Besuc blanc

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Besuc)
Salta a: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Besuc blanc
Pagellus acarne.jpg
Exemplar fotografiat a prop de la costa de la Toscana.
Exemplar fotografiat a prop de la costa de la Toscana.
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Actinopterygii
Ordre: Perciformes
Família: Sparidae
Gènere: Pagellus
(Valenciennes, 1830[1]
Espècie: P. acarne
Nom binomial
Pagellus acarne
(Risso, 1827)[2]
Sinònims

El besuc blanc, besuc o calet (Pagellus acarne) és un peix teleosti de la família dels espàrids i de l'ordre dels perciformes.[4][5] La seva carn és molt apreciada i és consumida fresca.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

  • Pot arribar als 36 cm de llargària total.
  • El cos és oblong, lleugerament comprimit amb el perfil corbat.
  • El cap és gros, més llarg que alt, amb la boca petita.
  • La cavitat bucal és de color taronja.
  • Els ulls es troben a la part superior del cap.
  • L'aleta dorsal és alta a la part anterior i minva l'altura a la part posterior. Les pectorals, llargues, tenen una taca negra a la base. La caudal és escotada.
  • El dors i els costats són daurats amb tonalitats rosades. El ventre és blanc. Les aletes són rosades i a la base de les pectorals hi ha una taca negra.[6][7]

Reproducció[modifica | modifica el codi]

És hermafrodita proteràndric, és a dir, són primer mascles i, més endavant, es transformen en femelles. Es reprodueix a final d'estiu. Tant els ous com les larves són planctònics.[8]

Alimentació[modifica | modifica el codi]

És carnívor: menja principalment crustacis, mol·luscs, larves de peixos i cucs.[9][10]

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

És una espècie costanera de fons sorrencs i fangosos que es troba, normalment, entre els 40 i els 100 m, tot i que, de vegades, també ha estat observat fins als 500 m.[11]

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Es troba a les costes de l'Atlàntic oriental (des de la Mar Cantàbrica fins al Senegal, Illa de Madeira, les Illes Canàries, les Açores i Cap Verd) i de la Mar Mediterrània (sobretot a la part occidental).[6][12]

Costums[modifica | modifica el codi]

Pot formar moles molt nombroses.[13]

Pesca[modifica | modifica el codi]

Es pesca amb arts d'arrossegament, tremalls i volantí.[13]

Conservació[modifica | modifica el codi]

No es troba a la Llista Vermella de la UICN.[14]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Cuvier G. & Valenciennes A. 1830. Historie naturelle des poissons. Tome Sixième. Livre sixième. Partie I. Des Sparoïdes; Partie II. Des Ménides. Hist. Nat. Poiss. v. 6. i-xxiv + 6 pp. + 1-559.
  2. Risso, A. 1827. Histoire naturelle des principales productions de l'Europe méridionale, et particulièrement de celles des environs de Nice et des Alpes maritimes. F. G. Levrault, París & Estrasburg. Hist. Nat. Europe Mérid. v. 3: i-xvi + 1-480, Pls. 1-16.
  3. MarineSpecies.org (anglès)
  4. UNEP-WCMC Species Database (anglès)
  5. The Taxonomicon (anglès)
  6. 6,0 6,1 FishBase (anglès)
  7. Bauchot, M.-L. i J.-C. Hureau, 1986. Sparidae. p. 883-907. A P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.) Fishes of the north-eastern Atlantic and the Mediterranean. volum 2. UNESCO, París, França.
  8. Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma de Mallorca, maig del 2000. Manuals d'introducció a la naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Plana 184.
  9. Bauchot, M.-L. i J.-C. Hureau, 1990. Sparidae. p. 790-812. A J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.) Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, París; i UNESCO, París. Vol. 2.
  10. PescaBase (castellà)
  11. Muus, B.J. i J.G. Nielsen, 1999. Sea fish. Scandinavian Fishing Year Book, Hedehusene, Dinamarca. 340 p.
  12. Barreiros, J.P., R.S. Santos i A.E. de Borba, 2002. Food habits, schooling and predatory behaviour of the yellowmouth barracuda, Sphyraena viridensis (Perciformes: Sphyraenidae) in the Azores. Cybium 26(2):83-88.
  13. 13,0 13,1 Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Plana 184.
  14. IUCN (anglès)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Cheung, W.W.L., T.J. Pitcher i D. Pauly, 2005. A fuzzy logic expert system to estimate intrinsic extinction vulnerabilities of marine fishes to fishing Biol. Conserv. 124:97-111.
  • Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, núm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco (Califòrnia, Estats Units). 2905. ISBN 0-940228-47-5.
  • Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts (Estats Units), 1997.
  • Moyle, P. i J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a edició, Upper Saddle River (Nova Jersey, Estats Units): Prentice-Hall. Any 2000.
  • Nelson, J.: Fishes of the World, 3a edició. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
  • Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a edició, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]