El Trofeu Montesa[1] (en castellà i oficialment, Trofeo Montesa) fou una fórmula promocional de competició organitzada per Montesa entre 1976 i 1981. Ideada per a promocionar el motocròs entre els joves, la participació estava reservada a pilots de 16 anys en endavant que hi correguessin amb una Cappra de l'any en curs. A totes les edicions calia que la motocicleta fos de 125 cc, tret de la darrera (1981), en què havia de ser de 250 cc.
Graella de sortida al circuit de Gallecs durant l'edició de 1979
Creada per Xavier Permanyer,[2][3] director esportiu de l'empresa, la fórmula fou un èxit des d'un bon començament i va servir per a descobrir noves figures d'aquest esport,[4] ja que molts dels debutants varen destacar anys després en competicions de motocròs i, fins i tot, d'enduro i raids (aquest fou el cas, entre d'altres, de Jordi Monjonell, Toni Arcarons, Ramon Ramon, Juan José Barragán, Jordi Arcarons o Agustí Vall). Un cop acabat el Trofeu, Montesa seleccionava tres pilots d'entre els deu primers classificats i els promocionava durant el Copa RFME Júnior 125cc de l'any corresponent.[2]
Per a poder participar al Trofeu calia tenir llicència federativa Júnior de, com a màxim, tres anys d'antiguitat. Els participants gaudien d'inscripcions de franc, ajuda tècnica al circuit, venda de recanvis a baix preu i 25.000 pts (uns 150 euros) en concepte de descompte en la compra de la Cappra (sempre que el model fos comprat durant l'any en què es corria el Trofeu) als 15 primers classificats de cada prova. A més a més, a cada cursa s'atorgaven 50.000 pts (300 euros) en premis en metàl·lic, distribuïdes entre les dues mànegues. El guanyador absolut del Trofeu rebia com a premi addicional una Montesa Cappra 125 del darrer model. El pressupost inicial per a la primera edició, 1976, ultrapassava el milió i mig de pessetes (9.000 euros).[2]
La bona acollida del Trofeu Montesa va fer que Permanyer en creés un altre de similar però encarat a la velocitat, la Copa Crono, per a promocionar el model de carretera Crono. Montesa va llançar aquesta nova fórmula el 1979 i la competició va donar a conèixer entre d'altres a Carles Cardús.[3] Per la seva banda, el Trofeu Montesa es va celebrar anualment amb força ressò mediàtic fins que la crisi del tombant de la dècada de 1980 va provocar que Montesa acabés abandonant el projecte.
D'altra banda, cal dir que el 2014, Montesa Honda (l'empresa successora de Montesa) tornà a instaurar una fórmula promocional anomenada igual, Trofeu Montesa, però aquest cop dedicada al trial per tal de promocionar el seu model d'aquesta modalitat, la Cota 4RT.[5]
A la primera prova puntuable (al circuit de Gallecs), s'hi varen presentar més de 200 pilots, cosa que va obligar a començar les tandes classificatòries el dissabte.[3] Aquest fet es repetí sovint al llarg del Trofeu: s'hi apuntaven tants corredors, que abans de les competicions s'havien de fer moltes mànegues classificatòries i repesques per a determinar quins pilots podien accedir a la final, disputada el diumenge.[4]
Un cop acabada la competició, es va celebrar una mena de "finalíssima" que enfrontava als millors participants del Trofeu celebrat a l'estat espanyol contra els francesos (ja que a França s'hi celebrà també un Trofeu Montesa aquell any). La prova es disputà a Cognac (França), coincidint amb el Motocròs de les Nacions de 1977 (el 4 de setembre), i el guanyador fou el francès Robin, després de quedar quart i tercer a les dues mànegues, que foren guanyades respectivament pel català Oriol Pons i l'espanyol Simeón Martín (vencedor absolut del Trofeu Montesa de 1977).
La tercera edició del Trofeu Montesa, programada a nou proves puntuables, es va anomenar "Memorial Antoni Riera" en homenatge al pilot eivissenc mort durant l'edició anterior, mentre encapçalava la classificació general. Riera es va morir després de patir un accident durant els entrenaments de la penúltima prova, a Gallecs, l'11 de març de 1977.[6]
↑Xavier Atienzar va competir-hi fora de concurs en tenir encara 15 anys i no disposar, per tant, de llicència federativa en categoria Junior, per a la qual calia tenir-ne 16.
El vencedor absolut de l'edició de 1978 fou el català Oriol Pons.
Enric Guillamat i Joaquim Suñol durant la cursa a Gallecs (18 de març)
Per tal de facilitar la participació dels pilots no catalans, de cara a la quarta edició del Trofeu Montesa es varen establir dos grups de participants: l'A, amb proves a circuits espanyols, i el B (el que comptava amb més inscrits), amb proves a Catalunya. En total hi hagué quatre proves per a cada grup (A i B), i dues proves finals.
A la cinquena edició del Trofeu Montesa, els grups es varen redefinir: l'A fou assignat als circuits catalans i el B als espanyols. En total hi hagué quatre proves per a cada grup (A i B), i dues proves finals.
↑ 2,02,12,2Porcar, Joan «Programas 76. Hablan los directores deportivos - Xavier Permanyer» (en castellà). La Moto. Ediciones del Motor S.L. [Barcelona], núm. 16, 07-02-1976, p. 11-13. D.L. B. 30.864-1975.
↑ 3,03,13,23,3Pi, Pere. «98. Les promocions de Montesa». A: No tinc 200 anys. Les vivències de Pere Pi. Barcelona: Autoeditat (Service Point), juliol 2012, p. 147-149. ISBN 9788461590353.
Ramon Ramon
Simeón Martín
Oriol Pons
