Roger Waters

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaRoger Waters
RogerWaters03.jpg
Roger Waters en directe.
Biografia
Naixement George Roger Waters
6 de setembre de 1943 (1943-09-06) (76 anys)
Great Bookham, Anglaterra
Great Bookham (Anglaterra) Tradueix
Religió Ateisme
Formació Cambridgeshire High School for Boys Tradueix
Universitat de Westminster
Activitat
Ocupació Compositor, cantautor, guitarrista, guionista, cantant, pianista, productor discogràfic, activista per la pau, músic, bateria, trompetista, director de cinema i baixista
Activitat 1960–present
Gènere Rock progressiu, Rock psicodèlic, Rock experimental.
Representat per Mark Fenwick Tradueix
Veu Baix
Instrument Veus, Baix, Guitarra, Sintetitzadors
Discogràfica Capitol Records
Harvest Records
Columbia Records
Sony Music
Artistes relacionats Pink Floyd, David Gilmour, Syd Barrett
Família
Cònjuge Judith Trim (1969–1976)
Carolyne Christie (1976–1992)
Fills Harry Waters
India Waters
Pare Eric Fletcher Waters

Lloc web Lloc web
IMDB: nm0914166 Allocine: 36229 Allmovie: p116068 IBDB: 84130
Facebook: rogerwaters Twitter: rogerwaters Spotify: 40DqL6Tv84cKT2pH2NMs9r iTunes: 542658 Last fm: Roger+Waters Musicbrainz: 0f50beab-d77d-4f0f-ac26-0b87d3e9b11b Songkick: 278888 Discogs: 110862 Allmusic: mn0000254556
Modifica les dades a Wikidata

George Roger Waters (nascut el 6 de setembre de 1943 a Great Bookham, Regne Unit) és un músic i compositor britànic de rock and roll conegut per ser baixista, vocalista i compositor del grup Pink Floyd. A Pink Floyd, Waters assumiria el control creatiu de la banda a mitjans dels anys 1970, arribant a ser el compositor principal de les lletres i de gairebé tota la música. A causa dels seus constants frecs personals amb la resta de membres de la banda, Waters va abandonar-la per després desenvolupar una carrera amb un moderat èxit comercial.

Etapa amb Pink Floyd[modifica]

Després que el fundador de Pink Floyd, Syd Barrett, sofrís una greu malaltia mental en els anys 1960 (a conseqüència de les drogues), Waters va prendre la direcció artística del grup juntament amb David Gilmour, duent a Pink Floyd als seus cims musicals i produint una sèrie de discos que són considerats com dels més aclamats i venuts de tots els temps. Les relacions de Waters amb Gilmour es van enterbolir a la fi dels anys 1970, a la vegada que el primer exercia major control creatiu sobre els treballs del grup.

El 1979 es va publicar l'òpera rock The Wall, pràcticament obra de Waters, i el 1983 es va publicar The Final Cut on Roger Waters figurava com a autor i Pink Floyd com la banda que tocava la música, sense la presència del teclista Richard Wright.

Waters va deixar el grup el 1985 i va tenir disputes legals amb els altres membres de la banda per a evitar que aquests utilitzessin el nom de Pink Floyd, ja que només es mantenia un dels fundadors del grup, Nick Mason, i la majoria de les composicions eren obra del mateix Waters. No obstant això, Gilmour va aconseguir els drets sobre la marca Pink Floyd i la majoria de l'obra, mentre que Waters va aconseguir els drets sobre The Wall, fins i tot el seu muntatge teatral i altres de les seves composicions.

Carrera solista[modifica]

A partir de llavors, Roger Waters va continuar la seva carrera en solitari. El 1984 reprèn el projecte The Pros and Cons of Hitch Hiking, que va ser gravat acompanyat de músics d'estudi entre els quals figuraven el guitarrista Eric Clapton i el teclista Andy Bown. Pros and Cons... és un àlbum conceptual que narra els somnis nocturns d'un home que viu una travessia fictícia des de les 4:30 AM fins a les 5:11 AM, en un viatge que explora totes les sensacions i desitjos de la vida.

L'àlbum va rebre bones crítiques encara que la portada, que mostra a una dona nua amb una motxilla vermella, va ser censurada per molts com sexista. L'àlbum va ser acompanyat d'una gira mundial que va començar el 16 de juliol de 1984 i va culminar el 14 d'abril de 1985.

Acabada la gira de l'àlbum, Roger va realitzar la banda sonora de la pel·lícula d'animació When the wind blows que va ser estrenada a l'octubre de 1986.

El 1987 Roger va llançar Ràdio K.A.O.S., un altre àlbum comercial on el baixista va mostrar la seva vessant més pop i on Waters explica la història d'un turmentat DJ de ràdio. L'àlbum també va ser acompanyat d'una gira de promoció però les vendes van ser baixes tenint en compte que aquest mateix any Pink Floyd va llançar el reeixit A Momentary Lapse Of Reason que va ser top ten en ambdós costats de l'Atlàntic, fet que va rebaixar l'interès pel nou treball de Waters que va assolir tot just ser top 26 a Anglaterra i top 50 a Amèrica del Nord.

El 1988 es comencen a registrar els enregistraments d'Amused To Death. Després de la caiguda del mur de Berlín el 1989, Waters va organitzar un gegantesc concert, The Wall Live in Berlin, el 21 de juliol de 1990 per a commemorar la fi de la divisió de les dues alemanyes i que va tenir lloc a la Potsdamer Platz, una plaça simbòlica que va estar en terra de ningú del mur de Berlín.

En el concert van participar diversos músics i grups coneguts, i en el seu moment va ser el major concert mai celebrat. A principis dels anys 1990, Waters a va seguir treballant en el seu següent àlbum Amused To Death mentre va començar a treballar en el projecte Ça Ira, una òpera que va ocupar-los 16 anys i que tracta sobre la Revolució Francesa.

Roger Waters a Barcelona el 2011

El 1992 es va publicar l'esperat Amused To Death que va rebre excel·lents crítiques i va significar per a Waters el despreniment del nom Pink Floyd. A pesar de l'èxit, l'àlbum estranyament no va ser acompanyat d'una gira i Waters es prendria 8 anys de descans. El 1999 i després de més de tretze anys sense fer una gira, Waters va començar a organitzar un tour mundial que duria el nom d' In The Flesh (títol pres de la gira que va realitzar Pink Floyd el 1977), gira en què el baixista presentava un espectacle d'aproximadament 3 hores en el qual tocava acompanyat d'una banda de deu músics i tres coristes, tocava temes tant de Pink Floyd com de la seva carrera solista.

L'any 2019, Roger Waters centrà l'atenció mediàtica en manifestar-se a favor del president veneçolà Nicolàs Maduro i posicionar-se en contra de l'imperialisme nord-americà de Donald Trump.[1]

Discografia en solitari[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Roger Waters convoca una marcha a favor de Maduro y le llueven las críticas». La Vanguardia, 05-02-2019. [Consulta: 5 febrer 2019].

Vegeu també[modifica]