Riazan

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Coord.: 54° 36′ N, 39° 42′ E / 54.600°N,39.700°E / 54.600; 39.700

Infotaula de geografia políticaRiazan
Рязань
Bandera de Riazan Escut de Riazan
Q4487698
Ryazan Belltower. View3.JPG

Localització

54° 37′ 00″ N, 39° 43′ 00″ E / 54.616666666667°N,39.716666666667°E / 54.616666666667; 39.716666666667
Estat Rússia
Província Província de Riazan
Població
Total 534.762 (2016)
• Densitat 2.387,33 hab/km²
Geografia
Superfície 224 km²
Altitud 130 m
Història
Fundació 1095
Organització i govern
• Cap de govern Q19907875 (2014)
Indicatius
Codi postal 390000–390048
Fus horari UTC+03:00
Prefix telefònic 4912
Codi OKTMO 61701000001
Codi OKATO 61401000000
Altres dades
Agermanament

Web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

Riazan o Riazany (en rus Рязань) és una ciutat del Districte Federal Central de Rússia, el centre administratiu de la província de Riazan. Està situat a la vora del riu Okà 196 km al sud-est de Moscou. La població segons el cens rús de 2002 és de: 521,560. Riazan està agermanat amb Münster i Lovech. La base estratègica de bombarders de Diàguilevo es troba a l'oest de la ciutat, i la base abandonada d'Aleksàndrovo es troba al sud-est en el petit aeroport de Turlàtovo.

Història[modifica | modifica el codi]

Kremlin de Riazan

Es diu que el kremlin de Riazan va ser fundat el 1095 per habitants eslaus,com un primer pas en la migració d'aquesta ètnia en el territori primerament poblat per finesos. Inicialment aquesta fortalesa es va construir de fusta i gradualment es va millorar amb pedra. La part més antiga actualment conservada és del segle XV.

Així i tot, la ciutat no és anomenada fins al 1301, coneguda com a Pereslavl-Riazanski. En aquesta època era part del Principat de Riazan, independent des del 1129. El primer governant de Riazan se suposa que va ser Iaroslav Sviatoslàvitx, príncep de Txernígov, i més tard príncep de Múrom-Riazan.

Aquesta regió, situada en el límit de l'estepa i el bosc, va patir diverses invasions del sud: els khàzars, els petxenegs i els cumans. L'antiga capital del principat, Riazan, va ser la primera ciutat russa que van trobar els mongols de Batu Khan. El 21 de desembre de 1237, la ciutat va ser devastada i mai no va poder recuperar-se. Aquesta part va ser anomenada Stàraia Riazan (la vella Riazan), a més de 50 km de l'actual Riazan.

El 1380 va prendre part a la batalla de Kulikovo, un esdeveniment clau a la història russa. El Gran Príncep Oleg de Riazan i els seus homes van lluitar com aliats del Mamai, un comandant tàtars de l'Horda d'Or, contra les tropes russes comandades pel Gran Príncep de Vladímir, Dmitri Ivànovitx de Moscou.

Més tard, al segle XIII els Prínceps de Riazan van traslladar la capital a Pereslavl, que va ser coneguda com a Riazan des del segle XVI. El principat va ser incorporat finalment a Moscou el 1521.

Riazan actual[modifica | modifica el codi]

Riazan és una ciutat que està transformant-se ràpidament, especialment a les àrees al voltant dels carrers de Novosiólov i Moskóvskoie Xossè. Grans magatzems han començat a aparèixer a la ciutat, i s'ha edificat una nova pista de patinatge de gel. La ciutat és el centre de l'acadèmia de les Tropes Aerotransportades.

Degut a la seva proximitat a Moscou (a tres hores en tren) la part moderna de Riazan té una vida nocturna bulliciosa.

Divisions Administratives[modifica | modifica el codi]

La ciutat de Riazan està dividida en quatre regions administratives: Moskovski, Oktiabrski, Sovietski i Jeleznodorojni.

Atraccions de Riazan[modifica | modifica el codi]

  • Kremlin de Riazan
  • Museu de Pàvlov
  • Museu d'Arquitectura
  • Museu d'art
  • Teatre dramàtic
  • Teatre de titelles
  • Circ
  • Parc Pianili

Habitants destacats[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Riazan Modifica l'enllaç a Wikidata