Xavier García Albiol

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Xavier Garcia Albiol)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaXavier García Albiol
Xavier García Albiol Sant Jordi.jpg
 Alcalde de Badalona
Escut de badalona.PNG
11 de juny de 2011 (2011-06-11) – 13 de juny de 2015 (2015-06-13)
 Diputat al Parlament de Catalunya
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg
En el càrrec des de 26 d'octubre de 2015
Circumscripció Barcelona
 Senador designat pel Parlament de Catalunya
Escudo del Senado de España.svg
En el càrrec des de 7 de gener de 2016
Dades biogràfiques
Naixement 8 de desembre de 1967 (1967-12-08) (49 anys)
Badalona, Barcelonès
Residència Barcelona
Religió Catolicisme
Activitat professional
Ocupació polític
Altres dades personals
Partit polític Partit Popular Català
Cònjuge Vanesa Carcasona
Fills Sandro i Nadia

Lloc web http://www.xavigarciaalbiol.com/
Facebook: XavierGarciaAlbiol Twitter: albiol_xg Instagram: albiol_xg
Modifica dades a Wikidata

Xavier García Albiol (Badalona, 8 de desembre de 1967)[1] és un polític català, actual president del Partit Popular Català (PPC). Va ser alcalde de Badalona des de 2011 a 2015, any en què serà el candidat del PPC a la presidència de la Generalitat de Catalunya a les eleccions al Parlament de Catalunya.[2]

Biografia

Nascut a Badalona el 8 de desembre de 1967, fill de pare immigrant d'Almeria, conductor del camió municipal de la neteja, i de mare catalana, perruquera de professió.[3] Va créixer al barri de Morera. Durant la seva joventut es va sentir atret pel bàsquet, esport predilecte de la ciutat. Per les seves condicions, va jugar durant quatre anys amb el Joventut en les categories juvenil i júnior, i més tard ho va fer com a sènior al Sant Josep, clubs amb els quals guarda un vincle sentimental.[1]

Està casat amb Veronica Carcasona, tenen bessons, Sandro i Nadia. García Albiol és també empresari, perquè figura com a administrador únic d'una empresa dedicada a la venda de béns immobles, i des de 2009 d'una empresa de venda al detall a través d'Internet. La seva dona també és militant del PP i es va presentar a les eleccions al municipi de Torrelles de Llobregat, però la formació no va obtenir representació. Ella té una petita empresa dedicada al comerç al detall d'equipaments de telecomunicacions i d'assessoria en matèria de telefonia i comunicacions.[3]

Inicis a la política

Des de sempre ha estat interessat per la política, i alhora que esdevenia militant del Partit Popular des de 1989, també va començar a formar-se en dret, uns estudis que no va finalitzar. Dos anys més tard, a les eleccions municipals de 1991, es va presentar per primera vegada com a cap de llista dels populars a Badalona, amb només 23 anys. La formació va obtenir només un regidor, i García Albiol entrà al consistori, des d'on va criticar durament la gestió dels socialistes.[4]

Xavier García Albiol amb altres membres del PP durant la campanya de les eleccions generals del 2008.

President del PP de Badalona del 1990 a 1996 i de 2001 fins a l'actualitat. També va ocupar la Secretaria General del PP de Barcelona de l’any 1995 a l’any 2000. Del 2000 al 2003 va ser vicesecretari General d’Organització del Partit Popular de Catalunya.[5] El 2003 esdevé, per primera vegada, cap de l'oposició del govern local.[4] Des d'aquest any i fins al 2005 va ser secretari de Política Municipal del PPC, i de l’any 2005 a l’any 2008 va ser vicesecretari d’Organització del PPC. D’altra banda, l’any 2008 va ser director de la campanya del PPC per a les Eleccions Generals.[5]

La seva trajectòria política ha estat polèmica, sempre amb un discurs crític dels col·lectius immigrants i gitanos. Va promoure una campanya contra la construcció d'una mesquita, i va assegurar que s'anava a fer en terrenys públics, informació que va resultar ser falsa.[4]

El 2007, durant la campanya electoral, també va carregar contra la població immigrant, concretament els pisos pastera i l'obertura d'oratoris, com un dels principals problemes de la ciutat.[6] També va distribuir un vídeo per difondre les seves idees sobre la immigració, induint a la reflexió als veïns sobre com veien els seus barris, on es mostrava la seva degradació general i hi apareixien imatges d'immigrants intercalades, al·ludint a la seva relació amb la situació deplorable d'alguns barris.[7] El seu discurs, d'altra banda, va calar especialment, en aquelles zones amb un percentatge alt d'immigració, com La Salut, Sant Roc o Artigues, de fet, el 2007, el PP es va convertir en la segona força del municipi, només per darrere del PSC, que va conservar l'alcaldia a través de pactes.[8]

A l'hora de donar a conèixer les seves opinions sobre el municipi, García Albiol ha fet servir vídeos en altres moments, el 2009 va promoure Gorg, zona cero, amb clares intencions electorals, on comparava aquesta zona en vies de transformació ubicada al barri del Gorg, afectada pel projecte urbanístic del canal del port, i que aleshores tenia un gran considerable de degradació, amb una ciutat bombardejada durant la Segona Guerra Mundial.[9] El mateix any, es va oposar fermament a la construcció d'una mesquita al barri d'Artigues, amb una població important d'origen pakistanès; va argumentar que la decisió convertiria el barri en un «gueto sense solució», acusant els immigrants de la pèrdua del comerç tradicional i de la marxa dels veïns de sempre de barris com Sant Roc o el mateix Artigues. Les seves declaracions van ser titllades des de molts àmbits com xenòfobes.[8]

Més enllà del municipi, té responsabilitats com a portaveu adjunt del Partit Popular al Consell Comarcal del Barcelonès de l’any 1991 al 1995 i, seguidament, del 1995 al 1999 va ser portaveu del PP al mateix Consell Comarcal. En el mateix període va ser també conseller de la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Posteriorment, del 1999 al 2003, va ser portaveu del Grup Popular a la Diputació de Barcelona.[5] És membre de la Junta Directiva Nacional del Partit Popular i president del Grup Popular a la Diputació de Barcelona.[5]

Alcaldia de Badalona

García Albiol durant el pregó de les Festes de Maig de Badalona 2014

El 6 de juny de 2011 fou escollit alcalde de Badalona amb els vots a favor dels regidors del PP i l'abstenció dels regidors de CiU, després de guanyar les eleccions amb majoria simple[10][11] amb un discurs centrat en la immigració que va iniciar l'any 2010 en el barri de la Salut, acompanyat d'Alicia Sánchez-Camacho.[12] Tot i que abans de les eleccions CiU es va posicionar en contra que sortís elegit alcalde,[13] va ser justament la seva abstenció en les votacions que va permetre que García Albiol rellevés Jordi Serra i Isern en el càrrec.

El seu discurs antiimmigració previ a les eleccions de 2011 li valgué una denúncia per xenofòbia, de la qual va quedar finalment absolt.[14]

L'Onze de Setembre d'aquell mateix any va anul·lar tots els actes institucionals de la Diada Nacional de Catalunya, va eliminar la paraula "Nacional" de la documentació oficial[15] i va fer onejar la bandera espanyola, a diferència dels últims anys. Òmnium Cultural, que últimament organitzava una conferència aquell dia en col·laboració amb l'ajuntament (i que també va ser anul·lada per García Albiol) va qualificar la decisió de l'alcalde d"'un menyspreu absolut als símbols, memòria i tradicions de la ciutat i del país, actituds impròpies d'aquells que ostenten la màxima representació institucional de la ciutat". En relació a això, CiU va recordar que el grup municipal del PP no participava en aquest acte des de feia quatre anys "per motius ideològics", i al·legant que l'alcalde actuava "amb cinisme", i Jordi Serra, el batlle anterior, va afirmar que amb aquesta decisió demostrava "quin és el seu nivell intel·lectual, sentimental i quin és el respecte que té pel càrrec que ocupa".[16][17][18] La Comissió 11 de setembre de Badalona, formada per un grup de més de quaranta entitats i partits, va programar una Diada alternativa en protesta a la situació, però Garcia Albiol els va denegar els permisos necessaris.[19] L'any següent, per la Diada de 2012, va afirmar que "seria un mal alcalde si no fes onejar la bandera espanyola per la Diada", tot i assegurar que no veia "cap problema" en el fet que en el cartell hi hagués la paraula "Nacional", i que l'any anterior no hi havia aparegut per una qüestió de "disseny".

El 9 de juliol de 2013 va atribuir a la depuradora de Mataró la responsabilitat de la brutícia a les platges de Badalona, acusacions que Joan Mora, l'alcalde maresmenc, va negar al·legant que eren afirmacions sense fonament.[20][21]

Candidat a la presidència de la Generalitat

El 2015 va ser el candidat del PPC a la presidència de la Generalitat de Catalunya a les eleccions al Parlament de Catalunya.[2] El lema de la seva campanya fou Plantem cara, i va començar-la amb l'objectiu d'esdevenir segona força política al Parlament de Catalunya,[22] tot i que finalment van obtenir 11 escons, molt per sota dels 19 obtinguts en l'anterior legislatura.[23]

Presidència del PP Català

L'abril del 2017 fou escollit president del PP Català, després d'una crisi interna de lideratge al partit. En la seva primera roda de premsa, Albiol va intentar mantenir la unitat interna, amb l'objectiu de recuperar vots que han marxat cap a Ciutadans en els darrers comicis.[24]

Referències

  1. 1,0 1,1 Redacció «Xavier García Albiol - Especial elecciones 2011». ABC, 09-05-2011.
  2. 2,0 2,1 «Albiol será el cabeza de lista del PP catalán para el 27-S». El Periódico, 28-07-2015 [Consulta: 28 juliol 2015].
  3. 3,0 3,1 Guerra, Andrés «Padre de mellizos y con velero, así es García Albiol, el nuevo lídel del PP catalán» (en castellà). Vanitatis-El Confidencial, 29-07-2015.
  4. 4,0 4,1 4,2 Redacció «Una trayectoria polémica». El País, 13-10-2006.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 Ajuntament de Badalona. «Xavier Garcia Albiol». [Consulta: 6 juny 2013].
  6. García, Jesús «El militant García Albiol». El País, 05-02-2007.
  7. García, Jesús «El PP de Badalona distribuye 30.000 copias de un vídeo que difunde ideas críticas con los inmigrantes». El País, 09-05-2007.
  8. 8,0 8,1 García, Jesús «El PP atiza el discurso xenófobo para oponerse a una mezquita en Badalona». El País, 11-02-2009.
  9. García, Jesús «El PP compara un barrio de Badalona con una zona bombardeada». El País, 27-01-2009.
  10. Eleccions Municipals 2011. Resultats per municipi. Badalona, a El Punt Avui
  11. Elecciones municipales 2011, a El País (castellà)
  12. El PP de Badalona apunta a la immigració, al 324.cat, 25/4/2010
  13. El sector progressista de CiU no vol García Albiol alcalde de Badalona, a Ara, 26/5/2011
  14. Díaz-Roig, Laura «Albiol, absolt d'incitació a l'odi». Diari Ara, 11-12-2013 [Consulta: 25 juliol 2014].
  15. L'Onze de setembre no és la Diada 'nacional' a Badalona, a Directe.cat, 6/9/2011
  16. García Albiol suspende los actos institucionales del Onze de Setembre en Badalona, a La Vanguardia, 9/9/2011 (castellà)
  17. Garcia Albiol deixa Badalona sense celebració oficial de la Diada Nacional de Catalunya, a Directe.cat, 9/9/2011
  18. L'Ajuntament de Badalona suspèn tots els actes institucionals per la Diada, al 324.cat, 11/9/2011
  19. Badalona tindrà celebració de la Diada Nacional de Catalunya malgrat Garcia Albiol, a Directe.cat, 10/9/2011
  20. Disputa entre los alcaldes de Badalona y Mataró por la suciedad en las playas, a La Vanguardia, 9/7/2013 (castellà)
  21. Albiol culpa Mataró de la brutícia de la platja de Badalona i Mora ho nega rotundament, a Mataró Ràdio, 9/7/2013
  22. MARTÍN MATAS, Mario, Albiol promet batalla per ser segona força, Diari Ara, 11 de setembre del 2015, pàgina 26.
  23. Martín Casas, Mario «L'immobilisme del PP rep un càstig sever i no arriba al 9% dels vots». Diari Ara, 28-09-2015, p. 21 [Consulta: 29 setembre 2015].
  24. «Albiol agafa les regnes del PP per evitar pugnes al territori» (en ca). Ara.cat.


Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Xavier García Albiol
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Xavier García Albiol Modifica l'enllaç a Wikidata


Càrrecs públics
Precedit per:
Jordi Serra i Isern
Alcalde de Badalona
Escut de Badalona

20112015
Succeït per:
Maria Dolors Sabater i Puig