La Blancaneu i els set nans

De Viquipèdia
Aquest article tracta sobre el conte popular. Si cerqueu la pel·lícula de Disney, vegeu «La Blancaneu i els set nans (pel·lícula de 1937)».
Infotaula de llibreLa Blancaneu i els set nans
(de) Schneewittchen Modifica el valor a Wikidata
1862 Müller Schneewittchen anagoria.JPG
Modifica el valor a Wikidata
Tipusobra literària Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
Autorgermans Grimm, Jacob Grimm i Wilhelm Grimm Modifica el valor a Wikidata
Llenguaalemany Modifica el valor a Wikidata
PublicacióAlemanya i Regne de Prússia Modifica el valor a Wikidata, 1812 Modifica el valor a Wikidata
EdicióBiancognee, Snowdrop, Sneeuwwitje, Sneewittchen, Sneewittchen (en) Tradueix, Sneewittchen, Sneewittchen (en) Tradueix, Sneewittchen, Sneewittchen, Lumikki (en) Tradueix, Snowdrop (en) Tradueix, Snowdrop (en) Tradueix, Snow-white (en) Tradueix, Little Snow-white (en) Tradueix, Snow-drop (en) Tradueix i Snowwhite (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Gènereconte de fades Modifica el valor a Wikidata
Personatges
Obra derivadaBlanca com la neu i La llegenda del pètal rosa Modifica el valor a Wikidata

(La) Blancaneu coneguda també com (La) Blancaneu i els set nans (títol alemany: Schneewittchen) és el títol d'un conte de fades o conte popular europeu, la versió més coneguda del qual va ser recollida pels Germans Grimm en una primera edició el 1812. Fou publicada en el recull Kinder- und Hausmärchen (en català, Contes de fades per a infants i llars), evidentment inspirada en molts aspectes del folklore popular —del qual els dos germans eren profunds estudiosos. La ciutat de Lohr a la Baixa Francònia sosté que la Blancaneu va néixer allà.

Faula[modifica]

Existeix una altra faula dels germans Grimm en què la protagonista es diu Blancaneu: La Blancaneu i Rosa-roja. No existeix cap correlació entre les dues protagonistes de les dues faules, que en l'original alemany tenen també dos noms lleugerament diversos: Schneewittchen (la Blancaneu de Blancaneu i els set nans) i Schneeweißchen und Rosenrot (la de Blancaneu i Rosa-roja). Tots dos noms tenen la mateixa significació; el primer és escrit segons els dialectes de la Baixa Alemanya (baix alemany), el segon segons aquells de l'Alta Alemanya (alt alemany). La primera Blancaneu és una princesa i té una madrastra malvada, i es casa amb un príncep que la desperta del seu somni de mort després d'haver-se menjat un tros de la poma enverinada per la seva madrastra, i la segona Blancaneu és la filla d'una camperola que viu en una caseta del bosc i té una germana bessona que es diu Rosa-roja i que les dues germanes bessones es casen també amb dos prínceps germans, un dels quals es transformat en un ós marró per un nan malvat.

El folklorista Joan Amades recull també en el "Folklore de Catalunya" dues versions autòctones del conte de Blancaneu, la protagonista del qual rep els noms de Tarongeta o Tarongineta. Amades afegeix que també rep a Catalunya els noms de Magraneta, Julivertina i Sang i Neu.[1]

En el sistema de classificació de les faules d'Aarne-Thompson, Blancaneu representa el tipus 709. En el recull de faules dels germans Grimm, Blancaneu es troba al núm. 5.

La pel·lícula homònima de Walt Disney va contribuir a mantenir la història oral en circulació.

La història[modifica]

Il·lustració de Franz Jüttner (1905-1910)

Hi havia una vegada una princesa anomenada Blancaneu, de pell blanca com la neu, els llavis vermells com la sang i cabells negres com la nit, que despertava la gelosia de la seva malvada madrastra, la Reina Malvada, la nova i segona esposa del seu pare, el rei. La madrastra de la Blancaneu va preguntar un dia al seu mirall màgic: "Mirallet, mirallet màgic, qui és la dama més bonica d'aquest reialme?" I el mirall màgic li va contestar: "La princesa Blancaneu, la teva fillastra és la dama més bonica d'aquest reialme". Llavors, la madrastra va ordenar un caçador que matés Blancaneu per poder tornar a ser ella la dama més bella del reialme. El caçador no va tenir valor de complir l'ordre i va abandonar la princesa al bosc. Blancaneu va refugiar-se en una caseta, que era de set nans que estaven meravellats per seva bellesa. A palau, quan la Reina Malvada va saber que Blancaneu no estava morta, va mirar de trobar-la i assassinar-la amb una poma enverinada, però no ho va aconseguir perquè la princesa no es va empassar del tot el tros de la poma enverinada. Els nans, creient que era morta, la van posar en un taüt de vidre, tot i que només estava profundament adormida. Blancaneu era presonera de l'encanteri del somni de la mort. Tan sols un petó d'amor veritable d'un príncep la faria despertar i alliberar-se de l'encanteri. La història s'acaba en un feliç matrimoni de Blancaneu amb un príncep d'un altre reialme.

Interpretacions[modifica]

Apareixen diferents elements comuns amb altres històries, com la poma enverinada que mata Blancaneu i que la sotmet en un somni profund de mort, creat per la seva malvada madrastra, quan s'ha transformat en una bruixa lletja i anciana per art de màgia negra per enganyar la noia, o el petó d'amor veritable del príncep que la salva i la desperta del seu son profund. En les primeres versions el petó d'amor veritable del príncep no apareixia i era un sotrac del taüt que desvetllava la princesa Blancaneu, potser és una contaminació de La Bella Dorment. Igualment el concurs de la bellesa amb un mirall màgic que parla és un motiu tradicional de l'enveja que sent la malvada madrastra i bruixa de la Blancaneu, la Reina Malvada, per la seva pròpia fillastra, la princesa Blancaneu.

La crítica feminista considera que és un conte per a alliçonar sobre el paper reservat a la dona, puix que Blancaneu se salva perquè accepta de prendre cura dels set nans del bosc i servir-los, i perquè la bellesa és el motor de la trama. En la psicoanàlisi se subratlla el complex d'Èdip i la gelosia de la Reina Malvada com a detonants de l'acció.

En una versió albanesa antiga no són els set nans del bosc sinó uns set dracs les criatures que acullen Blancaneu. Aquest paper positiu de criatures usualment vistes com a negatives és un tret fonamental de la història (en els contes de fades, els set nans del bosc i els dracs solen ser guardians de tresors o raptors de noies i princeses innocents).

Referències[modifica]

  1. Amades, Joan. Folklore de Catalunya. Rondallística. Barcelona: Selecta, 1950. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Blancaneu i els set nans