David Gilmour
.jpg) David Gilmour en un concert a Alemanya el 2006.  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (en) David Jon Gilmour 6 març 1946 (77 anys)Cambridge (Anglaterra) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Anglia Ruskin |
| Activitat | |
| Ocupació | guitarrista, productor delegat, aviador, productor discogràfic, compositor de cançons, multiinstrumentalista, cantant |
| Activitat | 1963 – |
| Membre de | |
| Gènere | Rock, rock progressiu, rock psicodèlic, art rock, ambient i blues rock |
| Veu | Baríton |
| Instrument | Guitarra, baix elèctric, bateria i saxòfon |
| Segell discogràfic | EMI Capitol Records Columbia Records Harvest Records Columbia Graphophone Company Sony Music Entertainment |
| Família | |
| Cònjuge | Ginger Gilmour (1975–valor desconegut, 1990) Polly Samson (1994–) |
| Fills | Romany Gilmour (  Polly Samson) |
| Pares | Douglas G. Gilmour i Sylvia Gilmour |
| Germans | Mark Gilmour |
Premis | |
| Lloc web | davidgilmour.com |
               | |
David Jon Gilmour CBE, és un músic anglès nascut el 6 de març de 1946 a Grantchester, molt a prop de Cambridge, i fou el guitarrista, cantant i compositor del grup de rock progressiu Pink Floyd. És àmpliament considerat un dels millors guitarristes de la història, amb un estil molt personal que ha influït les generacions posteriors.
Carrera[modifica]
David Gilmour es va unir al grup Pink Floyd el gener de 1968 per tal de donar suport a l'escenari el cantant i guitarrista Syd Barrett, que cada vegada tenia un comportament més erràtic. Finalment, l'abril de 1968 va substituir definitivament Barrett, que víctima de problemes mentals va haver de deixar definitivament el grup.
Des de llavors va esdevenir un dels factors que van catapultar a l'èxit a Pink Floyd al final dels anys 60 i durant tota la dècada de 1970 gràcies a la qualitat dels seus acords de guitarra i de la seva veu.
Fins a l'àlbum The Wall de 1979, Gilmour alternava la composició de les músiques i les lletres amb el baixista Roger Waters. El paper d'aquest darrer va esdevenir més i més preponderant fins a la ruptura del grup el 1985. Gilmour va prendre llavors les regnes del grup, mentre que Waters entrava en una batalla jurídica per tal que no es fes servir més el nom de Pink Floyd, sobretot per evitar que sortís l'àlbum A Momentary Lapse of Reason el 1987 amb el nom del grup. Finalment, el 1987 Waters va perdre el procés.
L'enemistat entre Roger Waters i David Gilmour és famosa, fins que Bob Geldof els va demanar que participessin units i com a Pink Floyd en el concert del Live 8 a Londres el 2005. Aquest concert va suposar una ocasió d'or per tornar a veure durant mitja hora Pink Floyd tocant de nou com en els millors temps. Amb tot, després del concert, Gilmour ha desmentit que es torni a unir el grup amb Waters.
Després de l'àlbum The Division Bell el 1994 i la gran gira que el va seguir, David Gilmour va viure retirat amb la seva dona Polly Samson i els seus fills. El 2002 va fer un petit nombre de concerts de caràcter acústic, acompanyat de músics i de cor. Va participar igualment com a músic de sessió, productor i enginyer de so de diversos àlbums i concerts.
El 2003 va ser nomenat Cavaller de l'Imperi Britànic en reconeixement als seus mèrits musicals i també gràcies a les seves obres benèfiques.
El març de 2006 va treure On An Island, la nova obra en solitari de Gilmour. Va tenir l'ajuda de Rick Wright, antic membre de Pink Floyd, i Robert Wyatt de Soft Machine. L'àlbum va tenir un èxit considerable i el va seguir una gira. En aquest àlbum la dona de Gilmour va tenir-hi un paper important en la composició dels temes.
Forma de tocar[modifica]
David Gilmour va saber crear i desenvolupar una manera de tocar única i reconeixible a la primera nota: fluïdesa a l'hora de tocar, precisió de la tria de les improvisacions, dramatúrgia... Posseeix una tècnica i una inspiració molt personals. Cal subratllar les intervencions amb una paleta sonora, rica i acolorida. Amb el seu estil de caràcter blues però també eteri ha creat un nou so. També ha donat gran importància a la recerca sonora a través d'un gran nombre d'efectes i materials.
Discografia en solitari[modifica]
- David Gilmour, 1978
- About Face, 1984
- David Gilmour in Concert, 2002 (DVD : Meltdown Concert / Royal Festival Hall Concert)
- On an Island, 2006
- Rattle That Lock, 2015
