La Blancaneu i els set nans

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquest article tracta sobre el conte popular. Si cerqueu la pel·lícula de Disney, vegeu «La Blancaneu i els set nans (pel·lícula de 1937)».
Infotaula personatgeLa Blancaneu i els set nans
1862 Müller Schneewittchen anagoria.JPG
Tipus Es el peor cuento Tradueix
Creat per germans Grimm, Jacob Grimm i Wilhelm Grimm
Modifica les dades a Wikidata
Il·lustració de Franz Jüttner (1905-1910)

(La) Blancaneu coneguda també com (La) Blancaneu i els set nans (títol alemany: Schneewittchen) és el títol d'una conte de fades o conte popular europeu, la versió més coneguda del qual va ser recollida pels Germans Grimm en una primera edició el 1812. Fou publicada en el recull Kinder- und Hausmärchen (Contes de fades per a infants i llars), evidentment inspirada en molts aspectes del folklore popular, del qual els dos germans eren profunds estudiososo. La ciutat de Lohr en Baixa Franconia sosté que Schneewittchen ha nascut allà.

Existeix una altra faula dels germans Grimm en què la protagonista es diu Blancaneu: La Blancaneu i Rosa-roja. No existeix cap correlació entre les protagonistes de les dues faules, que en l'original alemany tenen també dos noms lleugerament diversos: Schneewittchen (la Blancaneu de Blancaneu i els set nans) i Schneeweißchen (la de Blancaneu i Rosa-roja). Tots dos noms tenen la mateixa significació; el primer és escrit segons els dialectes de la Baixa Alemanya (baixalemany), el segon segons aquells de l'Alta Alemanya (altalemany).

El folkorista Joan Amades recull també en el "Folklore de Catalunya" dues versions autòctones[1] del conte de Blancaneu la protagonista del qual rep els noms de Tarongeta o Tarongineta. Amades afegeix que també rep a Catalunya els noms de Magraneta, Julivertina i Sang i Neu.

En el sistema de classificació de les faules d'Aarne-Thompson, Blancaneu representa el tipus 709. En el recull de faules dels germans Grimm, Blancaneu es troba al núm. 5.

La pel·lícula homònima de Walt Disney va contribuir a mantenir la història oral en circulació.

La història[modifica]

Una vegada hi havia una bonica i dolça princesa anomenada Blancaneu, de pell blanca com la neu, els llavis vermells com la sang i cabells negres com la nit, que despertava la gelosia de la Reina Malvada, la segona esposa del seu pare, el rei. La seva madrastra, va preguntar un dia al seu mirall màgic: mirallet, mirallet, qui és la dona més bonica d'aquest reialme? I el mirall va contestar: la Blancaneu, la seva fillastra. Llavors, la madrastra de la Blancaneu va ordenar a un caçador que la matés per ser ella la dama més bella del reialme. El caçador no va tenir valor de complir l'ordre i va abandonar a la princesa Blancaneu al bosc, on va ser acollida en una caseta. Aquella caseta era de set nans que estaven meravellats per la bellesa de la princesa Blancaneu. Blancaneu es va quedar amagada amb els set nans a la seva caseta del bosc. A palau, quan la Reina Malvada va saber que Blancaneu no estava morta, va mirar de trobar-la i assassinar-la amb una poma enverinada, però no ho va aconseguir perquè ella no es va empassar del tot la poma. Per això els set nans la van posar en un taüt de vidre, era viva, però profundament adormida. Era presonera de l'encanteri del somni de la mort. Tan sols un petó d'amor veritable d'un príncep la faria despertar i alliberar-se de la maligna sort del somni de la mort. La història s'acaba en un feliç matrimoni de la princesa Blancaneu amb un príncep d'un altre reialme.

Interpretacions[modifica]

Apareixen diferents elements comuns amb altres històries, com la poma enverinada que mata o el petó d'amor veritable del príncep que salva i desperta la princesa Blancaneu del seu son profund (en les primers versions el petó d'amor veritable del príncep no apareixia i era un sotrac del taüt que desvetllava la princesa Blancaneu, potser és una contaminació de La Bella Dorment). Igualment el concurs de bellesa amb un mirall màgic que parla és un motiu tradicional.

La crítica feminista considera que és un conte per a alliçonar sobre el paper reservat a la dona, puix que la princesa Blancaneu se salva perquè accepta de prendre cura dels set nans del bosc i servir-los, i perquè la bellesa és el motor de la trama. En la psicoanàlisi se sotlinea el complex d'Èdip i la gelosia de la Reina Malvada, la malvada madrastra i bruixa de la Blancaneu, com a detonants de l'acció.

En una versió albanesa antiga no són els set nans del bosc sinó uns set dracs les criatures que acullen la princesa Blancaneu. Aquest paper positiu de criatures usualment vistes com a negatives és un tret fonamental de la història (en els contes de fades, els set nans del bosc i els dracs solen ser guardians de tresors o raptors de noies).

Enllaços externs[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Blancaneu i els set nans Modifica l'enllaç a Wikidata