Ummagumma

De Viquipèdia
Infotaula obra musicalUmmagumma
Forma musicalàlbum d'estudi
àlbum en directe Modifica el valor a Wikidata
IntèrpretPink Floyd Modifica el valor a Wikidata
Llenguaanglès Modifica el valor a Wikidata
Gravat aMothers Modifica el valor a Wikidata
Data de publicació25 octubre 1969 Modifica el valor a Wikidata
Gènererock experimental, rock psicodèlic, rock progressiu, música experimental, música avantguardista i rock espacial Modifica el valor a Wikidata
Durada86:11 Modifica el valor a Wikidata
DiscogràficaHarvest Records Modifica el valor a Wikidata
Artista de la cobertaHipgnosis Modifica el valor a Wikidata
ProductorNorman Smith i Pink Floyd Modifica el valor a Wikidata
País d'origenRegne Unit Modifica el valor a Wikidata
Formatdisc de vinil Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
àlbums de Pink Floyd per ordre cronològic
More
(1969)

Pink Floyd live albums discography (en) Tradueix

àlbums d'estudi de Pink Floyd

The First XI
More
(1969)
Discogs: 20692 Allmusic: mw0000191310 Modifica el valor a Wikidata

Ummagumma és el quart àlbum d'estudi del grup britànic de rock progressiu Pink Floyd. Va aparèixer com a doble àlbum, i va ser editat el 25 d'octubre de 1969 per Harvest Records al Regne Unit[1] i per Capitol Records internacionalment.[2] L'àlbum està format per un primer disc de conté enregistraments en viu de concerts al club Mothers de Birmingham i al College of Commerce de Manchester, que contenien part de seu repertori normal de l'època, mentre que el segon disc conté composicions en solitari de cada membre de la banda, gravats als Abbey Road Studios.[3][4] La portada va ser dissenyada pels col·laboradors habituals de la banda, Hipgnosis, i inclou una sèrie d'imatges de la banda combinades per donar un efecte Droste.[5]

Encara que l'àlbum va ser ben rebut en el moment de la seva estrena, i va aconseguir situar-se entre el top cinc de les llistes d'àlbums del Regne Unit, des d'aleshores la banda l'ha anat veient desfavorablement, i han expressat opinions negatives sobre ell en diverses entrevistes. No obstant això, l'àlbum ha estat reeditat en CD diverses vegades, juntament amb la resta del seu catàleg.[6]

Antecedents[modifica]

La idea original darrere de l'àlbum en directe era incloure els temes preferits dels fans que posteriorment serien eliminats del repertori en directe del grup.[7] Tot i que les notes del fulletó de l'àlbum indiquen que el material en directe es va gravar el juny de 1969, l'àlbum en viu d'Ummagumma es va gravar en directe al Mothers Club de Birmingham el 27 d'abril de 1969 i la setmana següent a la Universitat Metropolitana de Manchester, el dia 2 de maig del mateix any, com a part de la gira The Man and The Journey Tour.[8][9] El teclista Richard Wright va dir més tard que la gravació de «A Saucerful of Secrets» era una composició d'ambdós concerts.[10] També es va gravar un espectacle al Bromley Technical College el 26 d'abril però no es va arribar a utilitzar en l'àlbum.[11] La banda també havia gravat una versió en directe d'«Interstellar Overdrive» (del disc The Piper at the Gates of Dawn) destinada a anar a la cara A de l'àlbum en directe i «Embryo», que es va gravar a l'estudi abans que es decidís que cada membre de la banda es presentés amb el seu propi material.[8]

En el disc d'estudi, la idea de deixar a cada membre del grup una part de l'àlbum va sorgir de Richard Wright, que se sentia frustrat perquè no podia tocar música seriosa. Wright volia fer «música real», on els quatre membres del grup (en ordre: Wright, Roger Waters, David Gilmour i Nick Mason), disposessin cadascú de mitja cara del LP per crear un treball en solitari sense la implicació dels altres.[8] La part de l'estudi és una continuació de les composicions psicodèliques de majoria instrumental de cada membre del grup com els discos anteriors. Una anècdota mostra fins a quin punt aquest àlbum fou compost per cada membre del grup independentment dels altres: David Gilmour que mai no havia compost excepte el tema «A Spanish Piece» al disc More, va demanar una mica d'ajuda a Roger Waters que li va respondre que no.[8]

Títol del disc[modifica]

El títol de l'àlbum, suposadament, fa referència a una expressió en l'argot de Cambridge per a referir-se a l'acte sexual.[12][13][14][15] Al llibre Saucerful of Secrets: The Pink Floyd Odyssey de Nicholas Schaffner però, apareix mencionat que Ummagumma també era el crit típic d'unes criatures estranyes que, segons una llegenda, habitava un pantà prop de Cambridge.[12] Alfredo Marziano i Mark Worden, autors del llibre Floydspotting. Una guia de geografia de Pink Floyd, confirmen la primera versió: «l'opinió actual és que és una expressió d'argot de Cambridge per indicar l'acte sexual», afegint tanmateix, que aquesta expressió va ser inventada i utilitzada habitualment per l'amic de Syd Barrett i roadie ocasional de Pink Floyd, Iain «Emo» Moore, que deia: «Tornaré a casa per una mica d'ummagumma». Segons Moore, ell mateix va inventar el terme.[16] Pink Floyd però, no ho ha confirmat mai oficialment.[17]

D'altra banda, la pronunciació varia: Nick Mason ho pronunciava oo-mah-goo-mah, mentre que Roger Waters, en un concert ho pronunciava uh-ma-gum-a.[18]

Gravació[modifica]

El local Mothers Club de Birmingham, on part de l'àlbum en directe va ser gravat (vist al mes de març de 2013)
El local Mothers Club de Birmingham, sobre de diverses botigues, (vist el 27 d'abril de 2019 - en el 50è aniversari del concert. Es pot veure una placa commemorativa de la sala.

Disc d'estudi[modifica]

El disc d'estudi va ser gravat entre els mesos d'abril i de juny de 1969, als Estudis Abbey Road, sota la producció de Norman Smith, i amb Peter Mew com a enginyer de so.[19][20] El disc explota tots els recursos possibles de la psicodèlia i la bogeria portant a l'oient a un univers de sensacions i climes estranys. Desenvolupat a partir d'idees i treballs personals de cada integrant de la banda, comença amb «Sysyphus», tema de Richard Wright, en què predomina la psicodèlia als solos de piano, teclat i mellotron. Aquest tema pren com a referència el mite de Sísif.[21] Tot i que al principi estava entusiasmat per tenir l'oportunitat de fer una contribució en solitari,[22], anys més tard ell mateix va dir que la seva peça era «pretensiosa».[8]

A continuació vénen les cançons de Roger Waters: una anomenada «Grantchester Meadows»[a], que és una tranquil·la cançó de folk, i l'altra «Several Species of Small Furry Animals Gathered Together in a Cave and Grooving with a Pict» en què no es van utilitzar instruments sinó veus a diferents velocitats. A «Grantchester Meadows» de Waters incloïa una proposta acústica més pastoral que es referia a la seva joventut als suburbis de Cambridge. Va sorgir a partir d'una peça instrumental que s'havia interpretat ocasionalment en directe i que normalment es tocava com a obertura de concerts durant el 1969, amb veu.[23][10] La segona cançó contenia una varietat d'efectes vocals i de percussió tractats a diverses velocitats, tant cap endavant com cap enrere; Waters en aquesta cançó va veure's molt influenciat per Ron Geesin,[24] qui més tard col·laboraria amb Waters i Pink Floyd.[23][10] Les dues cançons estaven unides pel so d'una mosca xafada amb una pala matamosques.[10]

Gilmour ha declarat des d'aleshores que era aprensiu a crear un treball en solitari i admet que «va entrar a un estudi i va començar a remenar, ajuntant trossos»,[25] tot i que la primera part de «The Narrow Way» ja s'havia interpretat com a «Baby Blue Shuffle in D Major» en una sessió de ràdio de la BBC el desembre de 1968.[26] Gilmour va dir que ells només havia «tret merda» a través de la peça.[8] El tema consta de tres parts amb tres gèneres diferents cadascuna: blues, rock psicodèlic i progressiu; la tercera part de la suite es va interpretar breument en directe a principis de 1969.[10]

L'última, «The Grand Vizier's Garden Party» és obra de Nick Mason i està composta de solos de bateria i altres efectes, amb l'excepció de la flauta interpretada per l'esposa de Nick Mason, Lindy, al principi i al final.[24] A la part central de la peça, Mason toca un solo de 7 minuts de duració.[8] Encara que no es va interpretar en directe, un solo de bateria similar, «Work» es va incorporar a la suite en directe «The Man».[10]

El títol «Embryo», que apareix a la compilació Works, fou enregistrada per Ummagumma, però era una composició del grup, fou descartada. Fou molt usada en el repertori del concert del grup en aquella època.

Disc en directe[modifica]

La part en directe és d'un concert enregistrat al Mother's Club de Birmingham el 27 d'abril de 1969 i al Manchester College of Commerce el 2 de maig de 1969. Presenta, a més d'«Astronomy Domine» i «Careful With That Axe, Eugene», noves versions de dos temes de l'àlbum A Saucerful of Secrets el tema «A Saucerful of Secrets», enriquit amb la veu de Gilmour als acords finals. També apareix el tema psicodèlic «Set the Controls for the Heart of the Sun» compost d'una part central improvisada que fa doblar la durada original.

Aquest àlbum concepte va decebre els membres del grup: David Gilmour no va saber explicar el seu èxit comercial, mentre que Roger Waters va dir que Ummagumma era un desastre.

Llançament i acollida[modifica]

Embalatge[modifica]

L'àlbum va ser el primer de la banda publicat al segell Harvest. La il·lustració de la portada mostra un efecte Droste amb el grup,[5] amb una imatge penjada a la paret que mostra la mateixa escena, excepte que els membres de la banda han canviat de posició.[27] La portada del LP original varia entre els llançaments britànics, estatunidencs, canadencs i australians. La versió britànica té l'àlbum Gigi recolzat a la paret just sobre de les lletres de Pink Floyd.[27] En una xerrada donada a la llibreria Borders de Cambridge l'1 de novembre de 2008, com a part del projecte «City Wakes», Storm Thorgerson va explicar que l'àlbum es va introduir com una pista falsa per provocar el debat, i que més enllà d'això, no té cap significat especial previst. En la majoria de les còpies de les edicions nord-americanes i canadenques, la portada de Gigi es representa amb una full en blanc, aparentment per motius de drets d'autor; no obstant això però, les primeres còpies dels EUA mostren la portada de Gigi,[28] i es va recuperar en la versió estatunidenca de l'edició en CD remasteritzada. A l'edició australiana, la portada Gigi està completament aerodinamitzada, ni tan sols deixa un quadrat blanc. La casa utilitzada com a ubicació de la portada de l'àlbum es troba a Great Shelford, a prop de Cambridge.[29]

A la contraportada, s'hi poden veure els roadies Alan Styles (que també apareix a Alan's Psychedelic Breakfast) i Peter Watts amb l'equipament de la banda disposat en una pista de rodatge a l'aeroport de Biggin Hill de Londres. Aquesta idea va ser proposada per Mason, amb la intenció de replicar els dibuixos explotats dels avions militars i les seves càrregues útils, que eren populars en aquell moment.[27]

Als llançaments estatunidenc i canadenc hi ha títols addicionals de les quatre seccions de la cançó «A Saucerful of Secrets». Aquests títols no van aparèixer a les edicions britàniques ni a cap còpia de l'àlbum anterior A Saucerful of Secrets.[2]

La part interna de la coberta mostra fotografies separades en blanc i negre dels membres de la banda. Gilmour es veu de peu davant de l'Elfin Oak. A les edicions originals en vinil es mostrava Waters amb la seva primera esposa, Judy Trim, però ha estat retallada de la imatge en la majoria de les edicions de CD (amb la llegenda de la foto original com a «Roger Waters (i Jude)», canviada en conseqüència a «Roger Waters» en les edicions posteriors.). La imatge sense retallar es va restaurar per a la inclusió de l'àlbum al recopilatori Oh, by the Way.[27]

El llançament als Estats Units i al Canadà hi ha títols addicionals de les quatre seccions de la cançó «A Saucerful of Secrets». Aquests títols no van aparèixer a les edicions britàniques, ni a cap còpia de l'àlbum anterior A Saucerful of Secrets.[30][2]

Història del llançament[modifica]

Ummagumma es va llançar al Regne Unit i als Estats Units els dies 7 i 8 de novembre de 1969, respectivament.[31] Va arribar al número 5 a la llista d'àlbums del Regne Unit[32] i al número 74 als EUA, marcant la primera vegada que la banda va arribar al top 100 allà.[33] De la mateixa manera al Canadà, va ser la seva primera aparició a les llistes, arribant al número 78.[34] L'àlbum va obtenir el certificat d'or als EUA el febrer de 1974 i de platí el març de 1994. Les versions nord-americanes del casset només van conservar «Astronomy Domine» del repertori en directe i van ometre les altres tres cançons.[35] El 1987, l'àlbum es va tornar a publicar com a doble CD. L'any 1994 es va publicar una versió remasteritzada digitalment.[36]

El 2009, per commemorar el 40è aniversari del llançament de l'àlbum, Thorgerson va vendre un nombre limitat de litografies autografiades de la portada.[37] Tot i que la campanya de reestrena de 2011 Why Pink Floyd...? va presentar els catorze àlbums recentment remasteritzats el 2011, només es va remasteritzar el disc d'estudi de Ummagumma; el disc en directe és la versió anterior de 1994. Tant l'àlbum en directe com l'àlbum d'estudi es van reeditar el 2016 sota el segell Pink Floyd Records.[38]

Recepció[modifica]

Valoracions professionals
Valoracions de ressenyes
Font Valoració
AllMusic 3.5/5 stars3.5/5 stars3.5/5 stars3.5/5 stars3.5/5 stars[39]
The Daily Telegraph 3/5 stars3/5 stars3/5 stars3/5 stars3/5 stars[40]
The Great Rock Discography 7/10[41]
MusicHound 2.5/5[42]
Paste 5.0/10[43]
The Rolling Stone Album Guide 2.5/5 stars2.5/5 stars2.5/5 stars2.5/5 stars2.5/5 stars[44]
Sputnikmusic 4/5[45]
Virgin Encyclopedia of Popular Music 3/5 stars3/5 stars3/5 stars3/5 stars3/5 stars[41]

En el moment d'editar-se, Ummagumma va rebre crítiques favorables.[46][24] International Times van ser especialment positius vers l'àlbum en directe, amb la crítica descrivint l'àlbum com:

« Probablement un dels millors enregistraments en directe que he escoltat mai. »
International Times[31]

La revista Vox va incloure la meitat en viu d'aquest àlbum a la seva llista de «The Greatest Live Albums Ever».[41] Stylus Magazine van ser molt positius vers l'àlbum, dient que l'àlbum en viu era «com un document visceral de la proclivitat dels primers Floyd cap al to atmosfèric, la improvisació energètica, no hi ha res que s'hi assembli», i que la versió d'estudi «d'alguna manera transcendeix la seva construcció fracturada per fer una declaració completa de l'àlbum».[47]

Tanmateix, la pròpia banda ha estat crítica amb el treball, desmereixent-los. Recordant l'àlbum en els darrers anys, Waters va dir:

« "Ummagumma - quin desastre!" »
— Roger Waters[6]

El 1995, Gilmour descrivia l'àlbum com a «horrible».[48] En una entrevista de 1984, Mason va dir: «Em semblava un bo i interessant petit exercici, amb tothom fent-hi una mica de feina. Però encara sento realment que és un bon exemple de que la suma que és superior a les parts...»[49] Més tard, el va descriure com «un experiment fallit», i va afegir que «el més significatiu és que no ho vam tornar a fer».[50]

Paste, revisant la reedició del 2011, va descriure l'àlbum com a «excés de rock del pitjor tipus», tot i que l'escriptor va elogiar la versió en directe de «Careful with that Axe, Eugene».[43] Robert Christgau ha suggerit que les «melodies hipnòtiques» de l'àlbum el convertien en «un disc admirable per adormir-se».[51]

Espècie de libèl·lula[modifica]

El desembre de 2015, els científics van nomenar un nou insecte descobert del gènere Umma -un zigòpters, també coneguts com a damisel·les o cavallets del diable- Umma gumma en homenatge a àlbum de Pink Floyd.[52][53]

Llista de cançons[modifica]

Edició Doble LP[modifica]

Disc 1 – àlbum en directe
Part 1
Núm. TítolVeu principal Durada
1. «Astronomy Domine»  Gilmour, Waters, Wright 8:32
2. «Careful with That Axe, Eugene»  Waters (frase xiuxiuejada, crits) i Gilmour (cantant scat) 8:49
Durada total:
17:21
Part 2
Núm. TítolVeu principal Durada
1. «Set the Controls for the Heart of the Sun»  Waters 9:27
2. «A Saucerful of Secrets»  Gilmour (wordless vocals) 12:48
Durada total:
22:15
Disc 2 – àlbum d'estudi

Part 3
Núm. TítolVeu principal Durada
1. «Sysyphus – (Parts 1–4)»  instrumental 13:28
2. «Grantchester Meadows»  Waters 7:26
3. «Several Species of Small Furry Animals Gathered Together in a Cave and Grooving with a Pict»  Waters (vocalizations) 4:59
Durada total:
25:53
Part 4
Núm. TítolVeu principal Durada
1. «The Narrow Way – (Parts 1–3)»  Gilmour 12:17
2. «The Grand Vizier's Garden Party"
  • I. Entrance
  • II. Entertainment
  • III. Exit
»  
instrumental 8:46
  • 0:58
  • 7:04
  • 0:38
Durada total:
21:03

Edició cassette UK[modifica]

Cara A
Núm. Títol Durada
1. «Sysyphus»   13:28
2. «Astronomy Domine»   8:32
3. «Grantchester Meadows»   7:26
4. «Several Species of Small Furry Animals Gathered Together in a Cave and Grooving with a Pict»   4:59
5. «Careful with That Axe, Eugene»   8:49
Durada total:
43:14
Cara B
Núm. Títol Durada
6. «The Narrow Way»   12:17
7. «Set the Controls for the Heart of the Sun»   9:27
8. «The Grand Vizier's Garden Party»   8:46
9. «A Saucerful of Secrets»   12:48
Durada total:
43:18

Edició cassette US[modifica]

Cara A
Núm. Títol Durada
1. «Astronomy Domine»    
2. «The Narrow Way: Parts I, II, III»    
3. «Grantchester Meadows»    
Cara B
Núm. Títol Durada
4. «Several Species of Small Furry Animals Gathered Together in a Cave and Grooving with a Pict»    
5. «Sysyphus: Part I, II, III, and IV»    
6. «The Grand Vizier's Garden Party: Part I: Entrance, Part II: Entertainment, and Part III: Exit»    

Edició CD[modifica]

Disc 1 (àlbum en directe)
Núm. Títol Durada
1. «Astronomy Domine»   8:29
2. «Careful with That Axe, Eugene»   8:50
3. «Set the Controls for the Heart of the Sun»   9:26
4. «A Saucerful of Secrets»   12:48
Durada total:
39:33
Disc 2 (àlbum d'estudi)
Núm. Títol Durada
1. «Sysyphus (Part 1)»   1:08
2. «Sysyphus (Part 2)»   3:30
3. «Sysyphus (Part 3)»   1:49
4. «Sysyphus (Part 4)» ([b]) 6:59
5. «Grantchester Meadows»   7:19
6. «Several Species of Small Furry Animals Gathered Together in a Cave and Grooving with a Pict»   5:01
7. «The Narrow Way (Part 1)»   3:25
8. «The Narrow Way (Part 2)»   2:54
9. «The Narrow Way (Part 3)»   5:51
10. «The Grand Vizier's Garden Party (Part 1: Entrance)»   1:00
11. «The Grand Vizier's Garden Party (Part 2: Entertainment)»   7:06
12. «The Grand Vizier's Garden Party (Part 3: Exit)»   0:38
Durada total:
46:40

Crèdits[modifica]

Pink Floyd[modifica]

Músics addicionals[modifica]

  • Lindy Mason - flauta a «The Grand Vizier's Garden Party» Parts 1 & 3 (no s'esmenta als crèdits)

Producció[modifica]

Llistes i certificacions[modifica]

Posició a les llistes[modifica]

Any País Llista Màxima posició Setmanes
1969-1970 Canadà Canadà Canada Top Albums/CDs (RPM)[54] 78 4
1969-1970 Països Baixos Països Baixos Dutch Albums (Album Top 100) 5 14
1969 Alemanya Alemanya Offizielle Top 100[55][56] 25 6
1969 Regne Unit Regne Unit UK Albums Chart (OCC[57] 5 21
1970 USA USA UK Albums Chart (OCC[58] 74 27
2011 Valònia Valònia Belgian Albums (Ultratop Wallonia)[59] 89 1
2011 FRA França SNEP[60][59] 117 4
2011 Espanya Espanya Llistes musicals d'Espanya (PROMUSICAE)[59] 88 1


Certificacions[modifica]

País Certificació Vendes Data
Itàlia Itàlia[61] 1 × or 25.000 2006
Regne Unit Regne Unit[62] 1 × plata 60.000 22 juliol 2013
USA Estats Units[63] 1 × platí >1.000.000 11 març 1994
França França[64] 1 × or >100.000 1997

Notes[modifica]

El riu Cam a Grantchester.
  1. Grantchester Meadows és un parc a prop de Cambridge on anaven els membres del grup.
  2. Al disc compacte, la primera part es va dividir en dues meitats, anomenades «Part I» i «Part II». En conseqüència, la segona part original es va convertir en «Part III», mentre que les parts tres i quatre es van convertir en «Part IV».

Referències[modifica]

  1. «Pink Floyd – Ummagumma» (en anglès). Discogs. [Consulta: 26 abril 2022].
  2. 2,0 2,1 2,2 (1969) Album notes for Ummagumma. Capitol Records.
  3. Povey 2006, p. 74
  4. Alistair Lawrence. Abbey Road: The Best Studio in the World. A&C Black, 2012, p. 14. 
  5. 5,0 5,1 «Overview - mise-en-abîme». Oxford University Press. [Consulta: 6 abril 2022].
  6. 6,0 6,1 «(CD) Pink Floyd: Ummagumma». audio-music.info.
  7. Povey, 2007, p. 88–89.
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 8,6 Schaffner, 2005, p. 156.
  9. Mabbett, 2010, p. 85.
  10. 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 10,5 Povey, 2007, p. 89.
  11. Povey, 2007, p. 88,107–108.
  12. 12,0 12,1 Schaffner, 2005, p. 157.
  13. Manning, 2006, p. 160.
  14. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades ondarock
  15. Rizzi, Cesare. Giunti Editore. Pink Floyd (Atlanti musicali Giunti) (en italià), 2008. ISBN 978-88-09-05655-8. 
  16. Blake, 2008, p. 137.
  17. Marziano, Alfredo. Giunti. Floydspotting. Guida alla geografia dei Pink Floyd (en italià), 2008. ISBN 978-88-09-05961-0. 
  18. Daniel Leseur. «Ummagumma de Pink Floyd aurait pu s’appeler Interstellar Overdrive» (en francès). Cultures CO, 03-01-2019. [Consulta: 5 agost 2022].
  19. Povey, 2007, p. 74.
  20. Alistair Lawrence. Abbey Road: The Best Studio in the World. A&C Black, 2012, p. 14. ISBN 9781408832417. 
  21. Mabbett, 1995.
  22. Mason, 2011, p. 129.
  23. 23,0 23,1 Mason, 2011, p. 130.
  24. 24,0 24,1 24,2 Manning, 2006, p. 161.
  25. Fielder, Hugh. Pink Floyd: Behind the Wall. Race Point Publishing, 2013, p. 48. ISBN 9781937994259. 
  26. «BBC – Radio 1 – Keeping It Peel – 02/12/1968 Pink Floyd». bbc.co.uk. Arxivat de l'original el 9 maig 2012.
  27. 27,0 27,1 27,2 27,3 Mabbett, 2010, p. 160.
  28. Umphred, Neil. Goldmine's Price Guide to Collectible Record Albums (en anglès). Fourth. Krause Publications, 1994, p. 548. 
  29. Povey, 2007, p. 29.
  30. Mabbett, 2010, p. 86.
  31. 31,0 31,1 Povey, 2007, p. 115.
  32. «pink%20floyd/ Pink Floyd | Artista | Llistes oficials». officialcharts. com. Arxivat de l'original el 24 de juny de 2013.
  33. DeRisto, Nick «[http: //ultimateclassicrock.com/pink-floyd-ummagumma/ 45 anys enrere: Pink Floyd intenta trobar el seu camí amb 'Ummagumma']». Ultimate Classic Rock, 25-10-2014.
  34. «.org/web/20160531155456/http://www.collectionscanada.gc.ca/obj/028020/f2/nlc008388.3767.pdf RPM Top 100 singles – 21 de març de 1970». Arxivat de l'/028020/f2/nlc008388.3767.pdf original el 31 de maig de 2016. [Consulta: 19 maig 2020].
  35. (1973) Album notes for Ummagumma. Capitol / EMI.
  36. «Ummagumma – Pink Floyd : Releases». AllMusic. Arxivat de l'original el 2015-12-22.
  37. «Pink Floyd News :: Dany cerebral: Ummagumma de Pink Floyd: 40è aniversari marcat amb nous records». Arxivat de l'original el 2014-12-27.
  38. «Pink Floyd to Launch Massive Vinyl Reissue Campaign», 06-05-2016. [Consulta: 25 octubre 2017].
  39. Eder, Bruce. «Ummagumma – Pink Floyd: Songs, Reviews, Credits, Awards: AllMusic». AllMusic. [Consulta: 12 octubre 2012].
  40. McCormick, Neil «Pink Floyd's 14 studio albums rated». The Daily Telegraph [Londres], 20-05-2014 [Consulta: 27 desembre 2014].
  41. 41,0 41,1 41,2 «Pink Floyd Ummagumma». Acclaimed Music. Arxivat de l'original el 4 de març 2016. [Consulta: 27 desembre 2014].
  42. Graff, Gary; Durchholz, Daniel (eds). MusicHound Rock: The Essential Album Guide (en anglès). Farmington Hills, MI: Visible Ink Press, 1999, p. 872. ISBN 1-57859-061-2. 
  43. 43,0 43,1 Deusner, Stephen. «Pink Floyd: Ummagumma ("Why Pink Floyd?" Reissue) :: Music :: Reviews :: Paste». Paste, 29-09-2011. [Consulta: 12 octubre 2012].
  44. Sheffield, Rob. «Pink Floyd: Album Guide». Rolling Stone. Wenner Media, Fireside Books, 02-11-2004. [Consulta: 27 desembre 2014].
  45. Campbell, Hernan. «Pink Floyd Ummagumma». Sputnikmusic. [Consulta: 26 agost 2015].
  46. Mason, Nick. Philip Dodd. Inside Out – A Personal History of Pink Floyd. Paperback. Phoenix, 2011, p. 129. ISBN 978-0-7538-1906-7. 
  47. Howard, Ed. «Pink Floyd – Ummagumma – On Second Thought». Stylus Magazine, 01-09-2003. Arxivat de l'original el 3 d’octubre 2012.
  48. Wolfgang Huebel and Thomas Huetlin. «Total Silence or War». Brain-Damage.co.uk.
  49. «Gilmour, Waters, Mason, Wright: Shakes of Pink – The Source, 1984 – All Pink Floyd Fan Network». Arxivat de l'original el 27 setembre 2012.
  50. «Pink Floyd». . Omnibus (BBC), Min:60"'", novembre 1994. « »
  51. Christgau, Robert. «Pink Floyd: Atom Heart Mother». Consumer Guide.
  52. Klaas-Douwe B. Dijkstra, Jens Kipping, Nicolas Mézière: Sixty new dragonfly and damselfly species from Africa (Odonata). Odonatologica 44 (4), Dezember 2015; S. 457–461. doi:10.5281/zenodo.35388
  53. http://science.orf.at/stories/2775782/ Schaurig, schön und skurril, orf.at, 23. Mai 2016, abgerufen 23. Mai 2016. (German) – picture
  54. «Top RPM Albums: Issue 3767». RPM. Library and Archives Canada. [Consulta: 9 juny 2016].
  55. «"Offiziellecharts.de – Pink Floyd – Ummagumma"» (en alemany). GfK Entertainment Charts. [Consulta: 8 abril 2022].
  56. «"hitparade.ch – Pink Floyd – Ummagumma"» (en alemany). Hit Parade. [Consulta: 20 abril 2022].
  57. «"Pink Floyd» (en anglès). UK Albums Chart. [Consulta: 16 abril 2022].
  58. «"Pink Floyd Chart History (Billboard 200)"» (en anglès). Billboard. [Consulta: 16 abril 2022].
  59. 59,0 59,1 59,2 «"Ultratop.be – Pink Floyd – Ummagumma"» (en anglès). Hung Medien. [Consulta: 16 abril 2022].
  60. «Les charts francais (01/11/2011)» (en francès). lescharts.com. [Consulta: 9 juny 2016].
  61. «Certificazioni» (en italià). Federazione Industria Musicale Italiana. [Consulta: 22 agost 2017].
  62. «Certified Awards - PINK FLOYD - UMMAGUMMA». BPI. Arxivat de l'original el 2017-08-01. [Consulta: 28 març 2009].
  63. «Gold & Platinum». RIAA. [Consulta: 28 març 2009].
  64. «Les Certifications & Les Ventes» (en francès). infodisc.fr. [Consulta: 20 abril 2022].

Bibliografia[modifica]

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Ummagumma