Sláva Vorlová
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (cs) Miroslava Johnová 15 març 1894 Náchod |
| Mort | 24 agost 1973 (79 anys) Praga |
| Dades personals | |
| Altres noms | Mira Kord |
| Formació | Conservatori de Praga |
| Activitat | |
| Ocupació | pianista, professora de música, pedagoga, compositora, directora d'orquestra |
| Gènere | Òpera |
| Professors | Vaclac Stepan, Vítězslav Novák, Jaroslav Ridky, František Maxián (en)  , Rosa Papier i František Maxián (en) |
| Instrument | Piano |
 | |
Sláva Vorlová (Náchod, 15 de març de 1894 - Praga, 24 d'agost de 1973), nascuda com a Miroslava Johnova, va ser una compositora txeca. Va utilitzar el pseudònim Mira Kord. Vorlová va compondre un gran nombre d'obres: òperes, peces orquestrals i cançons de jazz.[1]
Biografia[modifica]
Primers anys de vida[modifica]
Sláva Vorlová va néixer a la República Txeca, en el sí d'una família d’amants de la música: el seu pare, Rudolf John, va ser el fundador d’una petita orquestra comunitària a Náchod i la seva mare, Emilie Johnova, tocava el piano i cantava.[1] Des de ben petita va mostrar un gran interès per la música i va sentir el desig d’estudiar cant líric per a poder dedicar-s’hi posteriorment.[2]
Estudis[modifica]
Va iniciar els seus estudis de cant al Conservatori de Viena amb la professora Rosa Papier,[1] i es va sentir atreta per la composició. A causa d'una malaltia va perdre pràcticament la veu, així que l’any 1915 es va traslladar a Praga on va estudiar piano i composició.[2] Aquestes eren privades i les impartien els professors Václav Stěpán i Vítězslav Novák, respectivament.[3]
Carrera professional[modifica]
Va fer els exàmens estatals i l’any 1918 va començar a impartir classes a una escola pública com a professora.[2]
L’any 1919, Vorlová es va casar amb l'empresari Rudolf Vorel i durant els següents 15 anys va deixar de compondre per ajudar el seu marit a construir una empresa familiar d’èxit.[1]
No va ser fins a l’any 1933 que va acabar la seva formació pianística amb el professor Frantisek Maxian i va tornar a compondre sense que ningú ho sabés. Aquell mateix any va compondre el seu primer Quartet de corda op.1, que va ser estrenat pel Quartet Ondříček.[3]
L’any següent Vorlová va participar en les classes magistrals de Jaroslav Ridky al Conservatori de Praga i va compondre: Tres cançons, op.2, estrenada el 1935; Tres cançons, op.4 (1939), estrenada a Brussel·les el 1947; Quartet de corda No.2, op.5 (1939), estrenada el 1941; Fantasia per a violoncel i orquestra, op.6 (1940), estrenada el 1945; i Núvols blancs, op. 8, un cicle de deu cançons per a cor femení i orquestra (1942-43), estrenat el 1944.[1]
Entre els anys 1945 i 1948 es va graduar en composició, amb la Simfonia, op.18 (dedicada a Jan Masaryk), convertint-se en la primera dona txeca reconeguda oficialment com a compositora.[2]
Darrers anys[modifica]
Les seves darreres obres utilitzen tècniques modernistes sense sacrificar la sonoritat i l'encant melòdic; començant per Bhukhar, op.67 (1965), Vorlová va idear el seu propi mètode numèric i lògic per a la música serial, produint alguns dels seus millors treballs.[3]
L’any 1972, un any abans que Vorlová morís, la indústria discogràfica va reconèixer finalment els seus èxits. Durant aquest mateix any va escriure Alphabet, op. 91 per a dues veus i piano, una altra col·lecció de música instructiva per a nens, que seria el seu darrer treball.
Vorlová mor a Praga, República Txeca, el 24 d’agost de 1973, després d'una llarga batalla amb una malaltia terminal.[1]
Obra[modifica]
Vorlová va compondre un gran nombre d'obres; òperes, peces orquestrals i cançons de jazz. Diverses de les seves composicions han estat publicades com a enregistraments.[1][3]
| Títol | Opus | Any |
|---|---|---|
| Bezkydy per a quartet de corda | 1 | 1933 |
| Tres cançons | 2 | 1935 |
| Tres cançons | 4 | 1939 |
| Quartet de corda No.2 | 5 | 1939 |
| Fantasia per a violoncel i orquestra | 6 | 1940 |
| Maličká země (Un petit país) | 7 | 1941-1942 |
| Bílá oblaka (Núvols blancs), Cicle de deu cançons per a cor femení i orquestra | 8 | 1942-1943 |
| Simfonia per a gran orquestra (dedicada a Jan Masaryk) | 18 | 1948 |
| Fantasie na lidovou píseň z XV. století (Fantasia en una cançó popular txeca del segle XV) per a viola solista | 33 | 1953 |
| Slovácký koncert (Concert eslovac) per a viola i orquestra | 35 | 1954 |
| Concert per a clarinet baix i orquestra de corda | 50 | 1961 |
| Sonáta lyrica a tre per a violí, viola i guitarra | 62 | 1964 |
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «Slava Vorlova» (en anglès). The Kapralova Society. [Consulta: 24 setembre 2021].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Adkins Chiti, Patricia. Las mujeres en la música (en castellà). [2. ed.]. Madrid: Alianza, 1995, p. 340. ISBN 84-206-8570-4.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Vorlová, Sláva» (en anglès). DOI: 10.1093/gmo/9781561592630.001.0001/omo-9781561592630-e-0000029689. [Consulta: 24 setembre 2021].