Compressió (mecànica)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Compressió mecànica)

L' esforç de compressió és la resultant de les tensions o pressions que hi ha dins d'un sòlid deformable o medi continu, caracteritzada perquè tendeix a una reducció de volum o un escurçament en determinada direcció.[1] En general, quan se sotmet un material a un conjunt de forces es produeix tant flexió, com cisallament o torsió, tots aquests esforços comporten l'aparició de tensions tant de tracció com de compressió.[2]

En un prisma mecànic l'esforç de compressió pot caracteritzar més simplement com la força que actua sobre el material d'aquest prisma, a través d'una secció transversal a l'eix baricentre, el que té l'efecte d'escurçar la peça en la direcció d'eix baricentre.

Assaig[modifica]

Els assaigs practicats per fer l'esforç de penetració són contraris als aplicats al de tracció, pel que fa al sentit de la força aplicada. Té diverses limitacions:

  • Dificultat d'aplicar un càrrec concèntric axial, sense que aparegui cristalmina.
  • Una proteta de setó circular és preferible a altres postures.

L'assaig es realitza en materials:

  • Durs.
  • Semidurs.
  • Tous.

Materials ceràmics[modifica]

Els materials ceràmics, tenen la propietat de tenir una temperatura de fusió i resistència molt elevada. Així mateix, el seu mòdul de Young (pendent fins al límit elàstic que es forma en un assaig de tracció) també és molt elevat (el que anomenem fragilitat).

Totes aquestes propietats, fan que els materials ceràmics siguin impossibles de fondre i de mecanitzar per mitjans tradicionals (fresat, tornejat, brotxa ...). Per aquesta raó, en les ceràmiques realitzem un tractament de sinterització. Aquest procés, per la naturalesa en la qual es crea, produeix porus que poden ser visibles a simple vista. Un assaig a tracció, pels porus i un elevat mòdul de Young (fragilitat elevada) i en tenir un enllaç iònic covalent, és impossible de realitzar.

Quan es realitza un assaig a compressió, la tensió mecànica que pot aguantar el material pot arribar a ser superior en un material ceràmic que en l'acer. La raó, ve donada per la compressió dels porus/forats que s'han creat en el material. En aquests comprimir, la força per unitat de secció és molt més gran que quan s'havien creat els porus.[3][4]

Referències[modifica]

  1. «Compressió (mecànica)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Esforços
  3. Molera i Solà, Pere; Montserrat Cruells Cadevall; Núria Llorca i Isern; Juan Viñals Olià. Ciència dels materials (2a edició). Universitat de Barcelona, 2011, p.337-339, 354-359, 409. 
  4. «Propietats dels materials ceràmics». Arxivat de l'original el 2016-09-18. [Consulta: 18 setembre 2016].