La Sireneta (pel·lícula de 1989)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquest article tracta sobre la pel·lícula de Disney; per al personatge dels contes de Hans Christian Andersen, vegeu l'article La Sireneta
Infotaula de pel·lículaLa Sireneta
The Little Mermaid
The Little Mermaid logo.svg
Little mermaid.jpg
Pòster de la pel·lícula
Fitxa
Direcció Ron Clements i John Musker
Protagonistes
sense valor
Director artístic Michael Peraza Tradueix i Donald Towns Tradueix
Producció Howard Ashman i John Musker
Guió John Musker i Ron Clements
Música Alan Menken i Howard Ashman
Muntatge John Carnochan Tradueix i Mark Hester Tradueix
Productora Walt Disney Pictures i Silver Screen Partners IV Tradueix
Distribuïdor Buena Vista Distribution i InterCom
Dades i xifres
País d'origen Estats Units d'Amèrica
Estrena 17 novembre 1989
Durada 83 min
Idioma original anglès
Color en color
Format pantalla ampla
Recaptació 184.155.863 $ (mundial)
Descripció
Basat en La Sireneta
Gènere cinema romàntic, cinema musical, pel·lícula de fantasia, pel·lícula infantil, animació tradicional, fantasia, melodrama i musical
Lloc de la narració oceà Atlàntic





Premis i nominacions
Nominacions
Premis

Lloc web Lloc web
IMDB: tt0097757 Filmaffinity: 130551 Allocine: 18115 Rottentomatoes: m/the_little_mermaid_1989 Mojo: littlemermaid Allmovie: v29563 TCM: 81548 TV.com: movies/the-little-mermaid
Modifica les dades a Wikidata

La Sireneta (títol original en anglès: The Little Mermaid) és una pel·lícula musical animada estatunidenca de 1989, produïda per Walt Disney Pictures i basada lliurement en el conte del mateix nom de Hans Christian Andersen (1837).[1]

La història de la sireneta Ariel va donar un nou impuls a les pel·lícules animades que fins llavors havien entrat en decadència.[cal citació] Va suposar el retorn de Disney a les històries amb rerefons de conte de fades, i l'accentuació del paper de la música.[cal citació] Aquests canvis serien una constant en les pel·lícules posteriors i marcarien tota una nova era,[cal citació] coneguda com el Renaixement Disney, que arribaria al seu punt culminant el 1991 quan Beauty and the Beast va ser nominada a l'Oscar a la millor pel·lícula.[cal citació]

Argument

Ariel, la filla menor del rei Tritó, és una sireneta que no està satisfeta amb la seva vida sota el mar. Curiosa amb el món humà, busca objectes de la terra i els guarda en una cova secreta imaginant la seva utilitat. A més, en contra dels advertiments del seu pare, també s'aventura amb el peix Flounder a la superfície de l'oceà per poder parlar amb la gavina Seagull i descobrir més sobre la seva col·lecció.

Durant una de les seves escapades precisament, es troba amb el vaixell del Príncep Eric que està celebrant el seu aniversari amb la seva tripulació. Ariel s'acosta al vaixell i es deixa meravellar per la música que s'hi toca i la visió del mateix príncep Eric, de qui s'enamora a primera vista. L'esclat d'una tempesta però, posa en perill la seva vida i Ariel no dubta en salvar el príncep Eric i portar-lo a la platja. Encara que, en un principi, el noi sembla mort, a poc a poc, va obrint els ulls i entreveu i sent cantar a Ariel. Només l'arribada del gos d'Eric, Max, fa que Ariel fugi abans que la descobreixin.

El retorn al mar és lent i trist. Ariel té ganes de tornar a veure a l'Eric i el seu pare no comprèn el seu desig d'apropar-se als humans. Així, quan Úrsula, la malvada bruixa del mar, li proposa un pacte que li permetrà estar amb el seu estimat príncep Eric, Ariel ho accepta. Úrsula està disposada a donar cames a la sireneta durant tres dies. Si durant aquest temps Ariel aconsegueix un petó d'amor vertader per part d'Eric, la transformació serà per sempre. Si no és així, Ariel tornarà a convertir-se en sireneta i quedarà sota el poder d'Úrsula. A canvi de les cames però, Úrsula també li demana una cosa: la seva veu.

D'aquesta manera, Ariel arriba al castell d'Eric, com una humana i incapaç de parlar. Amb l'ajuda de Flounder, Seagull i el fidel cranc Sebastià intentarà complir el pacte que ha fet amb Úrsula. Malauradament, la bruixa no jugarà net i, veient que Ariel pot aconseguir l'amor d'Eric, es transforma en una jove atractiva que tindrà la veu que ha pres a Ariel. Utilitzant els seus encanteris, Úrsula hipnotitza el príncep Eric i fa que s'allunyi de la sirena.

Mentrestant, el rei Tritó ha descobert l'engany i, sabent que la seva filla Ariel ha quedat sota el poder d'Úrsula, la malvada bruixa del mar, s'ofereix a canviar-se per ella. Evidentment, Úrsula accepta aquesta sacrifici. Amb el rei Tritó fora de Palau, Úrsula podrà apoderar-se del seu trident i regnar aleshores els mars. Amb el que no comptava però, era amb la intervenció d'Eric que, conscient del que ha passat a la seva estimada Ariel, s'enfronta a Úrsula, la malvada bruixa del mar, i la mata.

Gràcies a l'actuació d'un humà, doncs, el rei Tritó podrà recuperar el seu tron i el mar no haurà de viure una època de terror sota la direcció d'Úrsula, la bruixa malvada del mar. Agraït al príncep Eric, per tant, i sabent que ell té el poder perquè la seva filla sigui feliç, transforma a Ariel en humana i permet que ambdós s'uneixin, es casin i visquin un al costat de l'altre per sempre més.[2][3]

Repartiment

  • Jodi Benson: la princesa Ariel, la Sireneta
  • Christopher Daniel Barnes: el príncep Eric
  • Pat Carroll: Ursula, la malvada bruixa del mar
  • Samuel E. Wright: Sebastian
  • Jason Marin: Flounder
  • Kenneth Mars: el rei Triton, el pare de la princesa Ariel, la Sireneta
  • Buddy Hackett: Scuttle
  • Ben Wright: Grimsby
  • Paddi Edwards: Flotsam i Jetsam
  • Edie McClurg: Carlotta
  • Kimmy Robertson i Caroline Vasicek: Ariel's Sisters
  • Will Ryan: Harold the Seahorse
  • Frank Welker: Max the Sheepdog
  • René Auberjonois: Chef Louis

Diferències respecte al conte

La pel·lícula es pren algunes llicències respecte al conte original. Les principals passen per accentuar el maniqueisme dels personatges.

La bruixa té un paper molt més actiu a la pantalla. Proposa tractes enganyosos i intenta robar l'amor del príncep mentre que, en la versió d'Andersen, el personatge té un paper molt secundari i neutral, sense ser maligne. Les condicions que posa a la Sireneta per donar-li cames són més conseqüència de les "lleis" del seu ofici que d'un simple interés a fer-li mal. A l'encanteri original, la transformació de la sirena en humana li provoca un gran dolor físic que ella accepta silenciosament per amor. I, a més, l'intercanvi de cames per veu és un intercanvi irreparable. Ella podrà conservar la seva forma humana si el príncep s'enamora d'ella però no podrà recuperar la veu.

L'amor de la Sireneta del conte és un amor no correspost, ja que el príncep, des del principi, està enamorat d'una altra princesa. Per tant, el final feliç en la versió literària és impossible, i la Sireneta acaba morint. Per aquesta raó, molts dels aspectes del conte danès es van modificar i es va construir una pel·lícula més adequada al públic infantil i més propera als esquemes dels contes de fades que Disney havia portat al cinema anteriorment. En concret, es va buscar un argument en el qual la donzella/princesa hagués de superar diversos obstacles imposats per un personatge maligne però que, al final, es veiés recompensada amb l'amor del príncep i un gran casament.

Cal mencionar també que, com en altres produccions prèvies, Disney va introduir a la cinta uns personatges secundaris humorístics que no es trobaven en el conte, com el cranc Sebastià o el peix Flounder, que, heretant el paper del graciós del teatre clàssic, donen comicitat a la història i la fan més amena pels infants.

Banda sonora[cal citació]

The Little Mermaid va ser considerada per alguns crítics com "la pel·lícula que va portar Broadway als dibuixos animats". Alan Menken va ser el principal compositor de les seves cançons, encara que en alguns casos va col·laborar amb Howard Ashman.

Cançons

  • "Fathoms Below" – Mariners
  • "Daughters of Triton" – Filles del rei Tritó
  • "Part of Your World" – Ariel
  • "Part of Your World (Reprise)" – Ariel
  • "Under the Sea" – Sebastià i les criatures del mar
  • "Poor Unfortunate Souls" – Úrsula
  • "Les Poissons" – Chef Louis
  • "Kiss the Girl" – Sebastià i Cor
  • "Vanessa's Song" – Vanessa/Úrsula
  • "Part of Your World (Final)" – Cor

Premis i nominacions[cal citació]

The Little Mermaid va obtenir un important nombre de premis durant la temporada cinematogràfica 1989-1990. La major part confirmava l'excel·lent qualitat de la pel·lícula en la seva vessant més musical:

Premis

Nominacions

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Sireneta Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «The Little Mermaid». The New York Times.
  2. «The Little Mermaid». Imdb.
  3. «The Little Mermaid». Filmaffinity.