Montesa A-45

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
2010 Moto cycle.pngA-45
Una Montesa A-45 de 1945
Dades identificatives
Àlies La Cafetera
Classe Velomotor / Turisme
Fabricant Montesa
Producció 1945-1947
Successora B-46/49 (1946)
Relacionades Motobécane B1V2 GR38
Similars B-46
Configuració
Motor Monocilíndric 2T refrigerat per aire
Capacitat 97,92 cc
Frens Tambor 125 mm (dv i dr)
Pneumàtics 600 x 65 (dv i dr)
Modifica dades a Wikidata

La Montesa A-45 de 1945 fou el primer model de motocicleta que fabricà Montesa, abans i tot de constituir-se legalment com a societat. Dotat d'un motor de dos temps monocilíndric refrigerat per aire de 98 cc i canvi de tres velocitats amb accionament manual, era estrictament parlant un velomotor, ja que no arribava als 100 cc (límit a partir del qual un vehicle de dues rodes es considerava legalment una motocicleta). Es fabricà en tres versions: Normal, Dona i Quadre elàstic, divergents entre si només pel conjunt de bastidor i suspensions. D'altra banda, la característica forma del seu motor va fer que aquesta moto fos coneguda popularment com a "La Cafetera".[1]

El 1946, només un any després del seu llançament, la Montesa A-45 fou substituïda per la nova B-46/49 (coneguda popularment com a "La Iaia"),[2] força renovada i equipada ja amb un motor de 125 cc.

Història[modifica | modifica el codi]

Antecedents: Permanyer i Bultó[modifica | modifica el codi]

El 1944, l'empresari barceloní fabricant de gasògens Pere Permanyer, decidit a fabricar motors auxiliars per a bicicletes en uns moments en què el mercat del gasogen començava a afluixar,[3] conegué Francesc Xavier Bultó,[4] un enginyer i empresari apassionat del motociclisme. Cap al mes de juny d'aquell any,[5] tots dos arribaren a un acord i decidiren d'associar-se per a construir motocicletes, iniciant les activitats en uns tallers propietat de Permanyer, al número 408 del carrer Còrsega de Barcelona.[5][6]

L'ajut de Manuel Giró[modifica | modifica el codi]

En aquells anys de postguerra hi havia gran escassetat i calia fer-s'ho tot un mateix. Un dels elements més difícils d'aconseguir aleshores era el volant magnètic per a l'encesa del motor, però Permanyer i Bultó tingueren la sort que Manuel Giró, un altre apassionat de les motos i conegut del segon,[7] els en vengué una partida de 100 que havia importat de la marca Bosch, juntament amb una partida de tub per als bastidors i les matrius per a fabricar la forquilla de la suspensió anterior.[8][His 1]

Manuel Giró, membre de la família propietària de l'empresa de cinematografia OSSA, havia aconseguit importar aquells volants magnètics el 1944, quan mirava d'endegar el seu projecte de construir motocicletes. A causa de la manca de continuïtat en el subministrament de materials, Giró no se'n sortí i el seu projecte hagué d'esperar encara uns anys (la primera OSSA 125 sortí al mercat el 1951).[10] Permanyer i Bultó li compraren doncs aquella partida de volants magnètics per 22.000 pts[5] (uns 132 euros al canvi) i pogueren així començar a fabricar en sèrie les primeres cent motocicletes.

De la Motobécane a la XX[modifica | modifica el codi]

Mentrestant, Bultó dissenyava els primers prototipus ajudat inicialment pel seu amic Carles Carreras, també enginyer. En aquell temps, Bultó només podia dedicar-se al projecte unes hores de temps lliure, ja que havia de d'ocupar-se prioritàriament del seu propi negoci, la companyia Barella i Bultó, SL, dedicada a la fabricació de segments i camises de cilindre per a l'automoció (amb fàbrica a Vilanova i la Geltrú).[5]

Com a base per a la seva primera motocicleta, Bultó li demanà al seu nebot Joan Soler Bultó un velomotor que li havia regalat feia poc. Es tractava d'un Motobécane B1V2 GR38 que havia comprat a Perpinyà per uns 600 francs,[8] el qual anà desmuntant i tornant a muntar per tal d'aprofitar-ne el que podia. En paraules seves: «La primera Montesa fou en part el que vaig voler i en part el que vaig trobar. El motor i el canvi els vaig "afusellar", no eren idèntics, però, és clar, retiraven molt a aquella Motobécane».[8] Pel que fa al motor, malgrat que a l'època s'estilaven majoritàriament els de quatre temps, Bultó optà per la tecnologia dels dos temps per raó de la seva simplicitat, tal com declarà més tard: «Tot i que llavors al motor de dos temps se'l mirava amb menyspreu, com una "coseta", mai no vaig pensar a fer-ne un de quatre temps perquè era massa complicat i difícil per als nostres mitjans. De tota manera, la simplicitat del dos temps em fascinava».[8]

El primer prototipus va començar a rodar pels carrers de Barcelona a la darreria d'octubre d'aquell mateix any, 1944.[5] Un cop esmenats certs detalls, el 12 de febrer de 1945[8][His 2] s'inscrigué el prototipus en una prova de regularitat per equips, organitzada pel Reial Moto Club de Catalunya, amb les inicials XX com a única identificació (ja que encara no s'havia decidit el nom de la futura marca). La motocicleta, pilotada per José Luis Milà, no va poder finalitzar la prova a causa d'una avaria en el sistema d'encesa.[8][5]

El naixement de Montesa[modifica | modifica el codi]

El primer logotip de Montesa, al dipòsit d'una B-46/49 de 1946

Finalment, el 17 de juny de 1945 la societat "Bultó & Permanyer" presentà tres unitats de la primera Montesa A-45 a la Fira de Mostres de Barcelona.[11][6] El nom definitiu de la marca s'havia decidit durant el procés de desenvolupament del prototipus: un cop mesurades algunes alternatives, Permanyer i Bultó es decantaren per «Montesa» després d'inspirar-se en la històrica Orde de Montesa.[12] Al mateix temps n'idearen el primer logotip, una «M» d'estil gòtic envoltada d'una corona, com si fos lacre estampat (idea adoptada del logotip de Chrysler a l'època).[12]

L'associació de Permanyer i Bultó, mentrestant, s'anava consolidant: al primer balanç de la societat acabada de crear, de data 31 de desembre de 1945, hi figuraven com a socis Pere Permanyer i Puigjaner i el seu pare, Marcel·lí Permanyer i Grifoll, amb el 89% de la societat (630.003,36 pts, uns 3.786 euros) i Francesc Xavier Bultó amb l'11% restant (80.619,75 pts, uns 485 euros).[5] La societat industrial definitiva es va constituir el 3 de febrer de 1947 amb escriptura pública davant del notari Frederic Trias de Bes, adoptant com a raó social Permanyer, S.A. de Industrias Mecánicas.[13][14][15] El capital total de l'empresa era de 810.000 pts (4.868,20 euros), del qual la família Permanyer n'hi aportava el 76,3% i la família Bultó, el 23,7% restant.[16]

El llançament de l'A-45[modifica | modifica el codi]

El model presentat a Barcelona, anomenat A-45, era una motocicleta de bastidor rígid, amb motor de 98 cc (45,6 x 60 mm) d'escapament doble[17] i canvi de tres velocitats amb accionament manual situat a la dreta del dipòsit.[13] També s'hi exposà una versió per a dona ("senyoreta") i una altra amb suspensió al darrere (per tant, amb "quadre elàstic"). Els carburadors eren uns Gurtnerd francesos (passats de contraban, en uns moments en què França estava ocupada per l'Alemanya nazi[13]); més tard se n'hi incorporaren uns altres de fabricació pròpia,[5] batejats com a CI i aconseguits gràcies a un material trobat a la foneria "Dalia" de Barcelona, degudament transformat pel mecànic de Montesa Josep París.[18]

Montesa A-45, el primer model fabricat per l'empresa (1945)

Al moment de presentar el model ja se n'havia començat la producció i només dos dies després, el 19 de juny, en sortí al mercat la primera unitat (amb el número de bastidor MB-0001), que fou adquirida per Pere Permanyer. La segona fou per a Joan Soler Bultó, la tercera (en versió senyoreta) per a Anna Maria Villavecchia, la quarta per a Carles Carreras i la cinquena, per a Francesc Xavier Bultó. Els preus de venda eren de 8.000 pts per a la versió normal i 8.500 per a la de quadre elàstic (en euros, 48 i 51 respectivament).[19][His 3]

Per tal de provar a fons les noves motocicletes i completar-ne el desenvolupament, l'agost del mateix any 1945[His 4] l'empresa organitzà una ascensió motoritzada al balneari de Caldes de Boí,[20] on fins aleshores no havia arribat mai cap vehicle de motor en no haver-hi ni carretera ni camins (només s'hi podia accedir camp a través, amb tracció animal). Cinc motocicletes Montesa A-45 assoliren l'objectiu, pilotades respectivament per Paco Bultó, José Luís i Alfons Milà, Josep Maria Llobet Turuta i Joan Soler Bultó.[5] Al novembre, Montesa participà per primera vegada en una cursa de velocitat, el I Premi Motociclista de Montjuïc en la categoria de 110cc, amb gran èxit per a la marca: Turuta en fou el guanyador i les A-45 acabaren assolint les quatre primeres posicions de la prova.[5]

Aquell any inaugural, la producció va assolir un total de 22 unitats.[His 5] En senyal d'agraïment per l'ajut inicial, la nit de Nadal Bultó i Permanyer n'hi deixaren una a Manuel Giró al balcó de casa seva.[19] L'empresa tenia plans de creixement i al novembre ja havia anunciat que volia apujar la cilindrada de l'A-45 fins als 125 cc i fabricar-ne una sèrie de 100, a més de desenvolupar una nova moto de 175 cc i una altra de 250 cc bicilíndrica.[19]

Montesa esdevenia, doncs, la primera fàbrica de motocicletes de producció en sèrie i amb vocació industrial i exportadora catalana. Cal dir que, malgrat que a l'estat hi havia hagut alguns intents de fabricació de motocicletes un cop acabada la guerra civil espanyola, cap d'ells no va ser prou seriós com per a ser considerat fruit d'una producció industrial normalitzada. En paraules de Francisco Herreros (tota una autoritat en matèria d'història motociclista), «Només la madrilenya Soriano comptava amb unes bones instal·lacions i amb el total suport del règim del general Franco, gràcies a la lleialtat política dels seus propietaris, però la qualitat dels seus fabricats deixava molt a desitjar».[16]

Les successores: B-46 i B-46/49[modifica | modifica el codi]

Montesa B-46/49 de 1949, molt semblant estèticament a l'A-45

L'any següent al llançament de l'A-45, 1946, es destinà bàsicament a incrementar i millorar-ne la producció per tal de satisfer la demanda creixent del velomotor. A banda, el 5 de maig la marca va participar per primer cop en una competició internacional (el Gran Premi Internacional de Barcelona, celebrat a Montjuïc) aconseguint una espectacular victòria en la cursa de 125cc. Aquell mateix any, Montesa va guanyar també els campionats d'Espanya de 100 i de 125cc,[16] amb Andreu Bresca i Joan Soler Bultó de pilots.

Encara el 1946, es fabricaren algunes unitats de sèrie amb diàmetre de pistó de 51,5 mm i una mateixa carrera de 60 mm, assolint doncs un cubicatge de 125 cc. Aquell nou motor, fàcilment distingible de l'anterior per la seva forma quadrada, fou la base de tots els models posteriors de l'empresa -tant de sèrie com de competició- durant anys.[21] Amb el motor s'equipà inicialment el nou model de la marca, anomenat B-46, el qual coronà la seva primera cursa amb una victòria (tal com va fer al seu moment el seu antecessor, l'A-45).[17] Al mateix temps, a tall d'assaig es muntaren motors anglesos Villiers en algunes unitats, tot i que el projecte d'importar motors d'aquesta marca per a incorporar-los a la sèrie acabà essent desestimat.[21]

Finalment, a començaments de 1947 s'inicià la fabricació en sèrie d'una nova versió de la B-46, denominada B-46/49, que disposava de cilindre i culata nous, més dimensionats exteriorment (de forma més quadrada) però amb les mateixes mesures de 51,5 x 60 mm.[16]

Versions[modifica | modifica el codi]

Llista de versions produïdes[modifica | modifica el codi]

Model Versió Id. Model Anys Núm. Sèrie[22] Unitats Característiques
A-45 Normal - 1945 MM-0011 / MM0014 2 Quadre rígid
A-45 Dona - 1945 - 1947 MM-0003,96,97,120,165,228 6 Quadre obert
A-45 Quadre elàstic - 1945 - 1947 [a]MM0001-MM0122, MM0154,159,164,188, MM0201,212,217,225,333, MM0354,374,408,493,494 95 Quadre elàstic
Total d'unitats produïdes 103[b]
Notes
  1. Excepte rígides, dones i números 51,103,105,106,107,113,115 a 119,121 a 153 i 156.
  2. Segons una altra font, el total d'unitats produïdes de l'A-45 fou de 1.458.[2]

Normal[modifica | modifica el codi]

Coneguda també com a "Rígida" pel fet de no tenir suspensió posterior.

Fitxa tècnica
Montesa A-45 "Normal"[23]
Id. Model -
Núm. Sèrie MM-0011 / MM0014
Anys 1945
CC 97,92
Diàmetre x Carrera 45,6 x 60 mm
Compressió  ?
CV 3,2 a 5.000 rpm[24]
Carburador Gurtnerd 16 mm
Canvi 3 velocitats
Suspensió davant Paral·lelograms deformables
Suspensió darrera Sense
Pneumàtic davant 600 x 65
Pneumàtic darrera 600 x 65
Frens davant Tambor 125 mm
Frens darrera Tambor 125 mm
Pes en sec  ?
Capacitat dipòsit  ?
Característiques Quadre rígid

Dona[modifica | modifica el codi]

Coneguda també com a "Senyora", "Senyoreta" o "Dama", el fet de disposar de quadre obert (o de "pas a través") la feia òptima per a dones amb faldilles i «capellans amb sotana».[25] Al moment del seu llançament s'anomenava "Modèle eclésiastique", en francès, tot imitant la Motobécane.[19]

Fitxa tècnica
Montesa A-45 "Dona"[25]
Id. Model -
Una Montesa A-45 Dona dels volts de 1945
Núm. Sèrie MM-0003,96,97,
120,165,228
Anys 1945 - 1947
CC 97,92
Diàmetre x Carrera 45,6 x 60 mm
Compressió  ?
CV 3,2 a 5.000 rpm[26]
Carburador Gurtnerd 16 mm
Canvi 3 velocitats
Suspensió davant Paral·lelograms deformables
Suspensió darrera Telescòpica
Pneumàtic davant 600 x 65
Pneumàtic darrera 600 x 65
Frens davant Tambor 125 mm
Frens darrera Tambor 125 mm
Pes en sec  ?
Capacitat dipòsit  ?
Característiques Quadre obert

Quadre elàstic[modifica | modifica el codi]

Coneguda també com a "Elàstica" pel fet de disposar de suspensió posterior.

Fitxa tècnica
Montesa A-45 "Quadre elàstic"[27]
Id. Model -
Una Montesa A-45 de quadre elàstic dels volts de 1945
Núm. Sèrie [a]MM0001-MM0122,
MM0154,159,164,188,
MM0201,212,217,225,333,
MM0354,374,408,493,494
Anys 1945 - 1947
CC 97,92
Diàmetre x Carrera 45,6 x 60 mm
Compressió  ?
CV 3,2 a 5.000 rpm[24]
Carburador Gurtnerd 16 mm
Canvi 3 velocitats
Suspensió davant Paral·lelograms deformables
Suspensió darrera Molles telescòpiques
Pneumàtic davant 600 x 65
Pneumàtic darrera 600 x 65
Frens davant Tambor 125 mm
Frens darrera Tambor 125 mm
Pes en sec  ?
Capacitat dipòsit  ?
Característiques Quadre elàstic
  1. Excepte rígides, dones i números 51,103,105,106,107,113,115 a 119,121 a 153 i 156.[22]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Segons alguna altra font, Giró no va vendre el material del seu projecte de moto a Permanyer i Bultó, sinó que els el va cedir juntament amb el prototipus, de manera que la primera Montesa A-45 derivaria en gran mesura del disseny inicial de l'OSSA, obra de Sebastià Nadal.[9]
  2. 11 de febrer segons altres fonts.[5]
  3. 8.500 pts per a la versió normal i 9.000 per a la versió senyoreta, segons altres fonts.[16]
  4. El juliol, segons altres fonts.[5]
  5. 21 unitats, segons altres fonts.[5]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Herreros 1998: p. 53
  2. 2,0 2,1 Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura «Inicis (1945-1951)». Dossier de premsa exposicions "Viva Montesa i "Campions del motociclisme". Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya [Terrassa], novembre 2014, p. 5.
  3. Herreros 1998: p. 48-49
  4. «Bultaco, més que un mite». Fricandó motarra, 16-03-2009. [Consulta: 15 desembre 2014].
  5. 5,00 5,01 5,02 5,03 5,04 5,05 5,06 5,07 5,08 5,09 5,10 5,11 5,12 «Des dels inicis fins al 1945». montesaweb.com, 2007. [Consulta: 15 desembre 2014].
  6. 6,0 6,1 «1944-1958: Montesa antes de la Impala» (en castellà). motoclubimpala.com. Moto Club Impala, 2014. [Consulta: 15 desembre 2014].
  7. «Historia de Ossa» (en castellà). tumotoverde.com. [Consulta: 4 juliol 2011].
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 Herreros 1998: p. 49
  9. Domínguez, Carlos «Historias de la Moto. OSSA, Cenizas de oro» (en castellà). Fórmula Moto. Editorial Luike [Madrid], núm. 70, octubre 2010, p. 72-73.
  10. «OSSA». Fricandó motarra, 29-09-2008. [Consulta: 15 desembre 2014].
  11. Claret, Salvador. «La primera Montesa». A: Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. Viva Montesa, col·lecció Pere Permanyer: Guia de l'exposició de motocicletes. Barcelona: Cevagraf, SCCL, 2003, p. 17. ISBN 84-393-5977-2. 
  12. 12,0 12,1 Herreros 1998: p. 49-50
  13. 13,0 13,1 13,2 Herreros 1998: p. 51
  14. «Historia de Montesa» (PDF) (en castellà). motosclasicas.org. [Consulta: 15 desembre 2014].
  15. Oller, Joan Manel. «Motos Montesa amb història» (PDF). La Torre. Nació Digital, 20-01-2013. [Consulta: 15 desembre 2014].
  16. 16,0 16,1 16,2 16,3 16,4 «El començament de la producció en sèrie 1945-1947». montesaweb.com, 2007. [Consulta: 15 desembre 2014].
  17. 17,0 17,1 «Montesa - A 46/49. La course avant tout» (en francès). moto-collection.org, 2014. [Consulta: 15 desembre 2014].
  18. Herreros 1998: p. 51-52
  19. 19,0 19,1 19,2 19,3 Herreros 1998: p. 50
  20. Orengo, Joan Carles; Herreros, Francisco. «Montesa A-45 98cc». A: Soler, Cristina (coord.). La moto catalana. 1905-2010, Història d'una indústria capdavantera (Guia de l'exposició del Museu de la Moto de Barcelona). Bassella: Fundació Museu de la Moto Mario Soler, agost 2011, p. 45. D.L. B 29846-2011. 
  21. 21,0 21,1 Herreros 1998: p. 52
  22. 22,0 22,1 «Números de chasis - Montesa» (en castellà). lamaneta.org. [Consulta: 5 desembre 2014].
  23. «Model Montesa 98 modelo normal. Turismo 1945». montesaweb.com, 2007. [Consulta: 15 desembre 2014].
  24. 24,0 24,1 «Montesa A-45 Elàstica. Anys 1945 - 1947». mnactec.cat. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, gener 2015. [Consulta: 2 març 2015].
  25. 25,0 25,1 «Model Montesa 98 \"versión señora\". Turismo 1945». montesaweb.com, 2007. [Consulta: 15 desembre 2014].
  26. «Montesa A-45 Femenina. Anys 1945 - 1947». mnactec.cat. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, gener 2015. [Consulta: 2 març 2015].
  27. «Model Montesa 98 modelo cuadro elástico. Turismo 1945». montesaweb.com, 2007. [Consulta: 15 desembre 2014].
Bibliografia

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Montesa A-45 Modifica l'enllaç a Wikidata