María Emilia Casas Baamonde

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaMaría Emilia Casas
 Presidenta del Tribunal Constitucional
Escudo de España (mazonado).svg
15 de juny de 2004 (2004-06-15) – 20 de gener de 2011
Dades biogràfiques
Naixement 30 de novembre de 1950 (1950-11-30) (66 anys)
León
Nacionalitat Espanya
Alma mater Universitat Complutense de Madrid
Ocupació jurista
Modifica dades a Wikidata

María Emilia Casas Baamonde (León,[1] 30 de novembre de 1950) és una jurista espanyola que fou membre del Tribunal Constitucional d'Espanya entre 1998 i 2011 i la seva Presidenta entre 2004 i el seu cessament.

Llicenciada en Dret, fou catedràtica de Dret del Treball i de la Seguretat Social a la Universitat Complutense de Madrid i vicerectora de la Universitat Carlos III. També fou professora d'un màster de riscos laborals impartit per la Universitat de Salamanca.

El 16 de desembre de 1998 va ser elegida vocal del Tribunal Constitucional (TC) i el 2004 en va ser elegida Presidenta, convertint-se d'aquesta manera en la primera dona a accedir a aquesta magistratura. El 2006 va ser recusada pel Partit Popular en el recurs d'inconstitucionalitat contra l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, al·legant que el seu marit, l'advocat administrativista Jesús Leguina, havia participat en un dictamen sobre la constitucionalitat del text encarregat per la Generalitat de Catalunya. El ple del Tribunal va rebutjar la recusació.

Un any després, va ser recorreguda la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional, que preveu la pròrroga del mandat de Casas. En aquest cas, va ser ella mateixa la que es va abstenir en el coneixement del recurs.

El 28 de juny de 2010 com a presidenta del ple del TC va signar la sentència sobre el recurs d'inconstitucionalitat presentat pel PP contra l'Estatut de Catalunya.

Com que havia estat nomenada el 1998, la magistrada hauria d'haver cessat en el càrrec al cap de nou anys, el 2007. El bloqueig de la renovació del Tribunal Constitucional per part del PSOE, que rebutjava els candidats proposats pel Partit Popular, impedia la renovació, no només de Casas, sinó també la de tres altres magistrats, elegits també el 1998 i que porten, doncs, tres anys més del compte en el càrrec. Finalment fou cessada arran del desbloqueig polític de l'elecció del terç del TC corresponent al Senat espanyol.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]