Campionat del Món de Trial indoor 2009
 |
Per al campionat del món a l'aire lliure d'aquell any, vegeu Campionat del Món de Trial 2009 |
| Tipus | Campionat del Món de X-Trial  |
|---|---|
| Esport | trial indoor |
| Organitzador | FIM |
| Lloc i dates | |
| Interval de temps | 3 gener 2009 – 14 març 2009 |
| Freqüència | anual |
| Número d'edició | 17 (2009) |
| Competició | |
| Primer lloc | Toni Bou↔Montesa. 38 total punts. |
| Dades estadístiques | |
| Competicions | 7 |
_pictogram.svg){kind=small}
La temporada de 2009 del Campionat del Món de Trial indoor fou la 17a edició d'aquest campionat, organitzat per la FIM. El calendari oficial constava de 7 proves puntuables, celebrades entre el 3 de gener i el 14 de març. Una de les proves destacades va ser el Trial Indoor de Barcelona, disputat el 8 de febrer.
Toni Bou va guanyar el tercer dels seus 19 campionats mundials indoor (a data de 2025).[1] Una vegada més, aquell any totes les proves puntuables les van guanyar catalans i, a més, els tres primers classificats del campionat i cinc dels deus primers eren també catalans. El segon i tercer classificats, Albert Cabestany[2] i Adam Raga, van empatar a punts i el resultat final es va decidir pel nombre de victòries, favorable a Cabestany per 1-0.
Sistema de puntuació
[modifica]L'any 2009 entrà en vigor un nou sistema de puntuació en què obtenien punts els 7 primers classificats de cada prova (en comptes dels 8 primers com fins aleshores), repartits d'acord amb el següent barem:
| Posició | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
| Punts | 8 | 6 | 5 | 4 | 3 | 2 | 1 |
Calendari
[modifica]| Ronda | Data | Prova | Lloc | Guanyador |
|---|---|---|---|---|
| 1 | 3 de gener |  Gran Bretanya | Sheffield |  Toni Bou |
| 2 | 24 de gener |  França | Marsella | Albert Cabestany |
| 3 | 8 de febrer |  Espanya | Barcelona | Toni Bou |
| 4 | 26 de febrer |  Itàlia | Bolzano | Toni Bou |
| 5 | 6 de març | França | Lo Canet | Cancel·lada |
| 6 | 7 de març | Itàlia | Milà | Cancel·lada |
| 7 | 14 de març | Espanya | Madrid | Toni Bou |
Classificació final
[modifica]| Posició | Pilot | Motocicleta | Punts |
|---|---|---|---|
| 1 | Toni Bou | Montesa HRC | 38 |
| 2 | Albert Cabestany | Sherco | 25 |
| 3 | Adam Raga | Gas Gas | 25 |
| 4 |  Takahisa Fujinami | Montesa HRC | 22 |
| 5 | Jeroni Fajardo | Beta | 18 |
| 6 | Michael Brown | Sherco | 8 |
| 7 | Dougie Lampkin | Beta | 4 |
| 8 | Dani Oliveras | Gas Gas | 2 |
| 9 | Alfredo Gómez | Montesa | 1 |
| 10 | Matteo Grattarola | Sherco | 1 |
Referències
[modifica]- ↑ «La llegenda de Toni Bou continua: suma el seu 37è títol mundial». 3cat.cat. 3Cat, 22-03-2025. [Consulta: 13 agost 2025].
- ↑ «Albert Cabestany» (en castellà). trialworld.es, 07-06-2016. [Consulta: 4 agost 2025].
Bibliografia
[modifica]- «FIM Indoor World Championship 2009» (en anglès). trialonline.org. Arxivat de l'original el 15 de gener 2010. [Consulta: 14 setembre 2011].
- «Indoor Trial World Championship Classifications» (en anglès). fim-live.com. FIM, 2009. Arxivat de l'original el 9 de març 2012. [Consulta: 14 setembre 2011].
Edicions del Campionat del Món de trial indoor/X-trial | |
|---|---|
| Trial indoor1 | |
| X-Trial | |
1Del 1993 al 1996, el campionat s'anomenà FIM Indoor Grand Prix i el 1997, FIM Indoor World Cup. | |
