Institut La Pineda

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióInstitut La Pineda
Dades bàsiques
Tipus entitat institut a Catalunya
Activitat
Organització i govern
Seu central Vista-down.png

Modifica les dades a Wikidata

L'Institut La Pineda, també conegut com a Institut Badalona I, és un institut d'educació secundària situat a la ciutat de Badalona (Barcelona) fundat l'any 1914. Situat al barri de Montigalà, l'any 2014, l'Institut va celebrar el seu centenari amb diversos actes.

Història[modifica]

L’origen de l’Institut la Pineda es remunta l’any 1884 quan era cooperativa de l’Ateneu Obrer de Badalona, on s’impartia classes mercantils relacionades amb el tèxtil, perquè aleshores Badalona era una ciutat industrial i la gran majoria de població no sabia ni llegir ni escriure. Durant l’any 1914, l’Ajuntament de Badalona, sota la presidència de l’alcalde Josep Casas i Costa, va obrir concurs públic per l’arrendament del local de la futura escola.  L’Ajuntament hi va destinar la quantitat de 10.000 pessetes i va llogar com a local el taller tèxtil de la Cooperativa La Bienhechora, situat al Camí Reial (el que avui dia és el carrer de Francesc Layret).

L’any 1918 el Patronat, organització de caràcter municipal, va crear una Escola Preparatòria dirigida pel gran pedagog Artur Martorell i amb l’ajuda de Marcel·lí Antich, qui més tard va ser acomiadat. Van fer una tasca immillorable reduint l’analfabetisme a Badalona i escolaritzant molts nens que no tenien oportunitats d’aprendre un ofici.

Tot això va desaparèixer amb la instauració de la dictadura de Primo de Rivera, qui va suprimir la Mancomunitat i tot allò que tenia un punt de catalanitat i va instaurar El Estatuto de la Enseñanza Industrial y Profesional.

Pere Sabaté i Curto, aleshores alcalde de Badalona, convertirà l’escola d’arts i oficis en l'Escola Elemental de Treball degut a la nova política que s’implantà sense la Mancomunitat.  En aquest moment, l’escola fou regida per un patronat local compost per una sèrie de vocals de l’Ajuntament i representants de la Diputació. En l’any 1927, el mateix alcalde inaugurà la remodelació de l’edifici La Bienhechora per donar cabuda a tots els nous ensenyaments que es volien implantar.

L'any 1931 després de la instauració de la Segona República Espanyola, es van destituir els membres del patronat que aleshores regien i, gràcies a l’alcalde de Badalona, Josep Casas i Costa, es va implantar per primera vegada el català com assignatura malgrat que encara no estava regulat oficialment i que per a aquells que volguessin fer aquestes classes havien de pagar 5 pessetes.

Durant la Guerra Civil Espanyola, l’escola continuà amb dificultats i amb la solidaritat dels professors i els alumnes que, fins i tot, van crear una associació per recaptar diners amb l’ajuda del patronat. Quan la guerra s’acabà, la manera de fer les classes va canviar rotundament a conseqüència del franquisme.

Ja és l’any 1957 quan l’escola canvià el nom i es vindrà a dir Escola Maestria Industrial on el programa de l’escola impartia 5 anys: 3 d’oficialia i 2 de mestria.

L’any 1970 amb la Llei General d'Educació, l’Escola Maestria Industrial (remodelació de La Bienhechora) passà a ser el Instituto de Formación Profesional Badalona I, indicant que fou el primer institut de Badalona. La demanda d’aquests estudis no va parar de créixer fins que l’any 1978 l’escola es va dividir en dos però sempre sota una única direcció. A partir d’aquell moment, una part dels ensenyaments es farien a l’Institut de Formació Professional Badalona II (actualment Institut Pompeu Fabra) mentre que els altres es continuarien fent a l’Institut de Formació Professional Badalona I (actualment Institut la Pineda).

Al curs 1982-83 el nom es canvià pel d'Escola Industrial, però els problemes en el mateix edifici del centre continuaven existint degut a les quantioses demandes d’inscripcions que es feien al centre i, després de molts problemes i de molta lluita, l’any 1983 l’escola inaugurà l’edifici on es situa avui dia (Torrent de la Batllòria).

Com que encara l’escola no tenia nom, l’any 1985 el claustre de professors va decidir anomenar l’institut com La Pineda en homenatge a la pineda que està al costat de l’edifici. En aquell moment només s’implantaven classes de Formació Professional a part dels cursos d’electricitat, administració i delineació.

Quan al curs 1992-93 es posà en marxa la reforma educativa de la LOGSE, va desaparèixer la delineació i s’implantaren altres cicles i, a partir de la nova llei d’educació, l’Institut començà a fer classes d'Educació Secundària Obligatòria (ESO).

Avui dia l’Institut La Pineda és un centre profundament arrelat a la ciutat i compromès a totes les organitzacions de la ciutat amb els més de 1200 alumnes que cada curs passen per les seves aules i tallers. L'institut ofereix la possibilitat d'estudiar ESO, Batxillerat (humanístic, social, científic i tecnològic), Cicles Formatius (Grau Mitjà i Superior), CAS (Curs d'accés a grau superior) i PFI (antic PQPI).

L'any 2015, l'institut van commemorar el seu centenari amb una sèrie d'actes que es van celebrar des del març fins al juny del mateix any. Dintre d'aquests actes hi destaquen la trobada d'ex-professors amb ex-alumnes, la trobada amb l'Institut Pompeu Fabra i la caminada al Conservatori i l'acte commemoratiu amb la visita de figures polítiques del municipi i de l'ex-Consellera d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, Irene Rigau i Oliver.

Directors destacats:[cal citació]

- Pompeu Fabra i Poch

- Pau Rodon i Amigó

- Emili Casas

- Alfons Alcrudo

- Miquel Arumí

- Mercè Escudero

- Esteve Rovira

- Héctor Ballesteros

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]