Atom Heart Mother

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Atom Heart Mother
Àlbum de Pink Floyd
Publicat 2 d'octubre de 1970
Gravat febrer-agost de 1970
Abbey Road Studios (Londres)
Gènere Rock progressiu, rock simfònic, rock psicodèlic
Duració 52:06
Discogràfica Harvest
Productor Pink Floyd, Norman Smith (productor executiu)
Cronologia de Pink Floyd
Ummagumma
(1969)
Atom Heart Mother
(1970)
Meddle
(1971)
Senzills de Atom Heart Mother
  1. «Summer '68»
    Llançat: 10 d'octubre de 1970

Atom Heart Mother és el cinquè àlbum d'estudi del grup britànic de rock progressiu Pink Floyd, un àlbum que es va allunyar del rock psicodèlic promogut per Syd Barrett per introduir-se més en el rock simfònic i progressiu. Va ser editat per Harvest i EMI Records el 2 d'octubre de 1970 al Regne Unit, i per Harvest i Capitol el 10 d'octubre del mateix any als Estats Units.[1] Va ser enregistrat als estudis Abbey Road a Londres (Regne Unit), i es va convertir en el primer àlbum de la banda en assolir el número 1 a les llistes del Regnet Unit,[2] metres que va aconseguir la 55a posició als Estats Units,[3] finalment arribant a assolir l'or allà.[4] Una versió remasterizada va ser editada en CD el 1994 al Regne Unit i als Estats Units, i de nou el 2011. Ron Geesin, que ja havia influït i col·laborat amb Roger Waters, va fer una notable contribució a l'àlbum i va rebre un crèdit de composició, fet estrany en aquell moment.

Aquest va ser el primer àlbum de Pink Floyd en el que es va fer la mescla per a so quadrifònic de quatre canals, així com per a so estereofònic de dos canals. La barreja quadrafònica SQ va ser editada en LP en un format de matriu compatible amb tocadiscs estèreo estàndard. També hi va haver un llançament de la versió quadrifònica al Regne Unit per al format "Quad-8" en la forma de quatre canals totalment separats, una variant de quatre canals de l'estèreo amb cartutxos de 8 pistes.

La portada va ser dissenyada per Hipgnosis, i va ser important perquè va ser la primera que no va comptar amb el nom del grup a la portada, ni va contenir cap fotografia de la banda tot el llibret. Aquesta va ser una tendència que continuaria en les cobertes posteriors al llarg de la dècada de 1970 i fins i tot més enllà.

Tot i que va ser un èxit comercial en el llançament, la banda, sobretot Waters i David Gilmour, han expressat diverses opinions negatives de l'àlbum en els últims anys.[5][6] No obstant això, va mantenir prou popularitat perquè Gilmour interpretés la pista amb el nom de l'àlbum amb Geesin el 2008.

Context[modifica | modifica el codi]

Quan Syd Barrett va deixar el grup la seva sonoritat va seguir per la mateixa inèrcia, però en aquest disc es va decidir canviar i continuar amb nous reptes.

El primer tema titulat Atom Heart Mother és una composició musical on es mostra el virtuosisme sonor de cada membre del grup. Ocupa tota la primera cara del disc de 33 revolucions i no havia de ser orquestrada en un principi fins que van reunir totes les composicions de l'àlbum. Ron Geesin es va encarregar de l'orquestració però va tenir molts problemes amb els membres del grup i va abandonar el projecte sense que fos completat i el va finalitzar John Aldiss. En un primer moment aquest tema s'havia d'anomenar The Amazing Pudding, però era un títol que no els va convèncer, Ron Geesin els va suggerir que llegissin el diari per veure si els inspirava i treien un nom. Nick Mason va trobar una notícia sobre una dona embarassada que havia estat sotmesa a una operació de cor i portava un marcapassos atòmic. El títol de la notícia era Atom Heart Mother, així es va poder treure títol per l'àlbum i la cançó. La cançó està dividida en parts, ja que a l'època es cobraven drets d'autor en funció dels temes que contenia un àlbum.

A continuació es troba el tema If, una de les millors peces líriques de Roger Waters que mostra l'odi per la sortida de Barrett del grup.

Segueix amb Summer '68, escrita per Richard Wright, és una crítica a l'estil de vida dels músics de rock.

El tema Fat Old Sun amb sonoritat blues fou un tema de referència de David Gilmour, que va fer servir per a la seva carrera en el grup i com a solista.

L'últim tema és Alan's Psychedelic Breakfast, un altre tema de llargada considerable i de qualitat musical, tal com agradava al grup i es mostra virtuosisme.

Gravació i edició[modifica | modifica el codi]

El disc fou enregistrat entre el març i l'agost de 1970 als Estudis Abbey Road i fou produït per Pink Floyd. L'enginyer de so fou Peter Brown assistit per Alan Parsons. Va aparèixer en format LP el 10 d'octubre de 1970 i va arribar al número 1 al Regne Unit i al 55 als Estats Units. El març de 1994 fou disc d'or als Estats Units. La versió remasteritzada va aparèixer el 1994 a Gran Bretanya i un any després als EUA.

L'edició original amb LP conté com a últim soroll una gota d'aigua quan cau i com que és a l'últim forat si no s'aixeca l'agulla va sonant indefinidament.

En la reedició amb disc compacte hi ha una targeta amb dues receptes d'esmorzar, una en alemany i un alatra en anglès. Les receptes semblen ser una espècie de broma o exageració, ja que inclouen ingredients com un camell mitjà, un ou, 250 cabeces d'all, 1 xai de primavera...

Cara A[modifica | modifica el codi]

La pista amb el nom de l'àlbum d'Atom Heart Mother és el resultat d'una sèrie de figures instrumentals que la banda havia compost durant aquests assajos, incloent la progressió d'acords del tema principal, que el guitarrista David Gilmour havia anomenat "Theme from an Imaginary Western",[7][8][9] i la primera presentació en viu va ser duta a terme el 17 de gener de 1970[9] la Universitat de Hull.[10] La banda va considerar que les actuacions en directe van fer evolucionar la peça cap a una forma manejable.[11] L'enregistrament de la pista va començar als Abbey Road Studios a Londres, i va ser una mica complicat, ja que era el primer enregistrament a utilitzar un nou vuit pistes de cinta d'una polzada i una taula de mescles EMI TG12345 (8 pistes i 20 entrades de micròfon) a l'estudi, i, com a resultat, EMI va insistir que a la banda no se'ls permetia fer cap entroncament de la cinta per tal d'editar peces. En conseqüència, els membres de la banda Roger Waters i Nick Mason no van tenir més remei que tocar el baix i la bateria, respectivament, per a tota la peça de 23 minuts d'una sola tirada. Els altres instruments de la banda van ser retocats posteriorment. Mason recordava que la falta de cronometratge precís de la pista de fons definitiva podria causar problemes més endavant.[11]

Cara B[modifica | modifica el codi]

Art de coberta[modifica | modifica el codi]

La caràtula mostra una vaca en un camp i no conté cap tipus de text. El grup volia que fos el menys psicodèlica possible i així ho van demanar a Torm Thorgerson de l'estudi Hipgnosis, que va anar al camp i va fotografiar el primer que va veure, una vaca de nom Lulubelle III.

Llançament i acollida[modifica | modifica el codi]

Valoracions professionals
Valoracions de ressenyes
Font Valoració
AllMusic 3/5 stars3/5 stars3/5 stars3/5 stars3/5 stars[12]
Robert Christgau D+[13]
The Daily Telegraph 2/5 stars2/5 stars2/5 stars2/5 stars2/5 stars[14]
The Great Rock Discography 7/10[15]
MusicHound 2/5[16]
The Rolling Stone Album Guide 1/5 stars1/5 stars1/5 stars1/5 stars1/5 stars[17]
Sputnikmusic 3/5[18]
Virgin Encyclopedia of Popular Music 3/5 stars3/5 stars3/5 stars3/5 stars3/5 stars[15]

Llegat[modifica | modifica el codi]

El dies 14 i 15 de juny de 2008, Geesin va tocar "Atom Heart Mother" amb la banda tribut italiana Mun Floyd, les dues nit com a part del festival Chelsea.[19] Geesin va introduir la peça amb unes diapositives sobre la història. Les actuacions van tenir com a col·laboradors el cor de cambra Canticum,[20] la intèrpret de llaüt i violoncel Caroline Dale, que havia treballat amb Gilmour. A la segona nit, Gilmour va unir-se a Geesin a l'escenari per a l'actuació, que es va allargar fins a 30 minuts.[21]

L'any 2013, Geesin va editar el llibre, The Flaming Cow, on documenta la seva experiència treballant amb Pink Floyd, incloent el making of d'aquest àlbum des del seu punt de vist.[22]

Actuacions en directe[modifica | modifica el codi]

Llista de cançons[modifica | modifica el codi]

  1. Atom Heart Mother (Mason, Gilmour, Waters, Wright, Geesin) 23:44
    • a. Father's Shout
    • b. Breast Milky
    • c. Mother Fore
    • d. Funky Dung
    • e. Mind Your Throats Please
    • f. Remergence
  2. If (Waters) 4:30
  3. Summer '68 (Wright) 5:29
  4. Fat Old Sun (Gilmour) 5:22
  5. Alan's Psychedelic Breakfast (Waters, Mason, Gilmour, Wright) 13:00
    • a. Rise and Shine
    • b. Sunny Side Up
    • c. Morning Glory

Crèdits[modifica | modifica el codi]

Músics[modifica | modifica el codi]

Músics addicionals[modifica | modifica el codi]

  • Ron Geesin - orquestració i composició.
  • Alan Stiles - veu de fons en el tema Alan's Psychedelic Breakfast.
  • Abbey Road Session Pops Orchestra - orquestra a Atom Heart Mother i instruments de vent a Summer '68.
  • The John Aldiss Choir - cor.

Producció[modifica | modifica el codi]

Edició en disc compacte[modifica | modifica el codi]

Posició a les llistes[modifica | modifica el codi]

Posició a les llistes[modifica | modifica el codi]

Plantilla:Albumchart
Llista (1970–2011) Millor posició
Dutch Albums Chart[23] 5
French Albums Chart[24] 4
German Albums Chart[25] 8
Italian Albums Chart[26] 22
Norwegian Albums Chart[27] 13
Spanish Albums Chart[28] 79
Swiss Albums Chart[29] 81
US Billboard Pop Albums[3] 55

Certificacions[modifica | modifica el codi]

Plantilla:Certification Table Top Plantilla:Certification Table Entry Plantilla:Certification Table Entry Plantilla:Certification Table Entry Plantilla:Certification Table Entry Plantilla:Certification Table Entry Plantilla:Certification Table Bottom

Anècdotes[modifica | modifica el codi]

Els sons de cuina que s'escolten a Alan's Psychedelic Breakfast foren enregistrats a la cuina de Nick Mason.

Stanley Kubrick volia usar part del tema Atom Heart Mother en la pel·lícula A Clockwork Orange (La taronja mecànica). Va demanar que li deixessin usar Atom Heart Mother Suite en la bso. Però com que Kubrick volia llicència sense límits per determinar quines porcions o editar els temes, de manera que el grup ho va rebutjar. Quan Alex està a la botiga de discos en l'estant superior hi ha un disc que té la portada d'Atom Heart Mother amb la vaca en un camp.

Notes[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Povey, Glenn. Echoes : The Complete History of Pink Floyd. New. Mind Head Publishing, 2006, p. 137. ISBN 978-0-9554624-0-5 [Consulta: 5 setembre 2012]. 
  2. «Pink Floyd – UK Chart History». Official Charts Company. [Consulta: 30 juliol 2012].
  3. 3,0 3,1 Pink Floyd. «Pink Floyd – Awards». AllMusic. [Consulta: 4 setembre 2012].
  4. Record Research (advertisement). Billboard magazine, 15 març 1997 [Consulta: 6 setembre 2012]. 
  5. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta rubbish
  6. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta theword
  7. Schaffner, Nicholas. Saucerful of Secrets: The Pink Floyd Odyssey. New. London: Helter Skelter, 2005, p. 157. ISBN 1-905139-09-8. 
  8. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta Mabbett
  9. 9,0 9,1 Manning, Toby. The Rough Guide to Pink Floyd. 1st. London: Rough Guides, 2006, p. 62. ISBN 1-84353-575-0. 
  10. Povey, Glenn. Echoes: The Complete History of Pink Floyd. New. Mind Head Publishing, 2006, p. 181. ISBN 978-0-9554624-0-5. 
  11. 11,0 11,1 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta masonch5
  12. Plantilla:AllMusic
  13. «CG: Pink Floyd». Robert Christgau. [Consulta: 4 setembre 2012].
  14. McCormick, Neil. «Pink Floyd's 14 studio albums rated». The Daily Telegraph [Londres], 20 maig 2014 [Consulta: 27 desembre 2014].
  15. 15,0 15,1 «Pink Floyd Atom Heart Mother». [Consulta: 27 desembre 2014].
  16. Graff, Gary; Durchholz, Daniel (eds). MusicHound Rock: The Essential Album Guide. Farmington Hills, MI: Visible Ink Press, 1999, p. 872. ISBN 1-57859-061-2. 
  17. Sheffield, Rob. «Pink Floyd: Album Guide». Rolling Stone. Wenner Media, Fireside Books, 2 novembre 2004. [Consulta: 27 desembre 2014].
  18. Tan, Irving. «[http://www.sputnikmusic.com/review/39178/Pink-Floyd-Atom-Heart-Mother/ Pink Floyd Atom Heart Mother]». Sputnikmusic. [Consulta: 26 agost 2015].
  19. New Musical Express. «Dave Gilmour to perform 'Atom Heart Mother' with tribute band» (en anglès), 2 juny 2008. [Consulta: 30 novembre 2015].
  20. Canticum. «Canticum – Testimonials». [Consulta: 7 agost 2012].
  21. Brain Damage. «Ron Geesin – Atom Heart Mother, Cadogan Hall, London – June 14th 2008» (en anglès), 15 juny 2008. [Consulta: 7 agost 2012].
  22. Ron Geesin. «Ron Geesin – The Flaming Cow (book)» (en anglès), 9 maig 2013. [Consulta: 18 juny 2013].
  23. «dutchcharts.nl – Pink Floyd – Atom Heart Mother». dutchcharts.nl. [Consulta: 24 abril 2013].
  24. «Le Détail des Albums de chaque Artiste – P» (en francès). Infodisch.fr. [Consulta: 24 abril 2013].
  25. «Album – Pink Floyd, Atom Heart Mother» (en alemany). Charts.de. [Consulta: 24 abril 2013].
  26. «Artisti – Classifica settimanale dal 28/07/2006 al 03/08/2006 (Negozi specializzati)» (en italian). Federation of the Italian Music Industry. [Consulta: 24 abril 2013].
  27. «norwegiancharts.com – Pink Floyd – Atom Heart Mother». norwegiancharts.com. [Consulta: 2 juliol 2009].
  28. «spanishcharts.com – Pink Floyd – Atom Heart Mother». spanishcharts.com. [Consulta: 24 abril 2013].
  29. «Hitparade.ch – Pink Floyd – Atom Heart Mother» (en alemany). hitparade.ch. [Consulta: 24 abril 2013].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Atom Heart Mother
Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Atom Heart Mother