Pinutxa Ginesu Maffei
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 23 març 1914 l'Alguer (Itàlia) |
| Mort | 30 novembre 1961 (47 anys) Sàsser (Itàlia) |
| Activitat | |
| Ocupació | poetessa, escriptora |
Pinutxa Ginesu Maffei o Pinuccia Ginesu Maffei (L'Alguer, 23 de març de 1914 - Sàsser, 30 de novembre de 1961) fou una mestra d'escola i poetessa algueresa en llengua catalana i italiana.[1][2]
Biografia
[modifica]Va néixer a L'Alguer el 23 de març de 1914, filla de Salvatore Ginesu di Milis i Angeletta Manga. L'any 1921, quan tenia 7 anys, la mort prematura del pare va obligar la mare a treballar la jornada completa al capdavant del bar familiar per poder mantenir els fills. El fet de ser òrfena i l'absència forçosa de la mare van contribuir a forjar-li un caràcter fort i independent i a la vegada tendre i protector vers el seu germà Paolo, dos anys més petit i anomenat familiarment "Carluccio", que va esdevenir tota la vida un dels seus grans puntals afectius.[3]
El 1929, es traslladà a Sàsser per estudiar magisteri. La família afrontava greus penalitats econòmiques i només ella va poder iniciar estudis superiors, el retorn a casa quedava limitat a les festes de Nadal i Pasqua. La solitud i l'enyorança formaven part de la seva vida quotidiana i ja es poden apreciar en la temàtica dels seus primers relats i poesies[4]
El 1935 aconsegueix el títol de mestra, i torna a l'Alguer on troba la primera feina d'institutriu dels fills d'una família d'estiuejants procedents de Biella (Piemont), amb un sou de 450 lires al mes.[5]
Durant els cursos següents, inicià un llarg periple de mestra suplent en nombroses escoles de la província de Sàsser, primer a Illorai, Vilanova Monteleone, i successivament a Arzachena, Berchidda, Ittiri, Uri, Esporlatu, Romana, Tula i Ozieri. En tots aquests llocs hi va residir durant llargs períodes a causa de la manca de comunicacions regulars amb l'Alguer, afrontant novament una dolorosa solitud que la portava a evocar los carrerons, la muralla, les torres, la marina, les barques... llocs i paisatges de l'Alguer, idealitzats per la nostàlgia del record. Fruit d'aquells anys van ser molts contes i poesies en italià i alguerès que publicava al diari Nuova Sardegna.
El 1939 es va casar amb Mario Maffei i van tenir cinc fills –Ivan, Arturo, Salvo, Mirko i Aldo–. i sempre va compaginar la vida de família nombrosa amb l'ensenyament i l'escriptura. Des del 1952 al 1961 col·laborà sense interrupció al diari Nuova Sardegna, en la columna Musa algueresa, també a Renaixença Nova (Sàsser) i Ressorgiment (Buenos Aires).[6]
Fins a la seva mort, el 30 de novembre de 1961, a només 47 anys, va conrear la poesia i el relat. Algunes de les seves poesies com ara Boga... Bogamarí i Alguer, la tua marina van ser musicades per ella mateixa. També mantenia contactes i abundant correspondència amb poetes algueresos i catalans a l'exili : Angel Cao,[7] Rafael Catardi, Pere Català i Roca, Fivaller Seras i Lleonart, Joan Rocamora Cuatrecases, i Salvador Ruju, que formaven el grup I giovani catalani di Buenos Aires que posteriorment s' anomenaria Obra Cultural Catalana.[8]
L' any 1959, estant ja molt malalta, va guanyar el premi Centro di Studi Alguero en els Jocs Florals catalans a l'exili, celebrats a París amb la poesia L'Aigua. Va recollir el premi el poeta Rafael Catardi.[9]
La seva obra ha estat publicada a les revistes Condal (Barcelona 1960), Alghero e la Catalogna de Pasqual Scanu (Cagliari,1962), Renaixença Nova (Sassari,1960), Les cinc branques, Poesia femenina catalana, (Barcelona,1975) Antologia di Claudio Calisai: "Sulle orme dei versi" Antologia di poeti algheresi dal 1720 ai nostri giorni,[10] Antologia de la cançó algueresa, guitarres i mandolines de Ciro Fadda-Alguer 2009, La tercera illa: poesia catalana de L'Alguer (1945-2013), de Joan Elies Adell (Barcelona,2013),[11] Lo carraronet, comèdia en alguerès en un sol acte de Anna Maria Ceccotti. Es poden trobar també algunes poesies, cançons i discs de 45 i 33 revolucions i algun CD de l'Ariston Records, cantats per Antonella Salvietti i recentment per Franca Masu.[12] Pinuccia Ginesu Maffei ha estat un referent en el món intel·lectual alguerès.[13]
El 2015 es publicà el llibre Poesie Algheresi, amb prefaci de Camila Pons, que conté diverses fotografies, reproduccions de pintures, poemes musicats, correspondència i un apèndix documental.[14]
A partir del 2017 es convoca un concurs literari anual en honor i record de Pinuccia Ginesu reservat als escolars de l'Alguer.[15]
Referències
[modifica]- ↑ «L'Obra Cultural de l'Alguer presenta el llibre ‘Poesie algheresi’, de Pinuccia Ginesu». [Consulta: 22 març 2017].
- ↑ «Pinuccia Ginesu Maffei - Poesie Algheresi -» (en italià). Bogamarì. [Consulta: 23 setembre 2021].
- ↑ Ginesu, Pinuccia. Notizie Bio-blibliografiche di Pinuccia a cura dei fratelli Maffei, pàg. 18 (en italià). Càgliari: Webmat, 2015.
- ↑ Ginesu, Pinuccia. Notizie Bio-bibliografiche, primeres poesies: Cant d' enyorança, pàgina 19 (en italià - alguerès). Cagliari: Webmail, 2015.
- ↑ Pons, Camila «Pinutxia Ginesu i la sua Alguer». Prefazione Poesie Algheresi, 2015.
- ↑ ATI. «Ressorgiment / Tresors de la BC / Fons i col·leccions / Inici - Biblioteca Nacional de Catalunya». [Consulta: 20 juny 2018].
- ↑ «Àngel Cao | enciclopèdia.cat». [Consulta: 19 juny 2018].
- ↑ Lucci, Marcela (Universitat Autònoma de Barcelona i Universitat Catòlica Argentina). [Apèndix del LLibre: Pinucia Ginesu Maffei (Poesie Algheresi) pàgina 146-147-148 Studi Associazionismo e stampa dei Catalani D'America] (en italià). Cagliari: Webmat, 2015.
- ↑ Faulí, Josep. Els Jocs Florals de la llengua catalana a l'exili, 1941-1977. L'Abadia de Montserrat, 2002. ISBN 9788484153627.
- ↑ «Alghero e la Catalogna: le singolarità rivoluzionarie - Alghero Eco» (en italià). Alghero Eco, 11-04-2018.
- ↑ «La Tercera Illa. Poesia catalana de l'Alguer (1945-2013)». RacoCatalà.
- ↑ «Veu acorada (Sol per a tu), del disc "Alguímia" (Franca Masu)». [Consulta: 20 juny 2018].
- ↑ Catardi, Rafael «Ricordo di Pinuccia Ginesu Maffei (amb motiu de la seva mort)». La Nuova Sardegna, 12-1961.
- ↑ «Alghero ricorda Pinuccia Ginesu Maffei». [Consulta: 20 juny 2018].
- ↑ «[Bibliotecando i dintorni, Area linguistica della Scuola Maria Immacolata del Istituto Compresivo nº 2 - Premio letterario Pinuccia Ginesu (2ª edizione)]» (en italià). Alguer.it, 07-06-2018. [Consulta: juny 2018].