Mencía de Mendoza

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMencía de Mendoza
Simon Bening 001.jpg
Biografia
Naixement 30 novembre 1508 (Gregorià)
Jadraque
Mort 4 gener 1554 (Gregorià) (45 anys)
Activitat
Ocupació Política
Altres
Títol Comte
Cònjuge Ferran d'Aragó, duc de Calàbria
Henri III de Nassau-Breda
Pare Rodrigo Díaz de Vivar y Mendoza
Modifica les dades a Wikidata

Mencía de Mendoza (Jadraque, Castella - la Manxa, 30 de novembre 1508 - València[1] 4 de gener 1554), fou una noble i política castellana, deixeble de l'humanista Lluís Vives. Virreina de València, és considerada la dona més culta de la seva època.[2]

Biografia[modifica]

Era filla de Rodrigo Díaz de Vivar i Mendoza (Comte del Cid i primer Marqués de Cenete) i María de Fonseca i Toledo. Va nàixer a Jadraque (Guadalajara) però molt prompte marxaria a La Calahorra (Granada) i, més tard, a Aiora (València).

Acta de possessió i jurament de la vila d'Aiora a Mencía de Mendoza, l'any 1522

Succeí a son pare als catorze anys, heretant una gran fortuna procedent de la seua poderosa família, els Mendoza, això va fer que es convertira en una de les pretendents més desitjades. La casaren amb personatges de la Cort de l'emperador Carles V, primer es pensà amb Fernando Álvarez de Toledo, però el seu primer matrimoni fou amb Enric III de Nassau-Dillenburg, vescomte d'Anvers i senyor de Breda, casant-se el 1524 a Burgos. Mentre, es quedaren a Castella, es renovava el castell de Breda per Rombout II Keldermans seguint les idees del matrimoni de convertir un palau medieval en un de renaixentista. El 1530 es traslladaren a Breda i Mencía, educada en la Cort, va fer del castell un lloc d'encontre per a artistes i humanistes. Ací va convidar humanistes com el valencià Joan Lluís Vives, a pintors com Jan van Scorel i Bernard van Orley, a més de reunir una col·lecció pictòrica important, amb pintors com Hieronymus Bosch inclòs. El mateix farà amb la literatura, escrivint ell mateix en grec, llatí i holandés. També emprén obres importants, com l'ampliació del castell dirigida per un bolonyés, la decoració de la Capella del Príncep (Prinsenkapel) i de l'església d'Església de la Nostra Senyora de Breda, on està aquesta capella.

Quan Enric va morir el 1538 i el seu fill Renat de Chalon el va succeir com a Senyor de Breda, Mencía va abandonar els Països Baixos. Tornada a la Península es va tornar a casar en 1541 amb Ferran d'Aragó, duc de Calàbria (virrei de València i vidu de Germana de Foix) amb qui es va instal·lar a València.

A València, com a virreina consort, va continuar la seua tasca com a mecenes, enfortint els contactes culturals de València amb els Països Baixos. Continuà amb la seua col·lecció d'art, demanant al seua agent d'Anvers, Arnoa del Plano, que li enviara noves obres de Hieronymus Bosch. Una d'aquestes obres és del Tríptic de la Passió, d'un seguidor de El Bosch, actualment conservada al Museu de Belles Arts de València. Després de la seua mort passà per disposició testamentària a la Capella dels Reis del Convent de Sant Doménec, després d'haver estat al castell d'Aiora, i amb les desamortitzacions passà al referit museu.[3]

Mencía va morir sense descendents, escollí soterrar-se amb una senzilla làpida als peus del sepuclre dels seus pares a la Capella dels Reis del convent de Sant Doménec de València.

Referències[modifica]

  1. «Mencía de Mendoza». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Diccionari biogràfic de dones. «Mencía de Mendoza». Xarxa Vives d'Universitats (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 24 setembre 2015].
  3. «Tríptico de la Pasión - Museo de Bellas Artes de Valencia». Arxivat de l'original el 2 d'octubre de 2010.

Enllaços externs[modifica]