The Fox and the Hound

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de pel·lículaThe Fox and the Hound
The Fox and the Hound.jpg
Fitxa tècnica
Direcció Ted Berman
Richard Rich
Art Stevans
Protagonistes
Direcció artística Don Griffith Tradueix
Producció Ron Miller
Wolfgang Reitherman
Art Stevens
Guió Larry Clemmons
Ted Berman
David Michener
Peter Young
Burny Mattinson
Steve Hulett
Earl Kress
Vance Gerry
Música Buddy Baker
Fotografia Peter Anderson Tradueix
Muntatge James Melton
Jim Koford
Productora Walt Disney Productions
Distribuïdora Buena Vista Distribution
Dades i xifres
País Estats Units
Data d'estrena 1981
Durada 83 minuts
Idioma original anglès
Color en color
Pressupost 12 milions de dòlars
Ingressos 63.456.988 de dòlars
Temàtica
Basat en The Fox and the Hound Tradueix
Gènere animació
Lloc de la narració Estats Units d'Amèrica
Època d'ambientació segle XX
Sèrie Walt Disney Animation Studios films Tradueix
Més informació
IMDb Fitxa 7.3/10 stars
FilmAffinity 6.2/10 stars
Rotten Tomatoes Fitxa
Box office Mojo Fitxa
All Movie Fitxa
TCM Fitxa
Lloc web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

The Fox and the Hound (literalment en català "La guineu i el gos de caça") és una pel·lícula d'animació estatunidenca de 1981, produïda per Walt Disney Productions i basada lliurement en la novel·la homònima escrita per Daniel P. Mannix. El 24è llarmetratge d'animació de Disney, la pel·lícula explica la història de dos amics improbables, una guineu roja anomenat Tod i un gos de caça anomenat Copper, que hauran de lluitar contra llurs propis instints i contra la societat que els envolta i els enfronta, per a conservar llur amistat. Dirigida per Ted Berman, Richard Rich, i Art Stevens, la pel·lícula inclou les veus de Mickey Rooney, Kurt Russell, Pearl Bailey, Jack Albertson, Sandy Duncan, Jeanette Nolan, Pat Buttram, John Fiedler, John McIntire, Dick Bakalyan, Paul Winchell, Keith Mitchell, i Corey Feldman.

The Fox and the Hound es va estrenar als cinemes dels Estats Units el 10 de juliol de 1981, a l'èxit financer. En el moment de l'estrena, era la pel·lícula d'animació més cara produïda fins a la data, amb un cost de 12 milions de dòlars. Va ser re-estrenar als cinemes el 25 de març de 1988. Una seqüela, The Fox and the Hound 2, es va estrenar el 2006.

Argument[modifica]

La pel·lícula tracta sobre la relació de dos animals, una guineu roja anomenada Tod i un gos anomenat Copper, els quals entaulen una forta amistat sent petits. En Copper és d'una raça de gos caçador i el seu amo el porta de caça durant una temporada per a ensinistrar-lo; així creix com un feroç caçador de guineus i oblida el seu amic de la infància. Després de l'entrenament, ja gran, torna i és obligat a ser enemic d'en Tod. Però en Tod no ha oblidat el seu amic i malgrat que en Copper el persegueix, acaba defensant-lo quan el veu en perill.

Repartiment original[modifica]

Producció[modifica]

La producció de The Fox and the Hound va començar el 1977.[1][2] La pel·lícula va tenir una de les produccions més difícils en la història dels clàssics animats de l'estudi. Va ser l'última pel·lícula en la qual van treballar llegendes de l'animació com Frank Thomas i Ollie Johnston i on van fer llurs primeres passes animadors reconeguts com Glen Keane, que més tard s'encarregaria d'altres personatges animats en futures pel·lícules com The Little Mermaid (1989) i Pocahontas (1995). Com els animadors veterans de Walt Disney havien mort o aconseguit sumi edat de retir, la pel·lícula va marcar l'últim treball de la resta dels animadors originals. El projecte comptava majorment amb la participació de novells a l'animació que l'estudi havia reclutat durant la dècada del 1970.[3]

Durant la producció de The Fox and the Hound, l'estudi va patir el robatori de gran part del material elaborat per a la pel·lícula i van haver de recomençar gairebé des del principi.[4]

Personatges[modifica]

  • Tod: és una guineu que és abandonat per la seva mare mentre aquesta és perseguida per caçadors els quals li donen mort. La petita guineu queda sol però és trobat per Mamà Buho qui ho lliura a la vídua Tweed que ho cuida i s'encapritxa amb ell fins que decideix deixar-ho en una reserva natural.
  • Copper: és un gos de caça. El seu amo ho cuida i ho entrena per caçar però així i tot ell es fa amic de la guineu Tod, sense pensar que qualsevol dia les seves naturaleses contraposades els enfrontarà.
  • Vixey: la parella de Tod. És una zorrita que coneix mamà buho i en estar tod solament en el bosc decideix presentarsela però aquests s'enamoren i al final es queden junts.
  • Vídua Tweed: és una dona vídua que té una granja. Un dia troba a Tod i decideix cuidar-ho fins que aquest compleix un any i decideix deixar-ho en llibertat per culpa d'amos slade qui ho pretén matar.
  • Amos Slade: és l'amo de Toby. Té un caràcter dur però en el fons aprecia a Toby.
  • Chief: és l'altre gos caçador d'Amos Slade, al principi sembla tenir odi cap a Toby però després s'encapritxa amb ell.
  • Big Mama: és una mussol que viu en el bosc i troba a Tod després que uns caçadors matin a la mare d'aquest. Juntament amb Dinky i Boomer decideixen donar-li-ho a la vídua Tweed.
  • Dinky: és un ocell groc, que juntament amb el seu amic Boomer, tracta de capturar a un cuc durant tota la pel·lícula, sense aconseguir-ho. És ell qui sol quedar-se escoltant amb l'orella en el tronc, a la recerca de trobar a la seva presa.
  • Boomer: és un picot que quequeja. Fidel company de Dinky, és ell qui s'encarrega de picotear els arbres a la recerca del cuc.
  • Squeeks: és la presa de Dinky i Boomer. Sempre escapa d'ells. Cap al final, es torna una papallona i canvia del color verd al blau.

Rebuda[modifica]

En The Animated Movie Guide, Jerry Beck va considerar la pel·lícula "mitjana", encara que elogia el treball de veu de Pearl Bailey com Big Mama, i l'extremada dedicació al detall mostrat per l'animador Glen Keane en l'elaboració de l'escena de la lluita entre Copper, Tod, i l'ós.[3] En el seu llibre "The Disney Films", Leonard Maltin també assenyala que l'escena de la baralla entre Copper, Tod, i l'ós rebut grans elogis en el món de l'animació. No obstant això, Maltin va sentir que la pel·lícula es va basar massa en "formula cuteness, formula comedy relief, and even formula characterizations".[5] En general, va considerar que la pel·lícula "encantadora" afirmava que era "càlid i replet de personatges personals" i que "s'apropa a l'antiga màgia de Disney a vegades."[6]

The New York Times comentà que la pel·lícula "breaks no new ground whatsoever". Ells ho van descriure com "a pretty, relentlessly cheery, old-fashioned sort of Disney cartoon feature, chock-full of bouncy songs of an upbeatness that is stickier than Krazy-Glue and played by animals more anthropomorphic than the humans that occasionally appear." Finalment, van afirmar que, "Like all Disney features, The Fox and the Hound is rather overstuffed with whimsy and folksy dialogue. It also possesses a climax that could very well scare the daylights out of the smaller tykes in the audience, though all ends well. Parents who don't relish chaperoning their tykes to see the movie, but find they must anyway, can take heart in the knowledge that the running time is 83 minutes. That's about as short as you can get these days."[7] Los Angeles Times criticà a la pel·lícula per ser massa llarga, mentre que Newsweek també va criticar la pel·lícula amb el comentari que no era una pel·lícula feta per a una audiència adulta.[4]

La pel·lícula va guanyar un gran seguiment i va ser guardonat amb un Premi d'Or a la pantalla Goldene Leinwand Premis el 1982. També va ser nominat per un Premi Jove Artista i Premi Saturn a la millor pel·lícula de Fantasia.[8]

Banda sonora[modifica]

  • "Best of Friends", música de Richard Johnston, lletres de Stan Fidel, cantada per Pearl Bailey
  • "Lack of Education", música i lletres de Jim Stafford, cantada per Pearl Bailey
  • "A Huntin' Man", música i lletres de Jim Stafford, cantada per Jack Albertson
  • "Goodbye May Seem Forever", música de Richard Rich, lletres de Jeffrey Patch, cantada per Jeanette Nolan
  • "Appreciate the Lady", música i lletres de Jim Stafford, cantada per Pearl Bailey

Referències[modifica]

  1. «Fox and the Hound, The - D23». D23. Disney.com. Arxivat de l'original el 6 de setembre de 2015. [Consulta: 11 agost 2015].
  2. Grant, John. The Encyclopedia of Walt Disney's Animated Characters: From Mickey Mouse to Hercules. Disney Editions, 30 d'abril de 1998, p. 306. ISBN 978-0-7868-6336-5. 
  3. 3,0 3,1 Beck, Jerry. The Animated Movie Guide (en anglès). Chicago Review Press, 2005, p. 87. ISBN 1569762228. 
  4. 4,0 4,1 Cawley, John. «Don Bluth The Disney Years: Fox and Hound».
  5. Maltin, Leonard. «Chapter 3: Without Walt». A: The Disney Films (en anglès). Disney Editions, 2000, p. 275. ISBN 978-0786885275. 
  6. Maltin, Leonard. Leonard Maltin's Movie Guide, 2010, p. 490. ISBN 0-451-22764-6. 
  7. Canby, Vincent. «OLD STYLE DISNEY». The New York Times.
  8. «The Fox and the Hound - Awards». Internet Movie Database.

Enllaços externs[modifica]