Shenzhen

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaShenzhen
深圳
Shenzhen city montage.png

Localització
Shenzhen in China.png
22° 32′ 06″ N, 114° 03′ 14″ E / 22.535°N,114.054°E / 22.535; 114.054
EstatRepública Popular de la Xina
ProvínciaGuangdong
Conté
Població
Total 11.908.400 (2016)
• Densitat 5.808,98 hab/km²
Geografia
Forma part de Zhujiang Kou
Superfície 2.050 km²
Altitud 25 m
Limita amb
Història
Fundació 1980
Organització i govern
• Cap de govern Xu Qin
Indicatius
Codi postal 518000
Fus horari UTC+08:00
Prefix telefònic +86 (0)755
Altres dades
Agermanament

Web http://english.sz.gov.cn/
Modifica dades a Wikidata

Shenzhen (en xinès 深圳) és una ciutat de 10.357.938 habitants [1] al sud de la província de Guangdong, a la República Popular de la Xina. El nom de la ciutat té l'origen en la denominació que donaven els habitants de la zona a les rases dels arrossars a les que anomenaven zhen o chon. Shenzhen vol dir "rases profundes", pel fet que la zona en què la ciutat s'assenta és una regió travessada per rius i en la qual existeixen profundes rases en els arrossals.[2]

Geografia[modifica]

El municipi de Shenzhen (深圳 市, Shenzhen Shì) té una superfície de 2.020 km² i una població de 8.277.500 d'habitants, dels quals 1.819.300 habitants tenen residència legal, i la resta, 6.458.200 habitants, està compost per població que resideix temporalment com a resultat de la migració d'altres regions a la recerca de treball temporal.[3][4] Shenzhen té la major densitat de població de tota Xina, amb 4.334 habitants per km ².[5]

El seu clima és subtropical, amb una temperatura mitjana de 22,4 °C.

Història[modifica]

La història de la ciutat es remunta a uns 6.000 anys d'antiguitat, ja que s'han trobat restes arqueològiques que demostren que la zona va estar poblada des del neolític. La història de la ciutat es pot dividir en quatre períodes diferents.

El primer període es perllonga des de la prehistòria fins a, aproximadament, l'any 1573. En aquesta època la ciutat va estar habitada pels membres de les tribusBaiyuque vivien dedicats bàsicament a la pesca i en menor mesura a l'agricultura.

El segon període, entre l'any 1573 i el 1841 va ser el de l'establiment del comtat de Xinan que s'estenia fins a l'actual ciutat de Hong Kong. La capital del comtat era Nantou. L'economia de Xinan es basava en l'explotació de la sal comuna, el te i les espècies.

Un tercer període històric abastaria els anys compresos entre 1841 i 1979. L'any 1842, amb la signatura del Tractat de Nanjing, Hong Kong va passar a estar ocupada pels britànics. L'any 1898 la península de Kowloon també va ser cedida i, per tant, una bona part del territori va deixar de formar part del comtat de Xinan. El 1913, el comtat va canviar el seu nom al de Bao'an per evitar la confusió amb el comtat de Xin'an situat a la província de Henan.

Finalment, l'últim període en la història de Shenzhen s'inicia l'any 1979 quan el govern central va decidir concedir a la ciutat el rang de prefectura. El 1980 se la va reconèixer oficialment com una "zona econòmica especial", la primera que es concedia en tota la República Popular com a experiment de capitalisme dins del comunisme del país. La declaració de zona econòmica especial, unida al baix preu del sòl i de la mà d'obra, va provocar que gran nombre d'empreses de Hong Kong es traslladessin a Shenzhen, amb el consegüent auge econòmic i urbanístic per a la ciutat. En pocs anys, Shenzhen va passar de ser un poble de pescadors a una gran metròpoli i un dels principals centres de producció del país, de fet és una de les ciutats de més ràpid creixement del món.[2]

Les empreses del sector tecnològc suposen un 40% de l'economia de la ciutat. Shenzhen és el lloc on van aparèixer dos de les empreses més importants xineses: Huawei i Tencent.[6]

A mitjans de la dècada del 2010 Shenzhen es convertí en un lloc conegut per trobar-se allí la gran fàbrica de Foxconn, on es fabriquen telèfons, consoles i altres ordinadors per a empreses com Apple, Microsoft, Dell i Sony. Foxconn és un lloc conegut per les males condicions de treball. A Shenzhen hi ha més empreses fabricants d'aparells electrònics a part de Foxconn. El 90% dels gadgets del món es fabriquen a Shenzhen, especialment els de baixa qualitat.[7]

El desembre de 2015 una muntó de terra excavada i enderrocs apilat al parc industrial de Shenzhen va caure provocant danys a 33 edificis i la desaparició de 85 persones. El muntó ocupava 380.000 metres quadrats.[8]

La política d'impuls de la innovació feta pel govern xinès des del 2015, zhongchuang kongjian o “makerspaces for the people”, que finança gent innovadora tant estudiants, empreses privades i investigadors, se centrà a la ciutat de Shenzhen. Shenzhen crea més patents internacionals que el Regne Unit o França.[2]

El 2017 es convertí en la ciutat amb més gratacels del món.[9]

El 2018 posaren en marxa un sistema de represàlies per als vianants infractors que sumant a la tradicional multa, se'ls envia missatges de text i es mostra la seua cara a les pantalles de la ciutat, mitjançant les tecnologies del reconeixement facial.[10]

El 2018 hi havia més de 10.000 autobusos elèctrics a Shenzhen.[11] El mateix any l'empresa de transport per bicicleta Didi xocà amb les prohibicions de les autoritats de la ciutat.[12]

Administració[modifica]

La municipalitat de Shenzhen està dividida en sis districtes: Luohu (罗湖),Futian (福田),Nanshan (南山),Yantian (盐田),Bao'an (宝安) i Longgang (龙岗). Els quatre primers són dins de la zona econòmica especial mentre que Bao'an i Longgang en queden fora.

Localitzat al centre de la zona econòmica i veí de Hong Kong, Luohu és el centre financer i comercial. Ocupa una àrea de 78,89 km ². Futian és el districte on es troba el govern municipal, ocupa una àrea de 78,04 km ². Amb una àrea de 164,29 km², el districte de Nanshan és el centre de les indústries tecnològiques. El port de Yantian es troba al districte de Shenzhen i és la segona major terminal de càrrega a la Xina.

Llocs d'interès[modifica]

  • Xina esplèndida: es tracta d'un parc amb miniatures que representen els llocs més significatius del país així com els moments històrics més rellevants de la Xina. El parc ocupa una àrea de més de 315.000 m² i compta amb més de 100 escenaris diferents.
  • Antiga fortalesa Dapeng: localitzada a uns 50 quilòmetres del centre de la ciutat es troba aquesta fortalesa, construïda l'any 1394 durant la dinastia Ming per lluitar contra els atacs que realitzaven els invasors coneguts comDóna Peng Suo Cheng.
  • Carrer Zhongying: aquest carrer és fruit dels acords que es van establir entre el govern xinès i el britànic. El carrer està dividit en dues parts separat per vuit enormes pedres; antigament una part del carrer estava sota control xinès mentre que l'altra estava sota control britànic. En l'actualitat, la meitat del carrer segueix pertanyent a Hong Kong.

Referències[modifica]

  1. «Cities: largest (without surrounding suburban areas)». Geohive.
  2. 2,0 2,1 2,2 Emerson, Sarah «Shenzhen's Homegrown Cyborg». Motherboard, 25-03-2018 [Consulta: 29 març 2018].
  3. Xinhua (2005), "Population in Shenzhen increase 31 times in 25 years.",Sina.com, 21 d'agost de 2005.
  4. Chen Hong (2005), com.cn/english/doc/2005-07/23/content_462662.htm "Feeling the pinch of a growing population.",China Daily, 23 de juliol de 2005.
  5. "Shenzhen Overview.",Shenzhen Government
  6. «Shenzhen, la ciudad china que conquista el mundo con su tecnología». El País Semanal, 26-11-2017 [Consulta: 29 març 2018].
  7. «The Changing Face of Shenzhen, the World's Gadget Factory». Motherboard, 19-08-2015 [Consulta: 29 març 2018].
  8. Traynor, Paul «85 missing from China landslide; residents blame government». Albuquerque Journal, 21-12-2015 [Consulta: 29 març 2018].
  9. «Shenzhen, la ciudad china que ha construido más rascacielos que cualquier otra en el mundo». ABC, 27-07-2017 [Consulta: 29 març 2018].
  10. «La policía china multará a los peatones infractores mediante mensajes de texto». eldiario.es, 27-03-2018 [Consulta: 29 març 2018].
  11. Frangoul, Anmar «Over 1,000 miles on a single charge: A glimpse into the future of bus travel». CNBC, 29-03-2018 [Consulta: 29 març 2018].
  12. Chong, Zoey «Bike sharing is going global but regulations could tie it down». CNET, 28-03-2018 [Consulta: 29 març 2018].