Els dotze del patíbul

Els dotze del patíbul
The Dirty Dozen
Fitxa
Direcció	Robert Aldrich
Protagonistes	Lee Marvin; Ernest Borgnine; Charles Bronson; Jim Brown; John Cassavetes; Richard Jaeckel; George Kennedy; Trini López; Ralph Meeker; Robert Ryan; Telly Savalas; Donald Sutherland; Robert Webber; Clint Walker; Tom Busby; Ben Carruthers; Stuart Cooper; John Hollis; Robert Phillips
Producció	Kenneth Hyman
Dissenyador de producció	Asa Hutchinson
Guió	Nunnally Johnson i Lukas Heller
Música	Frank De Vol
Fotografia	Edward Scaife
Muntatge	Michael Luciano
Productora	Metro-Goldwyn-Mayer
Distribuïdor	Mokép i Netflix
Dades i xifres
País d'origen	Estats Units d'Amèrica i Regne Unit
Estrena	15 juny 1967
Durada	143 min
Idioma original	anglès ; alemany
Versió en català	Sí
Color	en color
Pressupost	5.400.000 $
Recaptació	45.300.000 $ (Estats Units d'Amèrica)
Descripció
Basat en	The Dirty Dozen
Gènere	cinema bèl·lic, drama, cinema d'acció i pel·lícula basada en una novel·la
Tema	Segona Guerra Mundial
Lloc de la narració	Regne Unit i Bretanya
Època d'ambientació	1944
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar al millor actor secundari (1968); Oscar a la millor edició de so (1968); Oscar al millor muntatge (1968); Oscar al millor so (1968) ;
Premis	Oscar a la millor edició de so (1966) ;
	Els dotze del patíbul: Una altra missió →

Els dotze del patíbul (títol original en anglès The Dirty Dozen) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Robert Aldrich i estrenada l'any 1967. Ha estat doblada al català.^[1]

El guió es basa en el best-seller de 1965 de E. M. Nathanson, que es va inspirar en una unitat real de la Segona Guerra Mundial d'especialistes en demolició darrere de les línies de la 101a Divisió Aerotransportada anomenada Filthy Thirteen.^[2]^[3]

Argument^[4][modifica]

El major Reisman (Lee Marvin), un militar expert en la guerra de guerrilles, i tota una eminència en el sabotatge de l'enemic, rep l'ordre de realitzar una missió suïcida, i molt bruta, que es basa a convertir l'escòria de l'exèrcit en la veritable elit. La missió consisteix a llançar un grup de paracaigudistes prop a una mansió en la qual oficials de l'exèrcit alemany tenen instal·lat un lloc d'alt comandament, centre de vacances i fort de defensa, prendre-la per sorpresa, dinamitar el soterrani per tal de causar la mort de la major quantitat d'oficials alemanys per desmoralitzar l'exèrcit alemany, i per últim, fugir si és possible. Després de seleccionar els seus homes, el major dels entrena amb mà dura però justa, amb el que es guanya la confiança del grup, afrontant-se fins i tot a oficials de major rang, per tal de demostrar que els bons soldats sempre ho segueixen sent tot i els seus errors. Quan arriba el moment, tots estan preparats per dur a terme la missió, però a poc a poc es fa malbé el pla, i han d'improvisar per tal de complir amb la missió.

Repartiment[modifica]

Lee Marvin: Comandant John Reisman
Charles Bronson: Joseph T. Wladislaw
John Cassavetes: Victor P. Franko
Jim Brown: Robert T. Jefferson
Telly Savalas: Archer J. Maggott
Donald Sutherland: Vernon L. Pinkley
Robert Ryan: Coronel Everett Dasher-Breed
Ernest Borgnine: General Worden
George Kennedy: Major Max Armbruster
Clint Walker: Samson Posey
Richard Jaeckel: Sargent Clyde Bowren
Ralph Meeker: Capità Stuart Kinder
Tom Busby: Milo Vladek
Ben Carruthers: Glenn Gilpin
Stuart Cooper: Roscoe Lever
Trini López: Pedro Jimenez
Colin Maitland: Seth K. Sawyer
Al Mancini: Tassos R. Bravos
Robert Phillips: Caporal Carl Morgan
Robert Webber: General Denton
George Roubicek: Arthur James Gardner
Thick Wilson: Ajudant del General Worden
Dora Reisser: Dona d'oficial alemany

Recepció[modifica]

Taquilla[modifica]

Els dotze del patíbul va ser un gran èxit comercial. En els seus primers cinc dies a Nova York, la pel·lícula va recaptar 103.849 dòlars en 2 sales.^[5] Produït amb un pressupost de 5,4 milions de dòlars, va obtenir 7,5 milions de dòlars en les seves cinc primeres setmanes al cinema a partir de 1.152 reserves i 625 impressions, una de les pel·lícules més taquilleres en aquell moment;^[6] tanmateix, a l'enquesta setmanal de taquilla de Variety, basada en una mostra de teatres clau de la ciutat, només va arribar al segon lloc a la taquilla dels Estats Units darrere de Només es viu dues vegades fins que finalment va assolir el número u en la seva sisena setmana.^[7] Finalment va obtenir lloguers de 24,2 milions de dòlars als Estats Units i al Canadà amb un import brut de 45,3 milions de dòlars.^[8] Va ser la quarta pel·lícula més taquillera de 1967 i la pel·lícula de MGM més taquillera de l'any. També va ser un èxit a França, amb 4.672.628 entrades.^[9]

Coincidint amb la seva estrena, Dell Comics va publicar un còmic The Dirty Dozen l'octubre de 1967.^[10]^[11]

Premis[modifica]

Premi	Categoria	Nominat(s)	Resultat
Oscar^[12]	Millor actor secundari	John Cassavetes	Nominat
	Millor muntatge	Michael Luciano	Nominat
	Millor so	Metro-Goldwyn-Mayer Studio Sound Department	Nominat
	Millors efectes de so	John Poyner	Guanyador
American Cinema Editors	Millor llargmetratge editat	Michael Luciano	Guanyador
Sindicat de Directors	Direcció excepcional en cinema	Robert Aldrich	Nominat
Premis Globus d'Or	Millor actor secundari	John Cassavetes	Nominat
Premis Laurel	Acció-Drama		Nominat
	Interpretació d'acció	Lee Marvin	Guanyador
	Actor secundari	Jim Brown	Nominat
	Actor secundari	John Cassavetes	Nominat
Photoplay	Medalla d'Or		Guanyador

A més la pel·lícula ha estat reconeguda per l'American Film Institute en les llistes següents:

2001: AFI's 100 anys... 100 emocions – No. 65^[13]
2003: AFI's 100 anys... 100 herois i dolents:
- The Dirty Dozen – Nominada a herois^[14]
2006: AFI's 100 Years... 100 inspiracions – Nominada^[15]

Referències[modifica]

↑ esadir.cat. Els dotze del patíbul. esadir.cat.
↑ Yardley, William «Jake McNiece, Who Led Incorrigible D-Day Unit, Is Dead at 93» (en anglès). The New York Times, 13-02-2013. Arxivat de l'original el 12 març 2016 [Consulta: 4 març 2022].
↑ «World War II soldier John (Jack) Agnew, whose unit inspired 'Dirty Dozen,' dies at 88» (en anglès). New York Daily News, 12-04-2010. Arxivat de l'original el 5 abril 2016 [Consulta: 4 març 2022].
↑ «The Dirty Dozen». The New York Times.
↑ «'Heat of Night' Scores With Crix; Quick B.O. Pace». Variety. 9 agost 1967: 3. Cal comprovar la data: |date= (ajuda)
↑ «'Dirty Dozen' Nabs $7.5-Mil. In 5 Wks.». Variety. 9 agost 1967: 3. Cal comprovar la data: |date= (ajuda)
↑ «National Boxoffice Survey». Variety. 9 agost 1967: 4. Cal comprovar la data: |date= (ajuda)
↑ «Big Rental Films of 1967». Variety. 3 gener 1968: 25. Cal comprovar la data: |date= (ajuda)
↑ Soyer, Renaud (July 14, 2013) "Robert Aldrich Box Office" Arxivat 11 May 2020^{[Date mismatch]} a Wayback Machine.. Box Office Story (en francès).
↑ Dell Movie Classic: The Dirty Dozen al Grand Comics Database
↑ Dell Movie Classic: The Dirty Dozen a la Comic Book DB (arxivat de l'original)
↑ «The 40th Academy Awards (1968) Nominees and Winners». oscars.org. Arxivat de l'original el 2 abril 2015. [Consulta: 25 agost 2011].
↑ «AFI's 100 Years...100 Thrills». American Film Institute, 2002. Arxivat de l'original el 6 febrer 2020. [Consulta: 20 agost 2016].
↑ «AFI's 100 Years...100 Heroes & Villains Nominees», 2005. Arxivat de l'original el 17 octubre 2019. [Consulta: 20 agost 2016].
↑ «AFI's 100 Years...100 Cheers Nominees», 2005. Arxivat de l'original el 6 febrer 2020. [Consulta: 20 agost 2016].

Vegeu també[modifica]

Els dotze del patíbul: Missió fatal, telefilm estatunidenco-italo-iugoslau dirigit per Lee H. Katzin

[1] sadir.cat. Els dotze del patíbul. esadir.cat.

[2] Yardley, William «Jake McNiece, Who Led Incorrigible D-Day Unit, Is Dead at 93» (en anglès). The New York Times, 13-02-2013. Arxivat de l'original el 12 març 2016 [Consulta: 4 març 2022].

[3] «World War II soldier John (Jack) Agnew, whose unit inspired 'Dirty Dozen,' dies at 88» (en anglès). New York Daily News, 12-04-2010. Arxivat de l'original el 5 abril 2016 [Consulta: 4 març 2022].

[4] «The Dirty Dozen». The New York Times.

[quick-5] «'Heat of Night' Scores With Crix; Quick B.O. Pace». Variety. 9 agost 1967: 3. Cal comprovar la data: |date= (ajuda)

[6] «'Dirty Dozen' Nabs $7.5-Mil. In 5 Wks.». Variety. 9 agost 1967: 3. Cal comprovar la data: |date= (ajuda)

[7] «National Boxoffice Survey». Variety. 9 agost 1967: 4. Cal comprovar la data: |date= (ajuda)

[8] «Big Rental Films of 1967». Variety. 3 gener 1968: 25. Cal comprovar la data: |date= (ajuda)

[aldrich-9] Soyer, Renaud (July 14, 2013) "Robert Aldrich Box Office" Arxivat 11 May 2020^{[Date mismatch]} a Wayback Machine.. Box Office Story (en francès).

[10] Dell Movie Classic: The Dirty Dozen al Grand Comics Database

[11] Dell Movie Classic: The Dirty Dozen a la Comic Book DB (arxivat de l'original)

[Oscars1968-12] «The 40th Academy Awards (1968) Nominees and Winners». oscars.org. Arxivat de l'original el 2 abril 2015. [Consulta: 25 agost 2011].

[13] «AFI's 100 Years...100 Thrills». American Film Institute, 2002. Arxivat de l'original el 6 febrer 2020. [Consulta: 20 agost 2016].

[14] «AFI's 100 Years...100 Heroes & Villains Nominees», 2005. Arxivat de l'original el 17 octubre 2019. [Consulta: 20 agost 2016].

[15] «AFI's 100 Years...100 Cheers Nominees», 2005. Arxivat de l'original el 6 febrer 2020. [Consulta: 20 agost 2016].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]

Pel·lícules dirigides per Robert Aldrich
1950s	Big Leaguer (1953) Apatxe (1954) Vera Cruz (1954) Un petó mortal (1955) El gran ganivet (1955) Autumn Leaves (1956) Attack (1956) Aposta suïcida (1959) The Angry Hills (1959)
1960s	L'últim capvespre (1961) Sodoma i Gomorra (1962) Què se n'ha fet, de Baby Jane? Quatre tipus de Texas (1963) Hush… Hush, Sweet Charlotte (1964) El vol del fènix (1965) Els dotze del patíbul (1967) La llegenda de Lylah Clare (1968) The Killing of Sister George (1968)
1970s	Too Late the Hero (1970) The Grissom Gang (1971) Ulzana's Raid (1972) L'emperador del nord (1973) The Longest Yard (1974) Hustle (1975) Twilight's Last Gleaming (1977) The Choirboys (1977) El rabí de San Francisco (1979)
1980s	...All the Marbles (1981)

Argument[4][modifica]