Vés al contingut

Morera (Badalona)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaMorera
Imatge
Escola d'Art Pau Gargallo

Localització
Map
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Barcelona
Àmbit funcional territorialÀmbit Metropolità de Barcelona
ComarcaBarcelonès
MunicipiBadalona Modifica el valor a Wikidata

Morera, comunament La Morera,[1][2] és un barri de Badalona (Barcelonès) que forma part del Districte III juntament amb la part oriental de Montigalà, Canyet, Mas Ram, Bufalà, Pomar, Pomar de Dalt, Bonavista i Les Guixeres. Limita amb Bufalà, Bonavista, Pomar de Dalt, Pomar, Les Guixeres, Casagemes i Dalt de la Vila.

Segons les dades del padró municipal de 2013, la població del barri és de 6598 habitants, dels quals 3186 (48,3%) són homes i 3412 (51,7%) són dones. La població del barri representa un 3,1% del total de Badalona i té poc percentatge d'immigració.[3]

Al barri s'hi troba una comissaria dels Mossos d'Esquadra.[1]

Història

[modifica]

El barri rep el nom del seu primer urbanitzador, Tomàs Morera. Va ser el nom que més va predominar al llarg del temps, i als seixanta, el barri era conegut amb aquest nom.[4]

Morera s'ha construït en diverses etapes. Va néixer a partir de la dècada de 1920. El consistori va autoritzar a diversos propietaris de la zona, Tomàs Morera, Marta Rovira i les germanes Dolors i Teresa Carsareny, a urbanitzar els seus terrenys, que estaven situats a l'esquerra de la carretera de la Conreria, i van prendre com a eix principal l'actual carrer Prat de la Riba.[4] Aquestes urbanitzacions es construeixen a banda dels plans urbanístics previstos per l'ajuntament durant les primeres dècades del segle xx, però sí que seran inclosos en el Pla Fradera de 1930.[5] Paral·lelament a l'autorització de les primeres urbanitzacions, a la dreta de la carretera de la Conreria es va autoritzar la urbanització de terrenys a Francesc Prat, però allà no s'hi edificà fins ben entrada la dècada de 1950. El 1962 s'hi van afegir els habitatges de la Cooperativa de Construcción El Hogar.[4]

A partir dels anys setanta s'hi edifiquen els primers blocs de pisos, que sempre van ocupar espais sense edificar. El 1981 es va aprovar un Pla Especial de Reforma Interior (PERI),[5] que va fixar les bases sobre les quals s'ha desenvolupat el barri amb posterioritat, principalment amb la construcció de ponts sobre la riera de Pomar i el torrent de la Font, així com la dotació de diversos equipaments de caràcter educatiu i sanitari, entre altres, a més de la construcció de més habitatges, moderats en alçada.[4]

El 17 de maig de 1974 es va produir l'incendi de la fàbrica tèxtil Haissa, on moriren cinc dones i un home. L'historiador Emili Ferrando va recuperar aquest succés de l'oblit i l'Ajuntament va col·locar una placa explicativa al lloc on hi havia hagut l'antiga fàbrica, ocupada actualment per un bloc de pisos.[6]

Esports

[modifica]

El barri compta amb l'equip de futbol de segona regional, la Penya Morera TSG.[7][8]

Veïns il·lustres

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Redacció «Comencen les obres de la nova comissaria dels Mossos al barri de la Morera de Badalona». 3/24, 09-11-2006 [Consulta: 4 setembre 2013].
  2. Redacció «Badalona invertirá casi dos millones de euros en remodelar La Morera» (en castellà). La Vanguardia, 27-12-2012 [Consulta: 4 setembre 2013].
  3. «Padró d'habitants 1/01/2013». Ajuntament de Badalona. [Consulta: 4 setembre 2013].[Enllaç no actiu]
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Abras, Margarida; Carreras, Montserrat; Nieto, Maria Dolors «Badalona, segle xx. Els barris». Carrer dels Arbres, 3a època, núm. 11, 2000, pàg. 82.
  5. 5,0 5,1 «P.E.R.I. Sector Morera». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 4 setembre 2013].
  6. Muñoz, Sara «Badalona salda un deute històric». El Punt, 09-06-2009 [Consulta: 4 setembre 2013].
  7. Ayala, Manuel «La Penya Morera, a punt de caramel». El Mundo Deportivo, 17-05-2011 [Consulta: 4 setembre 2013].
  8. «Història d'un jugador que mentre va ser taxista va poder seguir en actiu». Sindicat del taxi de Catalunya. [Consulta: 4 setembre 2013].
  9. Redacció «Xavier García Albiol» (en castellà). ABC, 09-05-2011 [Consulta: 4 setembre 2013].
  10. Carvajal, C «Josep Valls, l'home del Pont del Petroli, triat com a Badaloní de l'Any». El TOT Badalona, 23-05-2011 [Consulta: 4 setembre 2013].
  11. «Josep Valls, vuelve con su partido LLEI» (en castellà). Absolut Badalona, 2011 [Consulta: 4 setembre 2013]. Arxivat 20 de setembre 2011 a Wayback Machine.