Mostra Internacional de Mim a Sueca

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'esdevenimentMostra Internacional de Mim a Sueca
Tipus festival
Modifica les dades a Wikidata
La companyia teatral "Finestra Nou Circ" amb "Circo diverso, la fórmula de la felicidad" a la Plaça de l'Ajuntament de Sueca en l'edició 28a. de la Mostra Internacional de Mim.

La Mostra Internacional de Mim a Sueca o MIM Sueca és el festival d'espectacles que es basa en el gest, la gestualitat, el mim, el cos i el moviment dels intèrprets (ja siguen espectacles de sala com de carrer, nacionals i internacionals). Es celebra a la capital de la Ribera Baixa, Sueca (País Valencià) des de 1989 fins a l'actualitat, al voltant de cada tercera setmana de setembre. L'esdeveniment atrau desenes de milers de persones de diverses nacionalitats i edats, que es reuneixen per gaudir i participar de la programació del festival.[1]

"Babo royal" de la companyia "Ganso & Cía" a l'escenari de la Plaça de l'Ajuntament de Sueca durant la 29a. edició de la Mostra Internacional de Mim.

El festival[modifica]

La Mostra Internacional  de Mim a Sueca es celebra durant la tercera setmana de setembre amb una durada de 4 a 5 dies que finalitzen en cap de setmana. Ve precedida per les Festes Majors de Sueca[2] i seguida del festival CIM (Cinema Internacional de Merda de Sueca).[3]

Aquest festival posa èmfasi en el cos, aportant espectacles i actuacions que treballen tot tipus de gèneres escènics del teatre gestual i juntant-ho amb propostes innovadores. Al MIM Sueca trobem des de treballs de teatre òptic, i teatre pantomímic grecollatí, a pantomima francesa del s.XVIII, commedia del'arte, propostes avantguardistes i noves, performances plasticoescèniques, propostes teatrals amb tècniques circenses o barreges, fusions de la dansa amb el teatre, etc.[cal citació] 

El festival també adquireix una vessant formativa, programant cursos, classes i formacions dirigides a artistes i intèrprets de les arts escèniques, conduïdes per mestres  professionals de l'àmbit nacional i internacional de prestigi com Jacques Lecoq, Yves Lebreton, Jerry Snell, Andreizj Leparski, Joan Font, Eduardo Haro Tecglen, Carles Santos, Sergi López, Sonja Kehler , Antoio Fava, Eugenio Barba, Jorge Picó, Mauricio Celedón, Yves Marc, Claire Ducreux, etc. D'alguna forma La Mostra Internacional de Mim ha sabut conjuminar la vessant d'oci i gaudi amb una dimensió pedagògica i artística.[1][4][5][6]

El MIM Sueca presenta una programació oficial que es complementa amb una programació Off Mim (espectacles i esdeveniments culturals fora de la programació oficial organitzada pel festival, que duen a terme comerços locals i altres col·lectius amb el suport del MIM). Aquesta programació té com a destinataris públics de totes les edats amb gustos variats.[7]

El festival té lloc en diversos espais del municipi de la Ribera Baixa, havent espectacles de tipus gratuït i d'altres de sala a preus reduïts i populars; fet que el determina com a una proposta cultural i d'oci important al territori, i de vertebració territorial com ha apuntat Raquel Tamarit Iranzo[8][9](secretària autonòmica de cultura i esports). Dins del panorama del teatre gestual, la Mostra Internacional de Mim és considerada com el festival més important d'Espanya en la seua categoria  i és també un dels tres festivals més importants d'Europa,  juntamet amb el London International Mime Festival al Regne Unit i el Festival de Mime Actuel de Périgueux, a França.[10][11][12][13][14]

L'edició del 30 aniversari comptà amb més de 60 representacions i 28 companyies.[15]

Història[modifica]

La mostra va nàixer l'any 1989 de la mà de l'associació cultural Lluna Plena Teatre.[16] Sota la direcció d'Abel Guarinos[17][18](actual director general de Institut Valencià de Cultura),[19] les primeres edicions tenien com a finalitat enriquir la programació cultural local i oferir una proposta d'oci diferent , acostant la cultura teatral al municipi valencià mitjançant alguns espectacles. Començà desenvolupant-se en el període d'un cap de setmana, però prompte degut a l'alta demanda i afluència d'espectadors el festival es va veure obligat a ampliar la seua programació fins aconseguir la durada actual, ampliant els espais i espectacles i començant a adquirir una importància i professionalitat majors. Guarinos, va estar al capdavant de la mostra fins que després de la 25ª. edició a 2015,[20][21] Joan Santacreu[22] (director de la premiada companyia valenciana, Maduixa Teatre)[23][24] va assumir la direcció i coordinació artística. Santacreu ha extés el festival de forma internacional aconseguint que edició rere edició, es superen els 22000 espectadors i espectadores (quasi es duplica la població local), amb el rècord a la 30ª. edició , l'any 2019, i fidelitzant el públic i les companyies teatrals, algunes de les quals venen des de diferents països i continents.[1][25][26]

Turisme[modifica]

La Mostra Internacional de Mim aconsegueix cada edició esgotar les seues entrades, així com emplenar completament places, carrers i centres culturals. Els més de 22000 espectadors i espectadores permeten que el festival pose el cartell de complet, així com molts altres establiments referents al comerç local i l'hostaleria que gaudeixen de màxima afluència.

El fet que la localitat es trobe situada a tan sols 32 km de la ciutat de València és un reclam turístic que permet la mobilització d'espectadors cap al MIM.[1][27][28]

Educació[modifica]

El festival, a més a més de comptar amb una dimensió formativa dirigida als estudiants d'arts escèniques, també suposa un espai educatiu informal de transmissió de valors per la inclusió social i educativa.

Les seues propostes que compten amb diferents temàtiques han permés parlar de diversitat sexual, de gènere, multiculturalitat, d'ecologisme, de diversitat funcional, diversitat física, de diversitat de classes socials, el desenvolupament de la intel·ligència emocional i valors com la memòria històrica, la democràcia o la igualtat, etc. valors que poden lluitar contra la discriminació i l'exclusió social. Molts són els estudis que consideren que els tallers i visites de teatre deurien estar present al sistema educatiu i que debaten sobre com el teatre és una eina educativa potent.

De fet, autores com Patricia Pardo han reivindicat a partir de l'anàlisi d'edicions passades de la Mostra Internacional de Mim a Sueca, el feminisme i la necessitat de la presencia de referents femenins en la creació escènica al País Valencià.[29][30][31][32]

Algunes companyies que han participat[modifica]

Dins el panorama nacional i internacional destaquem la presencia de: La Fura dels Baus , Sèmola Teatre, Vol Ras o Comediants (Barcelona), Stalker Stilt Theatre (Austràlia), Dram-Bakus, Jo Bithûme i La Jacquerie (França), Un Poio Rojo (Argentina),[4] Teatro del Silencio (Xile), Yllana (Madrid), CVOCI-Mims Bojos de Praga (República Txeca), Jango Edwards i Avner Eisenberg (EUA), Pantakin da Venezia i Teatro Scientífico di Verona (Itàlia), Xarxa Teatre, Visitants, Circ Gran Fele, Maduixa Teatre, El Pont Flotant, etc.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Presentació» (en català). [Consulta: 7 novembre 2019].
  2. «Llibre de Festes Majors de Sueca 2019» (en català). Ajuntament de Sueca - Regidoria de Festes, 2019. [Consulta: 7 novembre 2019].
  3. «Portada» (en es-es). [Consulta: 7 novembre 2019].
  4. 4,0 4,1 Redacció. «Claire Ducreux & Toni Mira protagonistes de la classe magistral de la Mostra de Mim | riberaexpress.es» (en castellà). [Consulta: 7 novembre 2019].
  5. «El MIM abre su 29ª edición con una clase magistral de Yves Marc y la actuación estelar de los argentinos Poyo Rojo | Valencia Teatros» (en castellà). [Consulta: 7 novembre 2019].
  6. País, Ediciones El «La Mostra de Mim de Sueca se abre a nuevas tendencias» (en es). El País [Madrid], 08-09-2000. ISSN: 1134-6582.
  7. «Programació per dies» (en català). [Consulta: 7 novembre 2019].
  8. «Ficha alto cargo - Generalitat Valenciana». [Consulta: 7 novembre 2019].
  9. TV, Sueca. «Roda Premsa Mim 2019» (en català), 09-09-2019. [Consulta: 7 novembre 2019].
  10. media, À Punt. «VÍDEO | La 30a edició del MIM de Sueca apuja el teló» (en català). [Consulta: 7 novembre 2019].
  11. «24ª Mostra Internacional de Mim en Sueca. València Turisme» (en castellà), 09-09-2013. [Consulta: 7 novembre 2019].
  12. «30 Aniversario de EL MIM» (en espanyol). Fundación Bancaja, 18-09-2019. [Consulta: 7 novembre 2019].
  13. «2020 Festival» (en anglès). [Consulta: 7 novembre 2019].
  14. «Mimos - Festival international des Arts du Mime et du Geste de Périgueux». [Consulta: 7 novembre 2019].
  15. «El festival MIM a Sueca cumple 30 años reivindicando el humor y la diversión en el sector escénico». [Consulta: 7 novembre 2019].
  16. «Lluna Plena Teatre» (en català). [Consulta: 7 novembre 2019].
  17. «Abel Guarinos es el nuevo director de CulturArts | Valencia Teatros» (en castellà). [Consulta: 7 novembre 2019].
  18. «Abel Guarinos Viñoles (Director General)». [Consulta: 7 novembre 2019].
  19. «Institut Valencià de Cultura - Generalitat Valenciana». [Consulta: 7 novembre 2019].
  20. S.L, EDICIONES PLAZA. «ENTREVISTA Joan Santacreu: “Mantenir la tensió al carrer es més difícil que a un escenari”» (en castellà). [Consulta: 7 novembre 2019].
  21. «Abel Guarinos pide un relevo en la dirección de la Mostra de Mim de Sueca tras 25 años al frente» (en es-es), 03-10-2014. [Consulta: 7 novembre 2019].
  22. «Joan Santacreu» (en català). [Consulta: 7 novembre 2019].
  23. «Teatre + Dansa + Poesia visual - Cia. Maduixa». [Consulta: 7 novembre 2019].
  24. «Maduixa Teatre gana el doblete en los Premis Max 2017 por Mulïer» (en es-es), 06-06-2017. [Consulta: 7 novembre 2019].
  25. «El MIM cerró su 27ª edición con 22.000 asistentes y entradas agotadas», 19-09-2016. [Consulta: 7 novembre 2019].
  26. Lozano, Gemma. «MIM Sueca 2017» (en en-us), 13-09-2017. [Consulta: 7 novembre 2019].
  27. Press, Europa. «Cerca de 22.000 espectadores acuden a la 24 Mostra de Mim a Sueca (Valencia)», 23-09-2013. [Consulta: 7 novembre 2019].
  28. Levante-EMV. «El MIM aconseguix un100 % d'ocupació en tots els seus espectacles» (en castellà). [Consulta: 7 novembre 2019].
  29. Fuset, M (2013). Pedagogía performática y patrimonio artístico. Educación Artística Revista de Investigación EARI, 3. 89-98. Disponible en https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/4462350.pdf
  30. Laferrière, G. (1999). La pedagogía teatral , una herramienta para educar. Educación social: Revista de Investigación, 13. 54 – 65. Disponible en https://www.raco.cat/index.php/EducacioSocial/article/viewFile/144501/383474
  31. Pardo, P., (2015). Dona i creació escènica al País Valencià (2005-2014). L'Aiguadolç. Revista de literatura, Noves veus a escena: el teatre valencià entre dos segles, 45. 29-43. Disponible en https://www.google.es/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=2&cad=rja&uact=8&ved=2ahUKEwjp1uX3rvDjAhVGPcAKHRzfC7YQFjABegQIABAC&url=https%3A%2F%2Fwww.raco.cat%2Findex.php%2FAiguadolc%2Farticle%2Fdownload%2F320268%2F426852&usg=AOvVaw1pHCcfe_EDCc-SjlkHja8E
  32. Lehtonen, A., Kaasinen, M., Karjalainen-Väkevä, M., y Toivanen, T. (2016). Promoting Creativity in Teaching Drama. En Procedia - Social And Behavioral Sciences, 217. 558-566. Disponible en http://dx.doi.org/10.1016/j.sbspro.2016.02.046