Montesa Cota

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
2010 Moto cycle.pngCota
Montesa Cota 247 de 1968
Dalt: Cota 247 (1968) / Baix: Cota 4RT (2009)
Montesa Cota 4RT de 2009
Classe Trial
Fabricant Montesa (1968-1986)
Honda (1986-Actualitat)
Producció 1968-Actualitat
Cronologia
250 Trial (1967)
Modifica dades a Wikidata

La Montesa Cota és un model de motocicleta de trial que ha estat comercialitzat ininterrompudament d'ençà de 1968 fins a l'actualitat, en una primera etapa per Montesa i posteriorment per Montesa Honda (un cop l'empresa japonesa hagué absorbit la catalana el 1986). Es tracta doncs d'una de les denominacions comercials vigents més antigues, tant pel que fa al sector del trial com al de la motocicleta en general.

Al llarg de la seva història, la Cota ha estat no només un model concret de motocicleta sinó una completa gamma, abastant durant anys un extens ventall de cilindrades, mides i acabats per tal de cobrir la demanda d'un públic divers.[1][2] Des de la primera versió de la nissaga, la històrica Cota 247 (pensada inicialment com a moto de trial però esdevinguda un fenomen de vendes gràcies al seu atractiu disseny), passant per les versions infantils, les destinades als adolescents o les de tipus "trail" (adreçades a una franja d'edat més madura), la Cota s'anà diversificant durant les dècades de 1960, 1970 i 1980. Ja a començaments de la dècada de 1990, l'evolució de l'esport del trial d'una banda, i la del mercat de la motocicleta de l'altra, féu canviar la política comercial de l'empresa fins a retornar la Cota als seus orígens, especialitzant-la cada cop més com a motocicleta d'estricta competició. Els dos darrers models de la nissaga i únics en producció actualment, la Cota 4RT i la 300RR, són motocicletes de trial d'alt nivell, gairebé només a l'abast de pilots experts.

Pel que fa al vessant esportiu, la Cota ha estat des del seu naixement una de les millors motos de trial del mercat[3] (inicialment, en forta competència amb les també catalanes Bultaco Sherpa T i OSSA MAR,[4][5] més tard competint amb les italianes SWM i Fantic i actualment amb les Gas Gas, Sherco i Beta), havent assolit un gran prestigi internacional. Fou gràcies a aquest prestigi que els directius d'Honda, un cop assolit el control de Montesa, decidiren de mantenir la històrica denominació de "Montesa Cota" per a les seves noves motocicletes de trial,[6] unes motocicletes que avui dia poc tenen ja de tecnologia catalana.

Història[modifica]

Antecedents[modifica]

El prototipus derivat de la Impala tal com era cap a 1966

Malgrat que inicialment Montesa no es prenia el trial tan seriosament com Bultaco (l'autèntica impulsora internacional del trial amb la seva Sherpa T), ja des de 1965 Pere Pi començà a desenvolupar-ne un prototipus inicial, derivat de la Impala, el qual anà evolucionant fins que a l'abril de 1967 l'empresa presentà la seva primera moto fabricada en sèrie d'aquesta modalitat: la 250 Trial, de la qual se'n produïren només 44 unitats. Amb aquell model, Pere Pi guanyà el 1968 el primer Campionat d'Espanya de trial de la història mentre, paral·lelament, el departament d'I+D de Montesa es dedicava en ple al desenvolupament de la que hauria de ser una de les motocicletes més reeixides de l'empresa: la Cota 247.

La Cota 247[modifica]

Article principal: Montesa Cota 247

La Cota 247 es presentà oficialment el maig de 1968 al Saló de l'Automòbil de Barcelona. Era fruit de la feina de Pere Pi en estreta col·laboració amb Jordi Ros, amb les aportacions del campió de França Christian Rayer i, més endavant, de Don Smith,[7] un dels millors pilots de trial de l'època. El disseny, punt clau de la nova moto, fou obra de Leopoldo Milà[8] i el resultat fou molt elogiat per la seva harmonia de línies, la cromàtica en els acabats i l'innovador disseny del conjunt dipòsit/seient d'una sola peça en fibra de vidre.[9] La motocicleta obtingué el premi de la crítica i el Delta d'Argent ADI-FAD al millor disseny industrial[7] i, més endavant, amb motiu dels 25 anys dels premis ADI-FAD, el Delta d'Or en reconeixement a les seves aportacions d'avantguarda.[10] A banda, ha estat situada al setè lloc de la llista dels 100 millors dissenys de motocicletes del segle XX.[11]

Trial infantil: Cota 25 i 49[modifica]

Montesa Cota 247 and Cota 25 a.JPG
Una Cota 247 de 1972 (a dalt) i una Cota 25 de 1971
Montesa Cota 123 1972 01.jpg
Una Cota 123 de 1974
Montesa Cota 349 1980.JPG
Una Cota 349 de 1980
Vegeu també: Montesa Cota 25 i Montesa Cota 49

El 1971 Montesa va llançar la Cota 25, una petita reproducció a escala de la Cota 247 amb motor de 49 cc, destinada a infants d'entre 6 i 12 anys.[4] Aquest model contribuí a popularitzar a Catalunya el "trial infantil", modalitat que va irrompre arreu del país amb profusió de proves pensades per a nens (amb zones fàcils, dissenyades especialment per a ells). Entre altres futurs campions, Jordi Tarrés i Àlex Crivillé van aprendre a pilotar una moto amb aquelles petites Cota.[12] Un any més tard aparegué la Cota 49, també amb motor de 49 cc. En aquest cas, es tractava d'una evolució de l'antic model de ciclomotor fora d'asfalt Fura, adaptat al disseny de la Cota i destinat a nois de 16 anys. Aquesta versió era més potent que no la Cota 25 i estava pensada per a cobrir la franja d'edat entre els 14 i els 16 anys (és a dir, entre la Cota 25 i la 74).

El sector adolescent: Cota 74, 123 i 172[modifica]

Article principal: Montesa Cota 74/123/172

El 1972 es presentaren la Cota 74 i la Cota 123, dues variants idèntiques del mateix model en què només canviava la cilindrada,[13] adequada a les diferents normatives de circulació per a joves d'entre 16 i 18 anys (la de 74 cc per a l'estat espanyol i la de 123 cc per a la resta del món). Aquests models tingueren una gran acollida, esdevenint una autèntica moda i contribuint a popularitzar el trial en àmplies capes socials.[14]

El 1974 es presentà al Saló de París la Cota 172, una evolució de la Cota 123 amb motor de 157 cc.

La Cota 348 i la 349[modifica]

Vegeu també: Montesa Cota 348 i Montesa Cota 349/350

Les Cota 123 i 172 evolucionaren uns anys més tard als models Cota 125 i Cota 200, però mentrestant Montesa seguia apostant pels motors de mitjana i gran cilindrada: el 1976,[15] l'empresa arraconà definitivament la històrica Cota 247 (tot i que la seguí fabricant fins al 1980) i llançà l'esperada Cota 348 amb motor de 306 cc, un model desenvolupat per Malcolm Rathmell. El 1979 aparegué la Cota 349, evolució de la 348 amb motor apujat a 349 cc, i el 1983 la moto es rebatejà com a Cota 350.

Montesa Honda, S.A.[modifica]

Article principal: Montesa Honda

A finals de la dècada de 1970, la crisi del sector a l'estat espanyol i les fortes vagues agreujaren la situació financera de l'empresa fins a fer-la entrar en suspensió de pagaments el setembre de 1983. Montesa evità el tancament tot arribant a un acord amb Honda Motor (l'any 1982) que desembocà en la creació d'una nova societat: Montesa Honda, S.A. La nova entitat seguí comercialitzant les Cota 125, 200 i 349, tot i que amb unes versions especials fabricades sota les sigles "MH" per a distribuir-les mitjançant la seva xarxa de vendes a Europa.[16] L'u de juliol de 1986 Honda absorbí finalment Montesa Honda, S.A., tot apropiant-se de les instal·lacions i treballadors restants de Montesa a Esplugues de Llobregat.

Renovant conceptes: Cota 330 i 304[modifica]

Montesa Cota 330 1984.jpg
Una Cota 330 de 1984
Montesa Cota 315R 2002.jpg
La Cota 315R de Dougie Lampkin (2002)

La substituta de la Cota 350 es presentà el 1984: la nova Cota 330, amb una cilindrada de 327,8 cc i encara amb conceptes clàssics: motor refrigerat per aire (del qual se n'havia suprimit l'arrissat de les aletes), frens de tambor i doble amortidor posterior. La moto no arribà al mercat fins a 1985, el mateix any en què es presentà al Saló de Milà la més evolucionada Cota 304, aquesta ja amb importants innovacions tecnològiques (frens de disc i monoamortidor posterior)[17] en un intent de Montesa de no quedar superada per la iniciativa dels fabricants italians (Aprilia i Beta).[18]

La nova generació: de la Cota 335 a la 315[modifica]

El gener de 1987 sortí al mercat la nova Cota 335 i al novembre del mateix any, la Cota 307, model aquest que ha estat considerat com al primer d'una nova generació de Cotes[12] amb motor de 250 cc competitiu al màxim nivell i que desplaçà definitivament els anteriors models amb motor basat en la Cota 348.[6]

Les primeres versions de Cota totalment remodelades pels japonesos (ja no eren, doncs, una simple evolució dels anteriors models creats per Montesa), aparegueren a començaments de la dècada de 1990. En aquella època, tot i que les Aprilia i Beta ja tenien al mercat motocicletes de trial refrigerades per aigua, Montesa encara s'hi resistia i amb la Cota 310 de 1990 continuava oferint un producte un pèl "clàssic" per a les tendències de l'època: xassís d'acer de doble bressol i motor refrigerat per aire, per bé que sí que muntava basculant d'alumini, forquilla anterior invertida, suspensió posterior monoamortidor i doble disc de fre. La decoració era prou atrevida, combinant els colors verd i groc.[19]

Fou amb la Cota 311 de 1992 que Montesa es posà definitivament al dia en l'apartat tècnic. D'una banda, aquest model representava una autèntica revolució dins de la marca en comptar per primera vegada amb un motor refrigerat per aigua i un bastidor (realitzat per la firma italiana Verlicchi) de tipus doble biga d'alumini. Però també representà una fita dins la història de Montesa pel fet de ser la darrera Cota a muntar un motor de la marca, ja que a partir d'aleshores tots els motors de les futures Cota anaren signats per HRC (Honda Racing Corporation).[20]

Amb la introducció de la Cota 314 l'octubre de 1993, i especialment la Cota 315 el 1997, es produí un important pas endavant en la competitivitat dels models de trial.[12] El seu xassís, obra d'Antonio Cobas,[21] i el seu motor, dissenyat al Japó per HRC amb la col·laboració del departament de competició de Montesa, permeteren a Marc Colomer guanyar el Campionat del Món de trial de 1996.[6][22] Des d'aleshores, la Cota 315 assolí nombrosos èxits internacionals amb pilots com ara Dougie Lampkin i Takahisa Fujinami, guanyant tots els mundials des de l'any 2000 fins al 2004.

D'altra banda, d'ençà de l'aparició de la Cota 315R comencen a fabricar-se'n versions especials per al mercat japonès sota la denominació Honda RTL (sense cap referència, doncs, a la marca "Montesa" ni al model "Cota"), costum que ha continuat amb la seva successora, la Cota 4RT.[23]

Les Cota de quatre temps[modifica]

El 2005 es presenta la penúltima de la gamma fins ara, la nova Cota 4RT, la primera Cota equipada amb motor de quatre temps. Aquest motor, de quatre vàlvules i 249,1 cc amb refrigeració líquida, fou desenvolupat pels enginyers d'Honda a partir del de la CRF 250 de motocròs.[24] És amb aquesta moto que Toni Bou i Laia Sanz han aconseguit els seus èxits internacionals amb Montesa. El 2015, Montesa Honda presentà una evolució de la 4RT, anomenada Cota 300RR, amb motor de quatre temps i 289 cc, encarada a la competició professional (d'aquí l'afegitó "RR", de «Ready to Race»).

Competició[modifica]

La Cota ha estat protagonista de l'època daurada del trial (la que abasta les dècades de 1960 i 1970), quan aquest esport s'expandí i assolí gran popularitat a Europa i Nord-amèrica en gran mesura gràcies a aquesta moto i als èxits aconseguits pels seus famosos pilots: Don Smith, Gordon Farley, Ulf Karlson, Malcolm Rathmell, Yrjö Vesterinen, Manuel Soler o Toni Gorgot per citar-ne els més reeixits. Uns anys més tard, ja amb les Cota japoneses, pilots de nova fornada com ara Marc Colomer, Dougie Lampkin, Takahisa Fujinami, Laia Sanz o Toni Bou han seguit contribuint a engrandir el palmarès d'un nom, Montesa Cota, que ha esdevingut llegendari.

Palmarès[modifica]

Des del seu debut en competició la Cota ha guanyat, entre d'altres, un Campionat d'Europa, catorze Campionats del Món masculins, onze d'indoor i vuit de femenins, cinc vegades els Sis Dies d'Escòcia de Trial, catorze Campionats de Suècia, tretze d'Espanya, onze Itàlia i nou de britànics. Pel que fa a les categories inferiors, hi ha obtingut també nombrosos èxits: dos Campionats del Món júnior, vuit Campionats d'Europa femenins, quatre de d'Europa masculins i un d'Europa indoor.

Campionats mundials guanyats[modifica]

Toni Bou amb la Cota 4RT el 2007
  • Els campionats mundials de trial obtinguts per pilots de la Montesa Cota són aquests:[a 1]
A data 12 de setembre de 2017
Any Campionat del Món (pilots)
Masculí[a 2] Indoor Femení
1969 Regne Unit Don Smith - -
1980 Suècia Ulf Karlson - -
1995 - Catalunya Marc Colomer -
1996 Catalunya Marc Colomer Catalunya Marc Colomer -
2000 Regne Unit Dougie Lampkin Regne Unit Dougie Lampkin -
2001 Regne Unit Dougie Lampkin Regne Unit Dougie Lampkin -
2002 Regne Unit Dougie Lampkin - -
2003 Regne Unit Dougie Lampkin - -
2004 Japó Takahisa Fujinami[a 3] - Catalunya Laia Sanz
2005 - - Catalunya Laia Sanz
2006 - - Catalunya Laia Sanz
2007 Catalunya Toni Bou Catalunya Toni Bou -
2008 Catalunya Toni Bou Catalunya Toni Bou Catalunya Laia Sanz
2009 Catalunya Toni Bou Catalunya Toni Bou Catalunya Laia Sanz
2010 Catalunya Toni Bou Catalunya Toni Bou Catalunya Laia Sanz
2011 Catalunya Toni Bou Catalunya Toni Bou Catalunya Laia Sanz
2012 Catalunya Toni Bou Catalunya Toni Bou -
2013 Catalunya Toni Bou Catalunya Toni Bou Catalunya Laia Sanz
2014 Catalunya Toni Bou Catalunya Toni Bou
2015 Catalunya Toni Bou Catalunya Toni Bou
2016 Catalunya Toni Bou Catalunya Toni Bou
2017 Catalunya Toni Bou Catalunya Toni Bou
Total 19 15 8
Notes
  1. Es contemplen només els títols de pilots, no els de marques. No s'hi reflecteixen els campionats mundials de categories inferiors (júniors, juvenils, etc.).
  2. Fins al 1974 inclòs el Campionat era d'Europa, i a partir de 1975 va passar a anomenar-se Campionat del Món.
  3. Tot i que Fujinami guanyà el campionat del 2004 oficialment com a pilot d'Honda, la moto que duia era una Montesa Cota 315 R.

Cronologia[modifica]

Pere Pi Spanish Trial Championship 1969.jpg
Pere Pi amb la Cota 247 cap a 1969
Joan Font Montesa Cota 348 Trial Gallifa 19771113.jpg
Joan Font amb la Cota 348 el 1977
Takahisa Fujinami 2007FIM R1a.jpg
Takahisa Fujinami amb la Cota 4RT el 2007

Tot seguit es relacionen cronològicament algunes fites esportives assolides per la Cota:[12]

  • 1968: Debut en competició internacional de la Cota 247 als Sis Dies d'Escòcia. Don Smith hi aconsegueix el tercer lloc final.
  • 1969: Montesa aconsegueix la victòria en la classificació per equips als Sis Dies d'Escòcia, amb un equip format per Don Smith, Gordon Farley i Lawrence Telling. Don Smith guanya el Campionat d'Europa amb la Cota 247, fet que n'afavoreix l'exportació arreu del món.[25]
  • 1971: Gordon Farley guanya per segon any consecutiu el prestigiós Campionat britànic de trial amb una Cota 247.
  • 1972: Pere Pi guanya la primera edició dels Tres Dies de Trial de Santigosa amb una Cota 123, superant la nombrosa concurrència equipada amb motos de cilindrada superior (Sherpa T 350, OSSA MAR 250 i Cota 247).
  • 1975: Malcolm Rathmell deixa Bultaco i fitxa per Montesa. Comença el desenvolupament de la futura Cota 348.
  • 1979: Amb una Cota 348, Malcolm Rathmell aconsegueix la primera victòria de Montesa als Sis Dies d'Escòcia.
  • 1980: A causa del daltabaix de Bultaco, alguns pilots oficials d'aquesta marca fitxen per Montesa: Yrjö Vesterinen n'és el primer, seguit a mitja temporada per Manuel Soler i Charles Coutard. Yrjö Vesterinen esdevé el primer no britànic a guanyar els Sis Dies d'Escòcia, tot pilotant una Cota 349. Marland Whaley guanya, per segon any consecutiu, el Campionat dels EUA de trial amb una Cota 349. Ulf Karlson es proclama Campió del Món[1] amb el prototipus de la futura versió de la Cota 349, de color blanc. Montesa guanya també el títol de marques.
  • 1981: Montesa revalida el títol de marques amb un equip format per Ulf Karlson, Manuel Soler i Charles Coutard.
  • 1983: Toni Gorgot aconsegueix el primer triomf netament català als Sis Dies d'Escòcia tot pilotant una Cota 349.
  • 1987: Un cop superats els problemes financers de l'empresa i consumada l'absorció per Honda, Montesa torna a apostar fort pel trial. Al novembre apareix la Cota 307 i Philippe Berlatier entra a l'equip oficial.
  • 1996: Marc Colomer guanya el Campionat del Món[26] -setze anys després que Ulf Karlson- amb la Cota 315 i arrodoneix l'èxit tot guanyant també el mundial indoor.
  • 2000: Montesa aconsegueix les tres primeres posicions del Campionat del Món amb Dougie Lampkin, Takahisa Fujinami i Marc Colomer. Lampkin guanya també el mundial indoor.
  • 2001-2003: Doug Lampkin revalida el mundial indoor el 2001 i encarrila tres mundials outdoor més (2001 a 2003).
  • 2004: Takahisa Fujinami guanya el Campionat del Món amb la Cota 315 R (tot i que oficialment ho fa per a la marca Honda). És el darrer títol aconseguit per aquest model, ja que el 2005 es presenta la nova Cota 4RT de quatre temps.
  • 2007-2017: Toni Bou, en el seu debut com a pilot oficial de Montesa-HRC, aconsegueix els títols mundials indoor i outdoor del 2007. Des d'aleshores i fins al 2017 ha guanyat consecutivament tots els títols mundials d'ambdues modalitats. D'altra banda, Laia Sanz ha guanyat -també amb l'equip Montesa-HRC- el mundial femení consecutivament entre el 2004 i el 2011, i també el de 2013.


Nota. A banda de tots els pilots esmentats fins ara, cal dir que Montesa ha comptat durant la seva història amb nombrosos pilots internacionals d'alt nivell. A tall d'exemple, cal recordar entre molts altres els britànics Brian Hutchinson, Charlie Harris, Jack Galloway, John Hemingway, Rob Shepherd o Nigel Birkett, els belgues Jean-Luc Colson, Roger George o Victor Gigot i l'italià Fulvio Adamoli. Pel que fa als catalans, mereixen especial esment Leopoldo Milà, Quico Payà, Jaume Subirà, Miquel Cirera, Pere Ollé, Andreu Codina i Lluís Gallach.[27]

Models[modifica]

Diverses versions històriques de Cota. D'esquerra a dreta: Cota 247 (1971), Cota 348 (1978) i MH 349 (1982)

L'època compresa entre la dècada de 1960 i la de 1980 fou la de major difusió de la Cota. Seguint la filosofia del moment, en aquella època la moto es venia amb tots els avenços tècnics que havien provat en competició els pilots oficials de la marca,[1] amb la qual cosa qualsevol afeccionat podia adquirir a la botiga una motocicleta capaç de guanyar, sense cap retoc, el Campionat del Món.

Durant aquells anys, l'oferta de la Cota era molt diversa. En un concessionari Montesa, el client podia triar entre fins a nou models diferents de la gamma: Cota 25, Cota 49, Cota 74, Cota 74-T, Cota 123, Cota 123-T, Cota 172, Cota 247 i Cota 247-T. L'empresa en va arribar a vendre al voltant de 80.000 unitats.[28]

Llista de models produïts[modifica]

La Cota 4RT de Toni Bou de 2008
A data 31 d'agost de 2017
S'assenyalen amb fons beix les versions de tipus "trail".
Model[29] Cilindrada Primera versió Darrera versió
Cota 247 247 cc 1968 1978
Cota 247-T 247 cc 1974 1978
Cota 247 C 237 cc 1978
Cota 25 49 cc 1971 1978
Cota 49 49 cc 1972 1978
Cota 74 74 cc 1972 1978
Cota 74-T 74 cc 1976
Cota 80 74 cc 1982
Cota 123 123 cc 1972 1980
Cota 123 Trail 123 cc 1979
MH 123 123 cc 1982
Cota 172 157 cc 1975
Cota 348 306 cc 1976 1978
Cota 348 Trail 306 cc 1977 1982
Cota 349 349 cc 1979 1982
MH 349 349 cc 1982
Cota 350 349 cc 1983
Cota 200 173 cc 1980
MH 200 173 cc 1982
Cota 248 239 cc 1980
Cota 242 237 cc 1984 1985
Cota 50 50 cc 1984 1992
Cota 330 327 cc 1985
Cota 125 125 cc 1986[b 1]
Cota 304 237 cc 1986
Cota 335 327 cc 1986
Cota 335 Trail 327 cc 1988
Cota 307 237 cc 1987
Cota 309 258 cc 1988
Cota 310 258 cc 1989 1991
Cota 311 258 cc 1992 1993
Cota 314 R 261 cc 1994 1995
Cota 315 R 249 cc 1996 2004
Cota 4RT 249 cc 2005 2013
Cota 4RT 260 258 cc 2013 2017
Cota 300RR 288 cc 2015 2017
  1. A partir de 1986 el model Cota el produeix Montesa Honda, un cop absorbida totalment l'antiga Montesa.

Evolució per tipus de motor[modifica]

La Cota 310 (1989-1991) fou la darrera amb motor refrigerat per aire
  • Motor tipus "348":
Cota 247 (1968)
Cota 348 (1976)Cota 349 (1979)Cota 350 (1983)Cota 330 (1985)Cota 335 (1986)
Cota 248 (1980)
  • Trial infantil:
Cota 25 (1971)Cota 49 (1972)Cota 50 (1984)
  • Motor tipus "123":
Cota 74 (Cota 80) / Cota 123 (1972)
Cota 172 (1975)Cota 200 (1980)Cota 242 (1984)Cota 304 (1986)Cota 307 (1987)Cota 309 (1988)Cota 310 (1989)
Cota 125 (1986)
  • Motor refrigerat per aigua:
Cota 311 (1992)Cota 314 R (1994)Cota 315 R (1996)
  • Motor de quatre temps:
Cota 4RT (2005)Cota 4RT 260 (2013)Cota 300RR (2015)

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Claret 2003: «Evolució de la Cota» p. 40
  2. Herreros 1998: «La autarquía de los años cuarenta» p. 59
  3. Hailwood, Mike; Walker, Murray; Smith, Jeff; Currie, Bob; Puig Bultó, Oriol. «Preparación de la máquina». A: Motos. Carreras de velocidad. Moto-Cross. Trial (en castellà). Barcelona: Editorial Hispano Europea, 1975, p. 364. ISBN 84-255-0245-4. 
  4. 4,0 4,1 Vignati, Alejandro. «Trial». A: Motociclismo (en castellà). Esplugues de Llobregat: Plaza & Janés, 1972, p. 39-40. ISBN 84-01-70016-7. 
  5. Linati Bigas, Alejandro. «Máquinas». A: Iniciación al Moto-Cross, Trial y Todo-Terreno (en castellà). Barcelona: Editorial De Vecchi, SA, 1975, p. 89. ISBN 84-315-12210. 
  6. 6,0 6,1 6,2 Claret 2003: «Montesa-Honda» p. 56
  7. 7,0 7,1 «Historia de Montesa» (PDF) (en castellà). motosclasicas.org. [Consulta: 4 abril 2013].
  8. Pi 2012: «79. La Cota-247» p. 123-126
  9. Claret 2003: «La Cota, disseny i característiques» p. 39
  10. «Milá, Leopoldo» (en castellà). dae.es. [Consulta: 4 abril 2013].
  11. «Fallece Leopoldo Milá» (en castellà). motociclismo.es, 10-06-2006. [Consulta: 4 abril 2013].
  12. 12,0 12,1 12,2 12,3 Quer, David. «Historia de Montesa en Trial. Evolución de los modelos Cota» (en castellà). trialworld.es, 23-03-2013. Arxivat de l'original el 3 gener 2013. [Consulta: 4 abril 2013].
  13. Pi 2012: «104. La Cota 123 i la 74» p. 155-157
  14. Claret 2003: «L'ús lúdic de la motocicleta de trial» p. 38
  15. Pi 2012: «100. La Cota-348» p. 151-153
  16. Claret 2003: «La crisi de Montesa» p. 55
  17. Orengo 2000: «Montesa Cota 330, 1985»
  18. Orengo 2000: «Montesa Cota 304, 1986»
  19. Orengo 2000: «Montesa Cota 310, 1990»
  20. Orengo 2000: «Montesa Cota 311, 1991»
  21. «La otra moto de trial» (en castellà). elgeniocobas.com. [Consulta: 4 abril 2013].
  22. Orengo 2000: «Montesa Cota Proto Campeona del Mundo, 1996»
  23. Quer, David. «Nace el Team Repsol Honda Team. Menos Montesa, más Honda» (en castellà). trialworld.es, 14-04-2014. [Consulta: 15 abril 2014].
  24. Quer, David. «Prueba Montesa Cota 4RT 2005» (en castellà). trialworld.es, 2005. [Consulta: 4 abril 2013].
  25. Claret 2003: «Les exportacions» p. 41
  26. Herreros 1998: «Trial» p. 294-295
  27. Pi 2012: «120. Els grans pilots de Montesa» p. 172
  28. Claret 2003: «Inicis del trial» p. 36
  29. «Models. Com buscar.». montesaweb.com, 2007. [Consulta: 4 abril 2013].

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Montesa Cota Modifica l'enllaç a Wikidata