Montesa Brío

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
2010 Moto cycle.pngBrío
Una Montesa Brío 81 de 1957
Dades identificatives
Classe Turisme
Fabricant Montesa
Producció 1953-1963
Brío 50: 1970-1971
Predecessora D-51
Successora Impala (1962)
Relacionades Sprint
Similars 150, Comando
Configuració
Motor Monocilíndric 2T refrigerat per aire
Capacitat 124,98 cc
Brío 50: 48,76 cc
Transmissió Per cadena
Suspensió Forquilla convencional (dv) i doble amortidor (dr)
Frens Tambor (dv i dr)
Modifica dades a Wikidata

La Montesa Brío, escrit sovint Brio,[1][2] fou un model de motocicleta de turisme fabricat per Montesa entre 1953 i 1963 (a banda d'una segona i curta etapa, el 1970, en què la marca comercialitzà un ciclomotor amb el nom de Brío 50). Al llarg de la seva vida comercial se'n produïren diverses versions, totes elles amb les mateixes característiques generals: motor de dos temps monocilíndric refrigerat per aire de 125 cc (tret de la Brío 50, en què era de 49 cc), bastidor de simple bressol, amortidors anteriors de forquilla convencional i frens de tambor. Pel que fa a l'apartat estètic, totes les Brío es caracteritzaven pel seu color vermell, tret de les versions Brío 81 i Brío 82, que es comercialitzaren també en un inèdit color "verd truita".[3]

Durant la dècada de 1950, la Brío fou un èxit de vendes[4] i esdevingué un dels models més emblemàtics de Montesa, havent estat la base de tota mena de realitzacions; de la Brío en sortiren versions per a competicions de velocitat, resistència, regularitat (la cèlebre Brío Cabra) i motocròs (Pere Pi aconseguí dos campionats estatals d'aquesta modalitat amb sengles Brío 110 adaptades).

L'èxit comercial d'aquest model el mantingué en producció fins que, el 1962, l'empresa decidí de renovar el seu catàleg i substituí la Brío per la que hauria d'esdevenir una de les motocicletes més famoses de la seva història, la Impala.

Història[modifica | modifica el codi]

Antecedents: De l'A-45 a la D-51[modifica | modifica el codi]

Montesa Brio 91 1956.jpg
Vista frontal de la D-51 de 1951. S'hi veu encara el carburador al costat del cilindre.
Montesa Brio 80 125cc 1954.JPG
Al mig: Brío 80 de 1954, similar estèticament a la D-51.

Montesa presentà el seu primer model de motocicleta, l'A-45, el 17 de juny de 1945 i es constituí finalment com a societat el 3 de febrer de 1947.[5] L'empresa va llançar successivament diversos models derivats de l'A-45 (B-46, B-46/49) fins a arribar a la D-51 de 1951, la primera Montesa a fabricar-se amb el característic color vermell de la marca. La D-51 fou l'antecessora directa de la Brío i incorporava nombrosos avenços tecnològics, com ara suspensió amb forquilla telescòpica anterior i telescòpica lliscant posterior, embragatge en bany d'oli i cubs de fre de fosa.[1]

1953: Llançament de la Brío 90[modifica | modifica el codi]

El creixement de Montesa va fer que l'empresa es traslladés a començament de la dècada de 1950 al carrer Pamplona (cantonada Pallars) del Poblenou;[6] un cop allà, la seva contínua evolució tècnica va fructificar en la Brío 90, presentada el febrer del 1953. Amb una estètica aconseguida i de tarannà esportiu, era la primera Montesa amb el carburador instal·lat darrere del cilindre[7] i pistó sense deflector,[2] a més d'importants modificacions al motor que proporcionaven més potència i velocitat d'acceleració.[His 1] Al març d'aquell any, Montesa participà per primer cop en un saló fora de l'estat espanyol, el XXIII Saló Internacional de l'Automòbil i de la Motocicleta de Ginebra,[3][8] fet que a l'època representà tot un esdeveniment, ja que, en plena postguerra, era inusual veure productes industrials fets a Espanya fora de les seves fronteres.[9] Pere Permanyer hi presentà personalment la Brío 90, obtenint molt bona acollida per part de la premsa europea, que assajà diversos models de Montesa; les revistes especialitzades en publicaren crítiques molt favorables.[9]

L'any següent, 1954, la Brío 90 obtingué un èxit esportiu important al popular Trofeu Internacional Motociclista de Mònaco.[10] Aquell mateix any, es va presentar a la Fira de Mostres de Barcelona la Brío 80,[3][7] un model més "utilitari" dotat de rodes de menor diàmetre, pneumàtics de major secció i parafangs més amples. La conducció de la Brío 80 era més suau que la de la 90 i resultava més apta per a circular-hi amb dues places, opció molt habitual a l'època.[9]

La successió d'èxits tècnics, esportius i comercials de l'empresa es ratificà internacionalment arran del Motor Show de Londres, celebrat el novembre de 1954 dins el Saló d'Exposicions d'Earls Court. A banda de la Sprint de velocitat, Montesa hi presentà les versions per a 1955 dels models Brío 80 i Brío 90.[9] L'estand de la marca suscità força curiositat i va ser un dels més visitats. El periodista de la revista Motor Cycling J.P. Griffith, després de provar les Montesa, deixà escrit (en anglès): «Què he après? Que Espanya produeix bones motocicletes que, a més d'anar bé, tenen un bon aspecte.»[9]

L'adopció del Clausor (1955)[modifica | modifica el codi]

A començaments de 1955 es varen llançar les noves versions de Brío 80 i Brío 90 presentades a Londres, que incorporaven comptaquilòmetres i velocímetre al far, commutador de llums al manillar, nou selló biplaça i una novetat absoluta a la península Ibèrica: un immobilitzador de manillar batejat com a "Clausor". El giny s'adoptava després que Pere Permanyer n'hagués aconseguit la patent a la Fira de Ginebra, gràcies a l'amistat que hi entaulà amb el seu inventor, Abraham Neiman (qui acabà esdevenint propietari de la multinacional homònima).[9] Per tal de desenvolupar el producte, Permanyer creà la Compañía Clausor, de la qual en fou el primer president.[9] D'ençà d'aquell moment i durant dècades, gairebé totes les motocicletes fabricades a Catalunya (i a la resta de l'estat) dugueren de sèrie aquell senzill i efectiu sistema antirobatori.

El 9 de desembre de 1955, durant la primera convenció estatal d'Agents Oficials Montesa -celebrada amb motiu del desè aniversari de l'empresa- es va presentar el model Brío 80/56, que oferia nombroses millores amb relació a la versió anterior (entre d'altres: la caixa d'eines amb pany, l'indicador de nivell de benzina, la corona desmuntable o el comptaquilòmetres il·luminat).[9]

Les Brío 81 i 91[modifica | modifica el codi]

El 1956 es llançà un nou model de caràcter plenament esportiu, la Brío 91, que incorporava quatre velocitats i el selector integrat a la caixa de canvis. A l'edició de les 24 Hores de Montjuïc d'aquell any hi guanyà una Brío pilotada pels germans Arturo i Juan Tei Elizalde, aconseguint també Montesa els llocs segon, tercer i quart a la prova.[7]

L'any següent, 1957, aparegué la Brío 81, una versió més orientada al turisme que incorporava novetats com ara un sistema per a silenciar l'admissió i un volant d'inèrcia per a aconseguir més suavitat. Amb aquest model s'abandonà momentàniament el color vermell habitual per un de nou, un verd-caqui que fou batejat com a "verd truita".[10][11]

La sortida de Bultó (1958)[modifica | modifica el codi]

Una Montesa Brío 110, model llançat el 1959 en plena crisi per la fugida de Bultó

El 1958, el règim franquista dicta una sèrie de mesures prèvies a la implantació del Pla Nacional d'Estabilització Econòmica de 1959,[12] mesures altament restrictives pel que fa a la despesa i que obligaren moltes empreses a reorganitzar la seva estructura. Pere Permanyer va proposar de limitar certes despeses, entre les quals les del departament de competició, el qual volia aturar temporalment. En total desacord amb la idea, Francesc Xavier Bultó, soci cofundador de l'empresa i gran defensor de la competició com a estratègia comercial, decidí d'abandonar la societat.[7] L'acompanyaren en la sortida diversos tècnics, pilots i membres del departament de competició, els quals participaren poc després en la fundació de la nova empresa de Bultó:[9] Bultaco es constituïa el 17 de maig d'aquell mateix any.

En moments molt durs per a Montesa, Permanyer va renovar-ne el Consell d'Administració i va reestructurar tots els departaments, situant Leopoldo Milà al capdavant del departament tècnic. Milà no volgué continuar amb el projecte de motor monobloc en què havia estat treballant amb els seus antics companys[His 2] i va fer foc nou, tot aplicant les seves idees al desenvolupament d'un nou concepte de moto que acabà per cristal·litzar en la Montesa Impala de 1962. Mentre la seva feina anava avançant, encara es varen llançar al mercat algunes evolucions de la Brío, com ara la Brío 82 i la Brío 110.[10]

La dècada de 1960[modifica | modifica el codi]

Durant la dècada de 1960, Montesa aconseguí de créixer malgrat la clientela atreta per Bultaco i decidí tornar a participar en competicions, especialment en proves de regularitat on la Brío 110 demostrava ser molt competitiva. A començaments de 1962 es preparà el llançament de la futura Montesa Impala amb la cèlebre Operació Impala, durant la qual tres prototipus del nou model travessaren tota l'Àfrica recorrent 20.000 quilòmetres.[13] A la Impala tot era pràcticament nou, des de l'acurat disseny (guanyador el 1962 del Delta d'Or de disseny industrial, atorgat per l'ADI-FAD) fins al potent motor de 175 cc, fàcilment adaptable a la competició.[14]

Versions[modifica | modifica el codi]

Inicialment, la nomenclatura dels diferents models de la gamma Brío indicava aproximadament la velocitat màxima que podia atènyer el model en concret; així, la Brío 80 podia assolir els 83 km/h i la Brío 90, els 95 km/h. Aquesta pràctica es mantingué gairebé sempre (les Brío 81 i 82 podien arribat als 85 km/h i la Brío 110, als 110 km/h), amb les úniques excepcions de la Brío 91 (que assolia els 105 km/h) i la Brío 50, la qual en ser un ciclomotor no podia passar legalment dels 40 km/h.

Llista de versions produïdes[modifica | modifica el codi]

S'assenyalen amb fons beix les versions de fora d'asfalt.
Model Cilindrada Id. Model Anys Núm. Sèrie[15] Unitats Trets característics
Brío 90 125 - 1953 - 1956 MM3536-3538 MM3541-4362[a] 824[b] Dipòsit vermell amb genollera negra. Selló monoplaça.
Brío 80 125 - 1954 - 1955 MM50001-57028 7.028[c] Dipòsit vermell amb genollera negra. Selló monoplaça.
Brío 80/55 125 - 1955 MM50001-57028  ?[c] Dipòsit vermell amb genollera negra. Selló biplaça.
Brío 90/55[d] 125 - 1955 - 1956 MM4363-5374 MM7818-81178 MM10001-10446 1.832[b] Dipòsit vermell amb genollera negra. Selló biplaça.
Brío 80/56 125 - 1956 - 1957 MM57029-63793 6.765 Dipòsit vermell amb genollera negra. Selló més gros.
Brío Cabra 125 - 1957 -  ? Brío 80 adaptada a la regularitat[e]
Brío 91 125 - 1956 - 1959 MM15001-20204 5.204 Dipòsit vermell amb genollera negra
Brío 81 125 - 1957 - 1959 MM70001-88544 18.544 Dipòsit verd "truita" amb genollera negra[f]
Brío 82 125 - 1959 - 1961 MM88545-96021 7.477 Dipòsit verd "truita" sense genollera[g]
Brío 110 125 - 1959 - 1963 MM20205-26750 6.295[h] Dipòsit vermell sense genollera
Brío 110 S 125 - 1961 - 1962 MM24530-24729 MM26139-26188 250 Dipòsit vermell sense genollera. Tub d'escapament únic.
Brío Cross 125 - 1961 -  ? Brío 110 adaptada al motocròs
Brío 50 49 37M 1970 - 1971 37M0001- 1.900 Dipòsit vermell amb franja argentada
Total d'unitats produïdes 56.119
Notes
  1. Segons altres fonts, els números de sèrie de la primera Brío 90 varen ser aquests: MM.3536.3538,MM3541.5000,MM7818.8178, MM10001.10455,MM10457.10833[16]
  2. 2,0 2,1 Les 824 unitats de la primera Brío 90 i les 1.832 de la versió "55" s'ajunten sovint en un global de de 2.656 unitats per a ambdues versions[16]
  3. 3,0 3,1 Les 7.028 unitats indicades per a la Brío 80 engloben les de la primera versió i les de la segona ("55")
  4. També coneguda com a Brío 90 S
  5. Segons una altra font, la Cabra derivava d'una Brío 91 de 1957.[17]
  6. D'ençà de la segona sèrie, la Brío 81 deixà de portar la típica genollera lateral negra al dipòsit.
  7. La Brío 82 es comercialitzà en dos acabats diferents: Rural (en color verd truita) i Ciudad (vermell).[18]
  8. Del total de 6.295 Brío 110 fabricades, 227 eren només motors, per a curses de karts
Resum per model
Model Anys Unitats
Brío 80 1954 - 1957 13.793
Brío 81 1957 - 1959 18.544
Brío 82 1959 - 1961 7.477
Brío 90 1953 - 1956 2.656
Brío 91 1956 - 1959 5.204
Brío 110 1959 - 1962 6.545
Brío 50 1970 - 1971 1.900
Total d'unitats 56.119

90[modifica | modifica el codi]

La Brío 90 adoptava totes les millores tècniques que Montesa havia anat experimentant en competició i als seus anteriors models B-46/49 i D-51. A banda del motor, molt millorat, duia una nova forquilla anterior telescòpica i uns frens anteriors més eficients.[19]

Fitxa tècnica
Montesa Brío 90[16]
Id. Model -
Una Brío 90 preparada per a les 24 Hores de Montjuïc de 1955
Núm. Sèrie MM.3536.3538, MM3541.5000, MM7818.8178, MM10001.10455, MM10457.10833[a]
Anys 1953 - 1956
CC 124,98
Diàmetre x Carrera 51,5 x 60 mm
Compressió 7,5:1
CV 6,3 a 6.000 rpm
Carburador Irz AE18 18 mm
Canvi 3 velocitats
Suspensió davant Forquilla Telehidràulica
Suspensió darrera Telescòpica
Pneumàtic davant 600 x 65 (21")
Pneumàtic darrera 600 x 65 (21")
Frens davant Tambor 125 mm
Frens darrera Tambor 125 mm
Pes en sec  ?
Capacitat dipòsit  ?
Trets característics Dipòsit vermell amb
genollera negra. Selló monoplaça.
  1. Segons altres fonts, els números de sèrie de la primera Brío 90 varen ser aquests: MM3536-3538 i MM3541-4362[15]

80[modifica | modifica el codi]

Cap a finals de 1954, Montesa treu al mercat la Brío 80, una variant més tranquil·la de la reeixida Brío 90. La demanda exigia una moto més dòcil que l'esportiva 90, més apta per a poder-hi passejar i anar a la feina. Ambdues eren, però, gairebé idèntiques; la diferència principal era el tarat de l'encesa i les llumeneres modificades, per tal de suavitzar la resposta i poder lliurar la potència de forma més progressiva a partir d'una menor quantitat de revolucions. Cal esmentar, a més, el canvi de les rodes per unes de menor diàmetre (ara de 2,75 x 19) i petits detalls estètics com ara la caixa d'eines, ara amb tancament central amb pany.[4]

Fitxa tècnica
Montesa Brío 80[20]
Id. Model -
Montesa Brío 80 de 1954
Núm. Sèrie MM50001-57028
Anys 1954 - 1955
CC 124,98
Diàmetre x Carrera 51,5 x 60 mm
Compressió 7:1
CV 6,5 a 5.400 rpm
Carburador Irz AE18 18 mm
Canvi 3 velocitats
Suspensió davant Forquilla Telehidràulica
Suspensió darrera Telescòpica
Pneumàtic davant 2,75 x 19
Pneumàtic darrera 2,75 x 19
Frens davant Tambor 125 mm
Frens darrera Tambor 125 mm
Pes en sec  ?
Capacitat dipòsit  ?
Trets característics Dipòsit vermell amb
genollera negra. Selló monoplaça.

80/55[modifica | modifica el codi]

La versió 55 es diferenciava de l'anterior Brío 80 pel fet de dur selló biplaça i comptaquilòmetres.

Fitxa tècnica
Montesa Brío 80/55[21]
Id. Model -
Núm. Sèrie MM50001-57028
Anys 1955
CC 124,98
Diàmetre x Carrera 51,5 x 60 mm
Compressió 7,2:1
CV 6,5 a 5.400 rpm
Carburador 18 mm: Irz AE18/
Arbeo-Dell'Orto MA18/B3
Canvi 3 velocitats
Suspensió davant Forquilla Telehidràulica
Suspensió darrera Telescòpica
Pneumàtic davant 2,75 x 19
Pneumàtic darrera 2,75 x 19
Frens davant Tambor 125 mm
Frens darrera Tambor 125 mm
Pes en sec  ?
Capacitat dipòsit  ?
Trets característics Dipòsit vermell amb
genollera negra. Selló biplaça.

90/55[modifica | modifica el codi]

Referida de vegades com a Brío 90 S, la versió 55 es diferenciava de l'anterior Brío 90 pel fet de dur selló biplaça i comptaquilòmetres.

Fitxa tècnica
Montesa Brío 90/55[22]
Id. Model -
Núm. Sèrie MM4363-5374 MM7818-81178 MM10001-10446
Anys 1955 - 1956
CC 124,98
Diàmetre x Carrera 51,5 x 60 mm
Compressió 7,5:1
CV 7,2 a 6.000 rpm
Carburador Dell'Orto MA.18/D.3, 18 mm
Canvi 3 velocitats
Suspensió davant Forquilla Telehidràulica
Suspensió darrera Telescòpica
Pneumàtic davant 600 x 55
Pneumàtic darrera 600 x 55
Frens davant Tambor 125 mm
Frens darrera Tambor 125 mm
Pes en sec  ?
Capacitat dipòsit  ?
Trets característics Dipòsit vermell amb
genollera negra. Selló biplaça.

80/56[modifica | modifica el codi]

La versió de la Brío 80 de 1956, anomenada Brío 80/56, incorporava canvis de disseny com ara el dipòsit sense encaixonat posterior i amb un pràctic marcador de nivell (consistent en un tub prim de plàstic transparent) a la part del davant, o la caixa d'eines més gran amb pany i clau. El seient era més gros i tou, guanyant així comoditat. En l'aspecte mecànic, cal destacar un canvi destinat a abaratir costos: el cilindre deixava de ser d'aliatge encamisat i passava a ser de fosa. El motor continuava amb el mateix cubicatge (124,98 cc) i potència (6,5 CV a 5.400 rpm), essent alimentat per un carburador Dell'Orto MA 18 B3.[4]

Fitxa tècnica
Montesa Brío 80/56[4][23]
Id. Model -
Una Brío 80/56
Núm. Sèrie MM57029-63793
Anys 1956 - 1957
CC 124,98
Diàmetre x Carrera 51,5 x 60 mm
Compressió 7,2:1
CV 6,5 a 5.400 rpm
Carburador Dell'Orto MA18/B3, 18 mm
Canvi 3 velocitats
Suspensió davant Forquilla Telehidràulica
Suspensió darrera Telescòpica
Pneumàtic davant 2,75 x 19
Pneumàtic darrera 2,75 x 19
Frens davant Tambor 125 mm
Frens darrera Tambor 125 mm
Pes en sec 75 kg
Capacitat dipòsit  ?
Trets característics Dipòsit vermell amb
genollera negra. Selló més gros.

Cabra[modifica | modifica el codi]

Reproducció de la Montesa Brío "Cabra" original dels anys 50

Durant la dècada de 1950, l'actual disciplina de l'enduro s'anomenava encara Regularitat i s'assemblava més als ral·lis que no pas ara. Cap a 1955, Juan "Tei" Elizalde participà en els Dos Dies de Gal·les juntament amb el seu company d'equip a Montesa, Josep Maria Llobet "Turuta",[24] per bé que en anar-hi amb motos de carretera no hi pogueren fer gran cosa. Malgrat tot, en tornar, Tei Elizalde encoratjà Pere Permanyer i Francesc Xavier Bultó a preparar un model més específic per a aquesta especialitat, cosa que finalment feren tot adaptant una Brío 80.[a] A aquell model li donaren mig de broma el nom de "Cabra",[24] nom que anys a venir s'adoptaria oficialment per als famosos models de motocròs de la casa, les Cappra.

La Cabra es diferenciava de les Brío de carretera pels seus tubs d'escapament elevats (ajuntats pel mateix costat i protegits contra les cremades), el cobertor de cadenes retallat, el parafang anterior un xic elevat, el filtre d'aire especial i els pneumàtics de tacs. També se li instal·len unes bosses sobre del dipòsit.[14]

  1. Segons una altra font, la Cabra derivava d'una Brío 91 de 1957.[17]

91[modifica | modifica el codi]

Amb la versió 91, La Brío incorporava per primer cop un canvi de quatre velocitats. Era una esportiva la velocitat de la qual va fer necessari d'instal·lar-li amortiment posterior (fou el primer model de la marca a dur-ne), inicialment de fricció seca tipus "tisora" i, més tard, per mitjà de dos amortidors hidràulics addicionals en paral·lel.[3]

Fitxa tècnica
Montesa Brío 91[25]
Id. Model -
Una Brío 91 de 1958
Núm. Sèrie MM15001-20204
Anys 1956 - 1959
CC 124,98
Diàmetre x Carrera 51,5 x 60 mm
Compressió 39091
CV 10 a 6.000 rpm[a]
Carburador DellOrto 3, 22 mm
Canvi 4 velocitats
Suspensió davant Forquilla Telehidràulica
Suspensió darrera Telescòpica amb ajuda
Pneumàtic davant 2,50 x 19
Pneumàtic darrera 2,75 x 19
Frens davant Tambor 125 mm
Frens darrera Tambor 125 mm
Pes en sec 75 [Quilo|kg]]
Capacitat dipòsit  ?
Trets característics Dipòsit vermell amb
genollera negra
  1. D'ençà de 1957, la Brío 91 lliurava 10,9 CV a 6.000 rpm

81[modifica | modifica el codi]

La Brío 81, coneguda popularment com a La Truita pel seu color verd, era més silenciosa (gràcies a un nou silenciador d'admissió, produïa només 72 decibels), més suau i més còmoda, amb més capacitat de càrrega i més neta; el motor era molt elàstic i facilitava una conducció suau, gràcies al seu nou volant d'inèrcia (volant que feia augmentar de mida el nou càrter, desenvolupat per a encabir-lo).[3] Segons els fullets publicitaris de l'època, era una motocicleta «de condicions excepcionals per a viatge, treball i turisme».[26]

Fitxa tècnica
Montesa Brío 81[27][28]
Id. Model -
Montesa Brío 81, 1a sèrie (1957)
Montesa Brío 81, 2a sèrie
Núm. Sèrie MM70001-88544
Anys 1957 - 1959
CC 124,98
Diàmetre x Carrera 51,5 x 60 mm
Compressió 7:1
CV 6,5 a 5.400 rpm
Carburador Dell'Orto MA.18/B3
Irz AE18, 18 mm
Canvi 3 velocitats
Suspensió davant Forquilla Telehidràulica
Suspensió darrera Telescòpica
Pneumàtic davant 2,75 x 19
Pneumàtic darrera 2,75 x 19
Frens davant Tambor 125 mm
Frens darrera Tambor 125 mm
Pes en sec 84 kg
Capacitat dipòsit 12 litres
Trets característics Dipòsit verd "truita" amb
genollera negra[a]
  1. D'ençà de la segona sèrie, la Brío 81 deixà de portar la típica genollera lateral negra al dipòsit.

82[modifica | modifica el codi]

La Brío 82 era gairebé idèntica estèticament a la versió anterior. Tècnicament, l'única diferència era l'absència del volant d'inèrcia que incorporava la Brío 81.

Fitxa tècnica
Montesa Brío 82[29][18]
Id. Model -
Núm. Sèrie MM88545-96021
Anys 1959 - 1961
CC 124,98
Diàmetre x Carrera 51,5 x 60 mm
Compressió 39089
CV 6,5 a 5.400 rpm
Carburador Irz AE18
AMAL 363, 18 mm
Canvi 3 velocitats
Suspensió davant Forquilla Telehidràulica
Suspensió darrera Telescòpica
Pneumàtic davant Pirelli, 2,75 x 19
Pneumàtic darrera Pirelli, 2,75 x 19
Frens davant Tambor 125 mm
Frens darrera Tambor 125 mm
Pes en sec 84 kg
Capacitat dipòsit 12 litres
Trets característics Dipòsit verd "truita"
sense genollera[a]
  1. La Brío 82 es comercialitzà en dos acabats diferents: Rural (en color verd truita) i Ciudad (vermell).[18]

110[modifica | modifica el codi]

Basada en la Brío 91 i llançada el 1959,[3] la Brío 110 fou la primera moto que produí Montesa després de la marxa de Francesc Xavier Bultó; ha estat considerada la baula de transició entre les sèries Brío i Impala.[30] Mantenia el mateix motor de 125 cc que la seva antecessora, la Brío 91, però el xassís era totalment nou, destacant-hi el basculant posterior amb doble amortidor i uns frens clarament més potents. Amb aquesta moto s'arribaven a superar els 110 km/h i fins i tot es va llançar un kit de velocitat per a treure-li més profit.[30]

Una Brío 110 (dreta) al costat de la seva successora, la Montesa Impala

La Brío 110 era una motocicleta eminentment esportiva, amb força nervi, potència i senzillesa, qualitats que unides a la seva resistència en permetien l'ús continuat durant milers de quilòmetres. El seu motor gaudia d'una gran facilitat per a pujar de voltes, permetent de circular a règims alts amb seguretat gràcies a l'estabilitat proporcionada pel seu xassís de bressol simple i el seu pes reduït (només 85 kg), complementat tot això per uns potents frens de 180 mm que oferien confiança a l'hora de pilotar.[31] Pel que fa a la seva relació de canvi, molt suau i amb un correcte esglaonament, permetia treure el màxim profit del seu motor i arribar fins als 115 km/h. La suavitat de funcionament era un tret general de la moto, destacant la finor i efectivitat de la palanca de canvi i l'embragatge, així com el baix nivell de vibracions. El consum, a més, no era excessiu i amb 4 litres es podien fer 100 km a un ritme alt i en conducció esportiva.[31]

La Brío 110 esdevingué aviat una dura competència per a la Tralla 101 de Bultaco,[32] apareguda poc abans (de fet, fins i tot en les sigles s'hi assemblava).[31] La competitivitat que es va establir entre ambdues marques durant les dècades de 1960 i 1970 (a la qual s'hi uní també OSSA) va augmentar notablement el nivell de qualitat dels respectius models d'aquests fabricants, elevant a altes cotes el prestigi internacional del motociclisme català.[30] Durant anys, la Brío 110 i la Bultaco Tralla 101, la seva principal competidora, foren conegudes arreu del món com a dues excel·lents motos de petita cilindrada que podien competir, i fins i tot superar, amb models de més cilindrada i anomenada.

Fitxa tècnica
Montesa Brío 110[33][30]
Id. Model -
Montesa Brío 110
Núm. Sèrie MM20205-26750
Anys 1959 - 1963
CC 124,98
Diàmetre x Carrera 51,5 x 60 mm
Compressió 39091
CV 10,5 a 6.500 rpm[a]
Carburador Irz 22AE01
Dell'Orto, 22 mm
Canvi 4 velocitats
Suspensió davant Forquilla Telehidràulica
Suspensió darrera Doble amortidor Telesco
Pneumàtic davant 2,75 x 19
Pneumàtic darrera 2,75 x 19
Frens davant Tambor 180 mm
Frens darrera Tambor 180 mm
Pes en sec 85 kg[31]
Capacitat dipòsit 15 litres
Trets característics Dipòsit vermell
sense genollera
Notes
  1. Tot i que altres fonts indiquen 11,5 CV a 6.500 rpm per a la Brío 110,[31] aquest valor es refereix probablement a la Brío 110 S.
  2. 115 km/h segons una altra font.[31]

110 S[modifica | modifica el codi]

La Brío 110 S (amb "S" de Sport) era una versió especial derivada de la Brío 110, desenvolupada per tal de poder competir als circuits (en curses de motocicletes de producció) amb la seva gran rival, la Bultaco Tralla 101. Fou coneguda popularment com a "Monotub" pel fet de portar un sol tub d'escapament, de major diàmetre, en comptes dels dos tradicionals de les Brío.[30]

Fitxa tècnica
Montesa Brío 110 S[34]
Id. Model -
Montesa Brío 110 S de 1961
Núm. Sèrie MM24530-24729 MM26139-26188
Anys 1961 - 1962
CC 124,98
Diàmetre x Carrera 51,5 x 60 mm
Compressió 9,75:1
CV 11,5 a 6.500 rpm
Carburador Irz
Dell'Orto UB22BS2, 22 mm
Canvi 4 velocitats
Suspensió davant Forquilla Telehidràulica
Suspensió darrera Amortidors doble efecte
Pneumàtic davant 2,75 x 19
Pneumàtic darrera 2,75 x 19
Frens davant Tambor 180 mm
Frens darrera Tambor 180 mm
Pes en sec  ?
Capacitat dipòsit 15 litres?
Trets característics Dipòsit vermell sense
genollera. Tub d'escapament únic.

Cross[modifica | modifica el codi]

La Montesa Brío Cross que pilotà Pere Pi el 1960

Al febrer de 1960, en uns moments en què el motocròs es consolidava fortament a Catalunya, Montesa fitxà l'oficial de Derbi Pere Pi per tal de poder plantar cara al potent equip de Bultaco.[35] Només una setmana després, Pi disputà la seva primera cursa amb Montesa, el "I Moto-Cross Internacional de Barcelona" al Circuit de Pedralbes.[36] Atès que no hi havia hagut temps de preparar un prototipus per a l'ocasió, hi pilotà una Brío 110 de sèrie, equipada simplement amb pneumàtics de cross i un plat de major diàmetre, però hagué d'abandonar en trencar-se-li el canvi de marxes durant la cursa.[37]

Tot seguit, Montesa evolucionà i adaptà plenament al motocròs aquella Brío 110, amb suspensió anterior més gruixuda, dipòsit petit, selló curt i manillar ample.[38] Durant el 1960, Pi va aconseguir diverses victòries amb aquella moto. L'any següent, 1961, Montesa va produir algunes unitats de Brío Cross,[39] mentre Pere Pi competia amb la de 125 cc i amb una altra, equipada amb el motor de la futura Impala (encara en fase de proves), en la categoria de 250cc. Els resultats de Pi foren d'allò més reeixit: guanyà els campionats d'Espanya de motocròs de 125 i de 250 cc i va vèncer a la cursa estatal del II Moto-Cross Internacional de Barcelona;[40] a partir d'aleshores, encara va guanyar quatre campionats estatals més de motocròs, però ja amb models derivats totalment de la Impala: la Impala Cross i la LA Cross 66.

50[modifica | modifica el codi]

La Brío 50 era un ciclomotor de disseny esportiu.

Fitxa tècnica
Montesa Brío 50[41]
Id. Model 37M
Montesa Brío 50 de 1971
Núm. Sèrie 37M0001-
Anys 1970 - 1971
CC 48,76
Diàmetre x Carrera 38 x 43 mm
Compressió 8:1[a]
CV 1,6 a 6.400 rpm
Carburador Irz 10/14M, 10 mm
Canvi 3 velocitats
Suspensió davant Forquilla telescòpica
Suspensió darrera Amortidors hidràulics
Pneumàtic davant 2,25 x 18
Pneumàtic darrera 2,25 x 18
Frens davant Tambor 100 mm
Frens darrera Tambor 100 mm
Pes en sec  ?
Capacitat dipòsit  ?
Trets característics Dipòsit vermell amb
franja argentada
  1. 9:1 d'ençà de 1971

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. L'experiència en competicions havia fet que es modifiquessin substancialment els corrents de gasos a través de cilindre i el dibuix de l'èmbol i la càmera de combustió a la culata, tot seguint la patent del doctor Schnürle emprada a les DKW (alliberada després de la Segona Guerra Mundial com a botí de guerra).[3]
  2. S'ha dit sovint que el projecte de motor monobloc que Leopoldo Milà desestimà en anar-se'n Bultó, fou la base de la futura Tralla 101 de Bultaco.[9]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura «Brio (1952-1961)». Dossier de premsa exposicions "Viva Montesa i "Campions del motociclisme". Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya [Terrassa], novembre 2014, p. 5.
  2. 2,0 2,1 Muñoz, Juan Maria. «Montesa Brio 90 (1953)» (en castellà). motociclismo.es. Motociclismo, 28-01-2011. [Consulta: 8 gener 2015].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Herreros 1998: «La autarquía de los años cuarenta» p. 54-58
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 «Montesa Brío 80/56» (en castellà). diariodehuelva.es. Diario de Huelva, 07-02-2014. [Consulta: 8 gener 2015].
  5. Oller, Joan Manel. «Motos Montesa amb història» (PDF). La Torre. Nació Digital, 20-01-2013. [Consulta: 8 gener 2015].
  6. Claret 2003: «Al carrer de Pamplona» p. 20
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 «1944-1958: Montesa antes de la Impala» (en castellà). motoclubimpala.com. Moto Club Impala, 2014. [Consulta: 8 gener 2015].
  8. Claret 2003: «El primer Saló Internacional» p. 23
  9. 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 9,5 9,6 9,7 9,8 9,9 «Les primeres fires internacionals fins a la separació. 1953-1958». montesaweb.com, 2007. [Consulta: 8 gener 2015].
  10. 10,0 10,1 10,2 «Historia de Montesa» (PDF) (en castellà). motosclasicas.org. [Consulta: 8 gener 2015].
  11. Burgaleta, Pepe. «Moto Clásica: Montesa Brío 81» (en castellà). motociclismo.es, 10-04-2015. [Consulta: 10 maig 2015].
  12. Claret 2003: «La crisi econòmica del 1958» p. 24
  13. «Exposicions. Motos Montesa». mnactec.cat. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, desembre 2014. [Consulta: 8 gener 2015].
  14. 14,0 14,1 «Montesa Brío 80-54. 125cc. Año 1956.» (en castellà). artsvalua.com. [Consulta: 8 gener 2015].
  15. 15,0 15,1 «Números de chasis - Montesa» (en castellà). lamaneta.org. [Consulta: 8 gener 2015].
  16. 16,0 16,1 16,2 «Model Brio 90 Turisme». montesaweb.com, 2007. [Consulta: 8 gener 2015].
  17. 17,0 17,1 Claret 2003: «Inicis del trial» p. 36
  18. 18,0 18,1 18,2 «Motocicletas Montesa "Brío 82"» (JPG: Fullet original de 1959 escanejat) (en castellà). lobitomk3.wordpress.com. Montesa, 1959. [Consulta: 8 gener 2015].
  19. Claret 2003: «Les motocicletes de dos temps» p. 21
  20. «Model Brio 80 Turisme». montesaweb.com, 2007. [Consulta: 8 gener 2015].
  21. «Model Brio 80 "55" Turisme». montesaweb.com, 2007. [Consulta: 8 gener 2015].
  22. «Model Brio 90 "55" Turisme». montesaweb.com, 2007. [Consulta: 8 gener 2015].
  23. «Model Brio 80 "56" Turisme». montesaweb.com, 2007. [Consulta: 8 gener 2015].
  24. 24,0 24,1 Herreros 1998: «Todo Terreno/Enduro» p. 264
  25. «Model Brio 91 Turisme». montesaweb.com, 2007. [Consulta: 8 gener 2015].
  26. «Montesa Brío 81 1957» (en castellà). lamaneta.com, 15-07-2012. [Consulta: 8 gener 2015].
  27. «Model Brio 81 Turisme». montesaweb.com, 2007. [Consulta: 8 gener 2015].
  28. «Montesa Brío 81, datos técnicos» (en castellà). motosdeantes.com. [Consulta: 8 gener 2015].
  29. «Model Brio 82 Turisme». montesaweb.com, 2007. [Consulta: 8 gener 2015].
  30. 30,0 30,1 30,2 30,3 30,4 «Montesa Brío 110, 125cc, 1959» (en castellà). museumoto.com. Museu de la Moto de Barcelona, 06-03-2014. [Consulta: 8 gener 2015].
  31. 31,0 31,1 31,2 31,3 31,4 31,5 31,6 Hernández, Enrique (Director) «Motos que hicieron época. Montesa Brío 110» (en castellà). Motociclismo. Edisport, SL [Madrid], núm. 500, 06-03-1977, p. 19.
  32. «Montesa Brío 110 125 - 1961» (en castellà). moto-rent.com. [Consulta: 8 gener 2015].
  33. «Model Brio 110 Turisme». montesaweb.com, 2007. [Consulta: 8 gener 2015].
  34. «Model Brio 110 "S" 1961 Turisme». montesaweb.com, 2007. [Consulta: 8 gener 2015].
  35. Pi 2012: «25. El fitxatge per Montesa» p. 58-59
  36. Herreros 1998: «Pedro Pi» p. 262
  37. Pi 2012: «28. El debut amb Montesa» p. 61
  38. Pi 2012: «27. L'entrada a Montesa» p. 61
  39. Claret 2003: «Les motocicletes de motocròs» p. 29
  40. «La Impala i la fàbrica d'Esplugues 1959-1963». montesaweb.com, 2007. [Consulta: 8 gener 2015].
  41. «Model Brio 50 Turisme». montesaweb.com, 2007. [Consulta: 8 gener 2015].
Bibliografia

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Montesa Brío Modifica l'enllaç a Wikidata