Backstreet Boys

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióBackstreet Boys
Backstreet Boys 2019 by Glenn Francis.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusboy band
grup vocal Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1993, Orlando Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Activitat1993 Modifica el valor a Wikidata –
Segell discogràficJive Records
Sony BMG
RCA Modifica el valor a Wikidata
GènerePop Modifica el valor a Wikidata
Influències
Format per
Altres
Premis

Lloc webbackstreetboys.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm1477802 Facebook: backstreetboys Twitter: backstreetboys Instagram: backstreetboys Youtube: UC1OR2YNQLZJYFdQjFrPWvVw TikTok: backstreetboys Souncloud: thebackstreetboys Spotify: 5rSXSAkZ67PYJSvpUpkOr7 iTunes: 217039 Last fm: Backstreet+Boys Musicbrainz: 2f569e60-0a1b-4fb9-95a4-3dc1525d1aad Songkick: 389212 Discogs: 11002 Allmusic: mn0000765595 Deezer: 330 Modifica el valor a Wikidata
Backstreet Boys

Els Backstreet Boys (sovint abreujats com BSB)[1] és un grup vocal nord-americà de música pop[2] format per Nick Carter, Howie Dorough, AJ McLean i els cosins Brian Littrell i Kevin Richardson. Lou Pearlman va formar el grup el 1993 a Orlando, Florida, encara que no van publicar el seu primer disc fins a 1995.

Història[modifica]

Lou Pearlman, un milionari resident a Florida, volia formar un grup de cinc nois joves que sabessin cantar i ballar. Per a això, va posar anuncis en periòdics locals i van ser seleccionats A.J. McLean, de 15 anys, i Howie Dorough, de 20, els quals ja es coneixien per haver acudit a les mateixes audicions a la recerca de treball. El tercer component va ser un nen de 13 anys que ja havia realitzat nombrosos treballs com a cantant i actor infantil, de fet, Nick Carter, va haver de decidir entre el grup i l'oferta que li van oferir des del famós programa juvenil Mickey Mouse Club, pedrera de nombrosos artistes: Justin Timberlake, Christina Aguilera, Britney Spears, JC Chasez, Keri Russel, Ryan Gosling, etc. Òbviament, va triar el grup.

El quart component, Kevin Richardson, de 22 anys, procedia de Kentucky i treballava a Disney World com animador. Va haver un cinquè noi que després d'un temps va decidir sortir del grup per a començar una carrera en solitari, encara que aquest aspecte mai ha estat comentat pel grup i tampoc s'ha sabut més del supòsit cinquè membre. Davant aquesta fugida, Kevin va proposar al seu cosí, Brian Littrell, el qual, va destacar des de petit en el cor de la seva església. Així doncs, el 20 d'abril de 1993, Kevin va cridar a Brian al seu institut de Lexington, Kentucky, on assistia a l'últim curs i li va oferir la possibilitat d'unir-se al grup. Després de comentar-lo amb la seva família, Brian, de 18 anys, va volar a Orlando on després d'una prova, va entrar a formar part del grup. Pearlman va contractar a Johnny i Donna Wright (marit i dona), ex managers de New Kids on the Block, per a dirigir al seu nou equip però els Wright van voler evitar l'error comès amb NKOTB i van sotmetre als nois a durs entrenaments vocals i de ball, així com enregistraments en estudis, entre elles "I'll Never Find Someone Like You", "Give Em Your Heart", "Lay Down Beside Em" i "Tell Em That I'm Dreaming"; i actuacions en locals, alguns d'aquests no recomanats per a nois tan joves com Nick, tema que ell encara recorda amb resignació i empipament.

En setembre de 1995, els nois van publicar el primer single, "We've Got It Goin' On", procedent del seu primer disc, homònim. El tema va arribar el nombre 69 en la llista Billboard dels Estats Units, raó per la qual, anys després, AJ es va tatuar aquest nombre al llombrígol. L'acollida en Florida va ser bona però no van tenir repercussió en la resta del país. Van Decidir publicar el disc en Europa, on va resultar ser un rotund èxit, començant per Alemanya i Anglaterra. El seu segon single, "Quit Playing Games (With My Heart)", que va ser traduït també a l'italià, va incrementar la popularitat del grup en el vell continent i van començar les actuacions, primer en Alemanya, on van realitzar una primera gira només per a aquest país, després per Anglaterra i van seguir promocionant-se. A Espanya van arribar per primera vegada en l'any 1996 encara que no van realitzar importants actuacions fins a març de 1997. ALS dos primers senzills, els van seguir "I'll Never Break Your Heart" (traduïda al català com "Mai no et trencaré el cor"), "Get Down" i "Anywhere For You" (traduïda al català com "On vulguis jo aniré").

Discografia[modifica]

  • Backstreet Boys
  • Backstreet Back
  • Millenium
  • Black and Blue
  • Greatest Hits: Chapter One
  • Never Gone
  • Unbreakable
  • This is us
  • In a World Like This
  • DNA

Integrants[modifica]

Guardons[modifica]

El grup ha rebut nou nominacions als premis Grammy a data del 2019, incloent-hi quatre nominacions l'any 2000. El grup també ha rebut dos American Music Awards, cinc Billboard Music Awards, dos MTV Video Music Awards, un Juno Award i molts altres.[3]

Nominacions

Referències[modifica]

  1. «Backstreet Boys». Arxivat de l'original el February 22, 2011. [Consulta: April 12, 2011].
  2. Michelson, Noah. «Catching Up with the Backstreet Boys». Out Magazine, June 13, 2010. Arxivat de l'original el April 23, 2013. [Consulta: October 1, 2012].
  3. «Awards for Backstreet Boys». MetroLyrics. Arxivat de l'original el July 29, 2013. [Consulta: February 14, 2016].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Backstreet Boys