1013

1013
Tipus	any
Altres calendaris
Gregorià	1013 (mxiii)
Islàmic	403 – 404
Xinès	3709 – 3710
Hebreu	4773 – 4774
Calendaris hindús	1068 – 1069 (Vikram Samvat); 935 – 936 (Shaka Samvat); 4114 – 4115 (Kali Yuga)
Persa	391 – 392
Armeni	462
Rúnic	1263
Ab urbe condita	1766
Categories
	Naixements Defuncions; Esdeveniments ;
Segles
	segle x - segle xi - segle xii
Dècades
	980 990 1000 - 1010 - 1020 1030 1040
Anys
	1010 1011 1012 - 1013 - 1014 1015 1016

El 1013 (MXIII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

És un dels primers anys de la història de les taifes de Tortosa, Dènia i València. Al Califat de Còrdova, els amazics tornen a posar al poder al califa Sulayman i maten a Hixam II.

Es tornen a dividir el Comtat del Rosselló i el Comtat d'Empúries quan, a la mort de Guislabert I, el succeixen els seus dos fills respectivament. Hug I envaeix el comtat de Rosselló, que no abandona fins el 1020.^[1]

Els víkings conquereixen Gran Bretanya i fan fugir el rei Etelred l'Indecís; inici del regnat del rei normand Sven I. El rei víking Olaf es bateja i esdevé cristià a Normandia. Es funda el primer bisbat de Suècia a Skara.

El ducat de Polònia jura fidelitat a l'emperador del sacre imperi. L'Emperador Enric II ataca la Península Itàlica i es torna a proclamar rei d'Itàlia, cosa que implica la fi de l'autonomia d'aquest regne.

Esdeveniments

Països Catalans i Occitània

Primers anys dels emirats de Tortosa, Dènia i València després de la desfeta del Califat de Còrdova.
Els catalans fan una expedició militar contra la vall del Guadalquivir.^[2]

Península Ibèrica

Expulsió dels jueus de Còrdova.
9 de maig: Rendició de Còrdova. Els amazics entren a la ciutat que assetjaven des del juliol de 1010. Assalaten i destruiexen nombrosos monuments de la ciutat.^[3]
Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic
10 de maig (o 20 d'abril): Sulayman al-Mustaín torna a se el califa omeia de Còrdova (fins a l'any 1016).^[4]
18 de maig: Hixam II és assassinat pels amazics.^[5]
Tardor: Les naus víkings d'Olaf de Noruega i de Ricard de Normandia assolen les costes d'Astúries, Galícia i Aquitània.^[6] Aquests raids duraran entre els anys 1013 i 1015.^[7]

Europa

Febrer - Mieszko II de Polònia, fill del duc Boleslas de Polònia és enviat pel seu pare a Merseburg per negociar la pau entre Polònia i el Sacre Imperi Romanogermànic. Jura fidelitat a l'emperador Enric II en nom del seu pare.^[8]
Estiu: probable expedició de Freydís Eiríksdóttir, germana de Leif Eriksson a Vinland. Massacre dels islandesos.^[9]
El rei Sven I d'Anglaterra, Dinamarca i Noruega
Juliol: El rei danès Sven Tveskæg desembarca a Sandwich (Kent) i entra a l'estuari de l'Humber, remonta el Trent fins Gainsborough (Lincolnshire), on el comte de Northumbria, Uchtred l'Audaç s'hi sotmet sense combatre. Sven es dirigeix al sud, on somet Oxford i Winchester. Etelred l'Indecís resisteix a Londres amb l'ajuda de Thorkell l'Alt.^[10]
Tardor: El rei noruec Olaf II el Gros (pagà) visita el duc de Normandia Ricard II l'Irascible i es fa batejar pel bisbe Robert. Després marxa en expedició acompanyat pels normands del ducat per atacar les costes de l'oest de França i la Península Ibèrica.^[6]
21 de setembre - L'Emperador Enric II emprèn una nova campaya militar a Itàlia contra el seu contrincant Arduí d'Ivrea, comte de Pombia i Torí i es torna a fer proclamar Rei d'Itàlia a Milà.^[11]
10 d'octubre: Herman, futur comte de Verdun, germà de Godofreu I de Baixa Lotaríngia és fet presoner després de la batalla de Hoegaarden quan ataquen les tropes de Lambert I de Lovaina i de Balderic de Loss, bisbe de Lieja.^[12]
25 de desembre: Etelred II d'anglaterra cedeix el tron al rei víking Sven I d'Anglaterra i fuig a l'Illa de Wight abans d'anar a Normandia amb el seu cunyat, Ricard de Normandia.^[13]
Es funda el primer bisbat de Suècia i Thurgot esdevé bisbe de Skara.^[14]

Altres continents

El Califa Fatimita del Caire, Al-Hàkim autoritza els jueus i cristians que s'havien convertit a l'islam a tornar a la seva fe inicial o a emigrar a l'Imperi Romà d'Orient.^[15] A continuació, es reemplacen els funcionaris cristians per musulmans.^[16]

Naixements

Península Ibèrica

Abu al-Walid al-Baji, jurista, mestre, teòleg, poeta i escriptor sunnita de Beja, a Al-Àndalus.^[17]
Constantina (Algèria) - Isaac Alfassi, ramí, talmudista i intel·lectual jueu de que s'establí a Al-Àndalus després de fugir de Fes. Fou el líder de la comunitat jueva de Lucena.^[18]
Reina Sança I de Lleó i reina consort de Castella
Sança I de Lleó, reina de Lleó entre els anys 1037 i 1065 i reina consort de Castella entre els anys 1035 i 1065. Era filla d'Alfons V de Lleó i muller de Ferran I de Castella. Aconsegueix el tron de Lleó quan el seu germà Beremund III mor sense hereus quan ja estava casada amb Ferran de Castella. Això significà la unió de les dues corones.^[19]

Europa

18 de juliol, Altshausen, ducat de Suàbia - Hermann de Reichenau, monjo benedictí, compositor, matemàtic i astrònom. Fou beatificat l'any 1863. Autor del Salve Regina.^[20]

Herman de Reichenau
Hermann de Reichenau, monjo benedictí alemany
Riquilda de Polònia, filla de Mieszko II de Polònia i reina consort d'Hongria.^[21]

Altres continents

26 de gener: Abu Saeed Mubarak Makhzoomi, sant i místic sufí, teòleg i jurista de Bagdad.^[22]
15 d'agost - Teishi, emperadriu consort del Japó, dona de l'emperador Go-Suzaku.

Necrològiques

Països catalans i Occitània

Guislabert I, comte de Rosselló i Comte d'Empúries des de l'any 991 fins a la seva mort. Quan va morir va dividir les seves possessions pels seus dos fills. Guislabert II del Rosselló es quedà amb el Comtat del Rosselló i Hug I d'Empúries amb el d'Empúries.^[1]

Península ibèrica

Ar-Ramadí, poeta andalusí.
Hixam al-Muàyyad bi-L·lah, califa de Còrdova, aliat dels comtes catalans, mor assassinat pels berebers.^[5]
Retrat d'Az-Zahrawí
Còrdova - Az-Zahrawí, conegut a occident com Abulcasis, important metge andalusí, pare de la Cirurgia.^[23]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1013

Europa

Hedwiga de França, filla d'Hug I de França. Fou Comtessa d'Hainaut i de Mons.^[24]
Reiner IV de Mons, Comte titular d'Hainaut entre els anys 958 i 1013 i comte de Mons des del 998.^[25]

Altres continents

Bagdad - Abû Bakr Ibn At Tayyib Al Bâqillânî, teòleg aixarista, jurista especialista dels Usul al-Din i dels hadits.^[26]
Al-Mahdi al Husayn, imam de l'estat Zaidita del Iemen que governà entre els anys 1003 i 1013.^[27]
Mufàrrij ibn Dàghfal, emir dels Jarràhides de Palestina.^[28]
Samuel ben Hofni rabí babiloni de Soura. Gaon (director acadèmic) i escriptor de textos religiosos i profans.^[29]
26 de juny - Fujiwara no Takatō: cortesà, músic i poeta japonès. Forma part de la llista dels trenta-sis poetes immotals de l'Edat mitjana.^[30]

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 Història de Catalunya. CUPSA, 1979, p. 102-103.
↑ de Riquer, Borja (dir). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. 1. ed. Barcelona: Pòrtic, 1999, p. 35. ISBN 978-84-7306-561-0.
↑ Guidoni, Enrico. La ville européenne: formation et signification du quatrième au onzième siècle (en francès). Editions Mardaga, 1981. ISBN 978-2-87009-133-3.
↑ Díez, Gonzalo Martínez. El condado de Castilla, 711-1038: la historia frente a la la leyenda (en castellà). Marcial Pons Historia, 2005. ISBN 978-84-95379-94-8.
↑ ^5,0 ^5,1 Gonzalo Martínez Díez El condado de Castilla, 711-1038 : la historia frente a la leyenda [archive] Marcial Pons Historia, 2005 (ISBN 978-84-95379-94-8)
↑ ^6,0 ^6,1 Sturlson, Snorri. Heimskringla: The Chronicle of the Kings of Norway (en anglès). Forgotten Books. ISBN 978-1-60506-789-6.
↑ Musset, Lucien. Les invasions: le second assaut contre l'Europe chrétienne: (VIIe-XIe siècles). (en francès). Presses universitaires de France, 1971.
↑ Fliche, Augustin. L'Europe occidentale de 888 à 1125 (en francès). Les Presses universitaires de France, 1930.
↑ Allen, John Logan. North American Exploration (en anglès). U of Nebraska Press, 1997. ISBN 978-0-8032-1015-8.
↑ Williams, Ann. Athelred the Unready: The Ill-Counselled King (en anglès). A&C Black, 2003. ISBN 978-1-85285-382-2.
↑ Encyclopédie méthodique: ou par ordre de matières: par une société de gens de lettres, de savans et d'artistes ... (en francès). Panckoucke, 1788.
↑ Kupper, Jean-Louis. Liège Et L'Eglise Impériale Aux XIe-XIIe Siècles (en francès). Librairie Droz, 1981. ISBN 978-2-251-62286-6.
↑ Holman, Katherine. The Northern Conquest: Vikings in Britain and Ireland (en anglès). Signal Books, 2007. ISBN 978-1-904955-34-4.
↑ Wordsworth, John. The National Church of Sweden (en anglès). BiblioBazaar, 2009-09. ISBN 978-1-113-84100-1.
↑ Boivin, Michel. Les Ismaéliens des communautés d'Asie du Sud entre islamisation et indianisation (en francès). Brepols, 1998. ISBN 978-2-503-50687-6.
↑ E.J. Brill's First Encyclopaedia of Islam 1913-1936 (en anglès). BRILL, 1987. ISBN 978-90-04-08265-6.
↑ Camilla Adang, Maribel Fierro, Sabine Schmidtke, Ibn Ḥazm of Cordoba: The Life and Works of a Controversial Thinker (Brill Publishers, 2012), p 5. ISBN 9004243100
↑ «Iṣḥaq Fasī | enciclopedia.cat». [Consulta: 26 desembre 2025].
↑ «Sança I de Lleó | enciclopedia.cat». [Consulta: 26 desembre 2025].
↑ «Hermann Von Reichenau | Monastic Reforms, Medieval Historian & Canon Law | Britannica» (en anglès). Encyclopedia Britannica. Arxivat de l'original el 2025-01-24.
↑ Kristó, Gyula - Makk, Ferenc: Az Árpád-ház uralkodói (IPC Könyvek, 1996)
↑ Gibb, H.A.R.; Kramers, J.H.; Levi-Provencal, E.; Schacht, J. (1986) [First published 1960]. Encyclopaedia of Islam. Vol. I (A-B) (New ed.). Leiden, Netherlands: Brill. p. 69. ISBN 9004081143.
↑ Ahmad, Z. «SH08 AL‐ZAHRAWI – THE FATHER OF SURGERY» (en anglès). ANZ Journal of Surgery, 77, s1, 5-2007. DOI: 10.1111/j.1445-2197.2007.04130_8.x. ISSN: 1445-1433.
↑ «Pépin, Itte, Gertrude, Ermentrude et les autres». [Consulta: 26 desembre 2025].
↑ L. Vanderkindere, « Régnier IV », Académie royale de Belgique, , vol. 18, Bruxelles, 1907 , p. 879.
↑ Thomas, David Richard. Christian Doctrines in Islamic Theology (en anglès). BRILL, 2008, p. 119. ISBN 978-90-04-16935-7.
↑ Enzyklopädie des Islam, Vol. IV. Leiden 1934, p. 1296.
↑ Gil, Moshe. A History of Palestine, 634-1099 (en anglès). Cambridge University Press, 1997-02-27, p. 355-385. ISBN 978-0-521-59984-9.
↑ «SAMUEL BEN ḤOFNI - JewishEncyclopedia.com». [Consulta: 26 desembre 2025].
↑ «藤原高遠千人万首». [Consulta: 26 desembre 2025].

[:2-1] 1,0 ^1,1 Història de Catalunya. CUPSA, 1979, p. 102-103.

[2] Riquer, Borja (dir). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. 1. ed. Barcelona: Pòrtic, 1999, p. 35. ISBN 978-84-7306-561-0.

[3] Guidoni, Enrico. La ville européenne: formation et signification du quatrième au onzième siècle (en francès). Editions Mardaga, 1981. ISBN 978-2-87009-133-3.

[4] Díez, Gonzalo Martínez. El condado de Castilla, 711-1038: la historia frente a la la leyenda (en castellà). Marcial Pons Historia, 2005. ISBN 978-84-95379-94-8.

[:0-5] 5,0 ^5,1 Gonzalo Martínez Díez El condado de Castilla, 711-1038 : la historia frente a la leyenda [archive] Marcial Pons Historia, 2005 (ISBN 978-84-95379-94-8)

[:1-6] 6,0 ^6,1 Sturlson, Snorri. Heimskringla: The Chronicle of the Kings of Norway (en anglès). Forgotten Books. ISBN 978-1-60506-789-6.

[7] Musset, Lucien. Les invasions: le second assaut contre l'Europe chrétienne: (VIIe-XIe siècles). (en francès). Presses universitaires de France, 1971.

[8] Fliche, Augustin. L'Europe occidentale de 888 à 1125 (en francès). Les Presses universitaires de France, 1930.

[9] Allen, John Logan. North American Exploration (en anglès). U of Nebraska Press, 1997. ISBN 978-0-8032-1015-8.

[10] Williams, Ann. Athelred the Unready: The Ill-Counselled King (en anglès). A&C Black, 2003. ISBN 978-1-85285-382-2.

[11] Encyclopédie méthodique: ou par ordre de matières: par une société de gens de lettres, de savans et d'artistes ... (en francès). Panckoucke, 1788.

[12] Kupper, Jean-Louis. Liège Et L'Eglise Impériale Aux XIe-XIIe Siècles (en francès). Librairie Droz, 1981. ISBN 978-2-251-62286-6.

[13] Holman, Katherine. The Northern Conquest: Vikings in Britain and Ireland (en anglès). Signal Books, 2007. ISBN 978-1-904955-34-4.

[14] Wordsworth, John. The National Church of Sweden (en anglès). BiblioBazaar, 2009-09. ISBN 978-1-113-84100-1.

[15] Boivin, Michel. Les Ismaéliens des communautés d'Asie du Sud entre islamisation et indianisation (en francès). Brepols, 1998. ISBN 978-2-503-50687-6.

[16] E.J. Brill's First Encyclopaedia of Islam 1913-1936 (en anglès). BRILL, 1987. ISBN 978-90-04-08265-6.

[17] Camilla Adang, Maribel Fierro, Sabine Schmidtke, Ibn Ḥazm of Cordoba: The Life and Works of a Controversial Thinker (Brill Publishers, 2012), p 5. ISBN 9004243100

[18] «Iṣḥaq Fasī | enciclopedia.cat». [Consulta: 26 desembre 2025].

[19] «Sança I de Lleó | enciclopedia.cat». [Consulta: 26 desembre 2025].

[20] «Hermann Von Reichenau | Monastic Reforms, Medieval Historian & Canon Law | Britannica» (en anglès). Encyclopedia Britannica. Arxivat de l'original el 2025-01-24.

[21] Kristó, Gyula - Makk, Ferenc: Az Árpád-ház uralkodói (IPC Könyvek, 1996)

[22] Gibb, H.A.R.; Kramers, J.H.; Levi-Provencal, E.; Schacht, J. (1986) [First published 1960]. Encyclopaedia of Islam. Vol. I (A-B) (New ed.). Leiden, Netherlands: Brill. p. 69. ISBN 9004081143.

[23] Ahmad, Z. «SH08 AL‐ZAHRAWI – THE FATHER OF SURGERY» (en anglès). ANZ Journal of Surgery, 77, s1, 5-2007. DOI: 10.1111/j.1445-2197.2007.04130_8.x. ISSN: 1445-1433.

[24] «Pépin, Itte, Gertrude, Ermentrude et les autres». [Consulta: 26 desembre 2025].

[25] L. Vanderkindere, « Régnier IV », Académie royale de Belgique, , vol. 18, Bruxelles, 1907 , p. 879.

[26] Thomas, David Richard. Christian Doctrines in Islamic Theology (en anglès). BRILL, 2008, p. 119. ISBN 978-90-04-16935-7.

[27] Enzyklopädie des Islam, Vol. IV. Leiden 1934, p. 1296.

[28] Gil, Moshe. A History of Palestine, 634-1099 (en anglès). Cambridge University Press, 1997-02-27, p. 355-385. ISBN 978-0-521-59984-9.

[29] «SAMUEL BEN ḤOFNI - JewishEncyclopedia.com». [Consulta: 26 desembre 2025].

[30] «藤原高遠千人万首». [Consulta: 26 desembre 2025].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]

[16]

[17]

[18]

[19]

[20]

[21]

[22]

[23]

[24]

[25]

[26]

[27]

[28]

[29]

[30]