Elfin Oak
| ||||
| Tipus | Obra escultòrica  | |||
|---|---|---|---|---|
| Part de | Kensington Gardens | |||
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Kensington i Chelsea (Anglaterra) i Ciutat de Westminster (Anglaterra) | |||
| ||||
| Dades i xifres | ||||
| Immoble registrat grau II | ||||
| Data | 19 desembre 1997 | |||
| Identificador | 1376784 | |||
| Activitat | ||||
| Creació | dècada del 1920 | |||
L'Elfin Oak és la soca d'un alzina de 900 anys d'antiguitat situat als Kensington Gardens, Londres, tallada i pintada per semblar encara que elfs, gnoms, fades i petits animals viuen a la seva escorça.
El tronc buit, donat per Lady Fortescue, prové originalment de Richmond Park, i es va traslladar als jardins de Kensington el 1928 com a part del pla de millores públiques de George Lansbury a Londres.[1][2] Durant els dos anys següents, l'il·lustrador Ivor Innes hi va tallar les figures de la "Gent petita".[1] Aquests inclouen Wookey la bruixa, amb els seus tres pots de salut, riquesa i felicitat, Huckleberry el gnom, que portava una bossa de baies per l'escala dels gnoms fins al banquet a Bark Hall, i Grumples i Groodles els elfs, sent despertats per Brownie, Dinkie, Rumplelocks i Hereandthere robant ous del niu dels corbs.[1]
Innes també va il·lustrar un llibre infantil l'any 1930 escrit per la seva dona Elsie i basat en l'Elfin Oak.[3] En ell, Elsie va escriure:
| « | Des de fa segles ha estat la llar de fades, gnoms, elfs, diables i pixies. Als racons s'amaguen, o miren per fora dels forats i escletxes, les seves finestres i portes naturals. És el seu amagatall de dia, el seu lloc de gresca de nit, i quan la gran lluna arriba a l'arbre nu i sense branques, els clans d'Elfin surten a jugar i jugar a la llum de la lluna. | » |
La portada interior de l'àlbum de Pink Floyd de 1969 Ummagumma inclou una imatge de David Gilmour davant de l'Elfin Oak.[4]
El còmic Spike Milligan va ser un fan de tota la vida de l'arbre, i el 1996 va dirigir una campanya d'èxit per restaurar-lo. La contribució de Milligan com a assessor i el préstec dels seus registres fotogràfics de la seva restauració original a la dècada de 1960 va ser de gran valor per als estudiants de la Byam Shaw School of Art, que van restaurar l'arbre el 1996 dirigits per l'artista i conservador Marcus Richards. Richards ha continuat sent responsable de la restauració i el manteniment de l'Elfin Oak fins als nostres dies.[2][5][6] El desembre de 1997, el ministre de Patrimoni Tony Bank el va declarar estructura catalogada de grau II.[1]
Galeria[modifica]
-
Detall de l'arbre -
Close-up of a figure on the tree
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Elfin Oak |
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Historic England. «Details from listed building database (`1376784)». National Heritage List for England. [Consulta: 22 octubre 2014].
- ↑ 2,0 2,1 «Elfin Oak».
- ↑ Innes, Elsie. The Elfin Oak of Kensington Gardens. Frederick Warne & Co, 1930.
- ↑ Mabbett, Andy. Pink Floyd – The Music and the Mystery. Omnibus, 2010. ISBN 978-1-84938-370-7.
- ↑ Scudamore, Pauline. Dear Robert, Dear Spike, (1991) p.32
- ↑ «Elfin Oak – Kensington Gardens». The Royal Parks. Arxivat de l'original el 22 d’octubre 2014.