Sant Crist de Can Cabanyes

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaSant Crist de Can Cabanyes

Localització
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Població
Total 10.497 (2012)
Indicatius
Codi postal 08917
Modifica dades a Wikidata

Sant Crist de Can Cabanyes és un barri de Badalona (Barcelonès) que forma part del districte segon conjuntament amb els barris de Sistrells, Lloreda, Nova Lloreda, Montigalà occidental, La Pau i Puigfred.[1] Està situat a la banda muntanya de l'autopista C-31 justament al centre geogràfic del municipi amb la sortida de Badalona Centre. La seva població, segons el padró de 2012, és de 10.497 persones, amb un 50% tant d'homes com dones.[2]

Per ponent, limita amb Nova Lloreda, amb la rambla de Sant Joan com a línia divisòria; a llevant amb Montigalà, essent-ne els límits l'avinguda del Puigfred i el torrent de la Batllòria; al sud trobem el barri de Coll i Pujol, amb l'autopista C-31 com a límit.[3]

Relleu[modifica | modifica el codi]

Vista del carrer de Montserrat. Exemple d'un carrer costerut al barri.

El més característic del Sant Crist és la seva ubicació a sobre el turó d'en Peixau i, per tant, l'alçada que es tradueix en grans pendents i desnivells. Això és degut al pas de la riera de Sant Joan a la banda de ponent; i del seu afluent, el torrent de la Batllòria, per la banda de llevant fins a unir-se a la riera no molt lluny dels límits del barri; això ha condicionat la graella de carrers durant la seva construcció.[3]

Història[modifica | modifica el codi]

Històricament dins de l'antic veïnat de Sistrells,[4] fins al segle XX, les zones altes i els pendents del turó van ser utilitzades com a lloc de conreu de vinya, olivera, garrofers i el blat, mentre que les zones més baixes i planeres, properes a la riera de Sant Joan i al torrent de la Batllòria, eren destinades a conreus de regadiu.[5] El turó, a més, estava envoltat de tres masies: Can Cabanyes i Can Bofí Vell, encara dempeus, i Can Lloreda, avui desapareguda.[4] A més, una de les denominacions del turó, la de Peixau, també recorda a Can Peixau, antic casal construït sobre una vil·la romana.[5]

No obstant això, és Can Cabanyes la masia més lligada al barri, que és recordada en el nom del barri, i de la qual es té constància des de 1636. El nom recorda al Crist de Can Cabanyes, ubicat en la petita capella davant d'aquesta masia, el qual segons la tradició va baixar durant una rierada des de Sant Jeroni de la Murtra el 1860, tot i que també es diu que fos una imatge salvada de la destrucció del l'antic monestir el 1835, és més probable que fos un Crist més petit del monestir o d'alguna ermita,[4] ja que segons els plànols de Can Peixau, la capelleta ja existia al darrer quart del segle XVIII.[6] Fins avui dia encara arriba la devoció dels creients, de fet, compta fins i tot amb els seus propis goigs, escrits per Josep M. Aragonès.[7] A mesura que el barri es va anar construint, per la seva localització propera a la capella, popularment va ser anomenat «barri del Sant Crist», un nom que va oficialitzar, finalment, l'Ajuntament de Badalona, el 1958.[8]

Masia de can Cabanyes

Els primers habitatges del barri són construïts a partir de 1916 a tocar de la riera de Sant Joan. Els terrenys eren propietat de la baronessa de Maldà, Dolors d'Amat Càrcer. Durant els anys vint, dins de la tònica general de la ciutat, començaran a proliferar altres de les denominades «urbanitzacions particulars», promogudes pels propietaris dels terrenys sobre el turó, entre ells els germans Ferreras, Francesc Comas, Francesc Formiguera i Ramon Rodó. En la majoria de casos es tractava de la parcel·lació de terrenys més o menys reduïts, i que s'acabaven enllaçant amb les urbanitzacions veïnes;[8] les més grans, formant inicialment dos nuclis de població diferenciats, van ser la Urbanització Maldà i la Rodó-Ferreras.[9] Alguns habitatges eren bastits pels mateixos propietaris, és a dir, eren d'autoconstrucció.

L'arribada massiva d'immigrants de la resta d'Espanya des de la dècada dels cinquanta i fins a mitjans dels setanta, van transformar radicalment la zona.[5] És a mitjans dels seixanta quan es comença a edificar tota la secció del turó pròxima al carrer de Coll i Pujol, molt més densificada que la part antiga. Es va construir especialment en alçada i, en tot cas, amb un conjunt de deficiències urbanístiques i de serveis que formen part de les característiques del barri als anys setanta i vuitanta i que, de fet, encara arrossega fins avui dia.[8] A més, a la part antiga també es va dur a terme, a voltes, la construcció de blocs de pisos a llocs on antigament hi havia hagut un habitatge unifamiliar, construït bé per un particular o per una immobiliària, la qual cedia un dels pisos a l'antic amo.[5]

Pancarta del moviment "Sant Crist també existeix"

L'arribada de la democràcia intenta posar fi als problemes dels barris. Així, per exemple, per aconseguir espais verds va suposar la creació d'un Pla Especial de Reforma Interior (P.E.R.I) que buscava un esponjament intern del barri, una rehabilitació total de la part antiga i millorar la seva comunicació.[10]

La construcció de la C-31 va deixar el lateral per la banda muntanya des de la rambla de Sant Joan sense adequar el vial, ha sigut una de les grans reivindicacions, perquè seria una forma de millorar el tràfic general de tota Badalona. Amb tot, les promeses es venen repetint des de fa anys i fins a l'actualitat, no només en aquest punt sinó també en la construcció del Centre d'Atenció Primària, entre d'altres[11] en els últims anys, conjugades les promeses amb el moviment "Sant Crist també existeix" en el context del barri[12]

Amb els anys el barri s'ha anat degradat degut a les seves mancances, la poca actuació de les administracions, i també per la seva pròpia edat, en ser un dels barris més antics entre els del seu entorn.[13] En el mes de març del 2014 van entrar en funcionament les rampes mecàniques del carrer de Cuba, facilitant la mobilitat dels veïns que fins llavors es veien obligats a pujar per les escales i rampes de formigó per salvar un desnivell del 19%.[14]

Festivitats[modifica | modifica el codi]

La majoria de festes del barri són organitzades per les associacions del barri. Les que s'han mantingut són la Festa Major, organitzada per l'Associació de Veïns de Sant Crist de Cabanyes, celebrada en les primeres setmanes de juny, sempre en cap de setmana. El dissabte s'acostuma a fer una sardinada, darrerament també botifarrada, i s'ofereix rom cremat amenitzat amb havaneres.[15] Hi acostuma a participar gent del barri en activitats i actuacions,[16] destacant les sevillanes com a plat fort del diumenge.[17] Altrament, al barri s'hi celebra també una festivitat que té atracció de públic més enllà de l'àmbit del barri: l'Exhibició dels Cavalls, que el 2013 va celebrar la seva vuitena edició.[18] Es celebra el mes d'octubre, s'hi fan exhibicions de cavalls, i a vegades es fan també altres activitats relacionades.[19]

En l'àmbit del districte segon destaca també la Festa Indiana, organitzada per l'Ajuntament i celebrada sempre en el centre cívic Can Cabanyes a finals de maig. Una jornada cultural i gastronòmica que compta amb la col·laboració d'entitats dels barris del districte. Evocat per l'ambient colonial de Can Cabanyes evoca als "indianos" tornats d'Amèrica a Espanya, i sobre aquesta temàtica giren algunes de les seves activitats.[20] Un dels elements més coneguts són els callos que sempre se serveixen a preu solidari en aquesta festa.[21]

Associacionisme[modifica | modifica el codi]

Sant Crist ha estat durant anys un barri oblidat,[22] així ho han reivindicat les successives associacions veïnals del barri. El seu paper va ser vital des dels anys 70 a l'hora de fer millores, sobretot en matèria de construcció i condicionament dels carrers, molts sense asfaltar.

El seu paper reivindicatiu també és compartit amb una vessant lúdica, festiva i cultural. Tant és així, que a finals anys 80 naixia la Banda de Música de l'AVV de Sant Crist de Can Cabanyes, formació que donaria a l'actual Banda Simfònica de Badalona.[23] Les associacions ofereixen activitats en les seves seus, tals com ensenyament d'informàtica, català, entre altres.[24] Les activitats organitzades estan dirigides als veïns i veïnes del barri, encara moltes vegades esdevenen un referent per als barris dels voltants.

La primera associació del barri fou la Agrupación de Vecinos Urbanizadora del Santo Cristo, dedicada fonamentalment a l'adequació dels carrers i la urbanització de la part antiga del barri. A les primeries dels 70 es creaven l'Associació de Sant Crist i l'Associació de Can Cabanyes. Ambdues dedicades a reivindicar les mancances del barri: escoles, asfaltat, enllumenat... lluitaren sobretot contra l'especulació urbanística per aconseguir zones verdes i esportives.[25] Les dues acabaren fusionant-se l'any 1984 i donen a l'actual Associació de Veïns de Sant Crist de Can Cabanyes.[26] Deu anys més tard, es creava una nova associació anomenada Associació de Veïns de Sant Crist Nord -actualment Sant Crist de Badalona[27] - amb desavinences amb l'altra associació i, malgrat els intents d'unificació[28] que acabaren en fracàs.

Equipaments[modifica | modifica el codi]

Dins del barri[modifica | modifica el codi]

Fora del barri però a dins del seu àmbit[modifica | modifica el codi]

Veïns il·lustres[modifica | modifica el codi]

Persones que han viscut a Sant Crist:

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Barris, districtes i codis postals». [Consulta: 14 maig 2013].
  2. «Distribució de la població per barris i gènere (01/01/2012)». [Consulta: 14 maig 2013].
  3. 3,0 3,1 3,2 «L'escola». [Consulta: 14 maig 2013].
  4. 4,0 4,1 4,2 Membrives, Marta «Història d'una devoció que es manté viva». Revista de Badalona, núm. 3.423, març 2001, pàg. 13.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 «Ubicació de l'escola». CEIP Joan Llongueras. [Consulta: 25 juliol 2015].
  6. Lladó, Francesc; Padrós, Joan Antoni. «Can Cabanyes» (PDF). Inventari de protecció del patrimoni cultural europeu, 1980.
  7. «Referència bibliogràfica «Goigs i laments a la imatge del Sant Crist» de Josep M. Aragonès». Generalitat de Catalunya.
  8. 8,0 8,1 8,2 Abras, Margarida; Carreras, Montserrat; Nieto, Maria Dolors «Badalona, segle XX. Els barris». Carrer dels Arbres, 3a època, núm. 11, 2000, pàg. 85.
  9. Solà, Jaume; Soler, Dolors. Coneixement dels Barris de Badalona. Sant Crist de Can Cabanyes, 1983. 
  10. Corporación Metropolitana de Barcelona. «P.E.R.I. BARRI SANT CRIST» (PDF) (en castellà), 1980-1981. [Consulta: 14 maig 2013].
  11. Montse López. «La Vanguardia - Todos los grupos municipales acuerdan trabajar para mejorar el barrio de Sant Crist» (en castellà), 2012.
  12. Montse López. «Línia Badalona - Sant Crist es mou perquè “també existeix”», 2011.
  13. Universidad Politécnica de Madrid. «Análisis urbanístico de Barrios Vulnerables en España (08015 – Badalona)» (en castellà), 2001. [Consulta: 14 maig 2013].
  14. «Les rampes mecàniques del carrer de Cuba, les primeres que s’instal·len a Badalona, han començat a funcionar avui». Ajuntament de Badalona, 15-03-2014.
  15. «Programació de la Festa Major». [Consulta: 14 maig 2013].
  16. Ajuntament de Badalona. «Festa Major del barri de Sant Crist».
  17. Ajuntament de Badalona. «Festa Major del barri Sant Crist». [Consulta: 14 maig 2013].
  18. «Fiestas de los Caballos» (en castellà). [Consulta: 14 maig 2013].
  19. «El TOT digital - Diumenge tindrà lloc la Festa dels Cavalls de Sant Crist». [Consulta: 14 maig 2013].
  20. «Festa Indiana 2012». [Consulta: 14 maig 2013].
  21. Ajuntament de Badalona. «Festa Indiana 2013». [Consulta: 14 maig 2013].
  22. «El barri de Sant Crist, deixat de la mà de Déu» (Vídeo), 2010. [Consulta: 14 maig 2013].
  23. Mariona Sanz. «Línia Badalona - La Banda Simfònica tanca la celebració dels seus deu anys».
  24. AVV de Sant Crist de Can Cabanyes. «Activitats». [Consulta: 14 maig 2013].
  25. AVV de Sant Crist de Can Cabanyes. «Història». [Consulta: 14 maig 2013].
  26. «Entitats de Badalona - Associació de Veïns de Sant Crist de Can Cabanyes». [Consulta: 14 maig 2013].
  27. «Entitats de Badalona - Associació de Veïns de Sant Crist de Badalona».
  28. Badaweb. «L’associació de veïns de Sant Crist de Can Cabanyes ha denunciat a la de Sant Crist Nord per incompliment dels acords adoptats», 2005. [Consulta: 14 maig 2013].
  29. Generalitat de Catalunya. «Casal de Gent Gran de Sant Crist». [Consulta: 17 maig 2013].
  30. «Xtec - Col·legi Montserrat». [Consulta: 17 maig 2013].
  31. Ajuntament de Badalona. «Parròquia Mare de Déu de Montserrat». [Consulta: 20 maig 2013].
  32. Ajuntament de Badalona. «Pista poliesportiva de Sant Crist». [Consulta: 17 maig 2013].
  33. Ajuntament de Badalona. «Poliesportiu Joaquim Blume». [Consulta: 17 maig 2013].
  34. «Centre Cívic de can Cabanyes». [Consulta: 14 maig 2013].
  35. «Blog Escola Llibertat». [Consulta: 17 maig 2013].
  36. «IES La Pineda». [Consulta: 17 maig 2013].
  37. Foguet, Joan «Muere Jordi Dauder, el actor activista». El País, 16-09-2011 [Consulta: 7 agost 2013].
  38. Gómez, Luis «Juan Magán: «Lo mío no es cantar 'Mami, dale duro y contra el muro'»». elcorreo.com, 25-08-2012 [Consulta: 7 agost 2013].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Coord.: 41° 27.100′ N, 2° 14.142′ E / 41.451667°N,2.235700°E / 41.451667; 2.235700