Martha Graham

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaMartha Graham
Martha Graham 1948.jpg
Martha Graham en una fotografia
de Yousuf Karsh (1948)
Dades biogràfiques
Naixement 11 de maig de 1894
Pittsburgh
Mort 1 d'abril de 1991(1991-04-01) (als 96 anys)
Manhattan, Nova York
Nacionalitat Estats Units Estats Units
Alma mater Denishawn School of Dancing and Related Arts (1916–1923)
Santa Barbara High School
Denishawn School of Dancing and Related Arts (–1923)
Activitat professional
Ocupació Ballarina, coreògrafa
Mestres Ruth Saint Denis
Dades familiars
Cònjuge Erick Hawkins (1948–1954)
Premis i reconeixements

Lloc web Lloc web oficial
IMDB: nm0334208
Modifica dades a Wikidata

Martha Graham (Pittsburgh, Pennsilvània, 11 de maig de 1894 -Manhattan, Nova York, 1 d'abril de 1991) va ser una ballarina i coreògrafa estatunidenca considerada com una de les grans pioneres de la dansa contemporània.[1] La seva carrera es perllongà durant setanta anys i va ser la primera ballarina a actuar a la Casa Blanca dels Estats Units, la primera també a ser ambaixadora cultural i en rebre el reconeixement civil més important dels Estats Units la Medalla de la Llibertat.

Biografia[modifica]

Martha Graham i Bertram Ross

Martha Graham nasqué a Pittsburgh, el 1894, filla d'un psiquiatre i una descendent del moviment religiós del Puritanisme. Estudià dansa amb Ruth Saint Denis (1913 a 1923) i es doctorà en lleis en el Bard College. El director musical i compositor Louis Horst, que tant influí en les seves idees sobre gran quantitat de ballarins i coreògrafs nord-americans, trobà una especial correspondència en Martha Graham, la personalitat de la qual descobrí com perfectament adaptable al «delsartisme nord-americà, tècnica en què el moviment pretén correspondre fisiològicament al esperit».

Martha Graham es donà conèixer en qualitat de ballarina independent, a Nova York el 1926, on fundà, el 1930, un Teatre de Dansa, on tingué ocasió de demostrar diverses vegades les seves facultats com a solista. El 1932 aconseguí una beca Guggenheim. El 1939 fundà l'Escola de Dansa Contemporània que porta el seu nom i tingué alumnes molt avantatjats com John Nielson Butler,[2] Guillermo Keys-Arenas,[3] Paul Taylor, Blanca Li[4] i altres que més tard serien famosos. Dues gires de recitals per l'estranger durant el curs 1955-56 i el 1962. Ha rebut els premis Capezio (1959 i Aspen (1965). Va tenir molta influència sobre el compositor Louis Horst, el qual li va escriure diverses partitures: Mystères (1931), Celébration (1934), El Penitent (1940).

Les coreografies de Martha Graham passen del centenar. Per a molts d'aquests treballs va crear la dansa abans que la música, Procediment que no deixa de tenir certs perills. Influïda per les idees de Horst, o bé coincidint amb elles, començant el ritual alliberant-se de la servitud al classisme convencional i estereotipat; era l'època d'entreguerres en què l'expressionisme alemany estava en ple auge. Més, conscient del menyspreu per la tècnica tradicional que sol anar inclosa en tots aquest moviments romàntics, va donar mostres de gran lluïdesa al saber derivar –o retrobar-, a través d'una tabula rasa, fingida o autentica, tota una sèrie de valors propis de la tècnica clàssica. A mitjan segle XX va arribar, això no obstant, a deteriorar les seves primitives concepcions amb la reiteració exagerada d'elements eròtics.

Així, havent-se lliurat en els seus principis d’un dels majors riscos de l'expressionisme, sucumbí, per últim, de ple en ell. Amb tot, la seva obra, fou una de les més renovadores d'un art que semblava anquilosat en freds i passats de moda tradicionalismes. També, des del punt de vista tècnic, va contribuir amb notables encerts que mereixen ser tinguts com a normes: la importància bàsica que confereix a la respiració i el sentit dinàmic que ha de comunicar-se a tot el cos, contribuint a crear un moviment total. La seva companyia de dansa, la Martha Graham Dance Company és la més antiga dels Estats Units. [5]

De 1948 a 1954, restà casada amb el ballarí i coreògraf de la seva companyia, Erik Hawkings.[6]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. [enllaç sense format] http://www.pbs.org/wnet/americanmasters/database/graham_m.html American Masters
  2. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. I, pàg. 201. (IBSN 84-7291-226-4)
  3. Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana, Volum. Nº. 6, pàg. 654-55, ISBN 84-8048-303-2
  4. Enciclopèdia Espasa Volum Commemoratiu, pàg. 306, ISBN 978-84-8335-449-0
  5. Enciclopèdia Espasa, Suplement dels anys 1973-74, pàg. 295-96, ISBN 84-239-4551-0
  6. Enciclopèdia Espasa, Volum A-Z, pàg. 667, ISBN 84-239-7591-6

Bibliografia[modifica]

  • Bird, Dorothy; Greenberg, Joyce. Bird's Eye View: Dancing With Martha Graham and on Broadway. Pittsburgh, Pennsylvania: Univ. of Pittsburgh Press, 2002 reprint. ISBN 0-8229-5791-4. 
  • Freedman, Russell. Martha Graham: A Dancer's Life. NYC: Clarion Books, 1998. ISBN 0-395-74655-8. 
  • Graham, Martha. Blood Memory: An autobiography. NYC: Doubleday, 1991. ISBN 0-385-26503-4. 
  • Hawkins, Erick. The Body Is a Clear Place and Other Statements on Dance. Hightstown, New Jersey: Princeton Book Co, 1992. ISBN 0-87127-166-4. 
  • Horosko, Marian. Martha Graham: The Evolution of Her Dance Theory and Training. Gainesville, FL: Univ. Press of Florida, 2002. ISBN 0-8130-2473-0. 
  • Morgan, Barbara. Martha Graham: Sixteen Dances in Photographs. Morgan & Morgan, 1980. ISBN 0-87100-176-4. 
  • Soares, Janet Mansfield. Louis Horst: Musician in a Dancer's World. Durham, North Carolina: Duke University Press, 1992. ISBN 0-8223-1226-3. 
  • Taylor, Paul. Private Domain: An Autobiography. NYC: Knopf, 1987. ISBN 0-394-51683-4. 
  • Tracy, Robert. Goddess - Martha Graham's Dancers Remember. Pompton Plains, New Jersey: Limelight Editions, 1997. ISBN 0-87910-086-9. 

Enllaços externs[modifica]