Les dues cares de la veritat

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaLes dues cares de la veritat
Primal Fear
Primal Fear (1996 film) poster.jpg
Pòster de la pel·lícula
Fitxa
Direcció Gregory Hoblit
Protagonistes
Producció Gary Lucchesi i Robert McMinn
Dissenyador de producció Jeannine Oppewall
Guió Ann Biderman i Steve Shagan, adaptació de la novel·la Terror extrem de William Diehl
Música James Newton Howard
Fotografia Michael Chapman
Muntatge David Rosenbloom
Productora Paramount Pictures
Distribuïdor Paramount Pictures
Característiques
País d'origen Estats Units
Data d'estrena 1996
Durada 129 minuts
Idioma original anglès
Lloc de rodatge Chicago
Color en color
Format pantalla ampla
Descripció
Basat en Primal Fear Tradueix
Gènere Drama
Lloc de la narració Chicago
Premis i nominacions
Nominat per a
Altres dades
Identificador IMDb Fitxa 7.6/10 stars
Identificador Filmaffinity Fitxa 7.3/10 stars
Identificador Rotten Tomatoes Fitxa
Identificador Box Office Mojo de pel·lícula Fitxa
Identificador AllMovie de pel·lícula Fitxa
Identificador Turner Classic Movies de pel·lícula Fitxa
Identificador Metacritic Fitxa
Modifica les dades a Wikidata

Les dues cares de la veritat (original: Primal Fear) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Gregory Hoblit, estrenada el 1996.[1] Ha estat doblada al català.[2]

Argument[modifica]

Martin Vail, antic procurador de la ciutat de Chicago, s'ha convertit en advocat. Per assegurar la defensa dels seus clients, l'advocat estrella de la ciutat, és assignat per la seva ajudanta Naomi Chance i el detectiu Tommy Goodman.

Un dia, agafa la defensa d'Aaron Stampler, jove vingut de Kentucky, acusat d'haver assassinat salvatgement a ganivetades l'arquebisbe Rushman. Detingut per la policia després de fugir del lloc del crim, explica a Vail que té freqüents «absències» i recorda d'haver-se trobat prop del cadàver, el ganivet ensangonat que servit pel crim i que ha vist un home fugint.

El procés comença sota l'ègida de la jutgessa Miriam Shoat. Vail té per adversari Janet Venable. Aquesta última, procuradora, va ser la seva ajudanta quan era procurador i va ser la seva amant durant un temps i nominada per John Shaughnessy, que es mostra ser un polític i home de negocis sense escrúpols.

L'advocat defensor aviat queda convençut que l'Aaron pateix un trastorn dissociatiu de la identitat a causa dels abusos patits i que per tant no era conscient d'haver comès el crim. Així n'aconsegueix l'absolució i Janet és acomiadada per perdre el cas. Quan visita el seu client, a punt de ser traslladat a un hospital, s'adona que ha estat fingint la malaltia i que en realitat és un assassí violent.[3]

Repartiment[modifica]

Premis i nominacions[modifica]

Premis[modifica]

Nominacions[modifica]

Al voltant de la pel·lícula[modifica]

Dates i llocs de rodatge[modifica]

Referències[modifica]

  1. rotten tomatoes. Primal Fear (en anglès). rotten tomatoes. 
  2. esadir.cat. Les dues cares de la veritat (en català). esadir.cat. 
  3. «Primal Fear» (en anglès). The New York Times.
  4. Peur Primale secrets de rodatge a AlloCiné

Enllaços externs[modifica]