Vítězslav Novák
 Vítězslav Novák | |
|---|---|
 | |
| Biografia | |
| Naixement |
5 desembre 1870 Kamenice nad Lipou |
| Mort |
18 juliol 1949 (78 anys) Skuteč  |
| Grup ètnic | Txecs |
| Educació | Conservatori de Praga |
| Activitat | |
| Ocupació | Compositor, pianista, pedagog de música, professor d'universitat i escalador en roca |
| Gènere artístic | Música clàssica, òpera i música religiosa |
| Professors | Antonín Dvořák |
| Alumnes |
Mykola Kolessa , Boleslav Vomáčka i Jindřich Seidl |
| Instrument | Piano |
| Obra | |
| Obres destacables |
Lucerna String Quartet No. 2 |
| Família | |
| Fills |
Q53865442 |
| Premis | |
| |
 | |
Vítězslav Novák (Kamenice nad Lipou, Bohèmia, 5 de desembre de 1870 – Skuteč, Txecoslovàquia, 18 de juliol de 1949) fou un compositor postromàntic txec.
Novák va néixer al sud de Bohèmia, on ben aviat es va iniciar en el piano i la composició. Amb 19 anys es va traslladar a Praga per estudiar Dret i Filosofia, i també va seguir els estudis de música al conservatori de la ciutat, on entre els diferents professors va tenir a Antonín Dvořák.
Al cap d'uns anys, va néixer en Novák l'interès per la música popular, paral·lelament es va iniciar en el camp de la docència, primer com a professor i anys més tard va assolir el càrrec de director del conservatori, tenint alumnes que més serien famosos. El 1928, amb 58 anys, va rebre el títol de doctor honoris causa per la Universitat de Bratislava i va ser membre de diverses acadèmies musicals europees. Entre els seus alumnes també hi havia Emil Axman i Alexander Moyzes.
La seva música presenta una voluntat de transmissió de la tradició i alhora també presenta un fort component de patriotisme i d'aspiració de l'alliberament nacional d'Eslovàquia de la dominació hongaresa. Després del període que va fins a la Primera Guerra Mundial, la renovació de la música txeca que va suposar la irrupció al món de la música de Leóš Janáček, i les tendències que venien de Viena i França, van deixar a la música de Novák en una situació gairebé retrògrada, la qual cosa el va fer passar a dedicar-se més a l'ensenyament que a la composició.
En la darrera etapa de la seva producció però, les seves composicions van adquirir de nou un to patriòtic i exaltat. El coneixement de diverses llengües, així com el seu do d'home cultivat i amant de la literatura, fan que gairebé totes les seves obres escèniques i vocals tinguin un referent literari de primer ordre corresponent als millors escriptors de l'època.
Òperes[modifica]
- Zvíkovský rarášek (El follet de Zvíkov, 1915)
- Karlštejn (1916)
- Lucerna (La llanterna, 1923)
- Dědův odkaz (1926)
Llista d'alumnes[modifica]
- Haig Gudenian[1]
- Dezider Kardos,
- Karel Hába,[2]
- Jaroslav Jeremiáš,[3]
- Ladislav Vycpálek,[4]
- Boleslav Vomáčka,[5]
- Jan Kunc,
- Fidelio Friedrich Finke.[6]
- Andrej Očenáš.[7]
Referències[modifica]
- ↑ Enciclopèdia Espasa Apèndix núm. V, pàg. 1188 (ISBN 84-239-4575-8)
- ↑ Edita SARPE, Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, vol. II, pàg. 560. (ISBN 84-7291-255-8)
- ↑ Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. II, pàg. 642. (ISBN 84-7291-227-2)
- ↑ Enciclopèdia Espasa Apèndix núm. 10, pàg. 1211 (ISBN 84-239-4580-4)
- ↑ Enciclopèdia Espasa Apèndix núm. 10, pàg. 1205 (ISBN 84-239-4580-4)
- ↑ Enciclopèdia Espasa Volum A-Z, pàg. 551 (ISBN 84-239-7591-6)
- ↑ *Edita SARPE v. III, pàg. 951, (ISBN 84-7291-226-4)
Enllaços externs[modifica]
- Història de la música txeca (castellà)
- Fitxa del compositor al web Kapralova (anglès)
- Pàgina web del músic (txec)
- Op.8, 22 i 35 (anglès)
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vítězslav Novák |
