Els Aristogats

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaEls Aristogats
The Aristocats
Fitxa
Direcció Wolfgang Reitherman
Protagonistes
sense valor
Producció Wolfgang Reitherman i Winston Hibler
Dissenyador de producció Ken Anderson
Guió Frank Thomas, Ken Anderson, Larry Clemmons, Vance Gerry, Eric Cleworth, Julius Svendsen i Ralph Wright
Música George Bruns, Terry Gilkyson, Sherman Brothers Tradueix, Floyd Huddleston i Al Rinker
Muntatge Tom Acosta Tradueix
Productora The Walt Disney Company
Distribuïdor InterCom Tradueix
Qualitat
País d'origen Estats Units d'Amèrica
Estrena 11 desembre 1970
Durada 78 min
Idioma original anglès
Color en color
Descripció
Gènere cinema musical, pel·lícula de fantasia, pel·lícula infantil, animació tradicional i comèdia romàntica
Tema segrest i enveja
Subjecte representat rodamón i hereu
Lloc de la narració París
Època d'ambientació 1910



Lloc web Lloc web
IMDB: tt0065421 Filmaffinity: 892694 Allocine: 96 Rottentomatoes: m/aristocats Allmovie: v83925 TCM: 67588
Modifica les dades a Wikidata

Els Aristogats (títol original en anglès: The Aristocats) és una pel·lícula d'animació estatunidenca de 1970, produïda per Walt Disney Productions. Està basada en la història de Tom McGowan i Tom Rowe, que gira al voltant d'una família de gats de l'aristocràcia.[1] El títol original de la pel·lícula és una paranomàsia de la paraula anglesa aristocrats (aristòcrates).

Argument[modifica]

La gata Duquessa ha tingut tres gatets i la seva mestressa vols deixar-los l'herència. Edgar, el majordom, ho sent i planeja desfer-se'n per tenir ell la fortuna. Mentre se'ls està emportant drogats, un gos els ataca i els gats cauen al mig del camí. Allà desperten l'endemà sense saber on són. Un gat del carrer i amant del jazz, Thomas O'Malley, es compromet a guiar-los de nou cap a casa. En aquest camí, els dos gats s'enamoren però la Duquessa no vol deixar la seva mestressa i viure al carrer.

Decebut, Thomas marxa de nou cap a un refugi, sense saber que Edgar ha capturat els gats només arribar i planeja enviar-los a l'estranger en una caixa. El seu amic, el ratolí Roquefort, l'avisa perquè els rescati i vencen el majordom en un combat. Finalment, Thomas passa a formar part de la família.

Repartiment[modifica]

  • Thomas O'Malley: Phil Harris
  • Duquessa: Eva Gabor
    • Duquessa (cançons): Robie Lester
  • Marie: Liz English
  • Berlioz: Dean Clark
  • Toulouse: Gary Dubin
  • Roquefort: Sterling Holloway
  • Madame Bonfamille: Hermione Baddeley
  • Edgar: Roddy Maude-Roxby
  • Frou-Frou: Nancy Kulp
    • Frou-Frou (cançons): Ruth Buzzi
  • Napoleó: Pat Buttram
  • Lafayette: George Lindsey
  • Amelia Locuaz: Carole Shelley
  • Abigail Locuaz: Monica Evans
  • Oncle Waldo: Bill Thompson
  • Georges Hautecourt: Charles Lane
  • Gat Jazz: Scatman Crothers[2]
  • Gat xinès: Paul Winchell
  • Gat anglès: Lord Tim Hudson
  • Gat italià: Vito Scotti
  • Gat rus: Thurl Ravenscroft
  • Lleter: Peter Renaday

Anàlisi[modifica]

La pel·lícula explora el contrast entre el món vital i alegre del carrer i el fred de l'aristocràcia, malgrat l'amor de la mestressa pels gats. És un tema propi dels contes, així com la trama per a aconseguir el testament amb argúcies..[3]

Aquesta obra va ser la darrera aprovada per Walt Disney en persona, que va morir abans de la seva estrena.[4] La bona recepció va propiciar una reestrena el 1981.[5] Es porta planejant una seqüela per a aquesta pel·lícula en 2005, es va emprendre el treball en 2007 però es va eliminada per la compra de la companyia per part de Pixar i a cancel·lar el projecte en 2006. Actualment no se sap res de la suposada The Aristocats 2.

Premis[cal citació][modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Els Aristogats Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Thomas, Bob «'Aristocats' Has Disney Touch». Kentucky New Era, 09-12-1970 [Consulta: 13 juny 2016].
  2. Hill, Jim. «The Greatest Performances You Never Got to Hear». The Laughing Place, 03-04-2001. [Consulta: 13 juny 2016].
  3. Sampson, Wade. «The Secret Origin of the Aristocats». Mouse Planet, 23-12-2009. [Consulta: 13 juny 2016].
  4. Thomas, Bob «First Cartoon Minus Walt». Ottawa Citizen, 03-08-1968 [Consulta: 13 juny 2016].
  5. Hill, Jim. «Would Walt's version of "The Aristocats" have been a bigger hit for Disney Studios?». Jim Hill Media, 21-08-2012. [Consulta: 13 juny 2016].