Cirrípedes

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuCirrípedes
Cirripedia Modifica el valor a Wikidata
Pouces-pieds Quiberon.JPG
Pollicipes pollicipes en estat natural
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseMaxillopoda
InfraclasseCirripedia Modifica el valor a Wikidata
Burmeister, 1834
Superordres
Doble infecció en un cranc del rizocèfal (Sacculina carcini)

Els cirrípedes (Cirripedia) formen part d'una de les tres infraclasses dels tecostracis que comprenen els peus de cabrit o percebes, de gran interès gastronòmic, i les glans de mar.

Reben llur nom a causa dels cirrus o membres amb forma de plomall que projecten fora del cos amb l'objectiu d'atrapar detritus com a part de llur nutrició.

Són crustacis molt modificats i, per tant, tenen una relació llunyana amb crancs i llagostes. Els peus de cabrit ja varen ser estudiats i classificats per Charles Darwin que publicà una sèrie de monografies el 1851 i el 1854.

Característiques[modifica]

Els cirrípedes tenen dos tipus corporals bàsics: amb peduncle i sense peduncle. Els que no tenen peduncle es troben normalment per tot el litoral rocós, mentre que els pedunculats prefereixen viure mar endins o sobre objectes flotants. A més d'aquests dos tipus bàsics, existeix un tercer tipus de morfologia una mica diferent, els "amorfs" o verrucomorfa. Aquests últims no són simètrics i viuen en aigües profundes, generalment sobre les espines d'eriçons (vegeu Echinoidea) o com a paràsits de crancs i de balenes.

Cicle vital[modifica]

Els cirrípedes tenen dues etapes larvals:

  1. La larva naupli, que passa el seu temps com a part del zooplàncton alimentant-se activament i desenvolupant-se passant per 6 estadis. Això dura aproximadament dues setmanes i es transforma en una larva cipris.
  2. La larva cipris, que ja no s'alimenta i és una nedadora activa; passa només per un estadi abans d'instal·lar-se en un lloc amb un ambient segur i productiu; allà es fixa i es transforma en individu adult.

Els adults tenen sis plaques externes a tall d'armadura. Durant la resta de la seva vida són sèssils i s'alimenten filtrant plàncton amb els seus apèndixs i alliberant els seus gàmetes. Se'ls sol trobar a la zona intermareal.

Un cop completada la metamorfosi i assolida la forma adulta, continuen creixent, però no sofreixen mudes i creixen per addició de material a la seva coberta calcificada.

Com molts altres invertebrats, els cirrípedes són hermafrodites i alternen l'estat masculí i femení temporalment: és a dir, existeix un estat unisexual altern, o, cosa que és el mateix, un individu pot ser inicialment mascle i després femella, i viceversa. Quant a la morfologia de l'òrgan reproductor, els percebes ostenten el rècord de mida de penis en relació a la llargada del seu cos, el més llarg de tot el regne animal.[1]

Existeixen uns cirrípedes amb una biologia molt diferent, i és el cas dels rizocèfals, que són paràsits dels crancs.

Sistemàtica[modifica]

La seva peculiar morfologia va fer que fa dos segles es confonguessin amb mol·luscs. De fet, molts dels noms que se li donen a diferents parts del seu cos responen a aquesta antiga creença: mantell, plaques... Tanmateix, en estudiar les seves larves es va veure que eren cipris, similars a les d'ostracodes, el que va ser clau per a estudis posteriors que van concloure que es tractava de crustacis amb una morfologia "aberrant".

Classificació[modifica]

Seguint la proposta de Martin i Davis,[2] es considera els cirrípedes (Cirripedia) (Burmeister, 1834) com una infraclasse subdividida en tres superordres, cadascun amb dos ordres:

Estan descrites unes 1.220 espècies. Alguns especialistes consideren els Cirripedia com una classe o una subclasse, i les ordres llistats aquí considerats com a ordres són, a vegades, tractats com superordres.

Referències[modifica]

  1. Biologia dels cirrípedes(anglès)
  2. Martin, Joel W.; Davis, George E. (2001): An Updated Classification of the Recent Crustacea. Natural History Museum of Los Angeles County. (PDF)

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cirrípedes