Vítězslav Novák
Biografia | |
---|---|
Naixement | 5 desembre 1870 ![]() Kamenice nad Lipou (Txèquia) ![]() |
Mort | 18 juliol 1949 ![]() Skuteč (Txèquia) ![]() |
Catedràtic | |
![]() | |
Dades personals | |
Formació | Conservatori de Praga ![]() |
Activitat | |
Camp de treball | Música, educació musical i escalada ![]() |
Lloc de treball | Znojmo ![]() |
Ocupació | compositor, escalador en roca, professor, músic, professor d'universitat, pianista, pedagog musical, alpinista ![]() |
Ocupador | Conservatori de Praga ![]() |
Gènere | Música clàssica, òpera i música religiosa ![]() |
Professors | Antonín Dvořák, Karel Stecker, Josef Jiránek i Karel Knittl ![]() |
Alumnes | Mikola Kolessa, Boleslav Vomáčka, Jindřich Seidl, Roman Simovych (en) ![]() ![]() |
Instrument | Piano ![]() |
Esport | escalada de roques ![]() |
Obra | |
Obres destacables
| |
Família | |
Fills | Jaroslav Novák ![]() |
Premis | |
| |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Vítězslav Novák (Kamenice nad Lipou, Bohèmia, 5 de desembre de 1870 – Skuteč, Txecoslovàquia, 18 de juliol de 1949) fou un compositor postromàntic txec.
Novák va néixer al sud de Bohèmia, on ben aviat es va iniciar en el piano i la composició. Amb dinou anys es va traslladar a Praga per estudiar Dret i Filosofia, i també va seguir els estudis de música al conservatori de la ciutat, on entre els diferents professors va tenir a Antonín Dvořák.
Al cap d'uns anys, va néixer en Novák l'interès per la música popular, paral·lelament es va iniciar en el camp de la docència, primer com a professor i anys més tard va assolir el càrrec de director del conservatori, on va tenir alumnes que més tard serien famosos. El 1928, amb cinquanta-vuit anys, va rebre el títol de doctor honoris causa per la Universitat de Bratislava i va ser membre de diverses acadèmies musicals europees. Entre els seus alumnes també hi va haver Václav Dobiáš,[1] Emil Axman i Alexander Moyzes i Vítězslava Kaprálová.
La seva música presenta una voluntat de transmissió de la tradició i alhora també presenta un fort component de patriotisme i d'aspiració de l'alliberament nacional d'Eslovàquia de la dominació hongaresa. Després del període que va fins a la Primera Guerra Mundial, la renovació de la música txeca que va suposar la irrupció al món de la música de Leoš Janáček, i les tendències que venien de Viena i França, van deixar a la música de Novák en una situació gairebé retrògrada, la qual cosa el va fer passar a dedicar-se més a l'ensenyament que a la composició.
En la darrera etapa de la seva producció però, les seves composicions van adquirir de nou un to patriòtic i exaltat. El coneixement de diverses llengües, així com el seu do d'home cultivat i amant de la literatura, fan que gairebé totes les seves obres escèniques i vocals tinguin un referent literari de primer ordre corresponent als millors escriptors de l'època.
Òperes
[modifica]- Zvíkovský rarášek (El follet de Zvíkov, 1915)
- Karlštejn (1916)
- Lucerna (La llanterna, 1923)
- Dědův odkaz (1926)
Llista d'alumnes
[modifica]- Krsto Odak,[2]
- Haig Gudenian[3]
- Dezider Kardos,
- Karel Hába,[4]
- Jaroslav Jeremiáš,[5]
- Ladislav Vycpálek,[6]
- Boleslav Vomáčka,[7]
- Jan Kunc,
- Fidelio Friedrich Finke.[8]
- Andrej Očenáš.[9]
- Karel Nedbal.[10]
- Václav Štěpán.[11]
Referències
[modifica]- ↑ Václav Dobiáš s Celebration of Proletarian Prague: The Song Cycle: Praho jediná". Retrieved 28 December 2008.
- ↑ Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. III, pàg. 952. (ISBN 84-7291-226-4)
- ↑ Enciclopèdia Espasa Apèndix núm. V, pàg. 1188 (ISBN 84-239-4575-8)
- ↑ Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. II, pàg. 560. (ISBN 84-7291-255-8)
- ↑ Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. II, pàg. 642. (ISBN 84-7291-227-2)
- ↑ Enciclopèdia Espasa Apèndix núm. 10, pàg. 1211 (ISBN 84-239-4580-4)
- ↑ Enciclopèdia Espasa Apèndix núm. 10, pàg. 1205 (ISBN 84-239-4580-4)
- ↑ Enciclopèdia Espasa Volum A-Z, pàg. 551 (ISBN 84-239-7591-6)
- ↑ *Edita SARPE v. III, pàg. 951, (ISBN 84-7291-226-4)
- ↑ * Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. III, pàg. 916. (ISBN 84-7291-226-4)
- ↑ Edita SARPE, Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, vol. IV, pàg. 1377. (ISBN 84-7291-226-4)
Enllaços externs
[modifica]- Història de la música txeca (castellà)
- Fitxa del compositor al web Kapralova Arxivat 2003-12-28 a Wayback Machine. (anglès)
- Pàgina web del músic (txec)
- Op.8, 22 i 35 Arxivat 2007-03-13 a Wayback Machine. (anglès)