In Old Kentucky (pel·lícula de 1909)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaIn Old Kentucky
Fitxa
DireccióDavid Wark Griffith Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
GuióStanner E. V. Taylor Modifica el valor a Wikidata
FotografiaBilly Bitzer Modifica el valor a Wikidata
ProductoraBiograph Company Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorBiograph Company Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1909 Modifica el valor a Wikidata
Durada11 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcap valor Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Format4:3 Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama i cinema mut Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0000908 Modifica el valor a Wikidata

In Old Kentucky és una pel·lícula muda de la Biograph dirigida per D. W. Griffith i protagonitzada per Henry B. Walthall, Owen Moore i Kate Bruce.[1] La pel·lícula, rodada en una bobina[2] a Cuddebackville[3](estat de Nova York) es va estrenar el 20 de setembre de 1909.[4]

Argument[modifica]

Durant la Guerra Civil Nord-americana l’estat de Kentucky mantingué una posició neutral i els nois foren reclutats en ambdós exèrcits. Com a resultat en moltes famílies hi havia fills als dos bàndols. El pare de la família Wilkinson anuncia que s’ha declarat la guerra i George, el fill petit decideix unir-se al bàndol de la Unió mentre que Robert s’uneix als confederats. Més tard el germà gran ha de travessar les línies dels de la Unió per portar un missatge i es disfressa amb un uniforme enemic. En travessar les línies és descobert i ferit pel seu germà que desconeix la seva identitat. Un cop pres els germans es reconeixen i George es nega a ajudar-lo i comanda el pelotó d’afusellament. Mentre es dirigeixen a l’execució Robert aconsegueix escapar i arriba a casa els seus pares. El pare el vol entregar però la mare el protegeix i l’amaga. Més tard arriba George i en trobar-lo amb la mare el vol detenir però aquesta amenaça de volar-se el cap si ho fa. Davant això George marxa i el germà aconsegueix escapar. Acabada la guerra, George torna a casa i tot el poble es presenta a saludar-lo i celebrar-ho. Poc després arriba Robert fent tentines i derrotat. En veure l’escena a l’interior de la casa s’allunya amb tristesa però el vell oncle Jasper el descobreix i l’arrossega a dins. La mare l’abraça primer i després ho fa el seu germà.[5]

Repartiment[modifica]

Referències[modifica]

  1. Usai, Paolo Cherchi. The Griffith Project, Volume 3: Films Produced in July - December 1909 (en anglès). Bloomsbury Publishing, 2019-07-25, p. 36. ISBN 978-1-83902-008-7. 
  2. «Biograph Films». Moving Picture World 5, 13, 25-09-1909, pàg. 428.
  3. Gunning, Tom. D.W. Griffith and the Origins of American Narrative Film: The Early Years at Biograph (en anglès). University of Illinois Press, 1994, p. 211. ISBN 978-0-252-06366-4. 
  4. «Licensed films for the week». Moving Picture World 5, 13, 25-09-1909, pàg. 427.
  5. «Stories of the films – In Old Kentucky». Moving Picture World 5, 13, 25-09-1909, pàg. 421.

Enllaços externs[modifica]