Montesa Cappra

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de motocicletaCappra
Montesa Cappra GP 250 de 1968 Modifica el valor a Wikidata
ClasseMotocròs
FabricantMontesa
Producció1967-1982
RelacionadesEnduro
Configuració
MotorMonocilíndric 2T refrigerat per aire
TransmissióPer cadena
SuspensióForquilla convencional (dv) i doble amortidor telescòpic (dr)
FrensTambor (dv i dr)
Cronologia
← LA Cross 66 (1966)

La Montesa Cappra fou un model de motocicleta fabricat per Montesa entre 1967 i 1982,[1] dissenyat específicament per a la pràctica del motocròs. Al llarg de la seva vida comercial se'n produïren diverses versions en cilindrades variades (des dels 125 fins als 414 cc, passant pels 250 i 360 cc). Com a característiques generals a totes les versions, disposaven d'un motor de dos temps monocilíndric refrigerat per aire, bastidor de simple bressol (doble a les darreres versions), frens de tambor i amortidors de forquilla convencional davant i telescòpics darrere.

Durant les dècades de 1960, 1970 i començaments de la de 1980, la Cappra fou una de les motocicletes de motocròs més reeixides i representà un important èxit comercial per a Montesa, tant al mercat estatal com al d'exportació.[2] En aquest darrer, lluità per la supremacia del sector amb la forta competència dels principals fabricants europeus: les CZ i Jawa de l'antiga Txecoslovàquia, les Husqvarna sueques, les Maico i Wabeha alemanyes, les KTM i Puch austríaques i les també catalanes Bultaco Pursang. Malgrat que en aquella època les motocicletes japoneses de motocròs eren inferiors en qualitat i prestacions a les europees, totes aquestes marques (tret de KTM) varen acabar per desaparèixer d'escena quan Suzuki, Yamaha, Kawasaki i Honda esmerçaren tot el seu potencial en aquesta disciplina i, d'ençà de finals de la dècada de 1970, acabaren monopolitzant el sector.[3]

També en el vessant esportiu la Cappra assolí fites importants. Tot i que mai ningú no guanyà el Campionat del Món de motocròs amb aquesta motocicleta, sí que s'hi aconseguiren nombrosos campionats estatals i proves internacionals: pilots com ara Kalevi Vehkonen, Raymond Boven o Håkan Andersson en foren els usuaris més famosos, arribant a guanyar-hi diversos Grans Premis (un dels millors resultats assolits mai per aquest model fou el 1977, al Circuit del Vallès, quan Raymond Boven guanyà el Gran Premi amb una Cappra VB per davant de Jaroslav Falta i Harry Everts[4][5]).

Història[modifica]

Montesa es va començar a interessar pel motocròs quan aquesta modalitat tot just començava a introduir-se a la península, a mitjan dècada de 1950, tot i que no disposà d'un pilot de primer nivell fins a començaments de 1960, quan fitxà el fins aleshores pilot de Derbi Pere Pi.[6] L'aportació de Pi (primer com a pilot oficial, i més tard com a responsable de desenvolupament) fou determinant pel que fa a l'evolució tècnica dels models de motocròs de la marca. Partint d'una Brío 110 de carretera pràcticament sense modificar,[7] Pi participà en la creació dels prototipus inicials Brío Cross i Impala Cross (una adaptació de la innovadora Impala de 1962), amb els quals aconseguí diversos campionats estatals i èxits internacionals.

Montesa Cappra 75 de 1976, model oficial pilotat per Toni Arcarons

El 1966, al capdavant del departament de desenvolupament de l'empresa, Pere Pi dissenyà per primer cop un model de motocròs destinat al mercat internacional, tot partint del prototipus que feia servir a les competicions: la La Cross 66.[8][9] Aquest model, com l'anterior Impala Cross i la posterior Cappra, tenia com a base el xassís i motor de la Impala, tot i que amb importants canvis per tal d'adaptar-los a una disciplina tan especialitzada com és el motocròs.[10]

La nissaga de les Cappra s'inicià el 1967 amb la presentació de la primera versió que duia aquesta denominació, una moto que representà un avenç considerable respecte a l'anterior model, la "La Cross 66".[9] D'ençà d'aleshores, tots els models de motocròs que fabricà Montesa s'anomenaren sempre Cappra (com a curiositat, cal dir que, cap a 1955, Montesa ja havia fabricat un prototipus de motocicleta de fora d'asfalt que anomenà internament La Cabra).[11] Naixia així una de les motocicletes de motocròs més recordades, tota una fita dins la història del motocròs. Entre moltes altres contribucions, la Cappra possibilità l'aparició i consolidació de tota una generació de pilots catalans, sorgits molts d'ells del Trofeu Montesa (una competició promocional que organitzà la marca a finals de la dècada de 1970).

El motor "xuclat"[modifica]

Cap a 1972, el departament de desenvolupament (conegut aleshores com a DID) decidí dissenyar un nou motor específic per a motocròs, per tal d'escometre amb plenes garanties el Campionat de Món amb els seus pilots (en aquells moments, Kalevi Vehkonen i Jo Lammers, i després Raymond Boven). Jordi Ros, l'autor del motor de les Cota 74 i 123, començà de zero amb el projecte d'un motor que anomenaren "xuclat" pel fet de ser comprimit, reduït en comparació amb el de la Impala (que era "inflat").[10]

Montesa Cappra 250 VG de 1981, la darrera versió de la nissaga

En tractar-se d'un motor nou de trinca, el pinyó de sortida del canvi se situà més baix per a tenir un millor funcionament del basculant, solucionant així un problema crònic amb el motor de la Impala. El motor "xuclat", en funcionar amb rotor, no requeria espai per al volant d'inèrcia ni per al magnètic; el cigonyal havia de ser més rígid i duia uns coixinets importants; el carburador era flotant per a evitar al màxim les vibracions; els càrters, previstos per a suportar motors de 250 i 360 cc, i les aletes de cilindre i culata destacaven pel seu espectacular disseny (arrissat pel que fa a les aletes, una primícia mundial); l'embragatge era de major diàmetre en alumini, per a suportar la major potència dels motors. El motor anava subjecte al xassís per unes platines d'alumini que reduïen l'impacte de les vibracions.[10]

Del primer motor "xuclat" se'n fabricaren dues versions: 250 i 360 cc. Estava refrigerat per aire i l'estrenà Raymond Boven a Bèlgica (amb tant de ressò que fins i tot Roger De Coster s'hi interessà personalment). El segon motor, encara més petit, estava refrigerat per aigua i es fabricà només en versió de 250 cc. Es destinà a Toni Arcarons, però mai no es va arribar a estrenar en competició[10] més enllà de la participació al Gran Premi d'Espanya de 1981 (en aquella ocasió, la Cappra VG d'Arcarons duia, a més del motor experimental, suspensió posterior monoamortidor).

Finalment, però, cap d'aquests motors no va entrar en producció degut a la gran inversió en maquinària que requerien (s'haurien d'haver fet tots els motlles i utillatges nous) i a la situació econòmica de l'empresa, que a començaments dels 80 començava a ser delicada.[10]

Versions[modifica]

Alguns dels punts a favor de la Cappra al llarg de la seva història varen ser el seu preu competitiu i l'evolució tècnica constant. Un dels canvis més freqüents entre versions era el tub d'escapament: si les CZ els tenien sovint tots dos per sota i les Husqvarna per dalt, les Cappra anaven alternant-los anualment per sota, pel mig i per dalt, depenent de les formes que sortien del banc de proves i de la posició del motor i el filtre de l'aire (habitualment, els tubs d'escapament eren molt voluminosos i difícils de situar).[3]

Evolució de la Cappra. D'esquerra a dreta: versions VA (1975), VB (1978) i VG (1981)

Una versió que va marcar l'evolució del model fou la de 1973, la Cappra VR ("Vehkonen Rèplica", còpia de la del pilot finès Kalevi Vehkonen)[12] que va incorporar grans millores i va ser un èxit de vendes arreu del món. D'aleshores ençà, les Cappra es van anar anomenant Cappra V75, VA, VB... fins a arribar la darrera versió, la VG de 1981.[13]

La Cappra va fabricar-se en diferents colors sense diferències per cilindrada, fins a arribar a la VR que va sortir en un característic vermell que substituïa el blau cel platejat d'anys anteriors. Aviat s'incorporaren al dipòsit unes franges grogues i negres laterals, vigents fins que el model VE de 1979 canvià totalment d'imatge adoptant un color verd groguenc, canviat a blanc el 1981. Tot i que les cilindrades en què es fabricà la Cappra varen ser sempre les pròpies dels mundials de motocròs (125, 250 i 360 o 414 cc), cal dir que cap a 1976 se'n va fabricar algun prototipus de 75 cc, però aquest cubicatge no va arribar mai a la sèrie.

Entre 1978 i 1979 (versió VE), la Cappra adoptà un element innovador que triomfà ràpidament arreu del món: el dipòsit de benzina "curt" i el seient més allargat. Pere Pi s'havia adonat que es prenien millor els revolts amb la posició del cos més avançada, assegut sobre el dipòsit, i per tant decidí adoptar aquesta solució en les Cappra 125, 250 i 414 VE. Poc després, totes les motos de motocròs muntaren dipòsits curts de sèrie, i aviat Kawasaki hi va introduir encara una altra millora: la "gepa de camell", que adoptà la Cappra al seu torn.[3] Aquestes versions de Cappra ja muntaven els pneumàtics Pirelli de 4.50 x 18 i 2.00 x 21 de motocròs, dissenyats conjuntament per Pere Pi i la Pirelli de Manresa.[3]

Llista de versions produïdes[modifica]

Versió Cilindrada Id. Model Anys Núm. Sèrie[14] Unitats Pintura dipòsit
Primera versió 250 33M 1967 33M0001 207 Blau metal·litzat amb franja grisa
GP 250 53M 1968 53M0001 250 Carbassa amb franja blanca
360 56M ? 506 Carbassa amb franja blanca
GP/DS 360 46M 1968 - 1969 46M0001 502 Blau marí amb franja blanca
(només blau marí la versió "desert")
1969 - 1971 46M0600 210 Blau marí amb franja blanca
GP FIVE 250 43M 1969 - 1970 43M0001 1.100 Carbassa amb franja blanca
MX 125 18M 1970 - 1974 18M0001 1.855 Gris
250 63M 1971 - 1972 63M0001 1.100 Gris blavós
MX New 250 63M 1971 - 1972 63M0001 1.100[a 1] Gris blavós
VR Vehkonen Rèplica 250 73M 1973 - 1974 73M5001 2.400 Vermell
VRS Still Better 250 73M 1973 - 1974 73M6001 2.400[a 2] Vermell amb franges carbassa i negra   
V75 250 73M 1975 73M0001 1.600 Vermell amb franges carbassa i negra
VA 125 38M 1975 - 1976 38M0001-38M1250 1.250 Vermell amb franges carbassa i negra
250 73M 73M0001 900 Vermell amb franges carbassa i verda
360 66M 66M0001 465 Vermell amb franges groga i negra
VA Regolarità[a 3] 125 38M 1976 ? ? Vermell amb franges carbassa i negra
VB 125 38M 1976 - 1977 38M1265 800 Vermell amb franges carbassa i negra
250 73M 73M10612 1.200 Vermell amb franges groga i negra
360 66M 66M0501 800 Vermell amb franges groga i negra
VB (1978) 125 38M 1978 38M2052 600 Vermell amb franges groga i negra
250 73M 73M11841 1.600 Vermell amb franja daurada ratllada
360 66M 66M1383 400 Vermell amb franja daurada ratllada
VE 125 38M 1978 - 1979 38M2477 400 Verd groguenc
250 73M 73M13468 1.400 Verd groguenc
414 66M 66M01799 474 Verd groguenc
VF 125 38M 1979 - 1980 38M2878 550 Groc verdós
250 73M 73M14928 600 Groc verdós
414 66M 66M02262 339 Groc verdós
VG 250 73M 1981 - 1982 73M15939 ? Blanc amb franges vermella i negra
414 66M 66M02575 ? Blanc amb franges vermella i negra
Total d'unitats produïdes 21.508[a 4]
Notes
  1. ↑ El total de 1.100 unitats correspon al de les dues versions (MX i MX New)
  2. ↑ El total de 2.400 unitats correspon al de les dues versions (VR i VRS)
  3. ↑ Versió adaptada a l'enduro destinada al mercat italià
  4. ↑ Sense comptar la versió VG

Model 33M[modifica]

Entre les innovacions que incorporava la primera Cappra, cal esmentar una placa en fibra de vidre col·locada horitzontalment entre el motor i el parafang anterior, per tal d'evitar que el fang s'incrustés a les aletes del cilindre i la culata provocant el consegüent escalfament del motor.[9] L'estètica general de la moto recordava encara força l'antiga Impala Cross.

Fitxa tècnica
Cappra
250
Una Cappra 250 de 1967
Id. Model 33M[15]
Núm. Sèrie 33M0001
Anys 1967
CC 247,69
Diàmetre x Carrera 72,55 x 60 mm
CV 30 a 6.500 rpm
Carburador Amal 32 mm
Canvi 4 velocitats
Frens davant Tambor 180 mm
Frens darrera Tambor 180 mm
Dipòsit Blau metal·litzat
amb franja grisa

GP[modifica]

La Cappra GP representà un salt important dins l'evolució dels models de motocròs de Montesa: el seu disseny era ben diferent dels anteriors tipus "Impala" i es distingia ràpidament pel seu inèdit color carbassa. La seva principal innovació consistia en la situació del dipòsit de benzina, més avall que els habituals, baixant així el centre de gravetat de la moto i aconseguint una molt bona estabilitat. D'altres innovacions foren els estreps plegables i l'invent del tub de respiració del dipòsit de benzina, una aportació inèdita en cap mena de motocicleta i incorporada després per totes les motos de fora d'asfalt. La GP portava el tub d'escapament per la part inferior del xassís i el seu únic handicap era el curt recorregut de les suspensions, que no podien absorbir correctament els sotracs habituals del motocròs.[3]

D'altra banda, la GP 360, equipada amb un motor nou de trinca, fou el primer model de motocròs de la marca de més de 250 cc.

Fitxa tècnica
Cappra GP
250 360[b 1]
Montesa Cappra GP 250 (1968)
Montesa Cappra GP 360 (1968)
Id. Model 53M[16] 56M[17]
Núm. Sèrie 53M0001
Anys 1968
CC 247,69 351,2
Diàmetre x Carrera 72,55 x 60 mm 78 x 73,5 mm
Compressió 39095 13:1
CV 32 a 6.500 rpm 38 a 6.500 rpm
Carburador Amal 32 mm Amal 32 mm
Canvi 4 velocitats
Pneumàtic davant 3,00 x 21
Pneumàtic darrera 4,00 x 18
Frens davant Tambor 180 mm
Frens darrera Tambor 180 mm
Dipòsit Carbassa amb franja blanca
  1. ↑ Algunes fonts esmenten una versió USA de la GP 360, datada el 1968,[13] que no s'ha pogut documentar enlloc.

GP/DS[modifica]

Joan Font amb la Montesa Cappra GP 360 a Cardedeu el 1969

Fabricada en dues etapes consecutives (de 1968 a 1969 i de 1969 a 1971), la GP/DS fou una versió destinada al mercat nord-americà. Es venia amb un dipòsit de recanvi amb més capacitat per a curses pel desert (d'aquí les sigles DS, per Desert Scrambler).

Fitxa tècnica
Cappra GP/DS
360
Una Cappra DS 360 de 1969
Id. Model 46M[18]
Núm. Sèrie 46M0001
46M0600
Anys 1968 - 1969
1969 - 1971
CC 351,2
Diàmetre x Carrera 78 x 73,5 mm
Compressió 13:1[19]
CV 38 a 6.500 rpm
Carburador Amal 32 mm
Canvi 4 velocitats
Pneumàtic davant 3,00 x 21
Pneumàtic darrera 4,00 x 18
Frens davant Tambor 180 mm
Frens darrera Tambor 180 mm
Dipòsit Blau marí amb
franja blanca
(només blau marí
la versió "desert")

GP FIVE[modifica]

La Five, com el seu nom indica, fou una nova versió de la GP amb canvi de cinc velocitats.

Fitxa tècnica
Cappra GP FIVE
250
Id. Model 43M[20]
Núm. Sèrie 43M0001
Anys 1969 - 1970
CC 247,69
Diàmetre x Carrera 72,55 x 60 mm
Compressió ?
CV 34 a 7.000 rpm
Carburador Amal 32 mm
Canvi 5 velocitats
Pneumàtic davant 3,00 x 21
Pneumàtic darrera 4,00 x 18
Frens davant Tambor 180 mm
Frens darrera Tambor 180 mm
Dipòsit Carbassa amb
franja blanca

MX[modifica]

La "MX", presentada oficialment el gener de 1972, pesava 88 quilos i el seu motor oferia 35 CV a 8.500 rpm, amb un parell motor màxim que vorejava les 4.000 rpm. El Carburador era un Bing de 37 mm.[21] Una de les característiques de la MX 250 era el seu tub d'escapament lateral, i en conjunt aquesta nova versió experimentà una sensible reducció de pes.

Amb aquella moto, Kalevi Vehkonen disputà l'aleshores molt renyit Campionat del Món de motocròs de 250cc,[22] situant finalment la Montesa just darrere de les màquines japoneses de Joël Robert (Suzuki), Håkan Andersson (Yamaha) i Sylvain Geboers (Suzuki). Aquest èxit fou completat amb els nombrosos campionats nacionals que aconseguí aquesta versió arreu del món, entre els quals els d'Alemanya, Bèlgica, Escòcia, França, Itàlia, Suïssa, Xile, Canadà i l'American International Champions.[23] Val a dir que la Cappra guanyà, al llarg de la seva història, molts més campionats arreu del món. Entre ells, 6 d'Espanya (que juntament amb 6 de guanyats amb models anteriors, en sumen 12 per a Montesa), 6 de França i 1 de Suècia.

D'altra banda, la MX 125 fou la primera versió de la Cappra amb motor de petita cilindrada.

Fitxa tècnica
Cappra MX
125 250
Montesa Cappra 125 MX de 1970
Montesa Cappra 250 MX de 1971
Id. Model 18M[24] 63M[23]
Núm. Sèrie 18M0001 63M0001
Anys 1970 - 1974 1971 - 1972
CC 124,98 247,69
Diàmetre x Carrera 51,5 x 60 mm 72,55 x 60 mm
Compressió 39096 39095
CV 21 a 8.000 rpm[x 1] 35 a 7.000 rpm
Carburador Amal 27 mm Amal 32 mm
Canvi 4 velocitats 5 velocitats
Pneumàtic davant 3,00 x 21
Pneumàtic darrera 4,00 x 18
Frens davant Tambor 130 mm
Frens darrera Tambor 180 mm
Pes en sec 90 kg[26] 88 Kg
Dipòsit Gris Gris blavós
  1. ↑ 19 CV a 7.500 rpm segons una altra font.[25]

MX New[modifica]

La principal novetat de la MX "New" era el seu sistema d'escapament notablement silenciat, com a contribució de l'empresa en l'intent de millora del problema internacional de sorolls.

Fitxa tècnica
Cappra MX New
250
Id. Model 63M[27]
Núm. Sèrie 63M0001
Anys 1971 - 1972
CC 247,69
Diàmetre x Carrera 72,55 x 60 mm
Compressió 39095
CV 35 a 7.000 rpm
Carburador Amal 32 mm
Canvi 5 velocitats
Pneumàtic davant 3,00 x 21
Pneumàtic darrera 4,00 x 18
Frens davant Tambor 130 mm
Frens darrera Tambor 180 mm
Dipòsit Gris blavós

VR[modifica]

Kalevi Vehkonen amb els seus mecànics i la Cappra VR oficial de 1973 al Vallès (Foto: Monsalve)

Després de l'èxit assolit al mundial de 1972, el 1973 Montesa tragué al mercat una rèplica fidel del model "MX" pilotat per Vehkonen que anomenà Cappra 250 VR ("Vehkonen Replica").[28] Aquell model donà pas després a les versions "V'75" primer, seguida de les "VA" (1975) i "VB" (1976).[22]

Fitxa tècnica
Cappra VR Vehkonen Rèplica
250
Montesa Cappra VR 250 (1973)
Id. Model 73M[29][30]
Núm. Sèrie 73M5001
Anys 1973 - 1974
CC 246,3
Diàmetre x Carrera 70 x 64 mm
Compressió 39094
CV 36 a 7.000 rpm
Carburador Bing 34 mm
Canvi 5 velocitats
Pneumàtic davant 3,00 x 21
Pneumàtic darrera 4,50 x 18
Frens davant Tambor 130 mm
Frens darrera Tambor 150 mm
Dipòsit Vermell

VRS[modifica]

Llançada durant el mes d'octubre de 1973, la VRS (on la "S" venia de Still Better, "Encara Millor") era gairebé idèntica a la VR amb l'única diferència del nou dipòsit de combustible.

Fitxa tècnica
Cappra VRS Still Better
250
Montesa Cappra VRS Still Better 250 (1973)
Id. Model 73M[31]
Núm. Sèrie 73M6001
Anys 1973 - 1974
CC 246,3
Diàmetre x Carrera 70 x 64 mm
Compressió 39094
CV 36 a 7.000 rpm
Carburador Bing 34 mm
Canvi 5 velocitats
Pneumàtic davant 3,00 x 21
Pneumàtic darrera 4,50 x 18
Frens davant Tambor 130 mm
Frens darrera Tambor 150 mm
Dipòsit Vermell amb franges
carbassa i negra

V75[modifica]

La V75 seguia essent una evolució de la VR. Les seves principals millores eren el nou tub d'escapament, els nous parafangs de plàstic blanc i els amortidors del darrere inclinats a 45 graus, per tal d'obtenir més recorregut.

Fitxa tècnica
Cappra V75
250
Id. Model 73M[32][33]
Núm. Sèrie 73M0001
Anys 1975
CC 246,3
Diàmetre x Carrera 70 x 64 mm
Compressió 12:1
CV 36 a 7.000 rpm
Carburador 34 mm
Canvi 5 velocitats
Pneumàtic davant 3,00 x 21
Pneumàtic darrera 4,50 x 18
Frens davant[34] Tambor 130 mm
Frens darrera Tambor 150 mm
Dipòsit Vermell amb franges
carbassa i negra
(6,7 litres)

VA[modifica]

Håkan Andersson amb la Cappra VA 250 al circuit del Vallès el 1976

La versió VA representà una nova fita en l'evolució de les Cappra. La 250 muntava un nou cilindre de rendiment millorat i un tub d'escapament en posició més recollida (guanyant 20 mm d'alçada), així com un manillar d'acer crom-molibdè amb protecció central de goma, bastidor més lleuger d'acer crom-molibdè i noves suspensions (les quals, junt amb la nova estructura del bastidor, en milloraven força la conducció).

Fitxa tècnica
Cappra VA
125[35] 250 360
Cappra VA 125 de 1975

Cappra VA 250 de 1975
Id. Model 38M 73M[36] 66M[37]
Núm. Sèrie 38M0001-38M1250 73M0001 66M0001
Anys 1975 - 1976
CC 123,609 246,3 351,3
Diàmetre x Carrera 54 x 54 mm 70 x 64 mm 83,5 x 64 mm
Compressió 16:1 39094 12:1
CV ? 36 a 6.500 rpm[38] ?
Carburador Bing 32 mm Bing 34 mm Bing 36 mm
Canvi 6 velocitats 5 velocitats 4 velocitats
Pneumàtic davant 3,00 x 21
Pneumàtic darrera 4,00 x 18 4,50 x 18
Frens davant Tambor 130 mm Tambor 130 mm
Frens darrera Tambor 130 mm Tambor 150 mm
Pes en sec 89 kg 94 kg[39] 96 kg
Dipòsit Vermell amb franges
carbassa i negra		 Vermell amb franges
carbassa i verda		 Vermell amb franges
groga i negra

VA Regolarità[modifica]

Derivada del model homònim de motocròs, de la Regolarità se n'exportaren un pocs exemplars a Itàlia. El seu motor monocilíndric de 123,6 cc amb canvi de 6 marxes, oferia 21 CV a 9.500 voltes. Les suspensions eren Betor (al davant) i Marzocchi (al darrere). El pes en sec era de 88 quilograms. L'any 1976 costava 1.080.000 lires italianes (uns 558 € al canvi).[40]

Fitxa tècnica
Cappra VA Regolarità
125
Id. Model 38M[40]
Núm. Sèrie ?
Anys 1976
CC 123,7
Diàmetre x Carrera 54 x 54 mm
Compressió 15:1
CV 21 a 9.500 rpm
Carburador Bing 32 mm
Canvi 6 velocitats
Pneumàtic davant 3,00 x 21 - Trial
Pneumàtic darrera 4,50 x 18 - Trial
Frens davant Tambor 130 mm
Frens darrera Tambor 130 mm
Pes en sec 88 kg
Dipòsit Vermell amb franges
carbassa i negra

VB[modifica]

La versió VB incorporava nombroses millores i canvis importants, destacant-ne especialment el nou xassís de doble bressol en crom-molibdè, el nou dipòsit de combustible i les noves suspensions: Marzocchi d'eix avançat de 240 mm en aliatge de magnesi al davant i forquilla de nou disseny i amortidors de gas bitub al darrere.[41]

Fitxa tècnica
Cappra VB
125[42] 250 360[43]
Cappra VB 125 de 1976 (les franges del dipòsit originals eren de color carbassa i negre)
Cappra VB 250 de 1976
Id. Model 38M 73M 66M
Núm. Sèrie 38M1265 73M10612 66M0501
Anys 1976 - 1977
CC 123,7 246,3 350,4
Diàmetre x Carrera 54 x 54 mm 70 x 64 mm 83,2 x 60 mm
Compressió 14:1 39094 12:1
CV 21,5[44] ? ?
Carburador Bing 36 mm Bing 34 mm Bing 36 mm
Canvi 6 velocitats 5 velocitats 4 velocitats
Pneumàtic davant 3,00 x 21
Pneumàtic darrera 4,00 x 18 4,50 x 18
Frens davant Tambor 130 mm Tambor 130 mm
Frens darrera Tambor 130 mm Tambor 150 mm
Pes en sec 89 kg 97 kg[45] 99 kg
Dipòsit[46] Vermell amb franges
carbassa i negra
(6,6 litres)		 Vermell amb franges groga i negra (7 litres)

VB (1978)[modifica]

La nova versió de la Cappra, apareguda el 1978, mantenia la denominació anterior (VB) tot i ser sensiblement diferent. El principal canvi estètic era la substitució de les dues franges decoratives del dipòsit per una de sola daurada, amb ratlles verticals negres, que es generalitzà aquell any en diversos models de la marca (entre els quals la Crono de carretera o l'Enduro).

Fitxa tècnica
Cappra VB (1978)
125[47] 250[48] 360[49]
Montesa Cappra VB 250 (1978)
Randy Muñoz amb la Montesa Cappra VB 250cc de 1978
Id. Model 38M 73M 66M
Núm. Sèrie 38M2052 73M11841 66M1383
Anys 1978
CC 123,7 250 350,4
Diàmetre x Carrera 54 x 54 mm 70 x 64 mm 83 x 64 mm
Compressió 17,5:1 14:1 12:1
CV ? 37 a 6.500 rpm[50] ?
Carburador Bing 36 mm 38 mm 38 mm
Canvi 6 velocitats 5 velocitats 4 velocitats
Pneumàtic davant 3,00 x 21
Pneumàtic darrera 4,00 x 18 4,50 x 18
Frens davant Tambor 130 mm Tambor 130 mm
Frens darrera Tambor 130 mm Tambor 150 mm
Pes en sec 89 kg 97 kg 99 kg
Dipòsit Vermell amb franges
groga i negra
(6,6 litres)		 Vermell amb franja daurada ratllada
(7 litres)

VE[modifica]

La versió VE de la Cappra incorporà dues innovacions importants: canvi total d'imatge -amb un inèdit color verd groguenc- i dipòsit de benzina "curt" amb el seient més allargat, idea aquesta que fou ben aviat adoptada per tota la competència, marques japoneses incloses.[3]

Fitxa tècnica
Cappra VE
125[51] 250[52] 414[53]
Montesa Cappra VE 250 (1979)
Id. Model 38M 73M 66M
Núm. Sèrie 38M2477 73M13468 66M01799
Anys 1978 - 1979
CC 123,7 246,3 413,5
Diàmetre x Carrera 54 x 54 mm 70 x 64 mm 88 x 68 mm[54]
Compressió 17,5:1 14:1 10,4:1[54]
CV ? ? ?
Carburador Bing 36 mm Bing 38 mm Bing 40 mm
Canvi 6 velocitats 5 velocitats 4 velocitats
Pneumàtic davant 3,00 x 21
Pneumàtic darrera 4,50 x 18 5,00 x 17
Frens davant Tambor 130 mm Tambor 130 mm
Frens darrera Tambor 130 mm Tambor 150 mm
Pes en sec 89 kg 97 kg 99 kg
Dipòsit Verd groguenc (8,4 litres)

VF[modifica]

Toni Arcarons amb la Cappra VF 250 el 1980

La versió VF canviava el color verdós del dipòsit per un de més tirant a groc, així com el del xassís que passava a ser vermell.

Fitxa tècnica
Cappra VF
125[55] 250 414[56]
Montesa Cappra VF 250 (1980)
Id. Model 38M 73M 66M
Núm. Sèrie 38M2878 73M14928 66M02262
Anys 1979 - 1980
CC 123,7 246,3 413,5
Diàmetre x Carrera 54 x 54 mm 70 x 64 mm ?
Compressió 16:1 14:1[57] ?
CV 26 a 6.500 rpm 39[57] 45 a 7.500 rpm
Carburador Bing 36 mm Bing 38 mm[58] Bing 40 mm
Canvi 6 velocitats 5 velocitats 4 velocitats
Pneumàtic davant 3,00 x 21
Pneumàtic darrera 4,50 x 17 4,50 x 18 5,00 x 17
Frens davant Tambor 130 mm Tambor 130 mm
Frens darrera Tambor 130 mm Tambor 150 mm
Pes en sec 93 kg 105 kg 110 kg
Dipòsit Groc verdós (8 litres) Groc verdós (8,1 litres)

VG[modifica]

Toni Arcarons amb una Montesa Cappra VG 250 experimental el 1981

La VG, darrera versió de la Cappra, es comercialitzà només en les cilindrades de 250 i 414 cc, tot i que n'hi havia hagut algun prototipus de 125 que no va arribar a entrar en producció.

Fitxa tècnica
Cappra VG
250 414
Montesa Cappra VG 250 (1981)
Montesa Cappra VG 414 (1981)
Id. Model 73M[59] 66M[60]
Núm. Sèrie 73M15939 66M02575
Anys 1981 - 1982
CC 246,3 413,5
Diàmetre x Carrera 70 x 64 mm 88 x 68 mm
Compressió 39096 ?
CV 40 a 7.000 rpm[61] ?
Carburador Bing 38 mm Bing 40 mm
Canvi 5 velocitats 4 velocitats
Pneumàtic davant 3,00 x 21
Pneumàtic darrera 4,50 x 18 4,00 x 17
Dipòsit Blanc amb franges vermella i negra
(8,1 litres)

Resultats al Campionat del Món[modifica]

Tot seguit es relacionen aquells pilots que han obtingut punts al Campionat del Món de motocròs amb una Cappra al llarg de la història d'aquesta competició, detallats per cilindrada i any. S'hi indica la posició final obtinguda i el total de punts aconseguits per temporada. S'assenyala amb negreta la millor classificació final obtinguda a cada cilindrada.

Nota. A banda dels pilots que aconseguiren puntuar al mundial, molts d'altres obtingueren resultats destacats en campionats i competicions internacionals amb la Cappra, com ara per exemple els belgues Yves Dumont, Jef Teuwissen o Georges Jobé (aquest darrer, abans de canviar a Suzuki i esdevenir multi-campió del món), els estatunidencs John DeSoto, Tim Hart, Ron Nelson i Peter Lamppu, els britànics Roger Snoad, Fred Mayes i Andy Roberton o els alemanys Georg Hauger i Otto Walz.[62]

250 cc[modifica]

Raymond Boven amb la Cappra VB 250 al Vallès, durant el GP d'Espanya de 1978

Fou en la categoria dels 250 cc on les Cappra obtingueren els millors resultats internacionals.[63]

Any Posició Pilot Punts
1964 23è RFA Fritz Betzelbacher 1
1966[c 1] 11è RFA Fritz Betzelbacher 5
18è FRA Jacky Porte 3
26è CAT Pere Pi 1
1967 19è FRA Jacky Porte 2
1971 28è BEL George Houssonlonge 2
30è SWE Lars Forsberg 1
1972 4t FIN Kalevi Vehkonen 54 net/57 brut
31è FRA Jean-Claude Nowak 1
1973 10è FIN Kalevi Vehkonen 43
19è NED Jo Lammers 15
27è FIN Lars Ohberg 3
27è FIN Jorma Jarvinen 3
29è BEL Claude Jobé 2
29è BEL Raymond Boven 2
1974 12è BEL Raymond Boven 49
28è BEL Claude Jobé 4
33è FRA Jean-Claude Nowak 1
1975 29è FRA Jean-Claude Nowak 3
1976 11è SWE Håkan Andersson 54
13è BEL Raymond Boven 44
1977 7è BEL Raymond Boven 75
8è BEL Jean-Paul Mingels 71
20è ITA Afro Rustignoli 10
32è SWE Tommy Olsson 1
1978 8è Japó Torao Suzuki 63
11è BEL Raymond Boven 42
15è BEL Jean-Paul Mingels 32
26è CAT Fernando Muñoz 6
34è CAT Albert Ribó 2
1979 31è CAT Fernando Muñoz 4
34è FRA Daniel Péan 3
1980 32è ITA Michele Magarotto 7
  1. ↑ Tot i que la Cappra no es comercialitzà fins al 1967, en aquesta taula es relacionen també els resultats obtinguts abans d'aquesta data amb els models Montesa de motocròs predecessors, com ara la Impala Cross o la LA Cross 66.

500 i 125 cc[modifica]

En les categories dels 500 cc (on Montesa hi participava amb la Cappra 360) i dels 125 cc, els resultats obtinguts al mundial no varen ser tan destacats com en la dels 250 cc, en part perquè l'empresa esmerçava els màxims esforços en aquesta (més rendible comercialment). Tot i així, les Cappra hi varen protagonitzar també destacades actuacions, especialment en la categoria màxima.[64][65]

500 cc
Any Posició Pilot Punts
1970 37è SUI Josef Loetscher 1
1977 5è SWE Håkan Andersson 85
25è ITA Afro Rustignoli 6
27è ITA Italo Forni 5
1978 28è ITA Franco Perfini 4
34è ITA Italo Forni 3
39è ITA Franco Picco 2
1979 34è NED Henk Poorte 1
125 cc
Any Fase Posició Pilot Punts
1973 Grup B 3r BEL Raymond Boven 101net/102 brut
Grup B 5è FRA Michel Combes 58 net/63 brut
Grup B 19è CAT Santiago Gil 13
1973 Final 4t FRA Michel Combes 8
Final 11è BEL Raymond Boven 4
1974[d 1] - 6è FRA Michel Combes 110 net/110 brut
1975 - 16è BEL François Minne 14
- 55è NED Henk Poorte 1
1976 - 18è BEL François Minne 19
- 36è UK Peter Mathia 6
- 55è FRA Louis Jallat 1
  1. ↑ Fins al 1974 inclòs no existia el Campionat del Món de 125 cc, ans el Campionat d'Europa

Referències[modifica]

  1. ↑ Orengo, Joan Carles; Herreros, Francisco. «Montesa Cappra GP». A: Soler, Cristina (coord.). La moto catalana. 1905-2010, Història d'una indústria capdavantera (Guia de l'exposició del Museu de la Moto de Barcelona). Bassella: Fundació Museu de la Moto Mario Soler, agost 2011, p. 46. D.L. B 29846-2011. 
  2. ↑ Claret, Salvador. «Les motocicletes de motocròs». A: Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. Viva Montesa, col·lecció Pere Permanyer: Guia de l'exposició de motocicletes. Barcelona: Cevagraf, SCCL, 2003, p. 46. ISBN 84-393-5977-2. 
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Pi 2012: «76. Deixava Montesa» p. 118-120
  4. ↑ «Primer triunfo de una marca española (Montesa) en la historia de la competición» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. El Mundo Deportivo, 04-04-1977.
  5. ↑ «Raymond Boven, vencedor del G. P. de España de motocross» (en castellà). elpais.com. El País, 05-04-1977. [Consulta: 5 març 2013].
  6. ↑ Pi 2012: «25. El fitxatge per Montesa» p. 58-59
  7. ↑ Herreros 1998: «Pedro Pi» p. 262
  8. ↑ Herreros 1998: «La autarquía de los años 40» p. 58-59
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 Pi 2012: «70. Les Cappra ...» p. 113-115
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 Pi 2012: «119. Un motor per a motocròs, inèdit» p. 167-168
  11. ↑ Herreros 1998: «Todo Terreno/Enduro» p. 264
  12. ↑ Vignati, Alejandro. «Motocross». A: Motociclismo (en castellà). Esplugues de Llobregat: Plaza & Janés, 1972, p. 35-36. ISBN 84-01-70016-7. 
  13. ↑ 13,0 13,1 «Montesa» (en castellà). motosclasicas.org. [Consulta: 5 març 2013].
  14. ↑ «Números de chasis - Montesa» (en castellà). lamaneta.org. [Consulta: 5 març 2013].
  15. ↑ «Model CAPPRA 250». montesaweb.com, 2007. [Consulta: 5 març 2013].
  16. ↑ «Model CAPPRA 250 GP». montesaweb.com, 2007. [Consulta: 5 març 2013].
  17. ↑ «Model CAPPRA 360 GP». montesaweb.com, 2007. [Consulta: 5 març 2013].
  18. ↑ «Model Cappra 360 GP/DS». montesaweb.com, 2007. [Consulta: 5 març 2013].
  19. ↑ «Marca: Montesa Tipo: Cappra 360 G.P.» (JPG. Revista Motociclismo - Catálogo español 1969 escanejada) (en castellà). lamaneta.net. Arxivat de l'original el 20 de gener 2015. [Consulta: 19 gener 2015].
  20. ↑ «Model CAPPRA 250 GP FIVE». montesaweb.com, 2007. [Consulta: 5 març 2013].
  21. ↑ «Motor. Kalevi Vehkonen ha presentado la nueva Montesa» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. El Mundo Deportivo, 20-01-1972. [Consulta: 5 març 2013].
  22. ↑ 22,0 22,1 «Apogeu del trial i el cros en els anys 70». montesaweb.com. [Consulta: 5 març 2013].
  23. ↑ 23,0 23,1 «Model Cappra 250 MX». montesaweb.com, 2007. [Consulta: 5 març 2013].
  24. ↑ «Model Cappra 125 mx». montesaweb.com, 2007. [Consulta: 5 març 2013].
  25. ↑ Patrignani, Roberto; Colombo, Mario. «Montesa Cappra 125 MX». A: Motocicletas (en castellà). Traducció: Roser Berdagué. Barcelona: Editorial Teide, Instituto Geográfico De Agostini, 1972, p. 22. 
  26. ↑ «Marca: Montesa Tipo: Cappra 125-MX» (JPG. Revista Motociclismo - Catálogo español 1972 escanejada) (en castellà). lamaneta.net. Arxivat de l'original el 20 de gener 2015. [Consulta: 19 gener 2015].
  27. ↑ «Model Cappra 250 MX (nuevo amort/escape)». montesaweb.com, 2007. [Consulta: 5 març 2013].
  28. ↑ Merlos, Josep lluís. «Montesa Cappra: l’arma perfecta de Fernando Muñoz». motor.ara.cat. Ara, 23-08-2019. [Consulta: 17 juny 2020].
  29. ↑ «Model Cappra 250 VR». montesaweb.com, 2007. [Consulta: 5 març 2013].
  30. ↑ Linati Bigas, Alejandro. «Marca: Montesa Modelo: Cappra-250 VR (Vehkonen réplica)». A: Iniciación al Moto-Cross, Trial y Todo-Terreno (en castellà). Barcelona: Editorial De Vecchi, SA, 1975, p. 50. ISBN 84-315-12210. 
  31. ↑ «Model Cappra 250 VRS». montesaweb.com, 2007. [Consulta: 5 març 2013].
  32. ↑ «Model Cappra 250 V75». montesaweb.com, 2007. [Consulta: 5 març 2013].
  33. ↑ «Marca: Montesa Tipo: Cappra 250 V-75» (JPG. Revista Motociclismo - Catálogo español 1975 escanejada) (en castellà). lamaneta.net. Arxivat de l'original el 20 de gener 2015. [Consulta: 19 gener 2015].
  34. ↑ «Cappra 250 V 75» (JPG. Catàleg original de 1975 escanejat) (en castellà, anglès i francès). motosclasicas.org. [Consulta: 5 març 2013].
  35. ↑ «Ficha técnica - Montessa Cappra VA» (JPG. Pàgina escanejada de la revista Motociclismo, núm 447, febrer de 1976) (en castellà). motosclasicas.org. [Consulta: 5 març 2013].
  36. ↑ «Model Cappra 250 VA». montesaweb.com, 2007. [Consulta: 5 març 2013].
  37. ↑ «Modelo: CAPPRA 360 VA» (en castellà). motosclasicas.org. [Consulta: 5 març 2013].
  38. ↑ «MONTESA CAPPRA 250 VA. Anys 1975 - 1976». mnactec.cat. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, gener 2015. [Consulta: 2 març 2015].
  39. ↑ «1976 Cappra 250-360 VA 1» (JPG. Catàleg original de 1976 escanejat) (en castellà, anglès i francès). lamaneta.net. [Consulta: 5 març 2013].[Enllaç no actiu]
  40. ↑ 40,0 40,1 «Modelo: Cappra 125 VA Regolarità» (en castellà). motosclasicas.org. [Consulta: 5 març 2013].
  41. ↑ Hernández, Enrique (Director) «Novedades Montesa» (en castellà). Motociclismo. Edisport, SL [Madrid], núm. 477, 25-09-1976, p. 45-48.
  42. ↑ Molinari 1977: «Montesa Cappra 125 VB» p. 171
  43. ↑ Molinari 1977: «Montesa Cappra 360 VB» p. 171
  44. ↑ «Modelo: Cappra 125 VB» (en castellà). motocra.com. Arxivat de l'original el 2013-05-02. [Consulta: 5 març 2013].
  45. ↑ «1977 Cappra VB r» (JPG. Catàleg original de 1977 escanejat) (en castellà, anglès i francès). lamaneta.net. [Consulta: 5 març 2013].[Enllaç no actiu]
  46. ↑ «Cappra VB» (JPG. Catàleg original de 1976 escanejat) (en castellà, anglès i francès). motosclasicas.org. [Consulta: 5 març 2013].
  47. ↑ Molinari 1978: «Montesa Cappra 125 VB» p. 173
  48. ↑ Molinari 1978: «Montesa Cappra 250 VB» p. 175
  49. ↑ Molinari 1978: «Montesa Cappra 360 VB» p. 175
  50. ↑ «Montesa Cappra 250 VB. Any 1978». mnactec.cat. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, gener 2015. [Consulta: 2 març 2015].
  51. ↑ Molinari 1979: «Montesa Cappra 125 VE» p. 174
  52. ↑ Molinari 1979: «Montesa Cappra 250 VE» p. 176
  53. ↑ Molinari 1979: «Montesa Cappra 414 VE» p. 176
  54. ↑ 54,0 54,1 Hernández, Enrique (Director) «La salvaje 414» (en castellà). Moto Verde. Publicaciones Howard España, S.A. [Madrid], núm. 6, gener 1979, p. 51.
  55. ↑ Castelli 1981: «Montesa Cappra VF 125» p. 69
  56. ↑ Castelli 1981: «Montesa Cappra VF 414» p. 70
  57. ↑ 57,0 57,1 «Montesa Cappra 250 VF» (JPG. Revista Motocatalogo 1980 escanejada) (en italià). lamaneta.net. Arxivat de l'original el 21 de gener 2015. [Consulta: 19 gener 2015].
  58. ↑ «1979 Cappra VF r» (JPG. Catàleg original de 1979 escanejat) (en castellà, anglès i francès). lamaneta.net. [Consulta: 5 març 2013].[Enllaç no actiu]
  59. ↑ «Model Cappra 250 VG». montesaweb.com, 2007. [Consulta: 5 març 2013].
  60. ↑ «Model Cappra 414 VG». montesaweb.com, 2007. [Consulta: 5 març 2013].
  61. ↑ «Montesa Cappra 250 VG. Anys 1981 - 1982». mnactec.cat. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, gener 2015. [Consulta: 2 març 2015].
  62. ↑ Pi 2012: «120. Els grans pilots de Montesa» p. 168-173
  63. ↑ «Palmares du Mondial Mx 1» (en francès). memotocross.fr, 2012. [Consulta: 4 gener 2013].
  64. ↑ «Palmares du Mondial Mx 3» (en francès). memotocross.fr, 2012. [Consulta: 4 gener 2013].
  65. ↑ «Palmares du Mondial Mx 2» (en francès). memotocross.fr, 2012. [Consulta: 4 gener 2013].

Bibliografia[modifica]

  • Herreros, Francisco; Aznar, José Luis. Historia del motociclismo en España (en castellà). Barcelona: RACC, 1998. ISBN 84-920886-5-6. 
  • Molinari, Giorgio; Alajmo, Gustavo; Galli, Roberto; Pasquino, Michele. Moto Catalogo 1977'78 (en italià). Milà: Edizione A.I.D. S.p.A., 1977. A.T. Milano 112 14-4-75. 
  • Molinari, Giorgio; Illeso, Franco; Galli, Roberto. Moto Catalogo 1978'79 (en italià). Milà: Edizione A.I.D. S.p.A., 1978. A.T. Milano 112 14-4-75. 
  • Molinari, Giorgio; D'Andrea, Alex; Galli, Roberto. Moto Catalogo 1979 (en italià). Milà: Edizione A.I.D. S.p.A., 1979. A.T. Milano 112 14-4-75. 
  • Castelli, Alfredo. Moto Catalogo 1981 (en italià). Milà: EPIERRE srl, abril 1981. A.T. Milano 303 10-8-1978. 
  • Pi, Pere. No tinc 200 anys. Les vivències de Pere Pi. Barcelona: Autoeditat (Service Point), juliol 2012. ISBN 9788461590353. 
  • «Models. Com buscar.». montesaweb.com, 2007. [Consulta: 5 març 2013].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Montesa Cappra
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Montesa_Cappra&oldid=33173052»