Maria-Rosa Wennberg Ball-llovera

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum.
Si us plau, reescriviu l'article de manera que el redactat sigui enciclopèdic. Vegeu Viquipèdia:Llibre d'estil i Viquipèdia:Allò que la Viquipèdia no és.
Infotaula de personaMaria-Rosa Wennberg Ball-llovera
Biografia
Naixement3 juny 1918 Modifica el valor a Wikidata
Sabadell (Vallès Occidental) Modifica el valor a Wikidata
Mort13 maig 2018 Modifica el valor a Wikidata (99 anys)
Torredembarra (Tarragonès) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófilòloga, escriptora Modifica el valor a Wikidata

Maria-Rosa Wennberg Ball-llovera (Sabadell, 3 de juny de 1918 - Torredembarra, 13 de maig de 2018) fou una filòloga catalana, escriptora i especialista en teatre, fundadora del Centre d'Estudis Sinibald de Mas, de la coordinadora teatral "El Nus Escènic" i de la revista cultural La Sínia, a Torredembarra.

Filla de Rosa Ball-Llovera Valls, es va casar amb Manuel Crehuet[1] amb qui va tenir cinc filles.[2][3]

Teatre[modifica]

Va ser fundadora i secretària del "Nus escènic", a partir de la lectura Programa de Festa Major de Ramon Folch i Camarasa, on hi van intervenir tots els actors de l'elenc. Ha dirigit algunes obres de teatre i nombroses lectures dramatitzades amb el Grup d'Aficionats a l'Art i d'altres grups, com el Canticontes. És destacable la seva participació en lectura dramatitzada del Grup a l'Ateneu Barcelonès amb l'obra Anar tirant.[1]

El projecte de Canticontes neix el 2010 i s'hi ha implicat a fons. Es tracta d'un grup de persones de diferents edats que adapten contes i els expliquen a la residència d'avis Fundació Pere Badia de Torredembarra. L'obra Una caputxeta torrenca,[4] ambientada a la vila, va tenir molt d'èxit, i el 2013 van estrenar El drac de la costa, escrita per Iris Figuerola, votada Primera Torrenca de l'any pels lectors del Diari de la Torre (també el 2013).[5]

Poesia[modifica]

La poesia i el teatre van molt de la mà en el seu cas, ja que ha participat en moltes lectures poètiques. Va assistir al naixement del grup d'escriptura i lectura poètica Rates de Biblioteca, el 1999, a la biblioteca municipal de Torredembarra, del qual actualment n'és la directora artística, en col·laboració amb la seva filla Elisa Crehuet (també escriptora i vinculada al món del teatre). Les Rates deBiblioteca publiquen des de l'any 2000, cada Sant Jordi, un recull de poesia inèdita. Des de 2008 Wennberg hi participa com a poeta, però ja el 2001 hi col·laborava com a correctora del llibre. L'edició és a càrrec de la Biblioteca Mestra Maria Antònia, en una sèrie de 14 volums fins al 2013 i després en format electrònic. Amb les Rates de Biblioteca ha llegit en públic i ha dirigit la posada en escena de nombroses lectures de textos inèdits, com el cicle sobre el vi titulat Somnis de raïm, emmarcat en el projecte Biblioteques amb DO.[6]

Ha conreat diversos estils, alguns de tradició estròfica com el sonet, la sextina, el haikú i altres més lliures com la poesia visual. Va descobrir Kurt Schwitters en un taller impartit per la poeta Dolors Miquel Abellà amb qui va desplegar la seva faceta de cerca i renovació experimental, sempre acompanyada d'ironia.[7]

Activisme cultural[modifica]

Com a comunicadora, ja va fer una ponència per a les Jornadas notariales de Poblet el 1962 titulada “La esposa del notario ante el deber de residencia".[8] Va ser presidenta de la primera junta del Centre d'Estudis Sinibald de Mas (que funciona ininterrompudament des de 1983).[9]

Articles a la premsa escrita[modifica]

En els seus articles observa la realitat i la comenta des del seu particular punt de vista, ple de sentit comú, ironia i domini de la llengua. El 1993 va ser una de les fundadores de la revista cultural La Sínia, que superà el 2014 les dues dècades d'història de publicacions en tres èpoques, en les quals sempre hi ha col·laborat escrivint, amb una colla d'activistes polítics i culturals locals (Josep Gual Gallofré, entre d'altres).[10]

Ha publicat als diaris torrencs El Mònic i Diari de la Torre (en aquest últim cada mes, actualment).[11]

Ràdio[modifica]

Amb el seu marit van ser el pal de paller del programa La voz de Torredembarra de Tarragona Ràdio durant vuit anys. Es responsabilitzaven dels continguts, i al començament altres col·laboradors s'hi van abocar. Era en plena època franquista i la possibilitat d'escriure amb pseudònim era molt temptadora. Però després es va trobar el matrimoni sol tirant endavant els guions de l'espai radiofònic, fins que van abandonar el projecte.[12]

Publicacions[modifica]

Opinió[modifica]

  • Jornadas Notariales de Poblet (12,13 y 14 oct 1962). Organizadas por el Colegio Notarial de Barcelona. Nº extraordianrio de La Notaría, dic. 1962, 18x25, 46 págs. (51629). N° de ref. de la librería 51629

Història[modifica]

  • Costa Brava, de Maria-Rosa i Ramon-Maria Wennberg. Barcelona: Velloso, 1944.
  • Les Emissions de La Voz de Torredembarra. Recull de Treballs. Torredembarra: Centre d'Estudis Sinibald de Mar. Núm. 6 (2003); pàg. 39-47.
  • Quan vaig arribar a la Torre ara farà 50 anys... Recull de Treballs. Torredembarra: Centre d'Estudis Sinibald de Mas. Núm. 6 (2003); p. 77-89.
  • L'aventura democràtica. Torredembarra 1979-2004 (Amb diversos autors).
  • Torredembarra: Centre d'Estudis Sinibald de Mas i Patronat Municipal de Cultura de Torredembarra, 2004.
  • Autòpsia d'un festival. Recull de Treballs. Núm. 12 (2011), p. 5-19.

Poesia[modifica]

  • Miquel Sonsona, poeta. Recull de Treballs. Centre d'Estudis Sinibald de Mas. Núm. 1(1983); pàg. 105-115.
  • Rates de biblioteca 9[13]
  • Rates de biblioteca 10[14]
  • Rates de biblioteca 11 (Dedicatòria “A Maria-Rosa Wennberg, el nostre model a seguir)[7]
  • Rates de biblioteca 12[15]
  • Rates de biblioteca 13[16]
  • Rates de biblioteca 14[17]

Premis i reconeixements[modifica]

Va guanyar dos premis de fotografia del Cartell de Premis Vila de Torredembarra. De fet, un dels premis Vila de Torredembarra rep el nom del seu marit: Beca de Recerca Històrica de Torredembarra Manuel Crehuet.[18]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 Crehuet i Julià, Manuel. 40 anys de teatre a Torredembarra. 1a edició. Torredembarra: Centre d'estudis Sinibald de Mas, 1996, p. 205. ISBN 84-922136-0-4. 
  2. ↑ Crehuet Wennberg, Maria; Albert Compte; Joan Antoni Rodeja.. Empuriabrava: 25 anys: 1967-1992. Castelló d'Empúries: Ajuntament de Castelló d'Empúries, 1992. 
  3. ↑ Crehuet Wennberg, Elisa; Arnau Vilardebò; Ferran Rañé; Gabi Renom. Joglars 77, del escenario al trullo. Barcelona: Icaria Editorial, 2008. ISBN 978-84-7426-973-4. 
  4. ↑ «Una versió torrenca del conte de la Caputxeta vermella». Baix Gaià Diari, 23-10-2012. [Consulta: 28 juliol 2014].
  5. ↑ «Iris Figuerola, la primera Torrenca de l Any». Baix Gaià diari, 26-03-2013. [Consulta: 21 juliol 2014].
  6. ↑ «“Somnis de raïm”, lectura de textos inèdits per part de les Rates de Biblioteca». Baix Gaià Diari, 18-09-2013. [Consulta: 27 agost 2014].
  7. ↑ 7,0 7,1 Merino Mir, Ana; Wennberg Ball-llovera. Rates de biblioteca 11. Torredembarra: Biblioteca Mestra Maria Antònia, 2010, p. 123. 
  8. ↑ Wennberg Ball-llovera, Maria-Rosa. Jornadas Notariales de Poblet (Días 12,13 y 14 d'octubre de 1962) (en castellà). Colegio Notarial de Barcelona. Número extraordinario de La Notaría.. Barcelona: Colegio Notarial, desembre 1962, p. 46. 
  9. ↑ «Centre d'Estudis Sinibald de Mas». Centre d'Estudis Sinibald de Mas, 2007. Arxivat de l'original el 20 de juny 2014. [Consulta: 28 juliol 2014].
  10. ↑ Gual Gallofré, Josep. Torredembarra: memòries de la meva joventut. Torredembarra: Biblioteca Mestra Maria Antònia, 2012, p. 118. 
  11. ↑ «Diari de la Torre». Baix Gaià Diari. [Consulta: 21 juliol 2014].
  12. ↑ "La voz de Torredembarra". Arxiu municipal de Torredembarra. Fons Crehuet-Wennberg, CATAMTO14.2.
  13. ↑ Merino Mir, Ana. Rates de biblioteca 9. Torredembarra: Patronat Municipal de Cultura, Biblioteca Municipal, 2008. 
  14. ↑ Merino Mi, Ana. Rates de biblioteca 10. Torredembarra: Biblioteca Mestra Maria Antònia, 2009. 
  15. ↑ Merino Mir, Ana; Wennberg Ball-llovera. Rates de biblioteca 12. Torredembarra: Biblioteca Mestra Maria Antònia, 2011, p. 94. 
  16. ↑ Merino Mir, Ana; Wennberg Ball-llovera. Rates de biblioteca 13. Torredembarra: Biblioteca Mestra Maria Antònia, 2012, p. 70. 
  17. ↑ Merino Mir, Ana. Rates de biblioteca 14. Torredembarra: Biblioteca Mestra Maria Antònia, 2013, p. 79. 
  18. ↑ «XI Beca de Recerca històrica de Torredembarra Manuel Crehuet», 2013. [Consulta: 28 juliol 2014].[Enllaç no actiu]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Maria-Rosa_Wennberg_Ball-llovera&oldid=31716986»