Llosa de pedra

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Casa amb sostre de lloses. Palchan. Himachal Pradesh

Una llosa de pedra o, simplement, una llosa és una pedra plana usada en paviments, teulades i altres. Altres definicions precisen una mica més el significat:

  • Pedra plana i de poc gruix...[1]
  • Pedra plana, relativament prima, de forma rectangular o quasi rectangular...[2]

Etimologia[modifica]

“Llosa” està documentada des del segle XIII. Derivada del preromà “lausa” (pedra de mineral dur), d’origen incert, probablement indoeuropeu no ibèric.

Documentació[modifica]

« Quant lo rey hac dit aço, lo maestre ab son picha martell va obrir e trencar les lloses de la cambra que era enllosada, e devench a aquell lloch hon l'aiguera aquella passava; e troba la ampla, encara mes que nos pensava. El rey En Jaume, qui u viu, tench se per estort. E hagueren mantinent molta aygua de hun çafareig quis tenia prop la paret de la cambra, e gitaren hi tant aygua que tota la ayguera scuraren. E puix lo maestre va entrar dins ab llums de candelles e cercala tota, tro lla jus hon exia fora del castell; e vehe que bell era assats, e que hom ne podia be exir. »
Crònica de Bernat Desclot; cap CXXXIV
  • c.1300? Segons uns versos occitans recordats per Armand de Belvezer, que parlen d’una teulada enllosada:
« Qui cubre de lausa,

Cent ans se repausa,

So diz Salomos.

Qui be no l’afusta,

Sa mort y ajusta,

Respon li Marcos.

»

Traducció aproximada: Diu Salomó: qui fa el sostre de lloses pot reposar cent anys; Marcos li respon: Si no el reforça bé, el sostre, amb bigues i similars és que hi vol morir enterrat.[4]


  • 1801. La primera citació en francès és de 1801, en el Diari de Stendhal.
« La montée entre la ville basse et la partie haute est très rapide. Il y a des rues qui tournent beaucoup et qui montent assez doucement; il y a ensuite de petits passages avec des espèces de degrés formés par des morceaux de lauze, qui sont absolument droits. Saluées est à dix lieues de Turin, cinq de Pignerol, cinq de Coni, deux et demie de Savigliano, dix de Bra.. »
— STENDHAL. JOURNAL .TEXTE ÉTABLI ET ANOTÉ PAR HENRY DEBRAYE ET LOUIS ROYER. Pàg. 40.

[5]

Termes relacionats[modifica]

Carrer de Pompeia empedrat amb llambordes.
Taula de pedra amb dues lloses.

Les lloses dels dolmens[modifica]

En molts dolmens hi ha una o més lloses de pedra de grans dimensions.[6][7]

Les lloses en la construcció[modifica]

Les aplicacions principals de les lloses com a material de construcció són per a fer paviments i en la construcció de teulades. Però poden ser emprades per a altres usos. Així hi ha:

Hi ha altres aplicacions possibles:

  • Construccions de pedra seca: murs, espones, cabanes.
  • En algunes llars de foc una llosa forma la base de la llar: la llosa del foc.
  • En altars de tipus religiós l'anomenada ara pot ser una llosa, més o menys elaborada o en estat natural.
  • En taules rústiques.

Lloses sepulcrals[modifica]

D'ençà d'èpoques prehistòriques hi ha exemples de tombes cobertes amb una llosa de pedra. Llosa en estat natural o treballada. Aquest significat de tapa d'un sepulcre es va estendre el significat de llosa a tapes funeràries treballades ben diferents de les lloses naturals planes i primes.

  • Exemple de la tomba del rei Pere el Gran,[11]

Les lloses de rentar roba[modifica]

Diferents tipus de washboard

Rentar la roba és una necessitat bàsica en les societats civilitzades i, en general, a tot arreu del món. En èpoques primitives - abans de l’aigua corrent, les rentadores i els detergents- calia anar a rentar la roba a la vora del riu o en un safareig.

La roba es rentava a mà, amb sabó (dur o moll) i calia refregar-la i a vegades colpejar-la contra una superfície dura. L’objectiu era de fer penetrar la barreja d’aigua i sabó entre les fibres del teixit per tal d’aconseguir treure tota la brutícia. Les lloses de rentar roba eren lloses de pedra natural escollides per presentar una superfície fina i relativament plana. Les petites irregularitats arrodonides podien ajudar en el procés de fregat.[12][13]


  • En alguns casos la superfície de fregar era un atuell de fusta fabricat especialment. Aquest instrument se seguia denominant “llosa”.
  • També hi havia “lloses artificials” de planxa metàl·lica ondulada. (Aquestes lloses de metall ondulat han format part, com instruments de ritme, en bandes de jazz i blues).(Vegeu Washboard )[14]
  • El rentat a la pedra de pantalons texans i roba similar és un procés de desbast que utilitza el fregament de parts localitzades de la peça de roba contra una pedra tosca o similar. L’objectiu és aconseguir un canvi d’aspecte de la peça de roba, imitant el desgast natural.

Les lloses en la gastronomia[modifica]

Un sistema de cuinar els aliments és “a la llosa”. De manera semblant als sistemes de “a la planxa” o “a la graella”, en el procediment de coure a la llosa els aliments crus (carn, peix, verdures,...) es posen sobre una llosa calenta damunt del foc. Amb oli, mantega o sagí i tots els aditaments amb què hom vulgui amanir la teca.[15]

  • Aquest sistema era més aviat popular en regions dels Pirineus i sovint practicat per pagesos i pastors. Actualment es pot considerar incorporat a la gastronomia general.[16][6][7]
  • La mateix llosa de cuinar pot emprar-se, a vegades, per a servir. Traient-la del foc i portant-la a taula. O usant-la directament com a plat. Com que la llosa conserva la calor més que altres estris hom pot gaudir d’aliments a una temperatura més alta i durant més temps.

Les lloses com a parany de caça[modifica]

Parany tunisià per a caçar ocells vius. Una llosa-parany és molt semblant però més contundent.

La caça amb llosa, llosella (lloella) o lloseta és un sistema de prendre animals petits, ocells, mitjançant un parany. Part fonamental del dispositiu és una llosa. Preparar aqueix parany s’anomena “parar la llosa”.[17][18][19]

  • Descripció del parany: Una llosa de dimensions adequades es posa en posició alçada i formant un cert angle amb l’horitzontal. La llosa, en posició inestable, és manté dreta mitjançant unes quantes branquetes o bastonets disposats de forma particular. Com aquell qui diu “a punt de disparar-se” (o desparar-se). Un cop parada la llosa cal posar un esquer adequat per a atraure l’animal que hom vol caçar.
  • Quan l’animal (ocell, conill,...) prova de menjar l’esquer, si toca qualsevol branqueta la llosa li cau damunt i resta atrapat. Aqueta mena de caça és reglamentada a Europa, certs països la prohibeixen.

El terme "llosa" en topònims[modifica]

A partir del terme llosa i els seus derivats hi ha una munió de topònims.[20][21]

Alguns fan referència a poblacions:

En altres casos els topònims són d'accidents geogràfics:

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llosa de pedra Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0083736
  2. Llosa http://dcvb.iecat.net/
  3. Cosme Aguiló. Toponímia i etimologia. L'Abadia de Montserrat, 2002, p. 74–. ISBN 978-84-8415-421-1. 
  4. Wendy Pfeffer. Proverbs in Medieval Occitan Literature. University Press of Florida, 1997, p. 24–. ISBN 978-0-8130-1480-7. 
  5. https://archive.org/details/journalparstendh01stenuoft
  6. 6,0 6,1 Francesc Antillach Comabella; Antònia Ortiz Pedrosa Caminades per la Noguera. Cossetània Edicions, 2003, p. 60–. ISBN 978-84-96035-21-8. 
  7. 7,0 7,1 Anna Borbonet; Jordi Sanglas i Puigferrer Tavertet, el seu terme i els seus noms de lloc. L'Abadia de Montserrat, 1999, p. 100–. ISBN 978-84-8415-110-4. 
  8. Pablo Collado Trabanco; David Nuño Peña Supervisión de ejecución de acabados, revestimientos y cubiertas. Lex Nova, 2006, p. 125–. ISBN 978-84-7557-180-5. 
  9. Estructuras metálicas. Reverte, 1980, p. 169–. ISBN 978-84-7146-199-5. 
  10. Juan José Trujillo Cebrián. Ejecución de faldones en cubiertas. EOCB0208. IC Editorial, 10 desembre 2013, p. 208–. ISBN 978-84-15994-96-1. 
  11. Llosa de la tomba de Pere el Gran http://www.sapiens.cat/ca/notices/2010/07/331.php
  12. Josep Massot i Muntaner. Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Volum XX.: Missions de recerca. L'Abadia de Montserrat, 10 novembre 2010, p. 219–. ISBN 978-84-9883-337-9. 
  13. QUI TÉ ROBA PER RENTAR?. Icaria Editorial, 16 juliol 2008, p. 13–. ISBN 978-84-9888-017-5. 
  14. Washing and scrubbing boards http://www.oldandinteresting.com/washboards-history.aspx
  15. Primitive Cooking Stuffed Bannock On A Stone https://www.youtube.com/watch?v=mkU1SJ4dNV0
  16. La cuina catalana segons Jaume Fàbrega http://blogs.cpnl.cat/enganxat/files/2015/10/La-cuina-catalana-segons-Jaume-F%C3%A0brega.pdf
  17. Moisés D. Boza. El trampeo y demás artes de caza tradicionales en la península ibérica. Editorial HISPANO EUROPEA, març 2012, p. 4–. ISBN 978-84-255-1446-3. 
  18. Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, 1. En la imprèmpta de Joseph Torner, 1839, p. 147–. 
  19. Josep Gironès Descarrega. La cuina més senzilla d'una dona del terròs. Cossetània Edicions, 2005, p. 43–. ISBN 978-84-9791-121-4. 
  20. Ramon Amigó i Anglès. Introducció a la recerca en toponímia i antroponímia. L'Abadia de Montserrat, 1999, p. 119–. ISBN 978-84-8415-075-6. 
  21. María Dolores Gordón Peral. Toponimia De Espana / Toponymy of Spain: Estado Actual Y Perspectivas De La Investigacion / Current Status and Prospects of Research. Walter de Gruyter, 2010, p. 201–. ISBN 978-3-11-023348-3. 
  22. Vicent Ortells. La ciutat preindustrial valenciana: la imatge i la paraula. Publicacions de la Universitat Jaume I, 1997, p. 89–. ISBN 978-84-8021-086-7.