La Blancaneu i els set nans

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre el conte popular. Si cerqueu la pel·lícula de Disney, vegeu «La Blancaneu i els set nans (pel·lícula)».
Il·lustració de Franz Jüttner (1905-1910)

La Blancaneu i els set nans és el títol d'un conte popular, la versió més coneguda del qual va ser recollida pels Germans Grimm el 1812. La pel·lícula homònima de Walt Disney va contribuir a mantenir la història oral en circulació.

La història[modifica | modifica el codi]

El conte explica com una bonica i dolça princesa anomenada Blancaneu, amb la pell blanca com la neu, amb els llavis vermells com la sang i els cabells negres com la nit, desperta la gelosia de la Reina Malvada, la seva pròpia i malvada madrastra, la nova i segona esposa del seu pare, el rei, una bruixa dolenta, que ordena a un caçador per matar-la per a ser ella la dama més bella del regne (el jutge és el mirall màgic de la Reina Malvada, la malvada madrastra i bruixa de la Blancaneu). El caçador no pot complir l'ordre i l'abandona al bosc, on és recollida en una caseta del bosc per els set nans del bosc que queden captivats per la noia. Blancaneu passa a viure amb els nans, cuidant-los i creixent. Però tot i així, la Reina Malvada, la malvada madrastra i bruixa de la Blancaneu, intenta trobar-la i assassinar-la amb una poma enverinada, però no aconsegueix el seu propòsit perquè ella no s'empassa del tot la poma. Per això està viva en un taüt de vidre que custodien els nans, però profundament adormida presonera de l'encanteri del somni de la mort. Només un petó d'amor d'un príncep aconseguirà despertar-la i alliberar-la i trencar al maligne encanteri del somni de la mort l'encanteri del qual tenia presonera a la Blancaneu i també acabar en un feliç matrimoni de la Blancaneu amb el príncep.

Interpretacions[modifica | modifica el codi]

Apareixen diferents elements comuns amb altres històries, com la poma enverinada que mata o el petó d'amor (en les primers versions no apareixia i era un sotrac del taüt el que despertava la noia, potser és una contaminació de la Bella Dorment). Igualment el concurs de bellesa amb un mirall màgic que parla és un motiu tradicional.

La crítica feminista considera que és un conte per alliçonar sobre el paper reservat a la dona, ja que la princesa Blancaneu se salva perquè accepta cuidar i servir els set nans del bosc i la bellesa és el motor de la trama. Des de la psicoanàlisi se subratlla el complex d'Èdip i la gelosia com a detonants de l'acció.

En una versió albanesa antiga no són els set nans del bosc sinó uns dracs les criatures que acullen la princesa Blancaneu. Aquest paper positiu de criatures usualment vistes com a negatives és un tret fonamental de la història (en els contes de fades, els set nans del bosc i els dracs solen ser guardians de tresors o raptors de noies).

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Blancaneu i els set nans Modifica l'enllaç a Wikidata