Little Lord Fauntleroy (pel·lícula de 1921)
  | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Alfred E. Green i Jack Pickford |
| Protagonistes | |
| Producció | Mary Pickford |
| Guió | Bernard McConville |
| Música | Gaylord Carter |
| Fotografia | Charles Rosher |
| Distribuïdor | United Artists i Netflix |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
| Estrena | 1921 |
| Durada | 112 min |
| Idioma original | anglès cap valor |
| Color | en blanc i negre |
| Format | 4:3 |
| Descripció | |
| Basat en | Little Lord Fauntleroy |
| Gènere | drama, cinema mut i pel·lícula basada en una novel·la |
| Lloc de la narració | Anglaterra |
      | |
Little Lord Fauntleroy és una pel·lícula muda dirigida per Alfred E. Green i Jack Pickford i interpretada per Mary Pickford en els dos papers protagonistes, mare i fill.[1] La pel·lícula, basada en la novel·la homònima de Frances Hodgson Burnett,[2] es va estrenar el 15 de setembre de 1921.[3] Existeixen dues versions més d'aquesta novel·la, una rodada el 1936 amb Dolores Costello, i una altra el 1980 amb Alec Guinness.
Argument[modifica]
La vídua del capità Errol, el fill petit del comte de Dorincourt viu amb penes i treballs a Nova York amb el seu fill Cedric. El comte, en no tenir hereu, encarrega a Haversham, el seu advocat, que porti el jove Cedric d'Amèrica per ser format per dur el títol de Lord Fauntleroy. Quan arriben al castell, la mare (Dearest), és acusada erròniament d'haver-se casat pels diners, i no és benvinguda al castell, mentre que Cedric, amb el seu enginy innocent i infantil, captiva el comte i es guanya els convidats nobles que van al castell. Un dia, Haversham es presenta al castell amb una dona que afirma que el seu fill és el verdader hereu i que Cedric és un impostor, i li demana per a ell el títol de Lord Fauntleroy. Quan la notícia arriba als diaris de Nova York, els amics de Cedric, Dick, Hobbs i la senyora McGinty, viatgen a Anglaterra per tal de desemmascarar la conspiració. El comte s'alegra molt de les notícies i ell i Dearest es reconcilien i tots tres viuen feliços al castell.
Repartiment[modifica]
- Mary Pickford (Cedric Errol i Dearest, la mare de Cedric)
- Claude Gillingwater (comte de Dorincourt)
- Joseph J. Dowling (William Havisham)
- James A. Marcus (Hobbs)
- Kate Price (Mrs. McGinty)
- Fred Malatesta (Dick)
- Rose Dione (Minna)
- Arthur Thalasso (l'estranger)
- Colin Kenny (Bevis)
- Emmett King (Reverend Mordaunt)
- Madame De Bodamere (Mrs. Higgins)
- Gordon Griffith (noi que roba raïm)
- Jackie Condon (nen que inicia la pel·lícula)
- Francis Marion (fill de Minna)
Producció[modifica]
La pel·lícula, produïda per Mary Pickford per a la United Artist, es va rodar quasi enterament als estudis Brunton de Los Angeles, a excepció de les escenes per als exteriors del castell que es van rodar a Burlingame (Califòrnia).[4] El director de fotografia, Charles Rosher, va realitzar una excel·lent feina per a l'època amb superposicions i treballs de perspectiva per engrandir o empetitir Mary Pickford i així fer-la aparèixer interpretant els dos personatges a la vegada. En una escena, Cedric fa un petó a Dearest, la seva mare i aquests pocs segons van requerir una feina de 15 hores.[5] En el seu moment es va considerar com la pel·lícula més costosa que havia produït Pickford[6] però va esdevenir un gran èxit.
Referències[modifica]
- ↑ «A triumph!». Moving Picture World, 01-10-1921, pàg. 481.
- ↑ «“Little Lord Fauntleroy” now ready to make bow on screen.». Moving Picture World, 10-09-1921, pàg. 199.
- ↑ «Mary to Open Film in Theatre Next Door to Doug». Exhibitors Trade Review, 17-09-1921, pàg. 1113.
- ↑ Moving Picture World, 10-09-1921, pàg. 159.
- ↑ Whitfield, Eileen. Pickford: The Woman Who Made Hollywood (en anglès). University Press of Kentucky, 2007-08-31, p. 215-216. ISBN 9780813191799.
- ↑ «Huge crowds flock to see Mary Pickford in premiere of Little Lord Fauntleroy”». Moving Picture World, 24-09-1921, pàg. 404.
Enllaços externs[modifica]
- Little Lord Fauntleroy al catàleg de l'American Film Institute