En Ralph, el destructor

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaEn Ralph, el destructor
Wreck-It Ralph
Ralph destructor cartell.jpg
Fitxa tècnica
Direcció Rich Moore
Protagonistes sense valor
Producció Clark Spencer i John Lasseter
Guió Jennifer Lee, Phil Johnston, Jim Reardon, John C. Reilly, Rich Moore i Jennifer Jason Leigh
Música Henry Jackman
Muntatge Tim Mertens
Productora Walt Disney Animation Studios
Distribuïdora Fórum Hungary Tradueix i Walt Disney Pictures
Dades i xifres
País Estats Units d'Amèrica
Data d'estrena 30 octubre 2012
Durada 101 min
Idioma original anglès
Doblada al català Sí
Color en color
Pressupost 165.000.000 $
Ingressos 471.222.889 $
Temàtica
Gènere pel·lícula de fantasia, computer-animated film Tradueix, pel·lícula de comèdia, crossover, comèdia dramàtica, cinema de ciència-ficció, cinema familiar i cinema d'aventures


Palmarès
Nominacions
Premis
Més informació
IMDb Fitxa
FilmAffinity Fitxa
Rotten Tomatoes Fitxa
Box office Mojo Fitxa
All Movie Fitxa
TCM Fitxa
Metacritic Fitxa
Lloc web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

En Ralph, el destructor (títol original: Wreck-It Ralph) és una pel·lícula de dibuixos animats de Walt Disney estrenada l'any 2012. Se'n va estrenar una seqüela, En Ralph destrueix internet, el 2018.

Argument[modifica]

En un saló recreatiu, els personatges dels videojocs cobren vida independent quan es tanquen les portes. Ralph és l'antagonista d'un joc molt popular però se sent marginat pels seus companys de repartiment. Per això abandona el joc per intentar ser un heroi en altres aventures. Aterra a una màquina veïna de jocs de guerra, on allibera accidentalment uns insectes malignes. Posteriorment va a parar a un joc de curses, on coneix la jove Vanellope, a qui les altres jugadores no deixen participar per ser una falla del joc (un error de programari).

Ralph promet ajudar la Vanellope, amb qui se sent identificat i creen junts un cotxe de carreres. Però davant les amenaces del rei de la cursa, el trenca, per por que Vanellope sigui destruïda. Ralph torna derrotat al seu joc, on descobreix que sense ell res no pot funcionar, ja que no té sentit un joc sense objectiu. Mentrestant, els insectes assassins han colonitzat el joc de curses, i es disposen a destruir-lo. Ralph ha d'evitar-ho destruint els diversos enemics amb ajuda de personatges d'altres aventures.

Finalment els insectes són derrotats, la Vanellope es converteix en la princesa del joc de curses i el Ralph torna a casa seva, ara respectat pels seus companys perquè han entès el seu paper clau.

Referències a videojocs[modifica]

La pel·lícula està farcida de referències a videojocs reals. El saló recreatiu conté màquines existents:[1] Space Invaders, Asteroids, Battlezone, Pac-Man, Street Fighter II, Frogger, Food Fight, Centipede, Dragon's Lair, Agent X, Tapper, Star Wars, Teenage Mutant Ninja Turtles, Area 51, Sonic the Fighters, The House of the Dead, Dance Dance Revolution, Virtua Cop i RoadBlasters. Igualment apareixen jocs inventats però que tenen referents reals clars, com ara Killer Instinct, Daytona USA, Whac-A-Mole o NBA Jam.

Hi ha tres jocs centrals que s'inspiren al seu torn en altres videojocs. El joc de Ralph, Arregla-ho Fèlix, és una barreja de Donkey Kong (on Ralph fa l'equivalent al goril·la destructor) i Rampage, mentre que el joc de curses és una paròdia de la saga Super Mario Kart. Els insectes provenen d'un joc que imita Call of Duty, incloent-hi l'aspecte físic d'alguns personatges.

A la reunió de teràpia de grup de Ralph apareixen diversos antagonistes de jocs: Bowser, de la sèrie de Mario Bros.;[2] Doctor Eggman de la saga Sonic the Hedgehog; Neff, del videojoc Altered Beast, els fantasmes de Pac-Man; Mister Binson i Zangief de Street Fighter, un robot de Cyborg Justice, un personatge de Eye of the Beholder, Kano de Mortal Kombat, la noia de Shining Force, un dimoni de Satan's Hollow i Ciryl de The House of the Dead.

Per últim, hi ha aparicions de personatges secundaris o objectes que provenen de diversos jocs, especialment a les escenes de transició entre màquines (l'estació central) i les de la vida quotidiana. A part d'al·lusions als jocs ja esmentats, poden veure's homenatges a Paperboy, Pong, Dig Dug, Tapper, Burgertime, Zero Wing i Q*Bert. Igualment, apareixen referències a altres pel·lícules de Disney o a elements de la cultura popular.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: En Ralph, el destructor Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Román Hernández, J. «¡Rompe Ralph! Referencias que quizás no viste». Emezeta. [Consulta: 20 novembre 2015].
  2. Frye, Jim (Spring 2012). "Ralph's Wrecking Crew". Disney twenty-three (Disney Enterprises) 4 (1): 43.

Enllaços externs[modifica]