La Blancaneu i els set nans

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquest article tracta sobre el conte popular. Si cerqueu la pel·lícula de Disney, vegeu «La Blancaneu i els set nans (pel·lícula de 1937)».
Infotaula de llibreLa Blancaneu i els set nans
(de) Schneewittchen Modifica el valor a Wikidata
1862 Müller Schneewittchen anagoria.JPG
Modifica el valor a Wikidata
Tipusconte popular Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
Autorgermans Grimm, Jacob Grimm i Wilhelm Grimm Modifica el valor a Wikidata
Llenguaalemany Modifica el valor a Wikidata
PublicacióAlemanya Modifica el valor a Wikidata, 1812 Modifica el valor a Wikidata
EdicióBiancognee (it) Tradueix, Snowdrop (en) Tradueix i Q102274522 Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Gènereconte de fades Modifica el valor a Wikidata
Personatges

(La) Blancaneu coneguda també com (La) Blancaneu i els set nans (títol alemany: Schneewittchen) és el títol d'un conte de fades o conte popular europeu, la versió més coneguda del qual va ser recollida pels Germans Grimm en una primera edició el 1812. Fou publicada en el recull Kinder- und Hausmärchen (en català, Contes de fades per a infants i llars), evidentment inspirada en molts aspectes del folklore popular —del qual els dos germans eren profunds estudiosos. La ciutat de Lohr a la Baixa Francònia sosté que la Blancaneu va néixer allà.

Faula[modifica]

Existeix una altra faula o rondalla o conte també dels germans Grimm en què la protagonista es diu Blancaneu: La Blancaneu i Rosa-roja. No existeix cap correlació entre les dues protagonistes de les dues faules, que en l'original alemany tenen també dos noms lleugerament diversos: Schneewittchen (la Blancaneu de Blancaneu i els set nans) i Schneeweißchen und Rosenrot (la de Blancaneu i Rosa-roja). Tots dos noms tenen la mateixa significació; el primer és escrit segons els dialectes de la Baixa Alemanya (baix alemany), el segon segons aquells de l'Alta Alemanya (alt alemany). La primera Blancaneu és una princesa i té una malvada madrastra, la Reina Malvada, i es casa amb un príncep que la desperta del seu somni de mort després d'haver-se menjat un tros de la poma enverinada per la seva malvada madrastra, la Reina Malvada, quan s'ha transformat per art de màgia negra en una bruixa anciana, i la segona Blancaneu és la filla d'una camperola que viu en una caseta del bosc i té una germana bessona que es diu Rosa-roja i que les dues germanes bessones es casen també amb dos prínceps germans, el qual un d'ells dos es transformat en un ós marró per un nan malvat.

El folkorista Joan Amades recull també en el "Folklore de Catalunya" dues versions autòctones[1] del conte de Blancaneu, la protagonista del qual rep els noms de Tarongeta o Tarongineta. Amades afegeix que també rep a Catalunya els noms de Magraneta, Julivertina i Sang i Neu.

En el sistema de classificació de les faules d'Aarne-Thompson, el conte de la Blancaneu i el set nans representa el tipus 709. En el recull de faules o rondalles dels contes clàssics dels germans Grimm, el conte de la Blancaneu i els set nans es troba al núm. 5.

La pel·lícula homònima de Walt Disney de l'any 1937 va contribuir a mantenir la història oral i conte i rondalla de la Blancaneu i els set nans dels Germans Grimm en circulació.

La història[modifica]

Il·lustració de Franz Jüttner (1905-1910)

Una vegada hi havia una bonica i dolça princesa anomenada Blancaneu, de pell blanca com la neu, els llavis vermells com la sang i cabells negres com la nit, que despertava la gelosia de la seva malvada madrastra, la Reina Malvada, la nova i segona esposa del seu pare, el rei. La malvada madrastra de la Blancaneu, la Reina Malvada, va preguntar un dia al seu mirall màgic: -Mirallet, mirallet màgic, qui és la dama més bonica d'aquest reialme? I el mirall màgic li va contestar: -La princesa Blancaneu, la teva fillastra és la dama més bonica d'aquest reialme.Llavors, la malvada madrastra de la Blancaneu, la Reina Malvada, va ordenar a un caçador que matés a la seva fillastra Blancaneu per poder tornar a ser ella la dama més bella del reialme. El caçador no va tenir valor de complir l'ordre i va abandonar a la princesa Blancaneu al bosc, on va ser acollida en una caseta del bosc. Aquella caseta del bosc era de set nans que estaven meravellats per la bellesa de la princesa Blancaneu. Blancaneu es va quedar amagada amb els set nans a la seva caseta del bosc. Al castell de la malvada madrastra de la Blancaneu, la Reina Malvada, quan la Reina Malvada, la malvada madrastra de la Blancaneu, va saber que la seva fillastra Blancaneu per el seu mirall màgic que no estava morta i que el caçador encarregat de matar-la li havia perdonat la vida, va mirar de trobar-la, transformant-se ella mateixa en una bruixa anciana per enganyar-la i d'assassinar-la amb una poma enverinada, però no ho va aconseguir perquè ella no es va empassar del tot el tros de la poma enverinada. Per això els set nans la van posar en un taüt de vidre, era viva, però profundament adormida. La princesa Blancaneu era presonera de l'encanteri del somni de la mort perquè s'havia menjat un tros de la poma enverinada, creat per la seva malvada madrastra, la Reina Malvada. Tan sols un petó d'amor veritable d'un príncep la faria despertar i alliberar-se de la maligna sort del somni de la mort, creat per la poma enverinada de la seva malvada madrastra, la Reina Malvada. La història s'acaba en un feliç matrimoni de la princesa Blancaneu amb un príncep d'un altre reialme.

Interpretacions[modifica]

Apareixen diferents elements comuns amb altres històries, com la poma enverinada que mata a la princesa Blancaneu i que la sotmet en un somni profund de mort, creat per la seva malvada madrastra, la Reina Malvada, quan s'ha transformat en una bruixa anciana per art de màgia negra per enganyar a la seva fillastra Blancaneu, o el petó d'amor veritable del príncep que salva i desperta la princesa Blancaneu del seu son profund de mort (en les primers versions el petó d'amor veritable del príncep no apareixia i era un sotrac del taüt que desvetllava la princesa Blancaneu, potser és una contaminació de La Bella Dorment). Igualment el concurs de la bellesa amb un mirall màgic que parla és un motiu tradicional de l'enveja que sent la malvada madrastra i bruixa de la Blancaneu, la Reina Malvada, per la seva pròpia fillastra, la princesa Blancaneu.

La crítica feminista considera que és un conte per a alliçonar sobre el paper reservat a la dona, puix que la princesa Blancaneu es salva perquè accepta de prendre cura dels set nans del bosc i servir-los, i perquè la bellesa és el motor de la trama. En la psicoanàlisi se subratlla el complex d'Èdip i la gelosia de la Reina Malvada, la malvada madrastra i bruixa de la princesa Blancaneu, com a detonants de l'acció.

En una versió albanesa antiga no són els set nans del bosc sinó uns set dracs les criatures que acullen la princesa Blancaneu. Aquest paper positiu de criatures usualment vistes com a negatives és un tret fonamental de la història (en els contes de fades, els set nans del bosc i els dracs solen ser guardians de tresors o raptors de noies i princeses innocents).

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Blancaneu i els set nans