Vítězslav Novák

Vítězslav Novák (Kamenice nad Lipou, Bohèmia, 5 de desembre de 1870 – Skuteč, Txecoslovàquia, 18 de juliol de 1949) fou un compositor postromàntic txec.

Novák va néixer al sud de Bohèmia, on ben aviat es va iniciar en el piano i la composició. Amb 19 anys es va traslladar a Praga per estudiar Dret i Filosofia, i també va seguir els estudis de música al conservatori de la ciutat, on entre els diferents professors va tenir a Antonín Dvořák.

Al cap d'uns anys, va néixer en Novák l'interès per la música popular, paral·lelament es va iniciar en el camp de la docència, primer com a professor i anys més tard va assolir el càrrec de director del conservatori. El 1928, amb 58 anys, va rebre el títol de doctor honoris causa per la Universitat de Bratislava i va ser membre de diverses acadèmies musicals europees. Entre els seus alumnes hi havia Emil Axman i Alexander Moyzes.

La seva música presenta una voluntat de transmissió de la tradició i alhora també presenta un fort component de patriotisme i d'aspiració de l'alliberament nacional d'Eslovàquia de la dominació hongaresa. Després del període que va fins a la Primera Guerra Mundial, la renovació de la música txeca que va suposar la irrupció al món de la música de Leóš Janáček, i les tendències que venien de Viena i França, van deixar a la música de Novák en una situació gairebé retrògrada, la qual cosa el va fer passar a dedicar-se més a l'ensenyament que a la composició.

En la darrera etapa de la seva producció però, les seves composicions van adquirir de nou un to patriòtic i exaltat. El coneixement de diverses llengües, així com el seu do d'home cultivat i amant de la literatura, fan que gairebé totes les seves obres escèniques i vocals tinguin un referent literari de primer ordre corresponent als millors escriptors de l'època.