Alan Parsons

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Alan Parsons
Alanparsons1.jpg
Dades biogràfiques i tècniques
Naixement 20 de desembre del 1948
Gènere(s) Rock progressiu
Ocupació Enginyer, compositor, músic, productor, director
Anys en actiu 1967-present
Discogràfiques Sony Legacy, Arista
Lloc web oficial alanparsonsmusic.com
Instruments destacats
Teclats, orgue, guitarra acústica

Alan Parsons és un compositor, enginyer de so i cofundador del grup The Alan Parsons Project nascut el 20 de desembre de 1948 a Londres, Anglaterra.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Ja de nen Alan Parsons demostrà un gran talent pel fet musical. Ràpidament va aprendre a tocar el piano, la flauta i la guitarra. Es diu que de jove tocava aquest últim instrument en una banda de blues. El seu entusiasme per la música el portà a ser enginyer de gravació en els estudis EMI i posteriorment als mítics estudis Abbey Road. Precisament aquest era el nom de l'onzè i penúltim àlbum dels The Beatles en el que el jove Alan Parsons va poder fer la seva primera participació com a enginyer de so d'un treball dels nois de Liverpool. La següent col·laboració va resultar ser en l'últim treball dels The Beatles, Let It Be (1970), just abans de la seva traumàtica dissolució.


La seva relació amb els estudis Abbey Road va continuar i hi va poder treballar amb Paul McCartney i amb els grups Wings, Hollies i Pilot, on Parsons va conèixer el guitarrista Ian Barnison. Si bé és cert que el seu innegable talent ja era molt reconegut pels seus companys de professió, la seva participació en la gravació del disc The Dark Side of the Moon (1973) de Pink Floyd, li va servir per posar al descobert la seva capacitat per produir i treballar amb el so. La seva aportació va ser premiada amb una nominació als Grammy d'aquell any.


Amb tots aquests èxits a l'esquena, Alan Parsons va considerar que necessitava una bona administració de la seva carrera i un guia en el negoci musical, del que també participava com a ocasional productor. Aleshores va decidir trucar (1975) a Eric Woolfson, un antic company i enginyer de so que va conèixer als estudis Abbey Road. L'objectiu no era altre que crear una empresa que es dediqués al negoci de la música però la passió que ambdós tenien per l'estudi i la investigació de les possibilitats que oferia el so els va fer posar ràpidament a compondre plegats.


D'aquesta col·laboració en va sorgir el grup The Alan Parsons Project, que va fer el seu debut amb el treball Tales of Mystery and Imagination of Edgar Allan Poe (1976), un disc que va resultar ser un inesperat èxit tant per a la crítica com per al públic en general. Posteriorment el grup va compondre 10 projectes més, entre els que cal destacar I Robot (1977), Eye in the Sky (1982) i Ammonia Avenue (1984).


L'any 1987, Eric Woolfson va abandonar el grup per dedicar-se a compondre per a musicals de teatre. Davant d'aquesta nova situació Alan Parsons va continuar la seva carrera en solitari amb els treballs Try Anything Once (1993), On Air (1996) i The Time Machine (1999). Aquests àlbums no van poder portar la denominació de Project a causa de problemes amb la part dels drets que conservava Woolfson.


Durant l'existència del grup The Alan Parsons Project, els seus dos fundadors, tot i el seu èxit, mai es van decidir a fer gires en bona part pel fet que la seva música d'estudi no estava pensada per a ésser reproduïda en un concert. Però després de l'àlbum The Time Machine, amb el qual Alan Parsons va tornar a estar a la primera línia mediàtica des del final de The Alan Parsons Project, el músic londinenc va comprendre que era el moment de correspondre amb els seus fans i va dur a terme la primera de les gires mundials que ha realitzat (1999, 2003 i 2006). En aquestes gires, Parsons va poder utilitzar amb el permís d'Eric Woolfson, el lema Alan Parsons Live Project. La darrera gira va servir per presentar el seu últim treball A Valid Path, un treball en el que hi col·laboren el músic P.J. Olsson i el guitarrista de Pink Floyd David Gilmour en el que recupera el so dels seus millors moments, els orígens de The Alan Parsons Project.


En l'actualitat, a més de gravar i presentar-se en directe, Alan Parsons produeix per altres artistes, compon bandes sonores i té una companyia que es dedica a millorar el so de pel·lícules de cine i sèries de televisió.


Alan Parsons ha rebut en la seva carrera tretze nominacions als Grammy per l'enginyeria de gravació i la producció dels seus discos. No n'ha guanyat cap. Té el rècord de nominacions a Grammy sense premi final.

Discografia[modifica | modifica el codi]

Data Títol Discogràfica Llista País Número de Catàleg
com a membre de The Alan Parsons Project
1976 Tales of Mystery and Imagination Mercury 38 US
Juny 1977 I Robot Arista 9 US
Juny 1978 Pyramid Arista 26 US
1979 Eve Arista 13 US
Novembre 1980 The Turn of a Friendly Card Arista 13 US
Juny 1982 Eye in the Sky Arista 7 US
1983 The Best of the Alan Parsons Project Arista 53 US
1984 Keats EMI
Febrer 1984 Ammonia Avenue Arista 15 US
Març 1985 Vulture Culture Arista 46 US
Novembre 1985 Stereotomy Arista 43 US
1987 Gaudi Arista 57 US
1988 The Best of the Alan Parsons Project, Vol. 2 Arista - -
1990 Freudiana EMI - -
Octubre 9, 1989 Pop Classics Arista - -
Juny 27, 1995 The Very Best Live - -
Juliol 1, 1997 Apollo - -
Juliol 15, 1997 The Definitive Collection - -
Abril 15, 1999 Sound Check 2 - -
Juliol 27, 1999 Master Hits - The Alan Parsons Project - -
Agost 2, 1999 Alan Parsons Project - Greatest Hits Live - -
Agost 3, 1999 Eye in the Sky - -
Agost 3, 1999 Eye in the Sky - Encore Collection - -
Maig 9, 2000 Alan Parsons Project - Gold Collection BMG International - -
Agost 22, 2002 Works Audiophile Legends - -
Març 23, 2004 Ultimate - -
Juny 1, 2004 Extended Versions: The iEncore Collection Live - -
com a Enginyer
1969 Abbey Road (The Beatles) - -
1970 Atom Heart Mother (Pink Floyd) 1
55
UK
US
1973 The Dark Side of the Moon (Pink Floyd) 2
1
UK
US
1974 Hollies (The Hollies) 28 US
1975 Another Night (The Hollies) 132 US
1976 Year of the Cat (Al Stewart) 5 US
com a Productor
1975 The Best Years of Our Lives (Steve Harley & Cockney Rebel) - -
1976 Rebel (John Miles) 171 US
1976 Year of the Cat (Al Stewart) 5 US
1978 Time Passages (Al Stewart) 10 US
com a Solista
Octubre 6, 1993 Try Anything Once - -
Juliol 25, 1997 On Air - -
Septembre 28, 1999 Time Machine - -
Agost 24, 2004 A Valid Path - -

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]