Els dotze del patíbul
  Els dotze del patíbul |
|
|---|---|
 |
|
|
Fitxa tècnica |
|
| Direcció: | Robert Aldrich |
|
|
|
| Producció: | Kenneth Hyman |
|
|
|
| Guió: | Novel·la: E.M. Nathanson Guió: Nunnally Johnson Lukas Heller |
|
|
|
| Música: | Frank De Vol |
|
|
|
| Fotografia: | Edward Scaife |
|
|
|
| Muntatge: | Michael Luciano |
|
|
|
| Protagonistes: | Lee Marvin Ernest Borgnine Charles Bronson Jim Brown John Cassavetes |
|
Dades i xifres |
|
| País: | Estats Units |
| Data d'estrena: | 1967 |
| Gènere: | Drama bèl·lic Acció |
| Duració: | 150 min. |
| Idioma original: | anglès |
|
Companyies |
|
| Distribució: | MGM |
|
|
|
| Pàgina sobre “The Dirty Dozen” a IMDb | |
|
Valoracions |
|
| IMDb |  |
| FilmAffinity | |
Els dotze del patíbul (títol original en anglès The Dirty Dozen) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Robert Aldrich i estrenada l'any 1967. Ha estat doblada al català.[1]
Taula de continguts
Argument[2][modifica | modifica el codi]
El major Reisman (Lee Marvin), un militar expert en la guerra de guerrilles, i tota una eminència en el sabotatge de l'enemic, rep l'ordre de realitzar una missió suïcida, i molt bruta, que es basa a convertir l'escòria de l'exèrcit en la veritable elit. La missió consisteix a llançar un grup de paracaigudistes prop a una mansió en la qual oficials de l'exèrcit alemany tenen instal·lat un lloc d'alt comandament, centre de vacances i fort de defensa, prendre-la per sorpresa, dinamitar el soterrani per tal de causar la mort de la major quantitat d'oficials alemanys per desmoralitzar l'exèrcit alemany, i per últim, fugir si és possible. Després de seleccionar els seus homes, el major dels entrena amb mà dura però justa, amb el que es guanya la confiança del grup, afrontant-se fins i tot a oficials de major rang, per tal de demostrar que els bons soldats sempre ho segueixen sent tot i els seus errors. Quan arriba el moment, tots estan preparats per dur a terme la missió, però a poc a poc es fa malbé el pla, i han d'improvisar per tal de complir amb la missió.
Crítica[modifica | modifica el codi]
Competent relat de gestes bèl·liques que adaptava una novel·la d'E.M. Nathanson. La seva sòlida realització s'até en excés a les convencions més trillades del gènere, provocant que el vigor de la seva narrativa no impedeixi certa sensació de "déjà vu". L'excel·lent repartiment salva fàcilment l'honor de la funció. El seu èxit va provocar diverses seqüeles televisives.[3]
Repartiment[modifica | modifica el codi]
- Lee Marvin: Comandant John Reisman
- Charles Bronson: Joseph T. Wladislaw
- John Cassavetes: Victor P. Franko
- Jim Brown: Robert T. Jefferson
- Telly Savalas: Archer J. Maggott
- Donald Sutherland: Vernon L. Pinkley
- Robert Ryan: Coronel Everett Dasher-Breed
- Ernest Borgnine: General Worden
- George Kennedy: Major Max Armbruster
- Clint Walker: Samson Posey
- Richard Jaeckel: Sargent Clyde Bowren
- Ralph Meeker: Capità Stuart Kinder
- Tom Busby: Milo Vladek
- Ben Carruthers: Glenn Gilpin
- Stuart Cooper: Roscoe Lever
- Trini Lopez: Pedro Jimenez
- Colin Maitland: Seth K. Sawyer
- Al Mancini: Tassos R. Bravos
- Robert Phillips: Caporal Carl Morgan
- Robert Webber: General Denton
- George Roubicek: Arthur James Gardner
- Thick Wilson: Ajudant del General Worden
- Dora Reisser: Dona d'oficial alemany
Referències[modifica | modifica el codi]
- ↑ esadir.cat. Els dotze del patíbul (en català). esadir.cat.
- ↑ «The Dirty Dozen». The New York Times.
- ↑ http://www.fotogramas.es/Peliculas/Doce-del-patibulo/Critica
|
||||||||||||||
|
