Montesa Cota 311

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
2010 Moto cycle.pngCota 311
Montesa Cota 311 de 1993
Classe Trial
Fabricant Montesa
Empresa matriu Honda
Producció 1992-1993
Configuració
Motor Monocilíndric 2T refrigerat per aigua
Cilindrada 258 cc
Rel. de compressió 10:1
Potència 15 cv
Transmissió Per cadena
Suspensió Forquilla invertida (dv) i monoamortidor (dr)
Frens Disc 185 mm (dv) i 150/160 mm (dr)
Pneumàtics 2,75 x 21 (dv) i 4,00 x 18 (dr)
Dimensions
Cap. dipòsit 4 litres
Pes en sec Pes en ordre de marxa
84 kg 88 kg
Cronologia
Cota 310 (1988)
Cota 314 R (1994) →
Modifica dades a Wikidata

La Montesa Cota 311 fou un model de motocicleta de trial de la gamma Cota de Montesa que es fabricà entre 1992 i 1993.[1][2] Creada com a successora de la Cota 310 de 1989, inicià una nova etapa dins l'evolució d'aquest model en comptar per primera vegada amb un motor refrigerat per aigua i un bastidor, realitzat per la firma italiana Verlicchi, del tipus doble biga de duralumini.[3] Representà també una fita dins la història de Montesa pel fet de ser la darrera moto a muntar un motor d'aquesta marca (per tant, la darrera moto 100% Montesa mai fabricada), ja que a partir de la seva successora, la Cota 314 R de 1994, tots els motors de les successives versions de Cota anaren signats per HRC (Honda Racing Corporation).[4][5]

Pel que fa a l'aspecte esportiu, els principals pilots oficials de Montesa al mundial de trial durant l'etapa de la Cota 311 varen ser el català Marc Colomer (cinquè el 1992) i l'espanyol Amós Bilbao (quart el 1993).

La Cota 311 al Paralímpics de Barcelona'92[modifica | modifica el codi]

La Cota 311 amb què Gabino Renales va portar la Petra el 1992

La Cota 311 ha estat fins ara l'única moto de trial a participar en un acte olímpic, concretament la cerimònia inaugural dels Paralímpics de Barcelona'92, quan pilotada per Gabino Renales va servir per a pujar en moto fins al peveter la mascota dels jocs, Petra.[6] Pujant amb la Cota per l'escalinata de la graderia, Renales va anar a buscar la mascota darrere el rellotge que hi ha damunt la porta de Marató de l'Estadi Olímpic. Tot seguit, acompanyat de la mascota, va dur a terme un descens fins al nivell de terra, va fer una volta a l'estadi i, finalment, va pujar la Petra dalt de l'escenari, on va començar un espectacle amb cavallets.[7]

La unitat de Cota 311 que es va fer sevir per a aquesta actuació anava pintada de blanc i adaptada per a l'ocasió, amb diversos suports al darrere per tal d'encabir-hi la mascota.

Característiques[modifica | modifica el codi]

Tret de l'adopció de la refrigeració líquida i el canvi de xassís per un de doble biga, la resta de característiques tècniques de la Cota 311 continuaven igual que en la seva antecessora, la 310: motor de dos temps monocilíndric de 258 cc amb canvi de 6 velocitats i frens de disc a ambdues rodes. Es mantenien també els protectors de les barres de la forquilla, que feien alhora de suport del parafang anterior, i la protecció plàstica dels frens de disc. Pel que fa a les suspensions, eren també pràcticament les mateixes que les de la 310: al davant, forquilla invertida Marzocchi "Up-Side Down", tipus Reverse Control amb sistema de lliscament per virolles de tefló, amb un diàmetre de 35 mm i un recorregut de 170 mm (amb regulador d'extensió). Al darrere, monoamortidor basat en el sistema "PRS2", el qual es componia de basculant de duralumini i amortidor central Marzocchi "Duo Shock" regulable en extensió, amb regulació de precàrrega de molla i un recorregut de 190 mm.[8]

La Cota 311 tenia un tarannà molt encarat al trial, destacant per la seva potència i lleugeresa. A l'època era habitual muntar-hi un seient tou accessori per tal de donar més comoditat al pilot en excursions llargues, ja que aleshores era habitual que els afeccionats al trial recorreguessin força quilòmetres per la muntanya.[5]

Versions[modifica | modifica el codi]

Durant els dos anys que estigué en producció, la Cota 311 no va patir canvis tècnics i quasi cap d'estètic. Les dues versions correlatives que se'n fabricaren eren idèntiques tret dels adhesius del xassís, els quals el primer any tenien un relleu del tipus "gota d'aigua" amb el logotip de Montesa i el segon, a més, unes gràfiques ornamentals en vermell.[5]

Llista de versions produïdes[modifica | modifica el codi]

Versió Cilindrada Anys Núm. Sèrie Pintura dipòsit
Cota 311 "92" 258 cc 1992  ? Vermell (xassís sense gràfics vermells)
Cota 311 "93" 258 cc 1993 VTDNT02AOMM000001- Vermell (xassís amb gràfics vermells)

Versió "92"[modifica | modifica el codi]

Fitxa tècnica
Cota 311[8][5]
Id. Model  ?
Núm. Sèrie  ?
Anys 1992
CC 258
Diàmetre x Carrera 74 x 60 mm
Compressió 10:1
CV 15 a 4.500 rpm[1]
Carburador Dell'Orto PHBHD 26 (CD)
Canvi 6 velocitats
Suspensió davant Forquilla invertida Marzocchi
Suspensió darrera Monoamortidor Marzocchi
Pneumàtic davant 2,75 x 21
Pneumàtic darrera 4,00 x 18
Frens davant Disc Brembo 185 mm
Frens darrera Disc AJP 150 mm
Pes en sec 84 Kg
Capacitat dipòsit 4 litres
Pintura dipòsit Vermell
(xassís sense gràfics vermells)

Versió "93"[modifica | modifica el codi]

Fitxa tècnica
Cota 311[3][9]
Id. Model  ?
Núm. Sèrie VTDNT02AOMM000001-
Anys 1993
CC 258
Diàmetre x Carrera 74 x 60 mm
Compressió 10:1
CV 15 a 4.500 rpm
Carburador Dell'Orto PHBHD 26 (CD)
Canvi 6 velocitats
Suspensió davant Forquilla invertida Marzocchi
Suspensió darrera Monoamortidor Marzocchi
Pneumàtic davant 2,75 x 21
Pneumàtic darrera 4,00 x 18
Frens davant Disc Brembo 185 mm
Frens darrera Disc AJP 160 mm
Pes en sec 84 Kg
Capacitat dipòsit 4 litres
Pintura dipòsit Vermell
(xassís amb gràfics vermells)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «Montesa Cota 311. Anys 1992-1993». mnactec.cat. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, gener 2015. [Consulta: 15 juny 2017].
  2. Claret, Salvador. «Cota 311 - 260cc». A: Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. Viva Montesa, col·lecció Pere Permanyer: Guia de l'exposició de motocicletes. Barcelona: Cevagraf, SCCL, 2003, p. 41. ISBN 84-393-5977-2. 
  3. 3,0 3,1 «Model Cota 311 \"93\"». montesaweb.com. [Consulta: 15 juny 2017].
  4. Orengo, Joan Carles. «Spanish Trial Bikes (segunda parte)» (en castellà). todotrial.com, setembre 2000. [Consulta: 4 abril 2013].
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 «Montesa Cota 311 Trial» (en castellà). trialworld.es, 09-02-2015. [Consulta: 4 abril 2017].
  6. Gurt, Pere. «De Catalunya a Mongòlia. L'amic de Petra era a Portugal» (PDF). Hemeroteca. El Mundo Deportivo, 10-01-1997. [Consulta: 23 març 2010].
  7. Paralímpics'92. Llibre oficial dels IX Jocs Paralímpics Barcelona 1992. 1a ed. Enciclopèdia Catalana, 1993, p. 104. ISBN 84-7739-502-0. 
  8. 8,0 8,1 Gómez, Gabriel «Beta Zero 260 - Montesa Cota 311. Factor común» (en castellà). Moto Verde. Publicaciones Howard España, S.A. [Madrid], núm. 162, gener 1992, p. 26-33.
  9. «Cota 311» (en castellà). trialmc.com. [Consulta: 7 maig 2013].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Montesa Cota 311 Modifica l'enllaç a Wikidata