Llosa de pedra

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Casa amb sostre de lloses. Palchan. Himachal Pradesh

Una llosa de pedra o, simplement, una llosa és una pedra plana usada en paviments, teulades i altres. Altres definicions precisen una mica més el significat:

  • Pedra plana i de poc gruix...[1]
  • Pedra plana, relativament prima, de forma rectangular o quasi rectangular...[2]

Etimologia[modifica]

“Llosa” està documentada des del segle XIII. Derivada del preromà “lausa” (pedra de mineral dur), d’origen incert, probablement indoeuropeu no ibèric.

Traducció del terme[modifica]

Els enllaços a altres llengües d’aquesta pàgina no són els més correctes. Els millors termes equivalents són els següents:

Documentació[modifica]

« Quant lo rey hac dit aço, lo maestre ab son picha martell va obrir e trencar les lloses de la cambra que era enllosada, e devench a aquell lloch hon l'aiguera aquella passava; e troba la ampla, encara mes que nos pensava. El rey En Jaume, qui u viu, tench se per estort. E hagueren mantinent molta aygua de hun çafareig quis tenia prop la paret de la cambra, e gitaren hi tant aygua que tota la ayguera scuraren. E puix lo maestre va entrar dins ab llums de candelles e cercala tota, tro lla jus hon exia fora del castell; e vehe que bell era assats, e que hom ne podia be exir. »
Crònica de Bernat Desclot; cap CXXXIV
  • c.1300? Segons uns versos occitans recordats per Armand de Belvezer, que parlen d’una teulada enllosada:
« Qui cubre de lausa,

Cent ans se repausa,

So diz Salomos.

Qui be no l’afusta,

Sa mort y ajusta,

Respon li Marcos.

»

Traducció aproximada: Diu Salomó: qui fa el sostre de lloses pot reposar cent anys; Marcos li respon: Si no el reforça bé, el sostre, amb bigues i similars és que hi vol morir enterrat.[4]


  • 1801. La primera citació en francès és de 1801, en el Diari de Stendhal.
« La montée entre la ville basse et la partie haute est très rapide. Il y a des rues qui tournent beaucoup et qui montent assez doucement; il y a ensuite de petits passages avec des espèces de degrés formés par des morceaux de lauze, qui sont absolument droits. Saluées est à dix lieues de Turin, cinq de Pignerol, cinq de Coni, deux et demie de Savigliano, dix de Bra.. »
— STENDHAL. JOURNAL .TEXTE ÉTABLI ET ANOTÉ PAR HENRY DEBRAYE ET LOUIS ROYER. Pàg. 40.

[5]

Termes relacionats[modifica]

Carrer de Pompeia empedrat amb llambordes.
Taula de pedra amb dues lloses.

Les lloses dels dolmens[modifica]

En molts dolmens hi ha una o més lloses de pedra de grans dimensions.[6][7]

Les lloses en la construcció[modifica]

Les aplicacions principals de les lloses com a material de construcció són per a fer paviments i en la construcció de teulades. Però poden ser emprades per a altres usos. Així hi ha:

Hi ha altres aplicacions possibles:

  • Construccions de pedra seca: murs, espones, cabanes.
  • En algunes llars de foc una llosa forma la base de la llar: la llosa del foc.
  • En altars de tipus religiós l'anomenada ara pot ser una llosa, més o menys elaborada o en estat natural.
  • En taules rústiques.

Lloses sepulcrals[modifica]

Des d'èpoques prehistòriques hi ha exemples de tombes cobertes amb una llosa de pedra. Llosa en estat natural o treballada. Aquest sentit de tapa d'un sepulcre va estendre el significat de llosa a tapes funeràries treballades ben diferents de les lloses naturals planes i primes.

  • Exemple de la tomba del rei Pere el Gran,[11]

Les lloses de rentar roba[modifica]

Diferents tipus de washboard

Rentar la roba és una necessitat bàsica en les societats civilitzades i, en general, a tot arreu del món. En èpoques primitives - abans de l’aigua corrent, les rentadores i els detergents- calia anar a rentar la roba a la vora del riu o en un safareig.

La roba es rentava a mà, amb sabó (dur o moll) i calia refregar-la i a vegades colpejar-la contra una superfície dura. L’objectiu era de fer penetrar la barreja d’aigua i sabó entre les fibres del teixit per tal d’aconseguir treure tota la brutícia. Les lloses de rentar roba eren lloses de pedra natural escollides per presentar una superfície fina i relativament plana. Les petites irregularitats arrodonides podien ajudar en el procés de fregat.[12][13]


  • En alguns casos la superfície de fregar era un atuell de fusta fabricat especialment. Aquest instrument se seguia denominant “llosa”.
  • També hi havia “lloses artificials” de planxa metàl·lica ondulada. (Aquestes lloses de metall ondulat han format part, com instruments de ritme, en bandes de jazz i blues).(Vegeu Washboard )[14]
  • El rentat a la pedra de pantalons texans i roba similar és un procés de desbast que utilitza el fregament de parts localitzades de la peça de roba contra una pedra tosca o similar. L’objectiu és aconseguir un canvi d’aspecte de la peça de roba, imitant el desgast natural.

Les lloses en la gastronomia[modifica]

Un sistema de cuinar els aliments és “a la llosa”. De manera semblant als sistemes de “a la planxa” o “a la graella”, en el procediment de coure a la llosa els aliments crus (carn, peix, verdures,...) es posen sobre una llosa calenta damunt del foc. Amb oli, mantega o sagí i tots els aditaments amb què hom vulgui amanir la teca.[15]

  • Aquest sistema era més aviat popular en zones dels Pirineus i sovint practicat per pagesos i pastors. Actualment es pot considerar incorporat a la gastronomia de tots el nivells.[16][6][7]
  • La mateix llosa de cuinar pot emprar-se, a vegades, per a servir. Treient-la del foc i portant-la a taula. O usant-la directament com a plat. En conservar la llosa la calor més que altres estris hom pot gaudir d’aliments a una temperatura més alta i durant més temps.

Les lloses com a parany de caça[modifica]

Parany tunisià per a caçar ocells vius. Una llosa-parany és molt semblant però més contundent.

Caçar a la llosa es un sistema de caçar mitjançant un parany. Part fonamental del dispositiu és una llosa. Preparar aqueixa trampa s’anomena “parar la llosa”.[17][18][19]

  • Descripció del parany: Una llosa de dimensions adequades es posa en posició alçada i formant un cert angle amb l’horitzontal. La llosa, en posició inestable, s’aguanta mitjançant unes quantes branquetes o bastonets disposats de forma particular. Com aquell que diu “a punt de disparar-se” ( o desparar-se). Un cop parada la llosa cal posar un esquer adequat per a atraure l’animal que es vol caçar.
  • Quant l’animal (ocell, conill,...) prova de menjar-se l’esquer, si toca qualsevol branqueta la llosa li cau al damunt i queda atrapat.

El terme "llosa" en topònims[modifica]

A partir del terme llosa i els seus derivats hi ha una munió de topònims.[20][21]

Alguns fan referència a poblacions:

En altres casos els topònims són d'accidents geogràfics:

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llosa de pedra Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0083736
  2. Llosa http://dcvb.iecat.net/
  3. Cosme Aguiló. Toponímia i etimologia. L'Abadia de Montserrat, 2002, p. 74–. ISBN 978-84-8415-421-1. 
  4. Wendy Pfeffer. Proverbs in Medieval Occitan Literature. University Press of Florida, 1997, p. 24–. ISBN 978-0-8130-1480-7. 
  5. https://archive.org/details/journalparstendh01stenuoft
  6. 6,0 6,1 Francesc Antillach Comabella; Antònia Ortiz Pedrosa Caminades per la Noguera. Cossetània Edicions, 2003, p. 60–. ISBN 978-84-96035-21-8. 
  7. 7,0 7,1 Anna Borbonet; Jordi Sanglas i Puigferrer Tavertet, el seu terme i els seus noms de lloc. L'Abadia de Montserrat, 1999, p. 100–. ISBN 978-84-8415-110-4. 
  8. Pablo Collado Trabanco; David Nuño Peña Supervisión de ejecución de acabados, revestimientos y cubiertas. Lex Nova, 2006, p. 125–. ISBN 978-84-7557-180-5. 
  9. Estructuras metálicas. Reverte, 1980, p. 169–. ISBN 978-84-7146-199-5. 
  10. Juan José Trujillo Cebrián. Ejecución de faldones en cubiertas. EOCB0208. IC Editorial, 10 desembre 2013, p. 208–. ISBN 978-84-15994-96-1. 
  11. Llosa de la tomba de Pere el Gran http://www.sapiens.cat/ca/notices/2010/07/331.php
  12. Josep Massot i Muntaner. Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Volum XX.: Missions de recerca. L'Abadia de Montserrat, 10 novembre 2010, p. 219–. ISBN 978-84-9883-337-9. 
  13. QUI TÉ ROBA PER RENTAR?. Icaria Editorial, 16 juliol 2008, p. 13–. ISBN 978-84-9888-017-5. 
  14. Washing and scrubbing boards http://www.oldandinteresting.com/washboards-history.aspx
  15. Primitive Cooking Stuffed Bannock On A Stone https://www.youtube.com/watch?v=mkU1SJ4dNV0
  16. La cuina catalana segons Jaume Fàbrega http://blogs.cpnl.cat/enganxat/files/2015/10/La-cuina-catalana-segons-Jaume-F%C3%A0brega.pdf
  17. Moisés D. Boza. El trampeo y demás artes de caza tradicionales en la península ibérica. Editorial HISPANO EUROPEA, març 2012, p. 4–. ISBN 978-84-255-1446-3. 
  18. Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, 1. En la imprèmpta de Joseph Torner, 1839, p. 147–. 
  19. Josep Gironès Descarrega. La cuina més senzilla d'una dona del terròs. Cossetània Edicions, 2005, p. 43–. ISBN 978-84-9791-121-4. 
  20. Ramon Amigó i Anglès. Introducció a la recerca en toponímia i antroponímia. L'Abadia de Montserrat, 1999, p. 119–. ISBN 978-84-8415-075-6. 
  21. María Dolores Gordón Peral. Toponimia De Espana / Toponymy of Spain: Estado Actual Y Perspectivas De La Investigacion / Current Status and Prospects of Research. Walter de Gruyter, 2010, p. 201–. ISBN 978-3-11-023348-3. 
  22. Vicent Ortells. La ciutat preindustrial valenciana: la imatge i la paraula. Publicacions de la Universitat Jaume I, 1997, p. 89–. ISBN 978-84-8021-086-7.