Ferran Falcó i Isern

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaFerran Falcó i Isern

(2014) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement31 juliol 1969 Modifica el valor a Wikidata (54 anys)
Badalona (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
Secretari general de Territori i Sostenibilitat
14 gener 2016 –
Diputat al Parlament de Catalunya
19 juliol 2011 – 4 agost 2015
← Cristina Iniesta i Blasco
Circumscripció electoral: Barcelona
Diputat provincial de Barcelona
19 juliol 2007 – 14 juliol 2011
Tinent d'alcalde Ajuntament de Badalona
2007 – 2011
Diputat provincial de Barcelona
1r juliol 2003 – 18 juliol 2007
Regidor de l'Ajuntament de Badalona
2003 – 2016 (renúncia) – Pere Martínez Carreté → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Barcelona
Badalona Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, historiador Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Demòcrata Europeu Català (2016–)
Convergència Democràtica de Catalunya (1987–2016) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Twitter (X): ferranfalco Modifica el valor a Wikidata

Ferran Falcó i Isern (Badalona, 31 de juliol de 1969)[1] ha estat un polític català, militant de Convergència Democràtica de Catalunya, regidor a l'Ajuntament de Badalona (2003-2016) i diputat al Parlament de Catalunya per Convergència i Unió (2011-2015).[2] El 2021 va passar a treballar en el sector privat.

Biografia[modifica]

Casat i pare de dues filles. Llicenciat en Història Moderna per la Universitat de Barcelona, màster en comunicació i noves tecnologies per la Universitat Abat Oliba CEU, i amb diversos postgraus,[1] entre ells un en comunicació política i electoral per la Universitat Autònoma de Barcelona. A més a més, està diplomat en direcció estratègica de la comunicació, i funció gerencial a l'administració pública per ESADE.[2]

Milità a CDC des de l'any 1987. Inicià la seva trajectòria a la Joventut Nacionalista de Catalunya. De 1996 a 1999 treballà a la secretaria d'Organització de CDC.[2] Va ser regidor a l'Ajuntament de Badalona des del 2003[1] fins a 2016, i president del grup municipal local de Convergència i Unió des del mateix any. Falcó també va presidir la Federació de Barcelona Comarques de CDC.[2]

Durant el mandat entre 2007-2011 fou primer tinent d'alcalde i regidor del districte 6 de Badalona. Durant aquesta etapa, Falcó va impulsar l'aprovació de l'Ordenança de Civisme a la ciutat,[3] que incloïa sancions més dures contra accions incíviques a la via pública, l'ampliació de la plantilla de la Guàrdia Urbana[4] en tres promocions fins als setanta-un nous agents, que va permetre la creació d'unitats especialitzades com la Unitat de Civisme (UCI), la Unitat de Convivència (UCO), o la Unitat de Comer (UCOM),[5] així com la modernització del sistema informàtic de l'Ajuntament i la creació d'un nou portal web basat en el principi de l'Open Data.[6]

Falcó va estar imputat en el cas ADIGSA, tot i que sempre va remarcar que no coneixia les pràctiques que presumptament es duien a terme a l'empresa.[7] El setembre de 2013, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va arxivar la causa contra ell.[8] Vuit anys i mig després de la seva imputació, el tribunal considerava[9] que no hi havia cap indici ni fonament per a mantenir el polític badaloní en el procés, que continuava pendent d'obertura de judici. Falcó va manifestar el seu agraïment pel suport rebut durant els més de vuit anys i mig en què va estar imputat.[10][11] El 14 de gener de 2016 va ser nomenat secretari general de Territori i Sostenibilitat del nou govern català,[12] amb això va deixar el càrrec de regidor a l'Ajuntament de Badalona.[13]

Com a diputat al Parlament de Catalunya va presidir la comissió de Benestar Social, i va exercir de portaveu de CiU a la comissió d'estudi sobre el final de les caixes d'estalvi, a més de ser ponent de la llei que gravava els pisos buits, entre altres responsabilitats.[cal citació]

Com a secretari general del Departament de Territori i Sostenibilitat va estar sota la direcció dels consellers Josep Rull i Andreu i Damià Calvet i Valera, i entre altres responsabilitats, va presidir la comissió de liquidació del contracte d'Aigües Ter-Llobregat, la comissió d'impuls a la metodologia BIM (de l'anglès building Iinformation modelling, modelatge d'informació de construcció), i va ocupar-se de la renovació dels contractes-programa de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, del Centre Internacional de Mètodes Numèrics, i del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals.[cal citació]

El 27 de maig de 2021 va cessar com a secretari general del Departament de Territori i Sostenibilitat i es va incorporar a l'empresa privada. És president de CIMNE Tecnologia SA.[cal citació]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «Ferran Falcó | Elecciones Autonómicas y Municipales 2011» (en castellà). ABC [Consulta: 20 juliol 2013].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Ferran Falcó i Isern». Parlament de catalunya. Arxivat de l'original el 20 de juliol 2013. [Consulta: 22 juliol 2013].
  3. ↑ Un any de l'ordenança de Civisme : http://www.ferranfalco.cat/2009/12/balanc-del-primer-any-de-lordenanca-de-civisme-fortaleses-i-debilitats/ Arxivat 2013-11-12 a Wayback Machine.
  4. ↑ «https://seu.badalona.cat/portalWeb/badalona.portal?_nfpb=true&_pageLabel=detall_noticia&dDocName=AJB015909#wlp_detall_noticia». Arxivat de l'original el 2013-11-12. [Consulta: 12 novembre 2013].
  5. ↑ «Les unitats especialitzades de la Guàrdia Urbana de Badalona han obert 162 accions preventives durant el passat mes de juny». Ajuntament de Badalona, 08-07-2010. Arxivat de l'original el 2016-09-11. [Consulta: 6 juliol 2022].
  6. ↑ «En marxa el nou portal web de l’Ajuntament de Badalona, en fase de proves». Ajuntament de Badalona, 26-10-2010. Arxivat de l'original el 2016-09-11. [Consulta: 6 juliol 2022].
  7. ↑ RIART, Montse «Ferran Falcó diu al TSJC que només tenia un càrrec representatiu a ADIGSA». Cadena SER, 22-05-2013 [Consulta: 22 juliol 2013]. Arxivat 12 de novembre 2013 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2013-11-12. [Consulta: 22 juliol 2013].
  8. ↑ «El TSJC arxiva la causa contra Ferran Falcó en el cas Adigsa». Ara, 08-09-2013. [Consulta: 6 juliol 2022].
  9. ↑ [enllaç sense format] http://www.ara.cat/politica/interlocutoria-Ferran_Falco-CiU-TSJC_ARAFIL20130906_0003.pdf Arxivat 2013-11-12 a Wayback Machine.
  10. ↑ [enllaç sense format] http://www.europapress.cat/tribunals/noticia-falco-ciu-agraeix-suport-dels-qui-confiat-ell-aquests-87-anys-dimputacio-20130906174213.html
  11. ↑ [enllaç sense format] http://www.eltotdigital.com/2013/09/13/en-ferran-falco-ens-parla-sobre-la-seva-desimputacio/ Arxivat 2013-11-12 a Wayback Machine.
  12. ↑ «Qui són els tretze secretaris generals del govern de Puigdemont?». Vilaweb, 14-01-2016. [Consulta: 6 juliol 2022].
  13. ↑ Muñoz, Sara «Falcó ultima la seva marxa enmig d'una pugna amb Unió». El Punt Avui, 05-02-2017.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ferran Falcó i Isern
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ferran_Falcó_i_Isern&oldid=32551563»