifica]

Gènesi de la pel·lícula[modifica]

El guió s’inspirat en enfrontaments entre motoristes (alguns dels quals formaven part d'antigues tripulacions de bombarders americans durant la guerra que intenten trobar emocions fortes) que van tenir lloc a Hollister el 1947 on 4.000 motoristes fugitius cauran sobre la petita ciutat californiana.[5]

Rebuda[modifica]

A la seva estrena als Estats Units, la pel·lícula serà un escàndol. La censura americana farà tallar la pel·lícula en vint minuts perquè la pel·lícula fos distribuïda. A Europa, alguns països censuraran la pel·lícula durant anys.[5] Aquesta pel·lícula va contribuir a donar als motoristes una imatge de brètols. A més, la marca Triumph va veure amb molt mals ulls la imatge de la pel·lícula sobre ella.

Brando: icona del rebel[modifica]

Amb aquesta pel·lícula, farà famosos els texans i la caçadora de cuir Perfecto. En aquesta pel·lícula, expressa tota la revolta d'una generació convertint-se en Johnny, un motorista es rebel·la sobre la seva pròpia moto Triumph Thunderbird 6 T que pren per assalt una petita ciutat amb la seva quadrilla de joves sorollosos. La seva interpretació tindrà un gran ressò. La pel·lícula i el treball d'actor de Brando no són tan extraordinaris com a A Streetcar Named Desire però el personatge que interpreta a la pantalla (el de Johnny) llançarà una moda i tindrà un impacte considerable sobre la «cultura rock». Així, James Dean voldrà la mateixa moto que la de la pel·lícula, i hom recorda la foto d'Elvis Presley imitant a la perfecció la postura de Brando sobre la seva Triumph. En efecte, les imatges de Brando posant amb la seva moto seran emblemàtiques i seran la base del maniquí de cera al Museu de Madame Tussauds a Londres.

Al voltant de la pel·lícula[modifica]

  • Aquesta pel·lícula ha inspirat a Jean Dréjac el text de la cançó L'Homme à la moto destinada a Édith Piaf.
  • El grup de rock americà Black Rebel Motorcycle Club treu el seu nom de la banda de motoristes dirigida pel personatge de Marlon Brando a la pel·lícula.
  • Hi ha una escena on se sent la frase «has faltat als Beetles». Durant nombrosos anys s'hi trobarà una explicació segons la qual aquesta frase hauria inspirat John Lennon per trobar un nom al seu grup. Primer: The Silver Beetles, després hauria pres el «Silver» i reemplaçat « Beetles » per « Beatles » per a The Beatles. Tanmateix, la sortida retardada de la pel·lícula a Anglaterra no coincideix amb la data de creació del grup.

Referències[modifica]

  1. Enciclopèdia Espasa Suplement dels anys 1997-98, Pàg. 185 (ISBN 84-239-4368-2)
  2. esadir.cat. El salvatge (en català). esadir.cat. 
  3. «The Wild One». The New York Times.
  4. La sigla B.R.M.C. es refereix a Black Rebel Motorcycle Club i està inscrita a l'esquena de les caçadores».
  5. 5,0 5,1 [enllaç sense format] http://www.kino-road.com/film.php?id=6

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: El salvatge Modifica l'enllaç a Wikidata