Central tèrmica de Sant Adrià de Besòs

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Central tèrmica de Sant Adrià de Besòs
Central Termica Badalona.jpg
Dades bàsiques
Tipus central tèrmica
Començament 1970
Ubicació
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Vegueria Àmbit Metropolità de Barcelona
Comarca Barcelonès
Municipi Sant Adrià de Besòs

41° 25′ 36″ N, 2° 14′ 05″ E / 41.4267°N,2.23472°E / 41.4267; 2.23472
Bé inventariat
Identificador IPAC: 20716
Propietari Forces Elèctriques de Catalunya
Organització Forces Elèctriques de Catalunya
Modifica dades a Wikidata

La Central Tèrmica de Sant Adrià és una central termoelèctrica de cicle combinat propietat de FECSA-Endesa situada a la desembocadura del riu Besòs, entre els municipis de Sant Adrià del Besòs i Badalona, al nord de Barcelona, actualment inactiva.

La planta de cicle combinat està formada per tres grups de 350 MW cada un que podien ser alimentats amb gas natural o fuel-oil. En un principi es projectà la construcció de dos mòduls (els més propers a Badalona) però finalment van ser tres. Les xemeneies, de 90 metres d'alçada, es troben just a sobre de les calderes, també de 90 metres, i per tant assoleixen una alçada total d'uns 180 metres. Els últims 20 metres de xemeneia, fins a un total de 200 metres d'alçada, van ser afegits posteriorment a la seva construcció, i són clarament diferenciables de la resta per la seva construcció metàl·lica. Aquest augment de 180 a 200 metres va ser necessari perquè la capa d'inversió tèrmica es troba al voltant dels 170-190 metres en la zona de l'àrea metropolitana de Barcelona.

Història[modifica | modifica el codi]

La central en funcionament.

L'actual central tèrmica del Besós, construida per Copisa, se situa al costat de les instal·lacions que ocupava una antiga central tèrmica de cicle convencional, construïda en 1970 i desmuntada l'any 2007. L'any 1966 l'empresa Siemens AG hi va subministrar el primer transformador de 200 MVA i 230 kV destinat a la Central Tèrmica.

Un obrer va morir per un tret de la policia en les protestes que hi va haver durant la seva construcció.[1] En la central hi arribaren a treballar 900 persones, xifra que contrasta amb les 90 persones que hi treballaven l'any 2010. Fecsa-Endesa va acordar el trasllat de la central, i el març de 2008 va rebre autorització per instal·lar una nova planta, el Grup 5 de 800 MW, que substituïa els actuals Grups 1 i 3 de la Central. Les pluges negres originades per la central embrutaren durant dècades la roba estesa i els cotxes de Sant Adrià i Badalona. A més a més, el sistema de refrigeració de la central enviava aigua calenta al mar, fet que atreia peixos i convertia el lloc en un bon indret per pescar.[1] La Fundació Endesa guarda en un fons històric en la Zona Franca milers de peces de la central, 18.000 fotografies digitalitzades, 90.000 negatius i documentació.[1]

L'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs va organitzar un referèndum l'any 2008 per consultar als ciutadans si les tres xemeneies havien de seguir en peu,[2] fet que fou recolzat amb un 82%. Amb aquest resultat, l'Ajuntament es va comprometre a que l'edifici seria conservat i convertit en un equipament.[1] L'any 2010 Endesa va sol·licitar al Ministeri d'Indústria el permís per tancar la central,[1] i el 2012 va començar la demolició de part de l'edifici.[3]

Els anys 2015 i 2017, els ajuntaments de Sant Adrià de Besòs i de Badalona respectivament, van declarar bé cultural d'interès local la part de la sala de turbines de la central tèrmica. Això indica que el conjunt de les Tres Xemeneies, a banda de ser catalogat i posat en valor per part dels dos municipis, s’inclou també a l’Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya, al Mapa del Patrimoni industrial de Catalunya, com un dels 150 elements imprescindibles del Patrimoni industrial català, s’incorpora en l’actual ampliació (1965-1975) del Docomomo ibérico en l’àmbit català. Cap d'aquestes distincions tenen competència per a protegir o evitar que pugui acabar sent enderrocada tal com demana Endesa.[4]

Esculls submarins[modifica | modifica el codi]

Un dels darrers passos en el procés de desmantellament de la central va ser la retirada dels tubs de refrigeració que s'endinsaven mar endins per captar aigua. Pràcticament totes les estructures visibles van ser desmuntades, però no les submergides. Durant les tasques prèvies de comprovació submarina, es va poder observar que les columnes i els pilars més antics, amb més de cent anys en alguns casos, havien estat extensament colonitzats per diferents espècies marines, i servien com a ecosistema de la biodiversitat de la zona.

Entre les espècies que es troben incrustades o viuen a les estructures existents hi ha algues brunes i calcàries, així com més de 500 espècies animals associades, ja siguin sèssils o fixes al substrat. S'hi podn trobar esponges, hidroïdeus, briozous, poliquets, antozous, crustacis com ara cirrípedes, i fins i tot colònies de tunicats. Com a fauna mòbil hi ha estrelles de mar, eriçons i ofiuroïdeus i gran diversitat de crustacis. S’han observat nombroses postes de mol·luscs, pops i sèpies. Pel que fa als peixos s’han observat escórpores, tords roquers, castanyoles, donzelles, momes, bavoses variades, orades, serrans, fadrins, tacons, i besucs, entre altres. Tanmateix, donada la importància d’aquesta zona per les aus, s’ha proposat deixar el bloc de formigó que constituïa el capçal dels tubs de refrigeració com una illa per a l’estada de les aus marines. De fet ja s’ha observat tant exemplars de gavina corsa com de corb marí emplomallat.[5][6]

Tota aquesta zona serà l'escull artificial que a partir del 2017 han de gestionar els ajuntaments de Badalona i Sant Adrià, gràcies a un conveni entre Endesa, els dos ajuntaments i el Consorci del Besòs, el qual permet tirar endavant un projecte per a la conservació dels fons marí, la millora de la biodiversitat i la promoció de l’educació ambiental.[6]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Central tèrmica de Sant Adrià de Besòs Modifica l'enllaç a Wikidata