Brain Damage

De Viquipèdia
Infotaula obra musicalBrain Damage
Forma musicalcançó Modifica el valor a Wikidata
IntèrpretPink Floyd (1973) Modifica el valor a Wikidata
CompositorRoger Waters Modifica el valor a Wikidata
Lletra deRoger Waters Modifica el valor a Wikidata
Llenguaanglès Modifica el valor a Wikidata
Creació1972 Modifica el valor a Wikidata
Data de publicació1973 Modifica el valor a Wikidata
Gèneremúsica popular Modifica el valor a Wikidata
Productorcap valor Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 2d3073ae-5ba6-3e44-b1a1-7f138fd1edf4 Modifica el valor a Wikidata

Brain Damage és el novè tema[nb 1] de l'àlbum The Dark Side of the Moon del grup britànic de rock progressiu Pink Floyd, aparegut el 1973.[1][2] Fou composta per Roger Waters, i juntament amb Eclipse, la següent peça del disc, foren les úniques compostes totalment per Waters.

Composició[modifica]

El tema té un tempo generalment lent i dura al voltant de 4 minuts. Originalment la cançó es deia Dark Side of the Moon, però a causa de moltes repeticions de la frase "I'll see you on the dark side of the moon", l'àlbum al final es va dir amb el nom definitiu, mentre que el tema es va convertir en Brain Damage. A la ràdio sonaven junts els temes Brain Damage i Eclipse, a causa del seu encadenament.

Roger Waters va prendre com a tema les dificultats mentals de Syd Barrett, amb la frase "I'll see you on the dark side of the moon" que explica també la relació entre Waters i Barrett tot i el seu problema mental. La frase "And if the band you're in starts playing different tunes..." evoca Syd Barrett i el seu comportament cap a la fi de la seva col·laboració amb el grup. També hi ha una frase molt cèlebre "The lunatic is on the grass...". La lletra del final de la cançó fa referència a una "lobotomia frontal".

Al costat de la instrumentació convencional de rock, Pink Floyd va afegir sintetitzadors al seu so. Per exemple, van experimentar amb un EMS VCS 3 a «Brain Damage» i «Any Colour You Like», i un Synthi A a «Time» i «On the Run».[3]

Enregistrament[modifica]

El road mànager de la banda Peter Watts (pare de l'actriu Naomi Watts[4] va contribuir amb els riures que apareixen a «Brain Damage» i «Speak to Me».

Músics[modifica]

Notes[modifica]

  1. Agunes edicions en CD barregen "Speak to Me" i "Breathe".

Referències[modifica]

  1. Strong, Martin C. The Great Rock Discography. 7th. Edinburgh: Canongate Books, 2004, p. 1177. ISBN 1-84195-551-5. 
  2. Mabbett, Andy. The Complete Guide to the Music of Pink Floyd. London: Omnibus Press, 1995. ISBN 0-7119-4301-X. 
  3. VCS 3 i Synthi A són tècnicament el mateix, només que de fabricants diferents.
  4. Sams, Christine. «How Naomi told her mum about Oscar» (en anglès). smh.com.au, 23-02-2004. [Consulta: 17 març 2009].

Bibliografia[modifica]

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]