Montesa Enduro

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
2010 Moto cycle.pngEnduro
Montesa Enduro 360 H7 de 1984
Classe Enduro
Fabricant Montesa
Producció 1974-1987
Relacionades Cappra, Cota 74/123
Configuració
Motor Monocilíndric 2T refrigerat per aire
Transmissió Per cadena
Suspensió Forquilla convencional (dv) i doble amortidor telescòpic (dr)
Frens Tambor (dv i dr)
Cronologia
King Scorpion (1970)
Modifica dades a Wikidata

La Montesa Enduro fou un model de motocicleta fabricat per Montesa entre 1974[1] i 1987,[his 1] dissenyat específicament per a la pràctica de l'enduro (modalitat anomenada a l'època "Tot Terreny"). Al llarg de la seva vida comercial se'n produïren diverses versions en cilindrades variades -des dels 75 fins als 360 cc-, totes elles amb les següents característiques generals: motor de dos temps monocilíndric refrigerat per aire, frens de tambor i amortidors de forquilla convencional davant i telescòpics darrere. Pel que fa al bastidor, fou de bressol simple fins a la versió 250 H de 1976 i passà al doble bressol d'ençà de la 125 H de 1977.

Va ser el primer model estrictament de Tot Terreny que fabricà Montesa (les anteriors Texas de 1966 i King Scorpion de 1970 no passaven de ser meres motos polivalents, a mig camí del turime i el trail) i durant anys fou un dels tres pilars comercials de la marca, juntament amb la Cota de trial i la Cappra de motocròs. De fet, l'Enduro era una extrapolació de la Cappra adaptada a les normatives vigents d'homologació per tal de poder circular per carretera i competir en proves de Tot Terreny.[2] Cal dir que la seva denominació comercial, «Enduro» (compartida amb el model homònim d'OSSA i adoptada per tots dos fabricants dels EUA), s'avançava a l'època i no fou fins a començaments de la dècada de 1980 que aquest nom es generalitzà arreu del món com a designació d'aquesta disciplina motociclista (fins aleshores, l'enduro es coneixia com a Regolarità, Endurance, Todo Terreno i altres denominacions en funció dels països).

En el vessant esportiu, malgrat que mai ningú no guanyà amb aquesta motocicleta cap de les dues principals competicions d'enduro d'aleshores (el Campionat d'Europa i els International Six Days Trial o ISDT, actualment anomenats ISDE), sí que s'hi aconseguiren diverses medalles d'or als ISDT. Pilots com ara Josep Maria Bubú Casanovas,[3] Joan Bellsolà[4] o Josep Maria Sucarrats en foren els primers usuaris de renom, però fou amb l'entrada de Carles Mas a l'equip oficial de Montesa quan es produí l'eclosió definitiva d'aquest model: als comandaments d'una Montesa Enduro, Mas va dominar el Campionat d'Espanya durant anys[5] tot acumulant-ne 7 títols consecutius, a més d'haver format part de l'equip estatal que quedà subcampió mundial per equips als ISDE de la Cerdanya el 1985.[6]

Història[modifica | modifica el codi]

Antecedents: L'Enduro de 1965[modifica | modifica el codi]

Montesa Texas 175 de 1966

A petició del seu importador als EUA, Montesa fabricà el 1965 una tirada especial de la Impala Sport 175 amb aspecte de moto de muntanya -manillar alt, pneumàtics de fora d'asfalt i poca cosa més- per a aquell mercat, on es distribuí amb el nom d'"Enduro"[7] (o Enduro Texas[8]). Aquella primera Enduro fou la predecessora de la Texas 250 de 1966, una nova adaptació de la Impala a la muntanya que estigué en producció fins al 1971, quan fou substituïda per la King Scorpion apareguda un any abans. Tots aquests models tenien en comú el fet d'estar dissenyats pensant en el seu ús per carretera i, a tot estirar, per camins forestals transitables. Els afeccionats al Tot Terreny que volguessin competir-hi amb una Montesa havien d'optar per adaptar una d'aquestes motos[3] o, millor, una Cappra de motocròs segons el seu criteri.

Les Enduro dels anys 70 i 80[modifica | modifica el codi]

Amb el llançament el 1974 de la primera Enduro 250, basada en la Cappra VRS i plenament especialitzada, Montesa superà la seva manca de competitivitat dins el sector del Tot Terreny i eixamplà l'oferta disponible a l'estat espanyol d'aquesta mena de motocicletes, restringida fins al moment a la Bultaco Matador i a l'OSSA Enduro. Des d'aquell moment i sota la direcció de Pere Pi, el DID de l'empresa evolucionà any rere any l'Enduro fins a convertir-la en una de les millors motos de la seva modalitat. Les Enduro incorporaven anualment les innovacions assajades als prototipus dels pilots oficials de la marca.[2]

Montesa Enduro 360 H6 de 1978

El llançament de les petites Enduro L de 75 i 125 cc el 1976 representà un gran èxit de vendes per a la marca, ja que venien a oferir una alternativa als joves d'entre 16 i 18 anys afeccionats al Tot Terreny en uns moments en què pràcticament només disposaven de ciclomotors tipus Puch Cobra o Derbi Diablo a banda de les Bultaco Lobito i Frontera 74, aquesta darrera la seva principal competidora. Aviat, tant les petites Frontera com les Enduro varen esdevenir motocicletes multiús, ja que els joves de l'època les feien servir bàsicament per als seus desplaçaments diaris (ja fos per anar a l'institut o als locals d'oci urbans).

La renovada Enduro H6 de 1978 representà un punt d'inflexió dins l'evolució del model: la tradicional versió 250 era una moto més econòmica i polivalent que servia tant per al dia a dia com per a un ús més esportiu, mentre que la nova 360 cobria el sector de clientela que cercava una moto plenament exigent i d'alt nivell en competició.[9]

La gamma s'anà millorant fins al llançament de les noves Enduro H7 (la versió 80 el 1982 i la 360 el 1983), les darreres Enduro i el seu zenit en l'aspecte tecnològic. Al llarg dels anys, les diferents versions fabricades d'Enduro 360 H6 i H7 varen tenir un notable èxit de vendes i varen contribuir a popularitzar el Tot Terreny en una època en què l'especialitat de fora d'asfalt per excel·lència era el trial.[10] Fou tal l'èxit d'aquesta moto que se seguí fabricant ininterrompudament fins a uns anys després que Montesa hagués estat absorbida totalment per Honda, el 1986.[11]

El prototipus Alcor XLV de 1983[modifica | modifica el codi]

L'Enduro H7 125 "Alcor XLV" de 1983

Durant els darrers anys de Montesa com a empresa familiar, abans d'associar-se amb Honda, s'experimentaren diverses solucions tècniques que no s'arribaren a posar mai en producció. Una d'elles fou l'anomenat projecte "Alcor XLV" (remetent aquesta xifra romana a l'any d'aparició de la primera Montesa, l'A-45 de 1945).[his 2]

El projecte Alcor, desenvolupat conjuntament amb l'Escola d'Enginyers Industrials de Barcelona, era un intent de superar les vibracions excessives del motor en determinades circumstàncies[12] i la solució estudiada es basava en un pistó afegit (el qual es pot apreciar en forma d'una mena de bony sortint del càrter pel davant), amb l'objectiu d'augmentar la relació de compressió del càrter d'admissió. Aquell nou pistó, solidari al cigonyal i sincronitzat amb el principal, aspirava més mescla i aquesta entrava al cilindre a més pressió.[12] Durant la fase de desenvolupament del projecte es construí alguna Enduro equipada amb aquest sistema, com ara una H7 125 de 1983 que es conserva actualment al mNACTEC de Terrassa, dins la col·lecció Pere Permanyer.[13]

Finalment, el projecte s'acabà abandonant per falta de suport,[12] atesa la delicada situació econòmica de Montesa en aquells moments.

Darrers temps: La 370 PRS oficial[modifica | modifica el codi]

El 1983, Montesa inicià el desenvolupament d'un prototipus basat en l'Enduro 360 H7, aleshores ja un pèl desfasada. El treball se centrava en un sistema d'amortiment posterior progressiu per mitjà de bieletes -inspirat en el que equipaven les KTM-, amb un robust basculant d'alumini i monoamortidor White Power. Aquest sistema s'anomenà PRS. La suspensió anterior era a base d'una forquilla Marzocchi M1 de 42 mm de diàmetre i el bastidor rebé una sèrie de modificacions destinades a albergar el nou conjunt de suspensió posterior, esdevenint desmuntable el subxassís. Pel que fa als frens, s'hi seguien emprant els Assimetric de tambor (a finals de 1985 s'equipà un disc anterior) i respecte al motor, s'adoptava un nou cilindre Gilardoni d'aletes planes i admissió per làmines, alimentat per un carburador Mikuni.[14]

La primera Montesa Enduro 370 PRS debutà oficialment als ISDE del País de Gal·les de 1983; amb aquesta moto, Mas revalidà el títol de Campió d'Espanya els anys 1984 i 1985, any aquest en què assolí també el subcampionat als ISDE de la Cerdanya coincidint amb la seva darrera temporada a Montesa. El 1986, l'empresa abandonà el projecte PRS a causa de la seva difícil situació econòmica i, malgrat que la moto seguí competint amb Agustí Vall de pilot, el seu treball d'evolució s'aturà i no va arribar mai a la sèrie.[14]

Èxits als Campionats d'Espanya[modifica | modifica el codi]

L'Enduro 370 PRS de Carles Mas
Montesa Enduro 360 H6 Carles Mas 1985.JPG
L'Enduro 370 PRS que pilotà Carles Mas el 1985
Montesa Enduro 360 H6 Carles Mas 1985 b.JPG
Vista de la suspensió posterior, amb el basculant en primer terme

Carles Mas ingressà a l'equip oficial de Montesa el 1977 com a company de Bubú Casanovas, Josep Maria Sucarrats i Joan Bellsolà. En només dos anys, va aconseguir superar el fins aleshores imbatible Narcís Casas i guanyar el seu primer Campionat d'Espanya de Tot Terreny amb la Montesa Enduro,[1] triomf que repetí en sis ocasions més.[11][2] Cal dir, però, que el primer títol de la disciplina guanyat per Montesa fou el que aconseguí Bartomeu Quesada el 1976 en la categoria de 75cc, amb una Enduro L 75.

A banda dels ja citats fins ara, molts altres pilots varen destacar en un moment o altre en competició als comandaments d'una Montesa Enduro, ja fos com a membres de l'equip oficial de la marca o de forma privada. Entre ells cal esmentar Lluís Cantó,[4] Ramon Burés, Ferran Gil, Agustí Vall, Joan Sallés, Joan Siscar, Jordi de Marimon i Carles Sotelo. Especial esment mereix Ton Marsinyach, campió d'Espanya el 1974 amb OSSA i company d'equip de Carles Mas d'ençà de 1979, quan va fitxar per Montesa un cop OSSA entrà en fallida.

Tot seguit, es relacionen els Campionats d'Espanya de Tot Terreny (Enduro) guanyats amb una Montesa Enduro:

Any Campió
1976 CAT Bartomeu Quesada[C 1]
1979 CAT Carles Mas
1980[C 2] CAT Carles Mas
1981 CAT Carles Mas
1982 CAT Carles Mas
1983 CAT Carles Mas
1984 CAT Carles Mas
1985 CAT Carles Mas
Notes
  1. El 1976, Quesada guanyà el campionat de 75cc.
  2. Fins al 1979, el campionat s'anomenava Campionat d'Espanya de Tot Terreny, i d'ençà de 1980 passà a anomenar-se Campionat d'Espanya d'Enduro.

Característiques[modifica | modifica el codi]

Una Enduro 360 H6 de 1979 desmuntada, amb les peces al davant.

L'Enduro derivava directament de la Cappra de motocròs, de la qual n'heretava el xassís, la forquilla telescòpica i la disposició dels amortidors posteriors, col·locats formant un angle de 45 graus.[1]

Tant les Enduro H6 com les H7 varen ser unes motos modernes, avançades al seu temps i innovadores.[15] Les H6 es varen dissenyar tot seguint la ideologia aplicada a la Cota 348 de trial: les peces que donaven accés al filtre d'aire (el selló i el dipòsit) i el pinyó de sortida del canvi de marxes eren desmuntables manualment. Per a desmuntar el selló només calia desenganxar dues gomes especials creades amb aquesta finalitat i fer girar un joc de peces metàl·liques; el dipòsit també s'alliberava amb tres gomes i per a desmuntar el pinyó, primer calia treure un protector de goma (sortia molt fàcilment) i després el mateix casset del pinyó que s'havia aplicat a la Cota 348 (es desmuntava també amb els dits). Al mateix temps, es va crear una ferradura per a protegir el càrter en cas de trencament de la cadena. La placa del far anterior també era desmuntable a mà mitjançant un sistema original de gomes que s'introduïen en uns pivots.[15]

Pel que fa a les suspensions, la posterior era de gran recorregut (137 mm) amb els amortidors inclinats i avançats, mentre l'anterior (també de llarg recorregut, 260 mm) es podia ajustar en alçada. L'Enduro 360 ja incorporava fre de disc hidràulic al davant i pneumàtic de 18 x 4,50 al darrere, amb un dipòsit de benzina de material plàstic sense soldadura, curt a l'estil dels de motocròs per tal de permetre una millor conducció als revolts. Els parafangs, també de plàstic, eren flexibles per a evitar trencaments i el cavallet portava una subjecció addicional de goma de seguretat.[15]

Finalment, les Enduro 80 (H6 i H7), eren la rèplica de les Enduro superiors (250 i 360) per a joves a partir dels 16 anys.[16] El motor prenia com a base el de la Cota 74, amb la relació de pinyons del canvi redissenyada per tal d'adequar-lo a l'enduro, així com la corba de potència i el tub d'escapament, el cilindre i les inèrcies. Se li redissenyaren també les tapes del càrter (fent-les més estretes i esportives) i moltes altres peces eren especials, fetes a escala de les de les seves germanes grans.[15]

Versions[modifica | modifica el codi]

Llista de versions produïdes[modifica | modifica el codi]

Versió Cilindrada Id. Model Anys Núm. Sèrie[17] Unitats Pintura dipòsit
175 175 14M 1965 14M0001- 400 Vermell tipus Impala Sport
250 250 54M 1974 - 1976 54M0001- 3.853 Vermell tipus Cappra VRS
L 75 26M 1976 - 1983 26M0001- 9.900[18] Vermell amb franja daurada ratllada
125 48M 1976 - 1980 48M0001- 1.500
A 250 54M 1976 54M66001- 280  ?
K 250 54M 1976 54M0001- 600 Vermell (angulós)
H 250 54M 1976 54M0001- 800 Vermell (arrodonit)
125 58M 1977 - 1978 58M0001- 900 Vermell tipus Cappra VB (franges groga i negra)  
H6 250 54M 1977 - 1979 54M0001- 2.700 Vermell (arrodonit)
360 67M 1978 - 1979 67M00001- 4.600[T 1]
H6 "79" 75 62M 1979 - 1981 62M0001-  ? Groc
250 54M 1979 - 1982 54M0001- 800
360 67M 67M04609- 4.600[T 1]
H6 "81" 75 62M 1981  ?  ? Blanc amb franges blava i vermella anteriors
125 68M 68M0001-  ?
250  ?  ?  ?  ?
360 67M  ?  ? Blanc amb ratlla negra
H7 "82" 80 62M 1982 62M0001-  ? Blanc amb franges blava i vermella superiors
H7 "83" 80  ? 1983 - 1985  ?  ?  ?
H7 S 360  ? 1983  ?  ? Blanc amb franges blava i vermella superiors
L "83" 75  ? 1983  ?  ? Blanc amb franges blava i vermella superiors
360  ?  ?  ? Vermell (parafangs grisos)
H7 125 68M 1983 - 1985 68M01305-  ? Blanc amb franges blava i vermella superiors
250 54M 1984 - 1987 54M70001-  ?
360 67M 67M70001-  ?
Total d'unitats produïdes 26.333[T 2]
Notes
  1. 1,0 1,1 El total de 4.600 unitats engloba les fabricades de la 360 H6 i de la 360 H6 "79".
  2. Sense comptar diverses versions per a les que no s'han trobat dades.

175[modifica | modifica el codi]

Fitxa tècnica
Montesa Enduro 175[19]
Id. Model 14M
Núm. Sèrie 14M0001-
Anys 1965
CC 174,77
Diàmetre x Carrera 60,9 x 60 mm
Compressió  ?
CV  ?
Carburador  ?
Canvi 4 velocitats
Suspensió davant Forquilla telehidràulica
Suspensió darrera Oscil·lant
Pneumàtic davant  ?
Pneumàtic darrera  ?
Frens davant Tambor 180 mm
Frens darrera Tambor 180 mm
Pes en sec  ?
Capacitat dipòsit  ?
Color dipòsit Vermell tipus Impala Sport

250[modifica | modifica el codi]

Fitxa tècnica
Montesa Enduro 250[20][21]
Id. Model 54M
Núm. Sèrie 54M0001-
Anys 1974 - 1976
CC 246,3
Diàmetre x Carrera 70 x 64 mm
Compressió 12:1[22]
CV  ?
Carburador Amal (o Bing) 2900, 32 mm
Canvi 5 velocitats
Suspensió davant Forquilla telescòpica
Suspensió darrera Amortidors hidràulics
graduables (5 posicions)
Pneumàtic davant 3,00 x 21
Pneumàtic darrera 4,50 x 18
Frens davant Tambor 130 mm
Frens darrera Tambor 150 mm
Pes en sec 106 kg[22]
Capacitat dipòsit 13 litres
Color dipòsit Vermell tipus Cappra VRS

L[modifica | modifica el codi]

Fitxa tècnica
Montesa Enduro L[23]
75[18] 125[24]
Enduro 75 L de 1976
Enduro 125 L de 1978
Id. Model 26M 48M
Núm. Sèrie 26M0001- 48M0001-
Anys 1976 - 1983 1976 - 1980
CC 74,8 123,7
Diàmetre x Carrera 42 x 54 mm 54 x 54 mm
Compressió 15:1[25] 39096
CV  ?  ?
Carburador Bing 26 mm Bing 84, 28 mm
Canvi 6 velocitats
Suspensió davant Forquilla telehidràulica 160 mm
Suspensió darrera Amortidors hidràulics 140 mm
Pneumàtic davant 2,50 x 20 (trial)
Pneumàtic darrera 3,75 x 17 (trial)
Frens davant Tambor 110 mm
Frens darrera Tambor 110 mm
Pes en sec 75 kg
Capacitat dipòsit 5,1 litres
Color dipòsit Vermell amb franja daurada ratllada
Notes
  1. 417,10 euros al canvi.
  2. 431,53 euros al canvi.

K[modifica | modifica el codi]

Fitxa tècnica
Montesa Enduro 250 K[27]
Id. Model 54M
Montesa Enduro 250 K (versió "USA") de 1977
Núm. Sèrie 54M0001-
Anys 1975 - 1976
CC 246,3
Diàmetre x Carrera 70 x 64 mm
Compressió 39094
CV  ?
Carburador Amal 32 mm
Canvi 5 velocitats
Suspensió davant Forquilla telescòpica Betor
Suspensió darrera Amortidors hidràulics Betor
Pneumàtic davant 3,00 x 21
Pneumàtic darrera 4,50 x 19
Frens davant Tambor 130 mm
Frens darrera Tambor 150 mm
Pes en sec  ?
Capacitat dipòsit 9,7 litres
Color dipòsit Vermell (angulós)

H[modifica | modifica el codi]

Fitxa tècnica
Montesa Enduro H[23]
125[28][29][30] 250[31][32]
Enduro H 125 de 1977
Enduro H 250 de 1976
Id. Model 58M 54M
Núm. Sèrie 58M0001- 54M0001-
Anys 1977 - 1978 1976
CC 123,7 246,3
Diàmetre x Carrera 54 x 54 mm 70 x 64 mm
Compressió 16:1 39094
CV  ?  ?
Carburador Bing 54, 36 mm Amal 2900, 32 mm
Canvi 6 velocitats 5 velocitats
Suspensió davant Forquilla telescòpica 235 mm Forquilla telehidràulica
Suspensió darrera Amortidors hidràulics 220 mm Amortidors hidràulics
graduables (5 posicions)
Pneumàtic davant 3,00 x 21[33]
Pneumàtic darrera 4,00 x 18 4,50 x 18
Frens davant Tambor 130 mm
Frens darrera Tambor 130 mm Tambor 150 mm
Pes en sec 93 kg 102 kg[34]
Capacitat dipòsit 7 litres 13 litres
Color dipòsit Vermell tipus Cappra VB
(franges groga i negra)
Vermell
(arrodonit)
  1. 454,36 euros al canvi.

H6[modifica | modifica el codi]

Fitxa tècnica
Montesa Enduro H6[35]
250[36][37][38] 360[39][40][41]
Enduro 250 H6 de 1977
Enduro 360 H6 de 1978 (la suspensió anterior no és l'original)
Id. Model 54M 67M
Núm. Sèrie 54M0001- 67M00001-
Anys 1977 - 1979 1978 - 1979
CC 246,3 349,6
Diàmetre x Carrera 70 x 64 mm 83,4 x 64 mm
Compressió 39094 39094
CV  ? 37,5 a 6.500 rpm
Carburador Amal 54, 34 mm Bing 14.607/1, 36 mm
Canvi 6 velocitats
Suspensió davant Forquilla telehidràulica 195 mm
Suspensió darrera Amortidors hidràulics 165 mm Amortidors hidràulics 195 mm
Pneumàtic davant 3,00 x 21
Pneumàtic darrera 4,50 x 18
Frens davant Tambor 130 mm
Frens darrera Tambor 150 mm
Pes en sec 102 kg 108 kg
Capacitat dipòsit 9,5 litres 9,8 litres
Color dipòsit Vermell (arrodonit)
  1. 543,91 euros al canvi.

H6 "79"[modifica | modifica el codi]

Fitxa tècnica
Montesa Enduro H6 "79"
75[42] 250[43] 360[44][45]
Enduro 75 H6 "79" de 1982
Enduro 250 H6 "79" de 1979
Id. Model 62M 54M 67M
Núm. Sèrie 62M0001- 54M0001- 67M00001-
Anys 1979 - 1981 1979 - 1982
CC 74,8 246,3 349,6
Diàmetre x Carrera 42 x 54 mm 70 x 64 mm 83,4 x 64 mm
Compressió 39097 39094 39094
CV  ?  ? 37,5 a 6.500 rpm
Carburador Bing 84, 28 mm Amal L2934/402, 34 mm Bing 14.607/1, 36 mm
Canvi 6 velocitats
Suspensió davant Forquilla (aire i molla)
190 mm
Forquilla telescòpica
Betor 193 mm
Forquilla Marzocchi
(aire i molla) 250 mm
Suspensió darrera Amortidors Hidrobag
120 mm
Amortidors Telesco
135 mm
Amortidors Marzocchi
oleopneumàtics 265 mm
Pneumàtic davant 2,50 x 21 3,00 x 21
Pneumàtic darrera 100/90 x 18 4,50 x 18
Frens davant Tambor 110 mm Tambor 130 mm
Frens darrera Tambor 110 mm Tambor 150 mm
Pes en sec 80 kg[46] 111 kg[47] 108 kg[47]
Capacitat dipòsit 8,1 litres 9,5 litres 10,2 litres
Color dipòsit Groc

H6 "81"[modifica | modifica el codi]

Fitxa tècnica
Montesa Enduro H6 "81"[46]
75[48] 125[49] 250 360[50]
Id. Model 62M 68M  ? 67M
Núm. Sèrie 26M0001- 68M0001-  ? 67M00001-
Anys 1981
CC 74,8 123,7 246,3 349,6
Diàmetre x Carrera 42 x 54 mm 54 x 54 mm 70 x 64 mm 83,4 x 64 mm
Compressió 39097 39096  ? 39094
CV  ?  ?  ? 37,5 a 6.500 rpm
Carburador Bing 84, 28 mm Bing 84, 28 mm  ? Bing 14.607/1, 36 mm
Canvi 6 velocitats
Suspensió davant Forquilla Montesa telescòpica 190 mm  ? Forquilla Marzocchi
(aire i molla) 250 mm
Suspensió darrera Amortidors Telesco 120 mm  ? Amortidors Marzocchi
oleopneumàtics 265 mm
Pneumàtic davant 2,50 x 21 3,00 x 21
Pneumàtic darrera 100/90 x 18 4,50 x 17 4,50 x 18
Frens davant Tambor 110 mm Tambor 130 mm
Frens darrera Tambor 110 mm Tambor 150 mm
Pes en sec 80 kg  ?  ?
Capacitat dipòsit 8,1 litres 10,2 litres
Color dipòsit Blanc amb franges blava i vermella anteriors  ? Blanc amb ratlla negra

H7 "82"[modifica | modifica el codi]

Fitxa tècnica
Montesa Enduro 80 H7 "82"[51]
Id. Model 62M
Enduro 80 H7 "82" de 1985
Núm. Sèrie 62M0001-
Anys 1982
CC 74,8
Diàmetre x Carrera 42 x 54 mm
Compressió 39094
CV  ?
Carburador Bing 28 mm
Canvi 6 velocitats
Suspensió davant Forquilla telescòpica
Comec 225 mm
Suspensió darrera Amortidors Betor 104 mm
Pneumàtic davant 2,50 x 21
Pneumàtic darrera 4,50 x 18
Frens davant Tambor 125 mm
Frens darrera Tambor 130 mm
Pes en sec  ?
Capacitat dipòsit 8,10 litres
Color dipòsit Blanc amb franges
blava i vermella superiors

H7 S[modifica | modifica el codi]

Fitxa tècnica
Montesa Enduro H7 S 360[52]
Id. Model  ?
Núm. Sèrie  ?
Anys 1983
CC 349,6
Diàmetre x Carrera 83,4 x 64 mm
Compressió 39094
CV  ?
Carburador Bing 36 mm
Canvi 6 velocitats
Suspensió davant Forquilla telescòpica
Marzocchi (Piffero) 260 mm
Suspensió darrera Amortidors Betor
oleopneumàtics 137 mm
Pneumàtic davant 3,00/3,20 x 21
Pneumàtic darrera 4,50 x 18
Frens davant Disc 230 mm
Frens darrera Tambor 150 mm
Pes en sec  ?
Capacitat dipòsit 13 litres
Color dipòsit Blanc amb franges
blava i vermella superiors

L "83"[modifica | modifica el codi]

Fitxa tècnica
Montesa Enduro L "83"
75[53] 360
Id. Model  ?  ?
Núm. Sèrie  ?  ?
Anys 1983
CC 74,8 349,6
Diàmetre x Carrera 42 x 54 mm 83,4 x 64 mm
Compressió  ?  ?
CV  ?  ?
Carburador Bing 26 mm  ?
Canvi 6 velocitats
Suspensió davant Forquilla telescòpica
Montesa 160 mm
 ?
Suspensió darrera Amortidors Betor 91 mm  ?
Pneumàtic davant 2,50 x 20  ?
Pneumàtic darrera 3,75 x 17  ?
Frens davant Tambor 110 mm  ?
Frens darrera Tambor 110 mm  ?
Pes en sec 81 kg  ?
Capacitat dipòsit 5,10 litres  ?
Color dipòsit Blanc amb franges
blava i vermella superiors
Vermell
(parafangs grisos)

H7[modifica | modifica el codi]

Fitxa tècnica
Montesa Enduro H7
125[54] 250[55] 360[56]
Una Enduro 360 H7 de 1986
Una Enduro 360 H7 de 1982 preparada per a l'exèrcit espanyol
Id. Model 68M 54M 67M
Núm. Sèrie 68M01305- 54M70001- 67M70001-
Anys 1983 - 1985 1984 - 1987
CC 123,7 237,5 349,6
Diàmetre x Carrera 54 x 54 mm 71 x 60 mm 83,4 x 64 mm
Compressió 14:1 39094 39094
CV  ?  ? 37,5 a 6.500 rpm
Carburador Bing 28 mm Amal 34 mm Bing 36 mm
Canvi 6 velocitats
Suspensió davant Forquilla telescòpica
Comec 225 mm
Forquilla telescòpica Marzocchi (Piffero) 260 mm
Suspensió darrera Amortidors Betor 104 mm Amortidors Betor oleopneumàtics 137 mm
Pneumàtic davant 2,50 x 21 3,00/3,20 x 21
Pneumàtic darrera 4,50 x 17 4,50 x 18
Frens davant Tambor 125 mm Tambor 140 mm Disc 230 mm
Frens darrera Tambor 130 mm Tambor 150 mm
Pes en sec  ?  ?  ?
Capacitat dipòsit 8,1 litres 11 litres
Color dipòsit Blanc amb franges blava i vermella superiors

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. La primera motocicleta que fabricà Montesa amb el nom d'«Enduro» fou una adaptació de la Impala al fora d'asfalt. Se'n produí una curta sèrie de 400 unitats el 1965, destinada gairebé íntegrament al mercat dels EUA, però el projecte s'abandonà i no fou fins al 1974 que es recuperà aquesta denominació comercial.
  2. Malgrat que no s'ha pogut documentar què significava el mot o inicials "Alcor", tot fa pensar que es referia al fet que el nou sistema injectava més carburant «al cor» del motor.[12]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 Claret, Salvador. «5.5 - Les motocicletes tot terreny». A: Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. Viva Montesa, col·lecció Pere Permanyer: Guia de l'exposició de motocicletes. Barcelona: Cevagraf, SCCL, 2003, p. 48. ISBN 84-393-5977-2. 
  2. 2,0 2,1 2,2 Pi 2012: «103. La importància de les Enduro a Montesa» p. 154-155
  3. 3,0 3,1 Linati Bigas, Alejandro. «Máquinas». A: Iniciación al Moto-Cross, Trial y Todo-Terreno (en castellà). Barcelona: Editorial De Vecchi, SA, 1975, p. 126. ISBN 84-315-12210. 
  4. 4,0 4,1 Hailwood, Mike; Walker, Murray; Smith, Jeff; Currie, Bob; Puig Bultó, Oriol. «Reglamentos de competiciones». A: Motos. Carreras de velocidad. Moto-Cross. Trial (en castellà). Barcelona: Editorial Hispano Europea, 1975, p. 384-385. ISBN 84-255-0245-4. 
  5. Herreros, Francisco; Aznar, José Luis. «Todo Terreno/Enduro». A: Historia del motociclismo en España (en castellà). Barcelona: RACC & Hipòtesi Edi-Balmes Edició SL, 1998, p. 271. D.L. B-46204-1998. ISBN 84-920886-5-6. 
  6. Clarà, Enric; Merlos, Josep Lluís «Seis Días de la Cerdanya, Campeonato del Mundo de Enduro. ¡Subcampeones!» (en castellà). SOLO MOTO Treinta. Alesport S.A. [Barcelona], núm. 34, 15-11-1985, p. 18-25.
  7. «Have you tried the hot one? 175cc Enduro» (en anglès). vintagecycleprints.com, 1965. [Consulta: 26 abril 2015].
  8. «Prototips - Enduro Texas (Vermella)». montesaweb.com, 2007. [Consulta: 26 abril 2015].
  9. Orengo, Joan Carles. «Clásica: Montesa Enduro 250 H6 1978» (en castellà). motociclismo.es, 28-10-2014. [Consulta: 26 abril 2015].
  10. «Historia de Montesa» (PDF) (en castellà). motosclasicas.org. [Consulta: 26 abril 2015].
  11. 11,0 11,1 «Apogeu del Trial i el Cross en els anys 70». montesaweb.com, 2007. [Consulta: 26 abril 2015].
  12. 12,0 12,1 12,2 12,3 «Montesa Proyecto XLV» (en castellà). todotrial.com, 09-07-2006. [Consulta: 26 abril 2015].
  13. «Montesa Enduro 125 H7 Alcor». dinaserver.com. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. [Consulta: 26 abril 2015].
  14. 14,0 14,1 Orengo, Joan Carles. «Montesa Enduro 370 PRS» (en castellà). motociclismo.es, 30-07-2013. [Consulta: 12 juliol 2014].
  15. 15,0 15,1 15,2 15,3 Pi 2012: «102. Les Enduro-250/360 H6-H7» p. 153-154
  16. Orengo, Joan Carles. «Clásica: Montesa Enduro 75/125 H6 1979» (en castellà). motociclismo.es, 05-03-2014. [Consulta: 10 maig 2015].
  17. «Números de chasis - Montesa» (en castellà). lamaneta.org. [Consulta: 26 abril 2015].
  18. 18,0 18,1 «Model Enduro 75 L». montesaweb.com, 2007. [Consulta: 26 abril 2015].
  19. «Model Enduro 175». montesaweb.com, 2007. [Consulta: 26 abril 2015].
  20. «Model Enduro 250». montesaweb.com, 2007. [Consulta: 26 abril 2015].
  21. «Enduro 250» (JPG. Catàleg original de 1974 escanejat) (en castellà i anglès). motoguapa.com. Montesa. [Consulta: 26 abril 2015].
  22. 22,0 22,1 «Marca: Montesa / Modelo: Enduro 250» (JPG. Revista Catálogo español 1976 escanejada.) (en castellà). motoguapa.com. Revista Motociclismo. [Consulta: 26 abril 2015].
  23. 23,0 23,1 «Montesa Enduro 125/75» (JPG. Catàleg original de 1976 escanejat) (en castellà, anglès i francès). motoguapa.com. Montesa. [Consulta: 26 abril 2015].
  24. «Model Enduro 125 L». montesaweb.com, 2007. [Consulta: 26 abril 2015].
  25. Rubio, Eduard «Ensayo: Montesa Enduro 74» (en castellà). SOLO MOTO. Garbo Editorial, S.A. [Barcelona], núm. 72, 14-01-1977, p. 43.
  26. 26,0 26,1 «Montesa Enduro 125/75 - Ficha Técnica de época» (en castellà). yclasicos.com, 21-06-2012. [Consulta: 26 abril 2015].
  27. «Model Enduro 250 K». montesaweb.com, 2007. [Consulta: 26 abril 2015].
  28. «Model Enduro 125 H». montesaweb.com, 2007. [Consulta: 26 abril 2015].
  29. «Montesa Enduro 125 H - Ficha Técnica de época» (en castellà). yclasicos.com, 21-06-2012. [Consulta: 26 abril 2015].
  30. Molinari 1978: «Montesa 125 Enduro H» p. 174
  31. «Model Enduro 250 H». montesaweb.com, 2007. [Consulta: 26 abril 2015].
  32. Molinari, Giorgio; Alajmo, Gustavo; Galli, Roberto; Pasquino, Michele. «Montesa 250 Enduro H». A: Moto Catalogo 1977'78 (en italià). Milà (Itàlia): Edizione A.I.D. S.p.A., 1977, p. 170. A.T. Milano 112 14-4-75. 
  33. «Marca: Montesa / Tipo: Enduro 125-H» (JPG. Revista Catálogo español 1978 escanejada.) (en castellà). motoguapa.com. Revista Motociclismo. [Consulta: 26 abril 2015].
  34. «Marca: Montesa / Tipo: Enduro 250 H» (JPG. Revista Catálogo español 1977 escanejada.) (en castellà). motoguapa.com. Revista Motociclismo. [Consulta: 26 abril 2015].
  35. «Montesa Enduro. Modelos para carretera y montaña» (JPG. Catàleg original de 1978 escanejat) (en castellà). motoguapa.com. Montesa. [Consulta: 26 abril 2015].
  36. «Model Enduro 250 H6». montesaweb.com, 2007. [Consulta: 26 abril 2015].
  37. «Montesa Enduro 250 H 6 - Ficha Técnica de época» (en castellà). yclasicos.com, 21-06-2012. [Consulta: 26 abril 2015].
  38. Molinari 1978: «Montesa Enduro 250 H 6» p. 173
  39. «Model Enduro 360 H6». montesaweb.com, 2007. [Consulta: 26 abril 2015].
  40. «Enduro 360 H6» (JPG. Catàleg original de 1978 escanejat) (en castellà, anglès i francès). motoguapa.com. Montesa. [Consulta: 26 abril 2015].
  41. Molinari, Giorgio; D'Andrea, Alex; Galli, Roberto. «Montesa Enduro 360 H 6». A: Moto Catalogo 1979 (en italià). Milà (Itàlia): Edizione A.I.D. S.p.A., 1979, p. 174. A.T. Milano 112 14-4-75. 
  42. «Model Enduro 75 H6». montesaweb.com, 2007. [Consulta: 26 abril 2015].
  43. «Model Enduro 250 H6 \"79\"». montesaweb.com, 2007. [Consulta: 26 abril 2015].
  44. «Model Enduro 360 H6 \"79\"». montesaweb.com, 2007. [Consulta: 26 abril 2015].
  45. Castelli, Alfredo. «Montesa Enduro 360 H 6». A: Moto Catalogo 1981 (en italià). Milà (Itàlia): EPIERRE srl, abril 1981, p. 70. A.T. Milano 303 10-8-1978. 
  46. 46,0 46,1 «Enduro 125 H6 / Enduro 75 H6» (JPG. Catàleg original de 1981 escanejat) (en castellà i anglès). motoguapa.com. Montesa. [Consulta: 26 abril 2015].
  47. 47,0 47,1 47,2 «Marca: Montesa / Modelo: Enduro 250 H-6» (JPG. Revista Catálogo español 1980 escanejada.) (en castellà). motoguapa.com. Revista Motociclismo. [Consulta: 26 abril 2015].
  48. «Model Enduro 75 H6 \"81\"». montesaweb.com, 2007. [Consulta: 26 abril 2015].
  49. «Model Enduro 125 H6 \"81\"». montesaweb.com, 2007. [Consulta: 26 abril 2015].
  50. «Model Enduro 360 H6 \"81\"». montesaweb.com, 2007. [Consulta: 26 abril 2015].
  51. «Model Enduro 80 H7 \"82\"». montesaweb.com, 2007. [Consulta: 26 abril 2015].
  52. «Model Enduro 360 H7 S». montesaweb.com, 2007. [Consulta: 26 abril 2015].
  53. «Model Enduro 75 L \"83\"». montesaweb.com, 2007. [Consulta: 26 abril 2015].
  54. «Model Enduro 125 H7». montesaweb.com, 2007. [Consulta: 26 abril 2015].
  55. «Model Enduro 250 H7». montesaweb.com, 2007. [Consulta: 26 abril 2015].
  56. «Model Enduro 360 H7». montesaweb.com, 2007. [Consulta: 26 abril 2015].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Molinari, Giorgio; Illeso, Franco; Galli, Roberto. Moto Catalogo 1978'79 (en italià). Milà (Itàlia): Edizione A.I.D. S.p.A., 1978. A.T. Milano 112 14-4-75. 
  • Pi, Pere. No tinc 200 anys. Les vivències de Pere Pi. Barcelona: Autoeditat (Service Point), juliol 2012. ISBN 9788461590353. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Montesa Enduro Modifica l'enllaç a Wikidata